Mostrando las entradas con la etiqueta MANUALIDADES. Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas con la etiqueta MANUALIDADES. Mostrar todas las entradas

miércoles, 23 de abril de 2025

23 DE ABRIL DIADA DE SANT JORDI. DÍA INTERNACIONAL DEL LLIBRE. 20 CURIOSITATS SOBRE ELS LLIBRES

 



Avui dia 23 d'abril celebrem el dia del llibre, un dels dies més bonics que se celebren a Catalunya i Andorra. la tradició convida a regalar llibres i roses, els carrers estan plens de parades amb roses i llibres per triar. Un dia màgic per a tots amants de la lectura com jo, què sempre ha preferit que li regalin un llibre, a més d' una rosa.

PERQUÈ REGALAR ROSES

Pel que fa al perquè sobre regalar roses hi ha moltes versions, algunes diuen que la tradició es remunta al segle XV ja que per aquella època cada 23 d'abril a les dones que acudien a missa a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya se'ls regalava una rosa.

Aquesta festivitat és molt semblant a la del dia dels enamorats Sant Valentí i a Catalunya en particular se celebra amb més intensitat que la del 14 de febrer. 

Durant aquest dia és tradició que els carrers de Barcelona s'omplin de parades de llibres i roses per regalar, amb activitats literàries, participació d' escriptors i firmes de llibres, etc.

DÍA INTERNACIONAL DEL LLIBRE


L'Origen del Dia del Llibre es remunta a 1926. El 23 d'abril de 1616 morien Cervantes, Shakespeare i Inca Garcilaso de la Vega. (la data de Cervantes coincideix amb el seu enterrament).
També en un 23 d'abril van néixer – o van morir – altres escriptors eminents com Maurice Druon, K. Laxness, Vladimir Nabokov, Josep Pla o Manuel Mejía Vallejo. 

Aquesta data va ser escollida per la Conferència General de la UNESCO per fer un homenatge mundial al llibre i els seus autors.

La idea original de la celebració del Dia del Llibre va partir de Catalunya, de l'escriptor valencià Vicente Clavel Andrés, proposant-la a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona el 1923 i aprovada pel rei Alfons XIII d'Espanya el 1926. El 7 d'octubre de 1926 va ser el primer dia del del 23 d'abril com a Dia del Llibre. 


PERQUÈ SE CELEBRA EN AQUESTA DATA

Hi han vàries històries,  una d' elles,  el 23 d'abril de 303 dC, quan els romans van decapitar un soldat anomenat George , probablement a Grècia o també que  va ser un militar romà que va viure a l'antiga Turquia (anomenada aleshores Capadòcia). Va ser  perseguit pels romans , torturat i decapitat. Anys després va ser declarat en primer lloc Màrtir i més tard Sant.


 A Catalunya hi ha una Llegenda molt coneguda de Sant Jordi, el qual matava un drac i salvava una princesa. Quan en Jordi va matar el drac, de la sang del drac va créixer un roser, i el cavaller va obsequiar una d'aquestes roses a la princesa. Segons la llegenda, cada abril hi creix un roser. 

Si vols conèixer la llegenda i curiositats i manualitats del dia de Sant Jordi visita aquesta entrada:

La llegenda del sant es va estendre per tot el Principat de Catalunya fins que, l'any 1456, va ser nomenat oficialment per les Corts Catalanes (el parlament) com a patró de Catalunya, i va començar la commemoració anual amb roses, igualment al Principat d Andorra.





MÉS CELEBRACIONS EL DIA 23 D' ABRIL

Al marge de la gran celebració de Sant Jordi a Catalunya, el 23 d'abril també és un dia important a Aragò que celebra el dia de San Jorge el sei patró, i a  Castella i Lleó es commemora  la Batalla de Villalar de 1521. 
La celebració té un marcat caràcter polític i social (especialment a la localitat de Villalar dels Comuneros , a Valladolid), on s'organitzen actes institucionals, concerts, fires i activitats culturals. És, oficialment, el Dia de Castella i Lleó i figura com a festiu a tot el territori autonòmic.

Altres localitats on Sant Jordi es celebra (festiu local) al coincidir amb la festivitat del seu patró, Sant Jordi. Entre ells destaquen :

Alcoi i Banyeres (a la província d'Alacant), on el dia s'emmarca dins les tradicionals festes de Moros i Cristians.

Càceres , que celebra el dia amb desfilades, la crema simbòlica d'un drac i activitats que recorden la reconquesta de la ciutat el 1229.

Lucena , a Còrdova, on Sant Jordi és també patró i s'organitzen actes religiosos i culturals.

Santurce (Biscaia) , una de les poques localitats del nord peninsular on Sant Jordi té aquesta rellevància festiva. 

Aquest dia celebra el seu  patró també: Alemanya, Bulgària, Catalunya, Etiòpia, Geòrgia, Grècia, Anglaterra, Líban, Lituània, Països Baixos, Portugal, Eslovènia i Mèxic

CURIOSITATS

1.La paraula "llibre" prové del llatí "lliber", que significa "escorça d'arbre", ja que els primers llibres es feien amb tauletes de fusta cobertes d'escorça.

2. El llibre Farenheit 451 , de Ray Bradbury, deu el títol a la temperatura en què les pàgines d'un llibre crema. El llibre explica la història d'un bomber que crema llibres prohibits perquè són causa de discòrdia i patiment en una civilització occidental esclavitzada pels mitjans de comunicació

3. El llibre Don Quixot de la Manxa de Miguel de Cervantes és considerat la primera novel·la moderna i ha estat traduït a més de 140 idiomes.És el llibre més venut amb més de 500 milions  de còpies.

3. El llibre més petit del món és Teeny Ted from Turnip Town, amb una longitud de 70 micròmetres. Només es pot llegir amb una lupa.



4. El llibre més gran del món és «Bhutan: A Visual Odyssey Across the Last Himalayan Kingdom», amb una mida de 1.5 metres d'alçada per 2.1 metres d'amplada i pesa més de 60 quilos.



5. El primer llibre imprès a la història va ser la Bíblia de Gutenberg, el 1455, a més és el llibre al qual s'ha traduït a més idiomes : 450 llengües de forma completa i més de 2000 de forma parcial, fet que converteix la Bíblia en el llibre més traduït de la història
El escriptor més traduït és Agatha Christie.

6. El llibre més antic és: Aventuras de Quéreas y Calírroe, de Caritón de Afrodisias, escrita al segle I d.C. La novel.la explica la història de dos amants de Siracusa. 

7. La Biblioteca del Congrés dels Estats Units és la biblioteca més gran del món amb més de 170 milions d'exemplars.

8.La Biblioteca del Vaticà és una de les biblioteques més antigues del món i conté més de 1,6 milions de llibres.


9. Al segle XVIII, era comú que els llibres s'enquadernessin amb la pell de criminals executats.

10.El llibre més car del món és el Codex Leicester de Leonardo da Vinci, que va ser venut en una subhasta per més de 30 milions de dòlars (adquirit per Bill Gates)



11.En algunes universitats europees de finals de l'Edat Mitjana, aquest era el valor dels llibres que s'encadenaven als prestatges de les biblioteques per estudiar-los i evitar-ne així la substracció. 



12. Louis Braille va crear el mètode de lectura mitjançant el tacte per a persones invidents i, a partir del 1827, es van publicar els primers llibres mitjançant aquest sistema.
 
 13. La primera novel·la escrita amb màquina d'escriure va ser Les aventures de Tom Sawyer de Mark Twain, publicat el 1876. El mateix autor ho afirma en una carta personal, després d'haver adquirit una màquina de la marca Remington dos anys abans.

 14. La saga de Harry Potter és la sèrie de llibres més venuda de la història, amb més de 500 milions de còpies venudes a tot el món.

15. El llibre més cobejat de la saga Harry Potter és, curiosament, Els contes de Beedle, el bard. Se cerquen en concret set còpies que l'autora de la saga, J.K. Rowling, va escriure a mà, i les portades del qual tenen joies incrustades. Sis d'aquestes còpies pertanyen a part de l'equip de Rowling i la setena va ser subhastada, aconseguint-se la barbaritat de 4 milions de dòlars, destinats íntegrament a un orfenat de Romania.


16. LLibre més llarg (Rècord Guinness): es tracta del clàssic de Marcel Proust A la recerca del temps perdut, que en la seva versió original en francès consta de ni més ni menys que 9.609.000 caràcters, espais inclosos.

17. Islàndia és el país on es llegeix més.
LA seva tradició nadalenca per excel·lència: jólabókaflód , que literalment vol dir «inundació de llibres per Nadal», celebrar la nit de Nadal i el dia de Nadal llegint . 

 18. A Noruega si escrius un llibre, el govern comprarà 1000 còpies.


19.BIBLIOSMIA és la paraula utilitzada per definir el sentiment que t'aporta l'olor d'un llibre, generalment usat. Ve de les paraules gregues per a llibre i olor.

20. BIBLIOFÍLIA Admirar i coleccionar llibres. Si és amb compulsivilitat és 
BIBLIOMANÍA.
I la  por o terror als llibres i a la lectura és BIBLIOFOBIA, encara que sigui extranya, existeix.


20.






lunes, 29 de marzo de 2021

LA PASQUA. TRADICIONS A ANDORRA I CATALUNYA. CURIOSIDADES EN ESPAÑA Y EN EL MUNDO. MANUALIDADES.

                            


¿Sabes qué se conmemora los días de Pascua? o ¿por qué la tradición del conejo y de los  huevos pintados? ¿Conoces la Mona de Pascua y porqué se llama así?

La Pascua es una de las celebraciones con mayor significado para la religión católica y aunque la celebres cada año, hay algunas curiosidades de esta fecha que tal vez no conocías. 

 ORÍGENES DE LA PASCUA

Los orígenes más antiguos se remontan a la fiesta primaveral en honor a la diosa teutónica de la luz y la primavera, conocida como “Easter”. La primavera era una época sagrada para los adoradores fenicios del sexo. Los símbolos de la diosa de la fertilidad; “Astarté” o “Istar” eran el huevo y la liebre. 

La Pascua tiene su origen en una festividad judía de pastores que se celebraba en marzo  en la que se mataba un cordero ( con un ritual de sacrificio p) para conmemorar el “paso” (la Pascua) del Mar Rojo del pueblo hebreo hacia la liberación de la esclavitud del cautiverio egipcio, y más tarde se convirtió en la celebración religiosa de la  la resurrección de Cristo,

Esta fecha de celebración de la Semana Santa, varía entre el 22 de marzo y el 25 de abril de cada año. No hay una fecha fija porque se realiza el domingo siguiente a la primera luna llena de la primavera del hemisferio norte. Esta fiesta determina, a su vez, cuándo se celebran otras fiestas católicas.

¿Sabes que quiere decir la palabra Pascua?

La palabra Pascua proviene del latín eclesiástico “pascha” que, a su vez, deriva del hebreo Phase, que significa “paso“ o “tránsito” aludiendo así al “el Paso del Señor”. A la palabra Pascha, luego se le sumó la letra “u” por analogía de la palabra latina “pascua”, (pastos) relacionado con el hecho de que en esta fecha se solía comer una cabeza de oveja comprada a los pastores. 

La palabra pascua se utiliza en muchas expresiones como:

Nos vemos de pascuas a ramos: nos vemos muy poco.

Estar como unas pascuas; estar muy contento. 

Hacer la pascua a una persona: fastidiar.

Santas pascuas: indica que se pone punto final a un asunto.


QUÉ SE CONMEMORA EN CADA UNO DE LOS DÍAS DE SEMANA SANTA

A esta semana le antecede la Cuaresma: un periodo de 40 días que le sigue al Miércoles de Ceniza, sirve de preparación a la Semana Santa y recuerda los días que, según la tradición, Jesús pasó en completa soledad en el desierto de Judea.

El Viernes de Dolores o de Pasión, es el viernes anterior al Domingo de Ramos, en este día se recuerdan los sufrimientos que le esperan a la Virgen María durante la  muerte de Jesús. 

El Domingo de Ramos o de Hosanna se marca el fin de la cuaresma (40 días antes de la Pascua) y se da inicio a la Semana Santa. Recuerda la entrada triunfal de Jesús a Jerusalén, montado en un borrico, ante una multitud que lo aclamaba con ramos de olivo y de palma. De ahí la tradición de que los niños lleven  palmas  ese día, y la bendición de la rama de olivo.

El Jueves Santo, fecha en que se recuerda la bendición del pan y del vino de Jesús en la Última Cena  y el lavatorio de pies a los apóstoles.

La última cena  es una pintura mural original de Leonardo da Vinci ejecutada entre 1495 y 1498. Mide 460 cm de alto por 880 cm de ancho y se encuentra en la pared sobre la que se pintó originalmente, en el convento dominico de Santa Maria delle Grazie, en Milán (Italia),​ declarado Patrimonio de la Humanidad por la Unesco en 1980 y una de las mejores obras pictóricas del mundo.

El Viernes Santo, único día que no hay misa, es el día del juicio   la condena, el vía crucis, la crucifixión y la muerte y sepultura de Jesús. Los fieles católicos se abstienen de comer carne roja ,algunos, incluso, practican ayuno completo. 

El Sábado Santo o de Gloria es un día de luto para los cristianos por la muerte de Jesús, no se celebra la Eucaristía. Por la noche se celebra la solemne Vigilia Pascual y a partir de ese momento, los cristianos vivirán la alegría de la Resurrección de Cristo, que se prolongará a lo largo de cincuenta días.

El Domingo de Resurrección, de Pascua o de Gloria es la fiesta más importante del cristianismo,  se celebra  la resurrección de Jesús al tercer día. Marca el fin de la Semana Santa, y se festeja de diversas maneras de acuerdo a las tradiciones de cada lugar. 

                              LOS HUEVOS DE PASCUA




Los huevos de Pascua, una de las costumbres populares en Semana Santa, no son un invento actual: para antiguas comunidades como los persas, los egipcios y los romanos tenían un significado especial y simbolizaban el nacimiento y la fertilidad.  Muchos siglos antes del nacimiento de Cristo, el intercambio de huevos en  primavera,  era una costumbre que  celebraba al final del invierno.

Pueblos de la antigüedad, como los romanos, propagaban la idea de que el Universo tenía forma oval. En la Edad Media, y también los hindúes  creían que el mundo había surgido dentro de la cáscara de un huevo.

Los primeros cristianos consideraron al huevo como un símbolo de la resurrección de Jesús. En la Edad Media,  cuando llegaba la Pascua coleccionaban huevos, que eran de gallina o de pato, se pintaban de colores con motivos festivos y se consideraban objetos muy preciados. La tradición comenzó cuando la Iglesia prohibió consumirlos durante la cuaresma en el siglo IX. Para su conservación los bañaban en cera líquida, para mantenerlos más frescos. De ahí vino la costumbre de colorearlos y decorarlos con ceras.

Con el tiempo, la Iglesia levantó el veto de comer huevos, pero eso no impidió la costumbre de celebrar la Pascua consumiéndolos y regalándolos.

                      

Se pintaban y decoraban huevos de gallina y de pavo para regalar en pequeñas cestas. Al principio del siglo XIX, los confiteros de Alemania, Italia y Francia, crearon los primeros huevos hechos con chocolate con pequeños regalos dentro.


CONEJOS DE PASCUA



Los conejos también fueron usados como símbolos de fertilidad en algunas culturas, y también es un símbolo de la pascua, junto a los huevos de chocolate.

 Existe una teoría,  María Magdalena fue antes del amanecer del domingo al sepulcro de Jesús, crucificado el viernes, llevando consigo material para ungir su cuerpo. Al llegar, se encontró con la sepultura entreabierta. Un conejo, que quedó atrapado en la tumba, sería el primer ser vivo testigo de la resurrección de Jesús. Por esa razón, se ganó el privilegio de anunciar la buena nueva a los niños del mundo en la mañana de la Pascua. 

SÍMBOLS DE SETMANA SANTA

TRADICIONS DE PÀSQUA A  ANDORRA 

La Setmana Santa era el final de 40 dies de Quaresma, eren dies de recolliment i reflexió . No es podia anar  a jugar a cartes, ni escoltar música o ballar els diumenges (només per Sant Josep es donava certa llicència) i els divendres eren dies d’abstinència de menjar carn. El Divendres Sant també ho era de dejú i només podien menjar-ne els mes vells i els malalts, així com tots aquells que dispossesin d’un permís especial.  Fins i tot, en moltes ocasions (com és el cas de Canillo) era el mateix Comú que les comprava per tal d’alleugerir una mica a tota la població. 

També dejunaven des de la darrera  campanada del Dijous Sant, fins a la primera de Dissabte de Glòria, ingerint aigua i res més. D’això se’n deia fer el dejuni de les campanes.

DIUMENGE DE RAMS ( DIA DE LA PALMA)

Un dels actes més populars que encara es manté viu a Andorra i arreu del món és el diumenge anterior a la Pasqua, diumenge de Rams, commemorant  l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem (la darrera setmana de la seva vida) i aclamat  amb  palmes, palmons i branques de llorer (laurel) i d´olivera. Són els padrins de bateig que porten  als nens i nenes per a la benedicció de les seves palmes i palmons  a les esglèsies.

Les palmes es posaven en balcons i portes de les cases com a símbol de protecció . La mestressa de casa  guardava en un lloc  secret un grapadet de fulles de llorer beneit d’aquell dia, per tal de prevenir i guarir malalties  cuinant amb elles. També servien  per cremar a la llar de foc . 

Les campanes en senyal de dol per la mort de Jesucrist, no tornen a sonar restant mudes fins el Dissabte de Glòria que tornaran a repicar per la resurecció del Crist. Els infants del poble passaven amunt i avall amb “palitroques i carraus”, també coneguts com a matraques (carracas), uns senzills instruments de fusta que al fer-los girar fan una sonoritat molt característica. 


 Divendres Sant començava de bon matí amb les 14 estacions del Via Crucis o camí de la creu que feu Jesús cap al Calvari. Si feia bon temps es feia a fora, si no, a dins del temple (les 14 creuetes que hi han repartides pels murs feien aquesta funció tot marcant les estacions). Acompanyava a la Creu la Mare de Déu dels Dolors o “Dolorosa”. En moltes parròquies es feia una processó: els homes d’un costat tot portant el Sant Crist gran de l’església i les dones portant a les seves espatlles, el pas de la Verge dels Dolors.

Pel que fa a les processons al país només es manté viva la processó del divendres a Sant Julià i Ordino. Han desaparegut algunes tradicions com els armats a Andorra la Vella: joves de la parròquia vestits de soldats romans que participaven en les processons i custodiaven el Santíssim. 
Divendres sant es celebrava  la funció de la soledat, ja desapareguda, es trobaven dos processons, una sortia d´Escaldes i una altra d´ Andorra la vella, la que arribava abans al límit comú, seguia a láltra a celebrar la missa.
A partir dels anys 60 moltes d’aquestes representacions es van perdre a causa del creixement demogràfic.

Processó a Escaldes entre l'any 1955 i 1960

Les campanes, segons la tradició, tornaven de Roma beneïdes pel Papa, arribaven amb llaminadures i ous de xocolata que anaven escampant pel poble i que la canalla buscava amb impaciència el diumenge de Pasqua.

El Diumenge de Pasqua, un costum desaparegut dels joves era jugar-se els ous , era una aposta per parelles, i  guanyava el qui primer aconseguia felicitar la Pasqua als altres. De bon matí, quan dos es trobaven, el més ràpid deia: "Pasqua florida, Pasqua arribada, Pasqua i ous, els ous són meus!"

Diumenge a la tarda o dilluns,  el mossèn anava casa per casa a beneir edifici, animals i habitants. Aquesta tradició es coneix pel “Salpàs” o “Sal i ous”, es beneia amb sal i aigua la porta de la casa tot recitant una oració al temps que fa tres creuetes (amb sal grossa i aigua) a les fustes de la llinda de la porta. Els seus habitants li oferien a canvi uns ous, tot convidant-lo a entrar i a seure una estona  compartint moscatell o ratassia i un tall de “mona”.

El diumenge s’anava a missa de Pasqua, tothom estava alegre i content, per fi es podia ballar, cantar i inclús festejar. Es cantaven les alegres caramelles  per part del jovent, al compàs d’instruments casolans i algun acordió i algun violí.

LES CARAMELLES

Són cançons  que   es canten en carrers des de la nit de Pasqua fins el dilluns de Pasqua. Són una manera popular de celebrar  la resurrecció de Jesús i la resurrecció de la natura. En el seu origen, el caramellaires  anunciaven la bona nova de la resurrecció de Crist, i a canvi rebien ous i botifarres.

L’origen de les caramelles es vincula els dels goigs ( composicions poètiques cantades). El nom pot derivar d’una especie de flabiol anomenat «Calamella» o «Caramella» que es tocava acompanyant els cantaires. Era un instrument de vent molt primitiu, fet amb fusta o amb canya, amb embocadura de flabiol o de llengüeta. Si en un principi  les temàtiques eren bàsicament cançons religioses amb el pas del temps han variat i avui es canten  també valsos, sardanes i havaneres, etc.

Les Caramelles són una festa d’interès cultural inventariada al catàleg de patrimoni cultural, que se celebra a Ordino i a Sant Julià de Lòria. El seu origen a Andorra es remunta a la Segona Guerra Mundial, quan es van establir a Andorra refugiats catalans que van transmetre el seu folklore i tradicions. Els cantaires canten pels carrers i les places del poble passant la cistella adornada amb cintes flors, amb un pal llarg pels balcons per recollir els donatius.


 





Cantada de Caramelles, 1942 (Escaldes) i 1950. Arxiu Nacional Andorra



A Andorra s’han mantingut a Ordino i a Sant Julià de Lòria i, més recentment, des del 2003, a Encamp. A la parròquia laurediana es fan el diumenge següent al diumenge de Pasqua. Mantenen aquesta tradició grups corals, com la Coral Casamanya amb l’acompanyament musical del Grup Artístic a Ordino o com la Coral Rocafort a Sant Julià de Lòria, mentre que a Encamp són un grup de joves els qui canten les caramelles. 

Un costum també desaparegut a Andorra, són les berenades del jovent el dilluns de Pasqua. Es feien captes per les cases i el jovent anava a menjar tots plegats ous i botifarra.



                  TRADICIONS A CATALUNYA

                   LA MONA DE PASQUA


Dilluns de Pasqua. La tradició diu que l’encarregat de regalar la mona ha de ser el padrí de bateig al fillol fins que el nen faci la comunió. Tot i que el lliurament es feia el diumenge de Resurrecció és el Dilluns de Pasqua quan majoritàriament s’acostuma a menjar-la en família.

 La mona, el dolç propi d’aquesta festivitat, es remunta al segle XV. L'origen del nom de la mona de Pasqua, segons algunes teories prové de el terme àrab 'munna', que significa "provisió de la boca", regal que feien els moriscos als seus senyors. Sinònim de fertilitat, esperança i renaixement.  Al segle XX es van afegir els típics ous durs pintats o, anys més tard, un ou de xocolata per ornamentar el pastís.

Actualment, les mones estan fetes amb una base de pa de pessic, mantega i xocolata  i la majoria estan adornades amb plomalls, pollets, fruita confitada, ous i alguna figura de xocolata: personatges de dibuixos animats, jugadors de futbol, escuts esportius, etc




                 
RECETA SENCILLA MONA DE PASCUA
        
La mona de pascua también es una tradición que se celebra en: Comunidad Valenciana, la parte más al este de Castilla La Mancha, Andorra, parte de Aragón y Murcia. También hay dulces parecidos como el rosco de Pascua en Galicia, el hornazo en Jaén y la pegarata o bolla en Asturias.
 El consumo de la mona y de la longaniza de Pascua es habitual en Cuaresma y significa que las abstinencias se han acabado y ya se puede comer de todo.


TRADICIONES DE SEMANA SANTA EN ESPAÑA GASTRONOMÍA

En esta época, en cada comunidad existen postres y dulces típicos, cada una con su historia y tradición. Una de las más típicos son los buñuelos de cuaresma, la leche frita y  las torrijas.

Las torrijas son dulces muy tradicionales en España y son de origen europeo. Son rebanadas de pan duro empapadas en leche o vino y que se rebozan en huevo, friéndose a continuación en una sartén con aceite de oliva. Luego se endulzan con azúcar o miel y se espolvorea canela para aromatizar. Se cree que esta costumbre se generó para aprovechar el pan que sobraba en el periodo que no se podía comer carne.En Asturias, por ejemplo, se las conoce como picatostes.

receta-de-torrijas

 Estos son algunos de los dulces  más típicos de Pascua:

Mona de Pascua (Comunidad Valenciana y Cataluña).

Pestiños (Andalucía).

Tortas de aceite (Andalucía).

Flores de sartén (Andalucía y Ciudad Real).

Gañotes (Andalucía).

Robiols (Mallorca)

PROCESIONES DE SEMANA SANTA

España es un país rico en tradiciones centenarias, como las procesiones de semana santa, en las cuales se mezcla el fervor religioso con el atractivo estético y su interés turístico.

Las más destacadas son : 

 La Madrugá del Viernes Santo en Sevilla, Andalucía

Sevilla cuenta con más de medio centenar de procesiones multitudinarias en semana santa, con saetas cantadas desde los balcones y miles de nazarenos y costaleros cargando los pasos como  Jesús del Gran Poder, la Esperanza de Triana, la Macarena o el Cristo de los Gitanos.

Los Nazarenos  (de la ciudad de Nazareth, donde Jesucristo nació) desfilan en  las procesiones,  cuya vestimenta llama la atención por su capirote. El origen de esta prenda data de la época de la Inquisición, donde el penitente era obligado a portarla. También muchos creyentes optan por vestir  de luto con velos o mantillas negras en el caso de las mujeres.







Procesión Viernes Santo de Valladolid.  Destaca la  calidad de sus tallas de Gregorio Fernández o Juan de Juni.

               Procesión de los Legionarios de Málaga, Andalucía


La Pasión Viviente de Castro Urdiales, Cantabria






La Procesión del Yacente, en Zamora ( Jueves santo por la noche)




                                        
Procesión de las Palmas, cada Domingo de Ramos en Elche (Alicante), cuyo Palmeral es Patrimonio de la Humanidad.

 Otras procesiones de interés son: 

La procesión de las Turbas  también llamada de los borrachos, de Cuenca, declarada de Interés Turístico Internacional, en la que los turbos se mofan de la imagen del redentor obstaculizando el paso y haciendo sonar sus desafinadas trompetas mientras beben el conocido “resolí”, el licor de Cuenca, para combatir el frío. 

 La Tamborada de Calanda, (Teruel), La procesión del Cristo Redentor de Toledo,  o La procesión de los Gitanos de Granada, la espeluznante Danza de la Muerte de Verges (Girona), el entierro de Genarín en León.

En la Semana Santa Marinera de Valencia existe una de sus costumbres más curiosas: el “trenca perols”, que  consiste en tirar pucheros de barro, vajilla vieja y agua desde las ventanas. Esto tiene lugar el Sábado Santo a las doce de la noche, justo en el momento en que comienza la procesión de Gloria.

La Fiesta del Judas es una tradición local de algunos pueblos españoles e iberoamericanos en los que el Domingo de Resurrección, en Semana Santa, se apedrea, lincha o quema un muñeco que representa a Judas Iscariote, por su traición a Cristo.



TRADICIONES DE SEMANA SANTA EN EL MUNDO

FRANCIA 
Un país con una larga tradición católica, desde Jueves Santo todas las campanas de las iglesias permanecen en silencio y no vuelven a tocar al Domingo de Pascua para celebrar la resurrección de Cristo. Esta  tradición se conoce con el nombre de «Cloche Volante» Después de ser bendecidas por el Papa, las campanas vienen cargadas de huevos que dejan caer en todos los jardines de Francia y los niños corren el jardín en busca de los huevos escondidos.
Tradición seguida también por Paises Bajos.

ALEMANIA
En Alemania, es típico el «Osterhase» o liebre de Pascua, que va por los jardines y las casas alemanas escondiendo los huevos que los niños, previamente, han pintado y colgado de los árboles. Domingo de Pascua los niños salen a buscar los huevos y regalos que les ha dejado la liebre. En algunas ciudades se enciende una hoguera, el «Osterfeuer», que simboliza el comienzo de la primavera y el fin del invierno.


REINO UNIDO
La tradición más conocida es el «Egg Rolling»: dejar rodar huevos duros pintados desde arriba de una colina para ver cuál es el que llega más lejos. El huevo que llegue más lejos y de una pieza es el huevo ganador. Una tradición que también siguen paises como Estados Unidos, Dinamarca y Países Bajos.

Otra tradición propia de este país son los «hot cross buns», un tipo de panecillos o bollos dulces que contienen pasas y están decorados con una cruz en la parte superior, la que, por supuesto, simboliza la crucifixión de Cristo. Además, en Inglaterra es tradición tocarse o acariciarse con ramas de sauce para atraer la buena suerte para todo el año.


En Hungría, una de las tradiciones más arraigadas es el «Locsolkodas». Esta consiste en que los hombres rocía perfume o agua sobre la cabeza de las mujeres y en cambio les pidan un beso.

SUECIA
Las tradiciones de Pascua tienen una gran semejanza con las de Halloween. El Jueves Santo los niños se disfrazan de brujas con faldas largas, pañuelos de colores y las mejillas pintadas de rojo y puerta por puerta para intercambiar sus dibujos para dulces y golosinas. Además, los niños reciben huevos de cartón rellenos de golosinas y las casas se decoran con los colores de los polluelos típicos de Pascua y se colocan ramas de abedul y plumas.



FILIPINAS
Sin dudas, el más impresionante y polémico de los festejos de Pascua. El Viernes Santo se flagelan 100 hombres y se crucifican una decena; uno de ellos será elegido para representar a Jesús. Todo el pueblo participa en la representación.
Esta tradición también se sigue en México.




NORUEGA

Tienen la muy extraña tradición de festejar la Semana Santa tratando de resolver misterios de asesinatos ficticios. Todo el mundo participa: en la tele solo pasan películas de Agatha Christie y programas de detectives; los diarios y revistas publican historias de crímenes para que los lectores las resuelvan y hasta en los cartones de leche publican historietas y pistas para resolver asesinatos.


GRECIA
La tradición típica son los huevos pintados de rojo (este color representa la sangre de Cristo). Se pintan el Jueves Santo y según la tradición se choca un huevo con otro después de la misa de medianoche del Sábado Santo. La persona cuyo huevo resulte más resistente se supone que tendrá suerte durante el año. 


EL SALVADOR

En el pueblo de Texistepeque, el Lunes Santo celebran un ritual en el que 14 chicos se disfrazan de diablos, los Talciguines que, al toque de las campanas de la iglesia, salen a las calles con un látigo que usan para simular ataques a los espectadores. De pronto, aparece otro chico disfrazado de Jesucristo tocando una campana y va derrotando a cada uno de los Talciguines. 



REPÚBLICA CHECA
El símbolo principal de la Pascua checa es una vara de mimbre trenzada a base de ramas de sauce frescas y adornadas con cintas de colores, niños y hombres azotan simbólicamente a las niñas y mujeres, ya que según las tradición, los azotes traen la belleza y la frescura a las mujeres durante todo el año.


ESTADOS UNIDOS
Una de las tradiciones más populares en Estados Unidos en Pascua es la de esconder huevos de chocolate o caramelos y que los niños los busquen con cestas de colores.
 Se cree que esta tradición fue introducida por migrantes alemanes, quienes contaban que un conejo llamado Osterhase ponía huevos de colores.
En parques y jardines de casas, incluso en la Casa Blanca se organizan  Carreras de Huevos de Pascua, y  búsqueda de huevos.



ARGENTINA
El huevo de Pascua más grande del mundo es argentino. En 2015, varias chocolaterías se unieron para elaborarlo; pesó 8.000 kilos y alcanzó los 8,5 metros de alto y 6 de diámetro.


Actualmente, en algunos países de Europa, como Italia, en el Domingo de Ramos muchas familias llevan huevos a la iglesia para bendecirlos y consumirlos en el Domingo de Resurrección. En Italia, las mesas de la cena pascual son decoradas con huevos coloridos.

 En Rusia, se colocan en las tumbas, como homenaje a los que ya se fueron.

Una tradición poco agradable, en Nueva Zelanda es la cacería de conejos.
 

                MANUALIDADES DE PASCUA




















 ¡FELICES PASCUAS!

BONITO BONITO. UN CANTANTE QUE NO EXISTE Y UN TEMA CREADO CON IA QUE SE HA HECHO VIRAL

Seguro que has escuchado el pegadizo tema Bonito, bonito de Thiago Navarro en las redes.  La  canción salió por primera vez a comienzos de a...

ENTRADES POPULARS