ZUMBAFRIKA: ENGORDANY. CAMINS AMAGATS I SORPRENENTS. CURIOSITATS

Sabies que Engordany és més antic que Escaldes? i que antigament tenia més població? Coneixes les diferents rutes pels camins dels solà d´Engordany?

Les rutes del Solá d´Engordany són molt assolejades, amb molts indrets i camins per descobrir, molt cèntrics i accesibles, amb miradors, vistes espectaculars i molts camins per triar, (alguns de dificultat moderada)

Jo he tingut la sort de fer-ho bastantes vegades amb els alumnes de l'escola a la qual treballo, acompanyada de guies de muntanya del comú d´Escaldes-Engordany, una oportunitat que m´ha ajudat a conèixer com es vivia abans i moltes curiositats d´aquests indrets i sobre la flora i la fauna d´Andorra.

Escaldes-Engordany

La setena parròquia és Escaldes-Engordany, la darrera que es va crear, al 1978 (any en què va deixar de formar part de la parròquia d'Andorra la Vella).

Es la segona en població després d’Andorra la Vella (uns 15.000 habitants) està formada per dos nuclis urbans, a l’origen separats i ben diferenciats, Escaldes i Engordany, que es van unir l'any 1726.

De l'època medieval tenim moltes dades gràcies a la documentació del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. Aquests textos ens parlen d'uns petits nuclis d'habitants: Engordany, els Vilars d'Engordany, el Fener i Engolasters. Eren comunitats recol·lectores, ramaderes i pageses. Més tard van anar apareixent petits artesans, com els dedicats al treball de la llana: els paraires, que van aprofitar les aigües termals per rentar i tenyir la llana.

Un altre dels grans valors naturals d'Escaldes-Engordany és la Vall del Madriu, d'unes 4247 ha. d'extensió, on l'aigua és també un element central. Aquesta vall té un gran interès no només pel seu patrimoni natural (vegetació i fauna), sinó també pel patrimoni cultural, reflex de la vida de muntanya des de l’època medieval (bordes, cabanes de pastor, construccions de pedra seca, etc.). Per aquest motiu va ser declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO (fins al moment, és l'únic bé andorrà que hi figura)

Origen dels noms

Els noms de les dues poblacions que denominen la parròquia podrien tenir orígens divergents. D’una banda, Escaldes prové del llatí calidae, nom que fa referència a les fonts d’aigües termals que hi ha a la zona; el primer cop que aquest poble apareix citat en documentació coneguda és amb la forma Kaldes.

El nom de les Escaldes indica que hi ha aigües calentes. El poble es va fundar al voltant d'unes fonts termals sobre una gran falla enfonsada en el subsòl. Els primers hotels balnearis, van ser Cal Muntanya (1904), l'hotel Paulet, l'hotel Pla o l'hostal Valira (1933). Avui molts hotels de les Escaldes ofereixen aigües termals entre els seus serveis.

L'any 1984 es presentà el projecte de creació d'un centre termal i lúdic de disseny modern i contemporani, Caldea, que aprofitava el principal recurs natural, l'aigua calenta. Aquest projecte es materialitzà en la inauguració del Centre Termolúdic Caldea l'any 1994, en un inici amb molts dubtes sobre l' efecte paisaigístic, però finalment ha estat un èxit com a centre termal esportiu i d' oci.

Si vols conèixer més curiositats sobre Caldea, aigües termals a Andorra i projecte Caldes visita aquesta entrada:

https://www.caldea.com/

D’altra banda, es relaciona el nom d’Engordany amb el cognom propi bíblic llatí Gordianu, però també hi ha qui l’associa a l’antroponímic germànic de Iordanos; sigui com sigui, la primera vegada que trobem esmentat el nom d’aquest llogaret és el s. X, amb la forma Engordan.

ENGORDANY

Engordany es troba a 1.109 metres d'altitud als vessants meridionals del pic de Padern a la dreta de la Valira d'Orient, davant la confluència amb la Valira del Nord.

Engordany té un conjunt de característiques pròpies i, tot i que ocupi el segon lloc en el nom de la parròquia. Engordany és més antiga que Escaldes, es va poblar anteriorment (s’han trobat restes arqueològiques al jaciment de l’Antuix datades dels segles II i I aC).

Fins a principi del segle XX, Engordany tenia més població que Escaldes. Engordany ha estat tradicionalment la zona de la parròquia dedicada a l’agricultura i a la ramaderia, (a diferència d’Escaldes, amb una activitat econòmica relacionada amb l’explotació de l’aigua termal i el comerç). A la zona d'Engordany també destaca la manufactura tèxtil de la llana i del ferro.

PLAÇA SANTA ANNA

La trobem una mica més amunt de l’església parroquial d’Escaldes-Engordany, de Sant Pere Màrtir (es va construir a partir de l’any 1956 sobre l’antiga esglèsia parroquial). Davant d´aquesta esglèsia trobem l’antic Hotel Valira - un establiment protegit que el Principat ha catalogat com a Bé Immoble -, un dels primers hotels termals de l’Andorra dels anys 30, un bon exemple de l’arquitectura del granit del país. L’edifici acull el modern Museu Carmen Thyssen Andorra.

Esglèsia de Sant Pere d´Escaldes

Museu Thyssen, antic Hotel Valira, Escaldes

La plaça de Santa Anna era fins fa poc el centre neuràlgic de la vida a Escaldes. Actualment la intensa vida de la plaça només es recorda per la Festa Major, sobretot el 26 de juliol, festivitat de santa Anna, quan la plaça acull el ball de Santa Anna.

A la plaça hi han elements curiosos com la font d’aigua calenta i una reproducció de la creu de Santa Anna (l’original es troba al CAEE per motius de conservació).

Fotografies antigues i actual de la Plaça Santa Anna

Aquesta fotografia d, aquest mural recorda que allà estava situat l´antic Hotel Pla, enderrocat el 2010,

pioner del turisme termal a Escaldes amb més de 150 anys d’història.

Antic Hotel Pla.

A la plaça Santa Anna, trobem el pont d´Engordany, que comunicava aquesta població amb l’antic nucli d’Escaldes.

Fotografia del Pont d¨Engordany, 1920, un pont románic (assimètric) d´origen medieval. A sota, el riu Valira d´Orient.

PONT DE LA TOSCA

A aquesta fotografia de 1902 es veu un altre pont, el Pont de la Tosca ( més amunt de la plaça Santa Anna a mà dreta) i la fàbrica de mantes (que es feien gràcies a la llana dels pagesos) a sobre del riu Madriu que aprofitava l’aigua calenta de la font termal i la força matriu del riu.

Des dels anys 20, i fins als 60, l´aigua termal d´Escaldes-Engordany va servir per rentar i tenyir la llana. L´activitat tèxtil era el gran al·licient per a viure en una zona obaga i freda

Més tard seria una fàbrica de roba als anys seixanta, es deixava d’emprar el riu com a força motriu i es feien servir màquines elèctriques, fins als anys 80.

Aquesta fàbrica de llana, avui reconvertida per a exposicions i concerts puntuals.

Aquest estiu 2024 l' artista urgellenc Oriol Garreta alies Bk ha pintat un graffiti, dins d' un projecte de Laika anomenat Artigat, amb art a les façanes i a l interior de la fàbrica, un projecte solidari per recaptar fondos per alimentar colònies de gats.

Pont d Engordany

La zona del pont d Engordany s, ha revitalitzat amb el projecte Caldes amb fonts d aigues termals. Visita la meva entrada:Projecte-caldes-aigues-termals-escaldes.html?m=0

Passant el pont d´Engordany ens trobem els seus carrers antics, a la dreta trobem els Arxius i el cami dels horts d´en Sucarana. Arribarem a la plaça Creu blanca i l´avinguda del pessebre ( nom que se li va donar perque antigament es feia el pessebre vivent).

Pessebre Vivent d'Engordany. Foto: JOAN BURGUES I MARTICELLA

PONT ESCALLS

A l'antic camí d'Engordany a Andorra la Vella travessa la Valira del Nord , romànic del segle xIII i on se signà l'acord dels Pariatges l'any 1278.

Aquest pont, d’origen medieval i del s. XIII, permetia el pas del camí ral per sobre de la Valira d’Ordino (poc abans de la seva confluència amb la Valira d’Encamp) tot comunicant Andorra la Vella amb Engordany. Consta d’un sol arc de mig punt construït amb dovelles de pedra tosca que recolza sobre la roca de les dues ribes, la resta de la construcció està feta amb pedres de diferents procedències amb unions de morter de calç.

Un altre pont destacat a la parròquia és el de la Tosca, construït l’any 1820 i de tradició romànica. Aquest pont, que permetia el pas de l’antic camí ral per sobre el tram final del riu Madriu, és suportat per una volta en arc de mig punt recolzada directament a la roca de les dues ribes. El punt més alt de l’arc queda uns 10 m per sobre del riu.

DIFERENTS CAMINS PER FER RUTES DEL SOLÁ D´ENGORDANY

Abans d´arribar a la avda pessebre trobem a la dreta la plaça del esbart de Santa Anna. La plaça de l’Esbart Santa Anna està dedicada a l’Esbart Santa Anna, una agrupació folklòrica de dansaires de la parròquia que recupera part del patrimoni cultural del país i que es va fundar l’any 1950. A la plaça trobem una font de granit com les fonts d’aigua termal que hi ha per Escaldes. Aquesta font, però, està situada a Engordany i, per tant, no té aigua calenta.

Plaça Esbart de Santa Anna

Pel camí de la Peletera trobem la Era d´en Rafel, casa ara reconvertida en casa rural. Entrem en un laberint de carrers plens de història i arquitectura tradicional.

Camí de la peletera anys 50

Era d´en Rafel

També podem entrar a la ruta del Solá d´Engordany per diferents camins al llarg de l´avinguda del pessebre:

El camí de la Grau, a la dreta, just abans del encreuament amb l´avinguda de les escoles. A l´altra banda del carrer trobem dos camins també molt curiosos, el camí de Salita i el del Valira, que baixen i van a parar a la plaça del Parc de la Mola ( Comú d´Escaldes)

- El següent camí que 9 agafar desde l´avinguda del pessebre és l´avinguda Sant Jaume , i l´últim és els Hortalets del Ribot, on trobem una de les cases més antigues que existeixen a Andorra, (juntament amb la Casa de la Vall), Casa Ribot.

CASA RIBOT

És un exemplar únic de casa pairal tradicional, inscrita a l’inventari de Patrimoni Cultural del Govern. Construïda als segles XV i XVI, amb gairebé 600 anys de vida, i habitada per última vegada a la dècada dels anys 60 del passat segle (no s’hi ha fet cap obra des del 1724) data que consta en una pedra de l’edifici.

Casa Ribot és austera, de pedra vista i sense decoracions, i un cop abandonada va ser utilitzada per emmagatzemar tabac. Aquesta nou ús va ser perjudicial per a les bigues, per aquesta raó a'ctualment està deshabitada, molt malmesa, i amb perill real d’esfondrament, sobretot pel que fa a la coberta.

Si t´interessa veure el interior de Casa Ribot clica aquest enllaç:

https://www.andorradifusio.ad/noticies/els-secrets-de-casa-ribot-al-descobert

PROPOSTA DE RUTA

Podem començar tant per la Peletera com pel camí de la Grau per arribarem al mateix lloc: la Plaça Engordany, en aquest indret i els carrers voltants, sembla que s´ha parat el temps.

La plaça era el centre neuràlgic de la vida social, trobem cases de com cal Cabó i cal Bicari amb un porxo i un safareig públic, punt de reunió de les dones (d’aquí l’expressió fer safareig). Per rentar la roba s’utilitzava sabó fet amb sosa càustica, olis o greixos i aigua. Per a la roba blanca de llar s’aprofitava la cendra del foc que contribuïa a donar blancor, com el lleixiu. També trobem una font.

A les finestres amb les reixes típiques amb estripagecs, són barrots metàl·lics, amb punxes irregulars cap als laterals, que es col·locava a les finestres de les bordes i cases de la zona del Pirineu i Andorra. El nom ve del fet que tenien com a objectiu estripar els gecs (jaquetes) dels lladres que intentaven passar entre els barrots i també impedir el pas d´animals. Si vols conèixer curiositats dels estripagecs visita:https://zumbafrika.blogspot.com/2022/02/estripagecs-saps-que-son-curiositats-d.html

La pedra vista irregular es feia servir per cases i edificis relacionats amb feines agrícoles. S´utilitzava pedra per ser abundant i fàcil d´obtenir, sobretot granit per donar consistència i pissarra a les teulades per a la evacuació de la neu. Els balcons són de fusta, o de ferro (quan el nivell econòmic era superior) ja que la indùstria de les fargues va molt ser important a Andorra.

La distribució tradicional de les cases, era en tres plantes: la planta baixa, reservada com a magatzem de llenya, cort i celler; al primer pis hi ha la cuina, el soler i algun dormitori, i el cap de casa, un espai polivalent on es feien feines com desgranar, filar i rentar, i que també servia per guardar les eines agrícoles i els trastos, a més de ser un perfecte assecador per a productes agrícoles. També es podia utilitzar com a dormitori comunitari per a quan arribaven convidats de casaments, festes majors, etc.

SANT JAUME ENGORDANY

El temple està documentat per primera vegada el 17 de gener de 1040, en l'acta de consagració de Sant Serni de Tavèrnoles, ja que era una de les possessions del monestir. Es va enfonsar totalment l'any 1950, quedant només en peu alguns dels murs laterals. El 24 de Juliol de 1992 es va consagrar un nou temple,d éstil modern, edificat sobre les runes de l'antiga església, que es van deixar a la vista.

Fotografia de principis del segle XX.

Nou temple

Mirador

Correllibres

Continuant la ruta arribem a l'església preromànica de Sant Romà dels Vilars del segle x, sent una de les esglésies més antigues d'Andorra.

SANT ROMÀ DELS VILARS

Sant Romà dels Vilars és una capella catalogada com una de les més antigues del Principat d’Andorra: s’ha de situar a l’època preromànica, al voltant del segle X. Declarada Bé d'interès cultural. Es troba a 1.135 m d'altitud, al peu del pic de Padern.

És una església rural i austera, es va aprofitar el desnivell del terreny per construir un nou cos de dues plantes amb un pòrtic cobert i a sobre el cor. La porta quadrada s'obre a la façana sud. Consta d´un campanar d'espadanya.

En l'església parroquial de Sant Pere Màrtir es conserva un retaule provinent de Sant Romà dels Vilars.

Actualment no té funció parroquial o religiosa, i no és possible accedir al seu interior. A finals de setembre es celebra l´aplec de Sant Romà, una festivitat que molt arrelada a la parròquia, on es demanava a sant Romà que les collites tinguessin una bona temporada.

Mirador Sant Romà dels Vilars

A l'església parroquial de Sant Pere Màrtir es conserva un retaule provinent de Sant Romà dels Vilars.

EL POBLE ANTIC DELS VILARS

Una mica més amunt de Sant Romá seguint un camí a l´esquerra trobem Els Vilars d'Engordany, un petit nucli de la parròquia, on trobem construccions que recorden les activitats agropecuàries de l’Andorra tradicional, centrada en l’explotació agrícola i en la cria de bestiar, limitada pel clima d’alta muntanya i l’aprofitament dels pocs recursos disponibles. Trobem molts galliners, ovelles, cabres, cavalls, etc inclús llames, (importades per un particular) que sorprenen als visitants sobretot als nens.

La tornada del camí es pot fer per vàries rutes totes molt curioses.

FOTOGRAFIES ANTIGUES ENGORDANY

Plaça Sta Anna

Festa major de Les Escaldes dia de sant Jaume, un 25 de juliol de l'any 1903. Sobre la plaça decorada a davant de la casa Xirro,

L'Esbart Santa Anna,ballant una sardana any 1947

Plaça de braus Andorra. Si vols saber curisositats sobre les dues places de braus que van existir a Andorra visita:Places de braus a Andorra https://zumbafrika.blogspot.com/search?q=braus