23 DE ABRIL DIADA DE SANT JORDI. DÍA INTERNACIONAL DEL LLIBRE. 20 CURIOSITATS SOBRE ELS LLIBRES

 

Avui dia 23 d'abril celebrem el dia del llibre, un dels dies més bonics que se celebren a Catalunya i Andorra. la tradició convida a regalar llibres i roses, els carrers estan plens de parades amb roses i llibres per triar. Un dia màgic per a tots amants de la lectura com jo, què sempre ha preferit que li regalin un llibre, a més d' una rosa.

PERQUÈ REGALAR ROSES

Pel que fa al perquè sobre regalar roses hi ha moltes versions, algunes diuen que la tradició es remunta al segle XV ja que per aquella època cada 23 d'abril a les dones que acudien a missa a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya se'ls regalava una rosa.

Aquesta festivitat és molt semblant a la del dia dels enamorats Sant Valentí i a Catalunya en particular se celebra amb més intensitat que la del 14 de febrer. 

Durant aquest dia és tradició que els carrers de Barcelona s'omplin de parades de llibres i roses per regalar, amb activitats literàries, participació d' escriptors i firmes de llibres, etc.

DÍA INTERNACIONAL DEL LLIBRE

L'Origen del Dia del Llibre es remunta a 1926. El 23 d'abril de 1616 morien Cervantes, Shakespeare i Inca Garcilaso de la Vega. (la data de Cervantes coincideix amb el seu enterrament).

També en un 23 d'abril van néixer – o van morir – altres escriptors eminents com Maurice Druon, K. Laxness, Vladimir Nabokov, Josep Pla o Manuel Mejía Vallejo. 

Aquesta data va ser escollida per la Conferència General de la UNESCO per fer un homenatge mundial al llibre i els seus autors.

La idea original de la celebració del Dia del Llibre va partir de Catalunya, de l'escriptor valencià Vicente Clavel Andrés, proposant-la a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona el 1923 i aprovada pel rei Alfons XIII d'Espanya el 1926. El 7 d'octubre de 1926 va ser el primer dia del del 23 d'abril com a Dia del Llibre. 

PERQUÈ SE CELEBRA EN AQUESTA DATA

Hi han vàries històries,  una d' elles,  el 23 d'abril de 303 dC, quan els romans van decapitar un soldat anomenat George , probablement a Grècia o també que  va ser un militar romà que va viure a l'antiga Turquia (anomenada aleshores Capadòcia). Va ser  perseguit pels romans , torturat i decapitat. Anys després va ser declarat en primer lloc Màrtir i més tard Sant.

 A Catalunya hi ha una Llegenda molt coneguda de Sant Jordi, el qual matava un drac i salvava una princesa. Quan en Jordi va matar el drac, de la sang del drac va créixer un roser, i el cavaller va obsequiar una d'aquestes roses a la princesa. Segons la llegenda, cada abril hi creix un roser. 

Si vols conèixer la llegenda i curiositats i manualitats del dia de Sant Jordi visita aquesta entrada:

Dia-de-sant-jordi-la-rosa-i-el-llibre.html?m=1

La llegenda del sant es va estendre per tot el Principat de Catalunya fins que, l'any 1456, va ser nomenat oficialment per les Corts Catalanes (el parlament) com a patró de Catalunya, i va començar la commemoració anual amb roses, igualment al Principat d Andorra.

MÉS CELEBRACIONS EL DIA 23 D' ABRIL

Al marge de la gran celebració de Sant Jordi a Catalunya, el 23 d'abril també és un dia important a Aragò que celebra el dia de San Jorge el sei patró, i a  Castella i Lleó es commemora  la Batalla de Villalar de 1521. 

La celebració té un marcat caràcter polític i social (especialment a la localitat de Villalar dels Comuneros , a Valladolid), on s'organitzen actes institucionals, concerts, fires i activitats culturals. És, oficialment, el Dia de Castella i Lleó i figura com a festiu a tot el territori autonòmic.

Altres localitats on Sant Jordi es celebra (festiu local) al coincidir amb la festivitat del seu patró, Sant Jordi. Entre ells destaquen :

Alcoi i Banyeres (a la província d'Alacant), on el dia s'emmarca dins les tradicionals festes de Moros i Cristians.

Càceres , que celebra el dia amb desfilades, la crema simbòlica d'un drac i activitats que recorden la reconquesta de la ciutat el 1229.

Lucena , a Còrdova, on Sant Jordi és també patró i s'organitzen actes religiosos i culturals.

Santurce (Biscaia) , una de les poques localitats del nord peninsular on Sant Jordi té aquesta rellevància festiva. 

Aquest dia celebra el seu  patró també: Alemanya, Bulgària, Catalunya, Etiòpia, Geòrgia, Grècia, Anglaterra, Líban, Lituània, Països Baixos, Portugal, Eslovènia i Mèxic

CURIOSITATS

1.La paraula "llibre" prové del llatí "lliber", que significa "escorça d'arbre", ja que els primers llibres es feien amb tauletes de fusta cobertes d'escorça.

2. El llibre Farenheit 451 , de Ray Bradbury, deu el títol a la temperatura en què les pàgines d'un llibre crema. El llibre explica la història d'un bomber que crema llibres prohibits perquè són causa de discòrdia i patiment en una civilització occidental esclavitzada pels mitjans de comunicació

3. El llibre Don Quixot de la Manxa de Miguel de Cervantes és considerat la primera novel·la moderna i ha estat traduït a més de 140 idiomes.És el llibre més venut amb més de 500 milions  de còpies.

3. El llibre més petit del món és Teeny Ted from Turnip Town, amb una longitud de 70 micròmetres. Només es pot llegir amb una lupa.

4. El llibre més gran del món és «Bhutan: A Visual Odyssey Across the Last Himalayan Kingdom», amb una mida de 1.5 metres d'alçada per 2.1 metres d'amplada i pesa més de 60 quilos.

5. El primer llibre imprès a la història va ser la Bíblia de Gutenberg, el 1455, a més és el llibre al qual s'ha traduït a més idiomes : 450 llengües de forma completa i més de 2000 de forma parcial, fet que converteix la Bíblia en el llibre més traduït de la història

El escriptor més traduït és Agatha Christie.

6. El llibre més antic és: Aventuras de Quéreas y Calírroe, de Caritón de Afrodisias, escrita al segle I d.C. La novel.la explica la història de dos amants de Siracusa. 

7. La Biblioteca del Congrés dels Estats Units és la biblioteca més gran del món amb més de 170 milions d'exemplars.

8.La Biblioteca del Vaticà és una de les biblioteques més antigues del món i conté més de 1,6 milions de llibres.

9. Al segle XVIII, era comú que els llibres s'enquadernessin amb la pell de criminals executats.

10.El llibre més car del món és el Codex Leicester de Leonardo da Vinci, que va ser venut en una subhasta per més de 30 milions de dòlars (adquirit per Bill Gates)

11.En algunes universitats europees de finals de l'Edat Mitjana, aquest era el valor dels llibres que s'encadenaven als prestatges de les biblioteques per estudiar-los i evitar-ne així la substracció. 

12. Louis Braille va crear el mètode de lectura mitjançant el tacte per a persones invidents i, a partir del 1827, es van publicar els primers llibres mitjançant aquest sistema.

 

 13. La primera novel·la escrita amb màquina d'escriure va ser Les aventures de Tom Sawyer de Mark Twain, publicat el 1876. El mateix autor ho afirma en una carta personal, després d'haver adquirit una màquina de la marca Remington dos anys abans.

 14. La saga de Harry Potter és la sèrie de llibres més venuda de la història, amb més de 500 milions de còpies venudes a tot el món.

15. El llibre més cobejat de la saga Harry Potter és, curiosament, Els contes de Beedle, el bard. Se cerquen en concret set còpies que l'autora de la saga, J.K. Rowling, va escriure a mà, i les portades del qual tenen joies incrustades. Sis d'aquestes còpies pertanyen a part de l'equip de Rowling i la setena va ser subhastada, aconseguint-se la barbaritat de 4 milions de dòlars, destinats íntegrament a un orfenat de Romania.

16. LLibre més llarg (Rècord Guinness): es tracta del clàssic de Marcel Proust A la recerca del temps perdut, que en la seva versió original en francès consta de ni més ni menys que 9.609.000 caràcters, espais inclosos.

17. Islàndia és el país on es llegeix més.

LA seva tradició nadalenca per excel·lència: jólabókaflód , que literalment vol dir «inundació de llibres per Nadal», celebrar la nit de Nadal i el dia de Nadal llegint . 

 18. A Noruega si escrius un llibre, el govern comprarà 1000 còpies.

19.BIBLIOSMIA és la paraula utilitzada per definir el sentiment que t'aporta l'olor d'un llibre, generalment usat. Ve de les paraules gregues per a llibre i olor.

20. BIBLIOFÍLIA Admirar i coleccionar llibres. Si és amb compulsivilitat és 

BIBLIOMANÍA.

I la  por o terror als llibres i a la lectura és BIBLIOFOBIA, encara que sigui extranya, existeix.

20.

L 'HOME DELS NASSOS. EL HOMBRE QUE APARECE CADA 31 DE DICIEMBRE Y TIENE TANTAS NARICES COMO DÍAS TIENE EL AÑO.

 

Cuando está punto de acabar el año,  el 31 de diciembre " según la tradición se puede ver  por las calles "el home dels nassos", una tradición misteriosa y poco conocida, aunque en algunos lugares  tiene presencia y un personaje cabezudo sale a desfilar por las calles, en  muchss poblaciones catalanas como Barcelona, Gerona, Reus, Flix, Comunidad Valenciana, Baleares y también en otras lugares de   La Rioja cómo Logroño. Y tambien existen personajes parecidos en Teruel, Navarra, Alava o Burgos, aunque en ocasiones cambiando las narices por ojos u orejas.

 Algunos niños, temerosos, salen a buscarlo, el último día del año. Pero no se dan cuenta de la trampa y buscan a un hombre estrafalario y monstruoso con 365 narices, cuando resulta que el último día del año solamente tiene una nariz. 

Actualmente en poblaciones, como Reus, Flix, Barcelona, representan a este personaje en forma de cabezudo en un pasacalles.

En Barcelona era tradición de encontrar al Home dels Nassos en el punto de mediodía en Pla de Palau, delante de la Llotja. Se subía a una tarima para que todo el mundo lo pudiera ver con unas cuantas docenas de sábanas para sonarse las 365 narices (que forzosamente debía tener repartidas por todo el cuerpo, ya que en la cara no le cabían en absoluto).

L'home dels nassos. Portada de la revista 'El Borinot' 1923

En Mallorca además de decir ir a ver al Hombre de las narices se decía ir a ver matar al Hombre de las narices , porque el punto de concentración popular en Palma el día 31 de diciembre era la plaza de Cort, con motivo de la Fiesta del Estandarte , y se disparaban salvas de honor, que alguien interpretaba como un fusilamiento de la imagen del rey Jaime I expuesta en la fachada de la Casa de la Villa ese día ante la compañía que le rendía honores con el Estandarte o bandera nacional. 

En Arnedo , La Rioja , el Hombre de las narices es un personaje que cada 1 de enero se acerca en un antiguo autobús hasta la Puerta Munillo de Arnedo ataviado con abrigo, vestido y bufanda y llevando una pequeña maleta. Tras saludar a los numerosos niños congregados, provocando en ellos dispares reacciones, se dirige a la sede de la Peña Lubumbas para repartir golosinas a todos los asistentes.

En el País Vasco hay un personaje mitológico equiparable, Ujanko , que también aparece la Nochevieja y tiene tantos ojos y pupilas como días hay al año. TIene la peculiaridad de ir perdiendo cada día un ojo de los 365 o 366 que tiene, para volverlos a recuperar de nuevo el 31 de diciembre. 

Hay que mencionar igualmente al Home de les Orelles, derivación directa del de los Nassos, que sale el día 30 con tantas orejas como días tiene el año,  nunca se les podía ver juntos, porque salía el día antes y tenía tantas orejas como días tiene el año.

CURIOSIDADES

El Home dels Nassos barcelonés entrega a las autoridades de la ciudad la llave que abre la puerta del año nuevo, al mismo tiempo que se convierte en mensajero de los ciudadanos, porque hace llegar a los que mandan un memorial de los deseos de la gente.

Hay quien ha otorgado a este personaje la responsabilidad de llevar los juguetes a los niños. En algunos lugares cumple la misión de informar a los Reyes Magos de la conducta de los pequeños, para que aquellos decidan los regalos que les han de dejar.

Algunos niños entregan  al Home dels Nassos su chupete.

 La broma se adornaba a menudo diciendo que se le había visto en las tuberías del agua, y en los pueblos pequeños se solía decir que aparecía en la iglesia y despejaba el fregadero del agua bendita.

Es costumbre que los chicos, para hacerle marchar, ofrezcan una moneda al disfrazado, que este acepta y se marcha.

 En el Pirineo Oriental francés se empezó a decir que el Hombre de las Narices vivía en la cepa de un árbol y que último día del año salía de su escondite y se vestía con hojas de cuatro colores diferentes y de una docena de árboles, listo para iniciar el camino desde Occitania hasta Cataluña

Origen

El Home dels Nassos es un personaje  muy probablemente  un recuerdo  mitológico, una evolución del dios Jano, emparentado también con Fumera. 

Parece que la tradición viene de lejos, y se asimila al Árbol de las Narices, otro ser mitológico que representaba los espíritus de la vegetación, con variaciones locales de todo tipo, especialmente en el norte del territorio catalán.

PRESÈNCIA I AVISTAMENTS DE L ´ÓS BRU A ANDORRA. QUE FER EN CAS DE TROBAR-SE UN OS.

Al mes de maig d' aquest any, una notícia ens sorprenia: un avistament d´un os bru a Andorra, a La Cortinada, a tocar de la carretera i molt a prop de vivendes, a primera hora del matí, on va poder ser gravat per una persona, i posteriorment pels banders. Si vols veure les imatges gravades:

Es tracta d’un mascle jove d’uns 4 anys de més de 150 quilos de pes sense nom, (però podria ser que França o Catalunya sí que el tinguessin identificat)., que hauria trepitjat Andorra per primera vegada. L’animal hauria baixat al fons de vall, per evitar la neu i buscar herba per menjar. S’hi hauria atrevit per ser primera hora del matí i no detectar presència humana, però s’hauria fet enrere en veure algunes persones. Com que són de naturalesa discreta,l' os ha tornat al bosc perquè s’hauria espantat.

En ser un exemplar tan jove, segurament hauria penetrat en territori andorrà perquè hauria estat foragitat per un mascle més gran. Per això, ara estaria buscant un territori propi, una femella per reproduir-se i una millor alimentació. Els ossos es mouen molt, poden arribar a fer fins a 40 quilòmetres en un sol dia, així que segurament se n’ha anat cap a França perquè Andorra se li ha quedat petita.

L’os bru ha tornat a Andorra. Després que l’any passat es detectessin onze indicis de presència, tots ells corresponents al mateix exemplar, el Tuc. En aquesta època de l’any, acabada la hibernació, els ossos reprenen l’activitat.

UNA MICA D´HISTÒRIA. L´OS BRU AL PIRINEU. UNA REPOBLACIÓ EXITOSA.

Fa molts anys, l’os bru (Ursus arctos) o Oso pardo era l’animal més gran i més fort de tots els que vivien en aquestes serralades dels Pirineus, el carnívor més gran d´Europa.

Als anys vuitanta l´os bru es va extingir a les àrees central i oriental d’aquesta serralada, (encara és una espècie amenaçada) i  l’any 1996 es van introduir exemplars provinents d’Eslovènia, amb una subvenció del programa Life de la Unió Europea de conservació i protecció d’espècies.  Des d’aleshores la població d’ossos ha augmentat i s’ha establert als boscos pirinencs.

Com que és una espècie en perill d’extinció i reintroduïda, eliminar-lo està considerat un delicte penal, tant a Andorra com als països del voltant. 

Tot i les protestes per part dels ramaders de les valls franceses, es van alliberar a Melles dos exemplars: les osses Ziva i Melba. Un any després, el 1997, es va reintroduir el mascle Pyros. El 2006 es van alliberar cinc nous exemplars procedents també d´Eslovènia. Van ser quatre femelles, dues d´elles encara viuen. Hvala i Sarousse, i un sol mascle, Balou, que va morir per l’impacte d’un llamp el 2014.

 En Goiat, un os bru que, procedent d’Eslovènia, va ser alliberat el 6 de juny del 2016 a Isil, al català parc natural de l’Alt Pirineu, amb l’objectiu de posar fi al monopoli sexual d’un altre plantígrad també d’origen centreeuropeu, Pyros, a qui es considera el pare de bona part dels plantígrads que han nascut els darrers anys a la serralada. A en Goiat se’l considera el responsable dels atacs als ramats, majoritàriament a la Vall d’Aran, però també a la Ribagorça i al Pallars, que han acabat amb la mort d’alguns exemplars de cavalls i ovelles. Les envestides del plantígrad queden lluny d’Andor­ra, com també queden lluny la resta d’ossos que viuen als Pirineus. 

Amb l’alliberament del Goiat, el 2016 s’havien acabat les reintroduccions, però França té previst fer-ne de noves. Serà a l’octubre d’aquest any, als Pirineus Atlàntics, una zona on la presència de l’os és més escassa.

GRUPS I TÈCNIQUES DE SEGUIMENT

És habitual que el Cos de banders del Principat  facin rutes pels boscos per intentar trobar restes d’algun dels plantígrads que viuen prop del Principat: a l’Arieja i Catalunya. 

Juntament amb els dels països veïns, els nostres tècnics fan el seguiment dels rastres que deixen els ossos (petjades, pèls i excrements principalment), però encara no n’hi ha cap que s’hagi instal·lat al Principat.

El pas per Andorra s’inclou a la llista de les actuacions de seguiment i conservació de l’os bru dutes a terme durant l’exercici passat elaborat pel GSTOP, que recull els rastres de presència de l’animal a Andorra, Catalunya, França, l’Aragó i Navarra. En tot el Pirineu, a tots dos vessants, s’han detectat un total 2.584 indicis o rastres.

El GSTOP està format per representants del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, i del cos d’agents rurals catalans, el Conselh Generau d’Aran i els governs d’Andorra, França, l’Aragó i Navarra.

PRESÉNCIA ESPORÀDICA AL PRINCIPAT. AVISTAMENTS A ANDORRA

Ja al Manual Digest, datat el 1748,  Antoni Fiter i Rossell escriu que a Andorra hi ha “alguns ossos”. 

 L’os va  fer acte de presència l´any 2004  a les muntanyes d’Andorra després que aquest animal es donés per extingit en aquesta zona als anys 40. Es creu que  l' os Boutxí, un dels autòctons del Pirineu, l’any 2004, va atacar un vedell a la vall de Ransol, a prop de Canillo (un mes abans s’havia vist la seva presència a la carretera de Montaup). Aquella va ser la primera i única vegada que es va produir un atac d’os a Andorra des que es va posar en funcionament el programa de reintroducció d’aquesta espècie al Pirineu.

Boutxí, ho va fer com a mínim dos cops l’any 2006. Va accedir dues vegades a la parròquia de Canillo i en una de les seves incursions es va situar a uns 10 metres d’un habitatge de Plans.

El juny del 2012, però, una persona que caminava per la muntanya i experta en animals va assegurar a Patrimoni Natural haver vist a una distància de 200 metres un exemplar. 

Els banders van trobar el setembre del 2014 restes de femtes d’os bru a la parròquia d’Ordino, al nord del Principat. 

Al 2020 un exemplar d'os bru, va ser avistat per un excursionista a la muntanya de Tor, al terme municipal d'Alins (Pallars Sobirà), a 400 metres del territori andorrà. 

El passat 19 de juny de 2023 un os  va ser albirat  pels banders a la zona del parc natural de Sorteny. Són les primeres imatges d’un os viu en llibertat al país, després que el 1942 s’obtingués la darrera fotografia d’una ossa a prop de la frontera andorrana. Es van trobar petjades a la zona d’Envalira, Incles i la Coma de Ransol. I setmanes més tard, a la zona del Comapedrosa.

 Aquest any 2024 s´ha confirmat la presència d’os bru amb 11 indicis al nord d’Andorra. Tots corresponen al mateix animal. Primer, a l’abril, es van apreciar petjades sobre neu a la zona d’Incles i Ransol, i després es va desplaçar cap a Sorteny. Es diu Tuc, és un mascle  de 7 anys, jove entre els adults, ja que poden arribar als 20 o 25 anys Medeix 1,90 metres d’alçada i pesa uns 250 quilos. Viu entre el Pallars i l’Arieja, tot i que segurament encara està en període de buscar territori fix. Per això entra i surt d’Andorra, sempre de pas. De moment, no se l’ha vinculat amb cap atac ni a la ramaderia ni als humans. És discret, es mou de nit i ningú el va veure, fins i tot sabem que va passar pel costat d’un ramat i no va fer res, assegura el cap de banders

MAPA D´AVISTAMENTS I PRESÈNCIA D´OS BRU A ANDORRA.

REALITZAT PEL MEU FILL DANI BARBADO, ESTUDIANT DE GEOGRAFIA I MEDI AMBIENT A LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA (BELLATERRA)

PERQUE NO S' INSTAL.LA A ANDORRA L' OS BRU

Actualment, segons els càlculs del cens combinat de l’os bru al Pirineu fet cada any pels serveis del ministeri de Medi Ambient andorrà, espanyol i francès es considera que a la serralada dels Pirineus hi ha 43 exemplars. 

Malgrat aquest increment significatiu en el nombre d’exemplars, l’os bru potser no acaba d´instal·lar a Andorra, ja que vol tranquilitat i a les muntanyes del Principat hi ha una forta presència humana. Mentre totes les valls d’Andorra estiguin ocupades pels humans no hi haurà una població estable de plantígrads al Principat.

Els experts asseguren que l’os és un animal molt discret, fet que complica la seva observació, i en la majoria de casos la seva presència es coneix gràcies als rastres que deixa.  

L’hàbitat també influeix en el fet que els óssos decideixin establir-se en unes valls i no en altres. Recorden que la veïna Arieja, conjuntament amb el Pallars i l’Aran, són els territoris amb més presència d’os, són més rics perquè hi ha més faig i roure, i  hi viuen els ossos, ja que són omnívors, la seva dieta està formada per vegetals, mel, car­ronya, petits vertebrats i insectes. Moltes vegades es té una concepció errònia de l’os bru, ja que es pensa que és un animal depredador, quan, en realitat, s’alimenta principalment de matèria vegetal i només un baix percentatge és d’origen animal  (animals domèstics i de caça). Aixó no impedeix que si es troba amb bestiar pugui atacar-ne algun exemplar, ja que busquen proteïna per fer front al període d’hibernació.

Els banders expliquen que, a causa del bon temps, els ossos han acabat la hibernació abans d’hora i ja s’estan movent. 

Tot i que sembla que la seva supervivència als pirineus  pot estar garantida uns anys més, el seu pas per Andorra és baix, però  preveuen que  augmentin els indicis detectats i en el futur el nombre d’exemplars al conjunt del Pirineu, ja que no tenen depredadors naturals. 

RECOMANACIONS DELS BANDERS PER A EXCURSIONISTES, MUNTANYENCS, CAÇADORS O PESCADORS EN EL CAS DE TROBAR-SE UN OS.

D´entrada, l’os bru no és agressiu, té por dels humans i és més aviat tímid.

“En cas de veure un os, no intenteu atansar-vos-hi, fins i tot si el teniu a una distància considerable, ja estigui sol o amb les cries” i “allunyeu-vos-en progressivament, apartant-vos tant com pugueu del trajecte de l’animal en la seva fugida. No correu. Mai hem de cridar ni amenaçar-lo. S'ha de intentar mantenir la calma ”. 

 “L’os té por de l’home. Tot i així, la seva força física el pot fer perillós, com tot animal salvatge de mida considerable (cérvol, porc fer...), quan se’l sorprèn o se sent amenaçat”. Amb tot, “l’os és discret per naturalesa, sobretot envers l’home” i “té bona oïda, molt bon olfacte i un sentit de la vista discret. Si us sent o detecta la vostra olor, buscarà la manera d’evitar-vos. i fugir per evitar confrontacions”.

 “Si porteu un gos” i cal “mantenir-lo al vostre costat i no deixeu en cap cas que pugui provocar l’os”. Quan caminem per territori de l’ós és important fer-nos notar parlant amb veu alta, caminant tranquil·lament i estant atents al nostre voltant, sense sortir dels senders senyalitzats. Si anem amb gos és portant que vagi lligat o controlat al nostre costat.

 “Si us trobeu un os a curta distància (menys de 50 metres), ajudeu-lo que us identifiqui, feu-vos presents amb calma, parlant i movent-vos”. 

Si un os s’aixeca sobre les potes del darrere, això no és un signe d’agressivitat. L’os és curiós i s’alça per intentar reconèixer millor les olors i identificar-vos millor”. 

Els experts asseguren que coincidir directament amb un os a la muntanya és gairebé impossible i, en aquest cas, la reacció més habitual de l’animal és allunyar-se. En el cas que no fos així, és important moure’s sense fer moviments bruscos, i evitar bloquejar les vies que l’animal pugui utilitzar per fugir. Si es tracta d’una femella amb cadells, o bé un cadell aparentment sol, és crucial no interposar-se, ja que hi ha risc que la situació es converteixi en violenta.

Després de molts segles de convivència amb l’home, l’ós ha après a evitar els contactes amb les persones i no les veuen com a possibles preses.

Cada os té la seva personalitat i es comporta d’una manera diferent, una mica com les persones, i sobretot són més perillosos si es tracta d’una femella amb cadells. No tots els ossos són conflictius.

LA FESTA DE L'OSSA

La Festa de l’ossa és, una representació en forma de comèdia. Es una representació festiva, però també sarcàstica, crítica i qüestionadora.

L’ossa és un símbol. Quan atrapem l’animal en realitat estem lluitant contra totes les dificultats que se’ns han presentat. Ho fem treballant plegats i amb bon humor, amb l’enginy del nostre poble i les eines que hem desenvolupat.  

Tenim dos festes arrelades al territori: El ball de l’Ossa d’Encamp, que se celebra el dilluns de Carnaval, i L’última ossa d’Ordino, que té lloc la primera setmana de desembre.

 El perquè són osses i no ossos és un misteri, no hi ha cap teoria.

Si vols saber una mica d´història sobre les festes de l´ossa:

https://www.cultura.ad/historia-festes-ossa-andorra

BALL DE L´OSSA A ENCAMP

https://www.cultura.ad/ball-ossa-encamp

L´ÚLTIMA OSSA A ORDINO

https://www.cultura.ad/ultima-ossa-ordino

FESTES DE L´OSSA A ALTRES PARRÒQUIES I A FRANÇA

Festes-ossa-altres-parroquies

https://www.cultura.ad/fetes-ours-france

Les Festes de l’ossa estan incloses a l’Inventari general del patrimoni cultural del Govern d’Andorra com a béns immaterials i, des del novembre del 2022, han estat reconegudes com a Patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO.

LLEGENDES SOBRE OSSES A ANDORRA

Llegendes-osses-andorra

CURIOSITATS

Tot i que aquests animals passen per Andorra molt de tant en tant, han deixat la seva empremta no només a les monedes i segells, també als mapes i als plànols del nostre país. 

TOPONÍMIA

Tenim coves, fonts, canals, forats i clots de l’Ossa, i també un riu i un pic d’Os repartits al llarg i ample del Principat. Racons on segurament, en el passat, era “fàcil” de veure’n o com a mínim són zones de pas natural de l’os.

A Sant Julià de Lòria s’hi troba la cova de l’Ossa, a la zona de Rocafort, pujant per la carretera de Fontaneda. Es troba a uns 1.034 metres sobre el nivell del mar .llegenda-cova-l-ossa_1_4678559.html

La canya de l’Ossa també és una cova, molt a prop de Sornàs (Ordino), tot i que pertany a la parròquia de la Massana, on també hi ha la font de l’Ossa, el bosc de l’Obaga de l’Ossa i el canal de l’Ossa.

A Encamp, tenim el Parc de l´Ossa, recentment inaugurat.

També hi ha una ruta de senderisme a Encamp que es diu el camí de l’Ossa. Es tracta d’un itinerari difícil, de 36 kilòmetres, i amb 2.123 metres de desnivell. S’inicia a la plaça del Consell d’Encamp i travessa la Vall del Madriu-Perafita-Claror, Patrimoni de la humanitat des del 2004. Es necessiten dos dies per recórrer-lo, incloent-hi una nit al refugi de l’Illa.

ULTIMS AVISTAMENTS

ATAC D, UN OS AL PIC DE SANFONS. SETEMBRE 2024

https://www.ara.ad/societat/investigacio-oberta-l-atac-d-gos-pic-sanfons_1_5132561.html

FESTIVITAT DE MERITXELL. 8 de Setembre. SANTUARI VERGE DE MERITXELL. HISTÒRIA, LLEGENDA I CURIOSITATS

 

Santuari de Meritxell

El dia 8 de setembre es celebra la Diada de Meritxell, un dia de festa Nacional i de visita obligada al santuari de  Meritxell, patrona d´Andorra.

Perquè es celebra el dia 8 de setembre

La diada nacional o festivitat de Meritxell es celebra anualment el dia 8 de setembre des del 1873. Arrel del sentiment religiós i  nacional per part dels habitants d’Andorra, varen portar al Consell General de les Valls d’Andorra, el dia 24 d’octubre de 1873, a declarar oficialment i per unanimitat la Verge de Meritxell com a Patrona de les Valls d’Andorra: “e com a la seva Patrona i protectora especial des de temps immemorials”.

Tot i així, degut a les complicacions existents a l’època entre el poble d’Urgell i Andorra, no va ser fins 40 anys més tard que es va reconèixer eclesiàsticament el patronat de la Verge de Meritxell sobre el poble andorrà. El suport continuat dels diferents bisbes —coprínceps a Meritxell—, juntament amb aquest fervor i la tradició popular, varen fer possible que el bisbe Joan Benlloch Vivó demanés, el 23 d’agost de 1913, la declaració canònica del patronat de la Verge de Meritxell, que va dur a terme un any més tard el summe pontífex de la Santa Seu, el papa Pius X, el Consell va acordar que cada 8 de setembre es celebraria la  festivitat de Nostra Senyora de Meritxell, Festa Nacional.

 

  Es commemora també la firma del primer pareatge a Lleida el 8 de setembre de 1278, que fixa els límits del poder de cada senyor. Aquest fet va representar la fundació del Principat d'Andorra i definí les obligacions dels andorrans en matèria 

 i assumptes militars.

Visita i pelegrinatge al Santuari. Actes institucionals, religiosos i festius.

Com a tradició, és visita obligada cada 8 setembre , tradicionalment hi ha una pelegrinació popular al santuari, moltes persones arriben caminant molts kilòmetres des de molts indrets d´Andorra, amb espelmes i llums il.luminant el camí.

Els principals actes institucionals i religiosos tenen lloc al Santuari de Meritxell.

 Programa d' actes del 2023

El dia anterior a la festivitat de Meritxell:

 Durant tota la festa el Govern posa un servei gratuït de transport fins al santuari ja que des de les 7 a les 21 h. l'accès de vehicles carretera de Meritxell, quedarà tallada des de la rotonda de Meritxell. Es recomana als ciutadans que es vulguin desplaçar fins al santuari, arribar-hi amb temps, ja que s'haurà d'estacionar a la CG-2 i pujar caminant. També es demana precaució a l'hora d'entrar i sortir dels vehicles i desplaçar-se a peu per la zona, perquè els dos carrils centrals quedaran oberts al trànsit.

 

 SANTUARI BASÍLICA DE LA VERGE DE MERITXELL

El conjunt històric de Meritxell està constituït per dos edificis: el vell Santuari de Meritxell i la Basílica Santuari de Meritxell (el nou Santuari), declarats ambdós béns d’interès cultural. 

SANTUARI VELL

El santuari vell de Meritxell, capella dedicada a Santa Maria de Meritxell, és una antiga esglèsia d'origen romànic, al segle XII reconstruïda en època barroca i destruïda per un incendi el 1972. Després de la construcció del santuari nou de Meritxell, s'ha rehabilitat com a sala d'exposicions MERITXELL MEMÒRIA.

De l’antic temple se’n conserven encara alguns detalls, com el mur oest i els fonaments de l’absis, descoberts durant les excavacions arqueològiques de l’any 1991.

UN DESAFORTUNAT INCENDI DESTRUEIX EL SANTUARI

Fotografia del 1905 de la construcció original  ermita de Meritxell.

La nit del 8 al 9 de setembre de l’any 1972, un incendi destrueix gran part de l’església, inclosos diversos documents originals del Santuari, així com totes les imatges i retaules, també la talla romànica de la Verge.

Aquell incendi es va iniciar a dos quarts de tres de la matinada en un petit edifici adossat al temple.  La premsa no va informar de les causes de l’incendi.  L’informe oficial ho atribueix a la instal·lació elèctrica. Algunes persones, però, estan convençudes que va ser provocat.

Com a conseqüència de l’incendi va resultar destruïda la totalitat del santuari: el temple i la casa de l’ermità. També va quedar destruïda la talla original de la Mare de Déu de Meritxell (obra de gran valor artístic i històric esculpida i policromada durant el segle XII i de gran valor simbòlic pel poble andorrà).  A causa d’aquell incendi també es van perdre per sempre diverses peces artístiques de gran valor històric, situades a l’interior del temple.

Aquell incendi es va produir poques hores després de la celebració del tradicional i multitudinari romeu al Santuari, per a celebrar la Festa Nacional d’Andorra (8 de setembre). 

Tot seguit a la destrucció del santuari, el bisbe d’Urgell Joan Martí i Alanís (copríncep episcopal); i el Consell General de les Valls (govern del país); van acordar la immediata construcció d’un nou santuari; amb l’objectiu que els actes religiosos de la següent edició de la Festa Nacional d’Andorra es poguessin celebrar al nou edifici.

Finalment, les ruïnes que es van poder salvar es van rehabilitar i, l’any 1994, la capella de Santa Maria de Meritxell es convertí en la seu de l’exposició permanent Meritxell Memòria.

Santuari de Meritxell reconstruït per Ricard Bofill al 1976.

La Basílica santuari, un símbol espiritual, és la seu de la religiositat andorrana. 

Aquest santuari es presenta com un dels exponents més representatius de l’arquitectura d’Andorra del final del segle XX. L’obra de Ricard Bofill, Oriol Bohigas, Pere Aixàs i Albert Pujal. (inspirada en el romànic i amb les muntanyes), és un precedent pel que fa a l’arquitectura contemporània, un espai singular amb molts defensors i  detractors. 

El projecte de Bofill presentava un Santuari de Meritxell colossal amb un viaducte que connectava les muntanyes de la vall, un telefèric, un llac artificial amb un pont amb un carrer amb de botigues i restaurants, una gran escalinata amb terrasses i escultures de grans dimensions, a més d’amfiteatres per a actes culturals.

D’aquest projecte de Bofill només se n’ha fet una petita part inaugurada al 1976.

                    

A l’interior del temple també  observem altres escultures, obres de l’escultor barceloní Sergi Mas, que corresponen als sants patrons de les set parròquies andorranes: Sant Serni de Canillo, Santa Eulàlia d’Encamp, Sant Corneli d’Ordino, Sant Iscle de la Massana, Sant Esteve d’Andorra la Vella, Sant Julià de Sant Julià de Lòria i Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany.

SANTUARI DE LA RUTA MARIANA

La Basílica Santuari de Meritxell forma part de la Ruta Mariana, que uneix els cinc santuaris marians: del Pilar (Saragossa), de Torreciutat (Osca), de Lourdes (França), de Montserrat (Barcelona) i el propi de Meritxell (Principat d’Andorra

LA TALLA (IMATGE) DE LA VERGE ENTRE PASSAT I PRESENT

La imatge que en la actualitat presideix el nou santuari és una fidel reproducció d’aquella talla romànica original, dels segles XI i XII, considerada un dels exemplars més antics de l’època: amb uns 83 cm d’altura i elaborada en fusta policromada, comptava amb una expressió altament estàtica i rústica i que es va conservar en l’antic Santuari de Santa Maria de Meritxell fins a la seva desaparició, durant l’incendi de 1972.

I com a  curisositat, el calçat que duu, uns típics esclops que usaven els pagesos de muntanya d’antany.

TEORIES SOBRE LA DESAPARICIÓ DE LA TALLA ORIGINAL

Cremada, robada o segrestada?

La talla romànica original era de fusta policromada, de 83 centímetres d’altura, amb expressió altament estàtica i rústica, amb la mirada estràbica. Calçava uns esclops tan desproporcionats que va rebre el sobrenom de la Mare de Déu dels Esclops.

.

Una de  fotografies en color  que es conserven de la talla original ( Jean Ribière)

Després del incendi, cap rastre de la talla de la patrona. Existeix la teoria del robatori i posterior incendi  provocat o l´aprofitament de l´incendi fortuit per a la sustracció.

Erik el Belga, un dels lladres d'art sacre més grans a Espanya i Europa al segle XX, suggereix que l'incendi del santuari de Meritxell, el 8 de setembre del 1972, podria haver servit de coartada per ocultar la sostracció de la talla romànica de la patrona d'Andorra (tot i que desmenteix immediatament qualsevol implicació a l'assumpte)

Hi han diversos arguments per a defensar un incendi provocat, com ara que les capes de guix l’haurien d’haver protegit o que s’haurien d’haver trobat els claus de ferro que incorporava.

Però tambè hi han arguments per defensar que és va calcinar ja que una soca vella, seca i buida és altament combustible i que no té res d’estrany que quedés reduïda a cendres.

Es va salvar de la catàstrofe, la corona de la marededeu romànica, sufragada per totes les parròquies i amb què es va coronar el 1921 la Verge: mossèn Ramon Rossell la va retirar després dels oficis, com feia cada vespre, i la va entregar a Pura Serra, que s’encarregava de custodiar-la. 

ALTRES CURIOSITATS

La construcció del nou santuari es va fer en un temps rècord, només 4 anys. Com va ser possible? Per començar els terrenys on es va construir ja eren del Consell General. Un any abans que el santuari cremés i quedés reduït a cendra i runa, el Consell General ja havia fet un concurs on s'hi havien presentat 13 projectes per fer-ne un de nou.   

PATRONA

El 24 d´octubre de 1873 que el Consell General  per decisió unànime de tots els seus membres es va declarar oficialment la Mare de Déu de Meritxell patrona de les Valls d´Andorra. Es va col.locar una làpida commemorativa. 

Fotografia abans del incendi, i posteriors.

Si vols saber més informació:https://vergedemeritxell.blogspot.com/2014/09/?m=1

https://www.culturalia.ad/noticia/45451/centenari-de-linici-del-proces-de-la-coronacio-de-la-mare-de-deu-de-meritxell

Quantes marededéus 'oficials' hi ha de la Verge de Meritxell?

La que avui podem admirar al nou Santuari és una còpia que va ser beneïda el 2016, coincidint amb la celebració que va donar a Meritxell la categoria de Basílica Menor.

Abans d’aquesta, al Santuari Nou hi havia una reproducció feta per l’artista andorrà Jaume Rossa, que amb la benedicció de la nova al seu lloc, aquesta va anar a l’església parroquial de Canillo. 

 Abans que aquesta n’hi va haver una altra. Poc després de l’incendi, Sergi Mas es va encarregar de fer una còpia fidel a l’original. Va ser la primera que va anar a parar al nou santuari però el maig de 2005, un personatge que no hi tocaba gaire va cremar-la. 

N’hi ha dues  còpies més  de Sergi Mas, una a l’hospital i l’altra al col·legi Janer. 

Avui dia, una còpia del mateix Sergi Mas presideix la casa de colònies d’AINA. 

Una quarta peça es pot admirar a la parròquia. Es tracta d’una reproducció d’Íngrid Forell. Va ser encarregada per Patrimoni, inicialment pel Santuari Nou però finalment va ser portada a l’Antic Santuari, reconvertit en museu amb el nom de Meritxell Memòria.

La imatge gótica

La talla que es va coronar el 8 de setembre del 1921 no és la nostra verge romànica del segle XII de sempre, sinó la talla gòtica de Meritxell que des del segle XVI fins als anys 1950 va ocupar el lloc central a l’altar major del segle XVI de Santa Maria, que va ser modificat el segle XVII de l’església de Meritxell. Durant més de 400 anys la talla gòtica de Meritxell era la que es venerava a  l’església. Era més elegant (corresponia a la  imatge Verge del Roser), sense esclops, portava un ram de flors i el nen als braços.

Significat del nom de Meritxell

L'arquitecte amb el sol damunt l’altar, va voler significar el nom de Meritxell, provinent probablement, del mot llatí meridiem, “migdia”, aquesta és la hipòtesi més acceptada. Tanmateix, davant la impossibilitat de corroborar-ho amb total seguretat, hi ha qui ha proposat Mari etxea, literalment la casa de la deessa Mari en basc.

Llegenda de la Verge de Meritxell

Hi ha una llegenda que explica el perquè es va construir l´esglèsia  exactament en aquest lloc. Si la vols conèixer:

Diu la llegenda que el dia de Reis un pastor es dirigia a missa a Canillo i, en passar per on avui s’aixeca el santuari de Meritxell, va veure una gavernera florida en ple hivern. Aquest fet el va estranyar i s’hi va acostar. Aleshores, es va adonar que sota l’arbust hi havia una bella imatge de la Verge. Se la va endur a Canillo i la va posar sobre l’altar major. L’endemà, però, quan va obrir la porta de l’església la imatge ja no hi era: havia tornat a aparèixer al peu de la gavernera florida. La nit següent es va deixar la imatge tancada amb pany i clau a Encamp però, novament de dia, tornava a ser on l’havien trobat. Va ser aleshores que els vilatans van entendre el missatge i van construir una capella exactament al lloc on apareixia cada dia la imatge de la Verge.

I nosaltres, com a tradició, hem fet una foto any darrera any als nostres fills allà des que han nascut; aquí hi ha un resum d´algunes fotos.

MARE DE DEU DE L' ORATORI

L'oratori de les Bons és un petit adoratori a la Mare de Déu situat a Encamp, a la part alta de la zona de les Bons, al començament de l'antic camí ral de Canillo. Antigament, quan la carretera no existia, en aquest punt començava el tram més dur del camí ral en direcció a Meritxell i Canillo, per la qual cosa els vianants aprofitaven per descansar i resar una salve a la Verge. 

Cada primer dissabte del mes de setembre, els encampadans celebrem la diada de la Mare de Déu de l’Oratori.

Explica la llegenda que l’oratori el van construir tres pagesos el segle XIX, fruit d’una promesa que van fer a la Mare de Déu: un dia mentre treballaven la terra, els va sorprendre una tempesta molt forta, i de la por que van passar van prometre a la Mare de Déu que si se’n sortien li farien un oratori.

Si vols més informació sobre les bons i  l oratori de les bons mira aquesta entrada:https://zumbafrika.blogspot.com/2022/09/torre-o-castell-dels-moros-les.html?m=1