ROC DE LES BRUIXES.
PRIMERA MOSTRA D´ESCRIPTURA A ANDORRA. LA PREHISTÒRIA.
El roc de les Bruixes és un
conjunt de gravats rupestres prehistòrics de l'Edat del Bronze sobre una roca situada a un cami proper a Prats (Canillo). Un indret amagat i difícil de trobar, que s´aconsella no divulgar per protegir la roca d'actes vandàlics.
Van ser descoberts l'any 1962 per l´historiador Pere Canturri quan estudiava llegendes
relacionades amb supersticions i creences al país.
Descoberta dels gravats del Roc de les Bruixes (Prats) per Pere Canturri i el seu equip. Foto: PCA
DATACIÓ DELS
GRAVATS
Els gravats es van interpretar com a santuari funerari de
l'edat del Bronze o bé dels íbers, i constitueixen possiblement les primeres
proves d'escriptura a Andorra.
És difícil de catalogar, probablement
al voltant de l’any
200 a.C. per la similitud als de la Cerdanya, a Latour-de-Carol (on han aparegut indicis d’aquest
alfabet íber) però no es pot atribuir amb seguretat als ibers, que no van deixar cap altra resta material aqui, ni moneda, ni urbanisme ni ceràmica.”
INTERPRETACIÓ DELS
GRAVATS. LLEGENDA
El conjunt dels gravats te una
superfície d´uns 2 metres quadrats. Consta de
traçats amb una profunda incisió en forma de «V», conjunts de línies i petites cassoles o forats, fus, estels, triangles, branques i graelles. Els gravats són difícils de desxifrar, alguns d’aquests gravats podrien correspondre a lletres d’un primitiu alfabet ibèric, cosa que els convertiria en la manifestació escrita més antiga del nostre racó de món.
També hi apareixen a la paret vertical figures humanes, guerrers i un
cavall i cavaller, traçats amb d'una incisió fina, probablement de l'època medieval.
Hi apareixen figures antropomòrfiques, talls naviformes (semblants a la secció d’un casc de vaixell) i d’altres que es poden interpretar com arbres o formes vegetals, i d´altres formes indeterminades.
Hi apareixen moltes incisions hemisfèriques “típiques de l’edat del bronze” anomenades cassoletes (forats) són pròpies dels llocs de
culte, com les esglésies. Les incisions van ser fetes amb ganivets de ferro i posiblement fetes per sacerdots o xamans, tenen moltes interpretacions i teories no confirmades:
-En llocs amb vistes privilegiades serien mapes representarien indrets sagrats, llocs on hi hauria aigua o també mapes del firmament i els planetes ( hi han asteriscs que evoquen el sol o les estrelles)
-S 'utilitzarien per fer rituals amb sang de sacrificis animals o humans.
-Per predir el futur vessant líquids i interpretant els missatges.
-La pols de la pedra que s' extrauria de les pedres s'utilitzaria per preparar ungüents màgics o curatius.
Cassoletes al Roc de les Bruixes
Llegenda.
Els gravats s'interpreten popularment com les marques deixades per les ungles
del dimoni en una lluita que va mantenir amb les bruixes medievals de Canillo.
Durant la disputa, les bruixes el van llançar a un abisme; mentre queia va
deixar les ungles marcades a la roca de la paret.
Els habitants de Prats que començar a anomenar
roc de les Bruixes, perque pensaven que era on les bruixes invocaven les forces
del mal.
EL
SECRET DE LA UBICACIÓ DEL ROC DE LES BRUIXES
El
Roc de les Bruixes es troba enmig del bosc, no està senyalitzat i és
pràcticament impossible trobar-lo sense un guía o un coneixedor d´aquella zona.
Patrimoni no organitza tipus de visites
dirigides, aconsella no divulgar la seva ubicació i no es planteja tornar-lo a
senyalitzar, ja que el 1995 el Comú de Canillo, ho va fer i els gravats van patir actes de vandalisme.
Existeix
un projecte per tancar o cobrir el jaciment, que el protegiria del degradament
natural o humà. Patrimoni vol protegir el Roc de les Bruixes sense haver-lo de tancar, però en aquest moment està tot paralitzat.
L´arqueòleg
Gerard Remolins, de l´empresa Regirarocs, que
organitza visites guiades al roc de les bruixes al solstici d´estiu, va
ser avisat pel Ministeri de Cultura l´any 2019 perque retirés informacions a
les xarxes amb la geolocalització del indret. No ho va fer, alegant que és un
espai públic, patrimoni de tots.
Aquest
fet no ha sigut sancionat i l´arqueòleg continua organitzant visites guiades i
difonent el patrimoni natural. Aquesta situació fa que moltes més persones
estiguin interessades en visitar aquest
curiós indret.
Si
el visites, s´aconsella ser molt respectuós, no apropar pals ni motxilles a
prop dels gravats, per no malmetre´ls, i tenir cura per no trepitjar els
gravats, relliscar o caure.
REPRODUCCIÓ
IDÈNTICA DAVANT PALAU DE GEL (CANILLO)
Actualment
una rèplica d'aquests gravats llueix a l'entrada del Palau de Gel de Canillo.
La reproducció, del 1998, és absolutament fidedigna.
Fossa de Prats
De l'Edat del Bronze mitjà (tot i que no es pot datar amb exactitud) també tenim la
Fossa de Prats, a prop del Roc de les Bruixes, al camí de prats a Meritxell, cosa que suposa un pas i un
poblat a les vores.
La fossa és quadrangular, probablement un santuari funerari (tot i que no s´han trobat restes) o per realitzar rituals amb foc, está coronada per una estructura
empedrada, on s'hi han trobat recipients
de ceràmica que contenien productes lactis i cereals.
DARRERA DESCOBERTA
JACIMENT AMB GRAVATS DESCOBERT PELS BANDERS AL 2021 ( PROPER AL ROC DE LES BRUIXES)
Baser del bosc de Rep: aquest és el nom que Jordi Casamajor (investigador i divulgador de l'art rupestre d´Andorra i Pirineus) proposa pel jaciment rupestre descobert a l’abril del 2021 pel bander Ferran Teixidó.Es troba a sobre de Meritxell, a un mirador natural, en la ruta del santuari de l’art rupestre andosí. És una capa de pedra fragmentada amb molts gravats, i molt variats: creus, línies, formes geomètriques, (destaca un estel de cinc puntes) i intents de cassoletes. Probablement està relacionat amb el Roc de les Bruixes, ja que està relativament a prop i a una alçada similar, cap a la cota 1.600. Probablement datat de l´època dels ibers o l`edat del bronce.
GRAVATS DE SORNÀS
Gravats a un dolmen al terra, a l' entrada d' una casa, al poble de Sornàs.
DOLMEN
Conjunt rupestre de Terra de la Mola.(Sornás)
El roc dels gravats a la carretera està protegit per una tanca que n’impedeix l’accés i que obliga a contemplar els gravats des d’uns tres metres de distància, ja que l'art rupestre, especialment el que es troba a l’exterior i no en coves, s’exposa de forma natural a una lenta, inexorable erosió i una inevitable desaparició.
També la percepció de l’art rupestre, ja sigui en directe o en fotografia, depèn molt de l’hora del dia, per la forma com hi incideix la llum del sol, així com de la distància, perspectiva etc
Personatge femení amb còfia o corona, d'uns 85 cms d'alçada.
ALTRES GRAVATS
GRAVATS DE CAN DIUMENGE AL SOLÀ D´ENGORDANY
Situats al jaciment arqueològic situat a la parròquia d’Escaldes-Engordany. Van ser declarats Bé d’Interès Cultural del patrimoni cultural d’Andorra
El constitueixen uns gravats rupestres situats a la urbanització de Can Diumenge, al vessant del pic de Padern i pertanyent al veïnatge dels Vilars d’Engordany.
Els gravats són escassos, tallats amb una incisió profunda i no s'ha determinat la datació, sembla que podrien haver estat obra dels ceretans o andosins. Les seves formes són únicament d’estil fusiforme i es caracteritzen per la seva geometria triangular i reticular, abstracta amb línies i traços paral·lels.
Gravats a Can Diumenge, al solà d´Engordany.
Foto del llibre : Gravats rupestres d'Andorra , l'Alt Urgell i la Cerdanya, de Jordi Casamajor i David Gàlvez
Andorra es situa enmig dels
Pirineus, que durant la darrera glaciació es trobaven coberts per grans
glaceres que van impedir la vida a grups humans europeus. El desgel apropa la població dels
països veïns a les serralades europees a la recerca d'aliment. El mode de vida
al principi és nòmada però amb el temps adopta el sedentarisme.
A Andorra hi ha evidències que
aquesta població s'hi assentà definitivament per a practicar-hi l'agricultura i la caça, i més tard arribaría l´edat dels metalls.
D´ON PROCEDIEN ELS
PRIMERS HABITANTS
El territori andorrà ja és mencionat per Polibi durant les guerres romanes a la península ibèrica. Els Andosis és el nom amb què Roma designà una tribu ibèrica que visqué a Andorra i que va adoptar el mateix mode de vida que la cultura dels ibers.
Gràcies al jaciment de la Balma de la Margineda sabem d’on
procedien, les eines fabricades amb pedra volcànica –riolita, per concretar–
que utilitzaven per tallar i per raspar. S´han trobat restes d´aquesta pedra
per la vall d’Enclar, però no tenia prou qualitat perquè d’aquelles pedres en
sortissin ganivets i raspadors de la qualitat dels que s’havien excavat a la
Balma de la Margineda . Això fa pensar que els nostres primers andosins, que
eren caçadors-recol·lectors, no duien necessàriament al damunt tot el seu
arsenal de pedra, sinó que l’anaven fabricant amb els materials que trobaven
pel camí, ja que havien arribat fins aquí remuntant la vall del Segre i també el riu
Oriege a França.També hi ha una teoria que
aquests pobladors venien de la conca de l'Ebre .
Els primers pobladors de la Balma
de la Margineda pertanyen a l’anomenada cultura aziliana, que es va estendre entre
el Cantàbric i els Alps fa entre 14.000 i 12.000 anys. Els grups devien estar formats per una vintena d’individus, que establien a la primavera
i l’estiu un campament base i l’abandonaven a l’hivern.
RECERQUES
PREHISTÓRIQUES A ANDORRA
Les recerques prehistòriques
poden trobar-se als Arxius Nacionals, a l'Institut d'Estudis Andorrans o bé a
la Biblioteca Nacional del país. Existeix prop d'una quarantena de llibres
publicats al voltant del tema.
Les més destacades son:
- El jaciment de La Roureda
(Santa Coloma)
- La Balma (La
Margineda)
-Tomba de Segudet (Ordino)
-La Feixa del Moro a Juberri.
-Jaciment de l´Antuix
-Primer dolmen
d'Andorra (Encamp)
- Altres jaciments
JACIMENT DE LA MARGINEDA O ROUREDA DE LA MARGINEDA (SANTA COLOMA)
És el jaciment arqueològic més extens d’Andorra i un
dels més espectaculars dels Pirineus. La primera arquitectura conservada construïda
íntegrament en pedra. El material trobat ens aporta detalls de la vida quotidiana d´aquella època, on vivien, i els utensilis que utilitzaven.
Es troba ubicat sobre una lleu
elevació del terreny, a quasi 1000 m sobre el nivell del mar, al terme municipal
de Santa Coloma. El conjunt arqueológic ocupa una área de més de 4.000 m2, dels quals s´ han excavat uns 1.500 m2.
La recerca arqueològica es va
iniciar l’any 2007 gràcies a l’impuls de l’empresa Molines Patrimoni (propietat de la familia Cardelús-Mestre, propietaria dels terrenys) amb colaboració del Govern d'Andorra. Apartir de l’any 2011,i fins el 2015 el
Servei de Patrimoni Cultural d’Andorra va dirigir una segona fase d’excavacions, i van trobar estructures que confirmen els principals períodes
d’ocupació: bronze mitjà (c. 1500 aC), antiguitat tardana (s. IV-VII dC) i,
finalment, la fase baixmedieval (s. XIII-XIV)
Les restes trobades corresponen a un poblat medieval (es descarta la hipòtesi que s’havia plantejat sobre que les estructures excavades podien ser del castell de Sant Vicenç d’Enclar, del s. XIII.)
Les restes que s'hi han
trobat són: arpons per a la caça amb llança o amb arc, puntes de llança ( alguns de 25 centímetres de llargada, puntes de fletxa , o una punta d'una beina d'espasa. També gravats amb figures abstractes, navalles d’afaitar, sivelles amb decoracions, claus, tissores, una olla de bronze, una olla de ceràmica del segle XIV, peces de pissarra datades entre els segles XI i XIV que incorporen gravats de guerrers, un nus de Salomó que ha estat triat com a símbol del jaciment, i un text en llatí, (pendent aquest últim de transcripció), molts fragments ceràmics i les restes de dos molins.
Aquests objectes encara no són visibles per a
cap turista, pendents del projecte del Museu.
Fragment de vas ceràmic amb decoració campaniforme, 2000-1700 aC. Jaciment del Cedre VII (Santa Coloma). Foto: PCA/Àlex Tena.
Arracades d’ullal de cérvol amb volandera de bronze, 1200-600 aC. Jaciment del Cedre VI (Santa Coloma). Foto: PCA/Àlex Tena.També s’hi ha localitzat un penjoll fet amb un ullal de cérvol amb un anell de suspensió en bronze, cosa que confirma la importància del culte protohistòric al cérvol.
Si vols veure en 3d: la-roureda-de-la-margineda-ja-es-pot-veure-en-3d
Visites (concertades) només juliol i agost. La resta del any unicament es fan
visites guiades per a grups escolars. Oficina de turisme de Andorra la Vella,(+376) 750 100.
Més informació i tarifes: molinespatrimonis.com/ca/jaciment-de-la-margineda
Existiria un projecte per
transformar la Roureda de La Margineda com a parc públic, des d’on es podrà
contemplar el jaciment medieval i de fer-ne un itinerari amb el castell de Sant
Vicenç d´Enclar.
JACIMENT DE LA BALMA (
MARGINEDA)
Balma de la Margineda (Aixovall), 12000-5300 aC. Foto: PCA/Àlex Tena.
El jaciment va ser descobert el 1959 per Pere
Canturri, i excavat entre el 1979 i el 1991.
És un abric rocós situat a 970 mts d'alçada al municipi d'Aixovall (al costat de la Margineda), on es
troba material de diferents etapes, des
de l'Aziliense fins a èpoques històriques, Mesolític, Paleolític, Neolític, etc. A la Balma es passa d'una vida nòmada a una de sedentaria, i és abandonada cap al 6640 pel Vall del Madriu.
Aquests grups humans utilitzaven l'abric rocós de la
Margineda com a base des d'on feien expedicions de curta durada a zones
pròximes en busca d'aliments. Caçaven cabres salvatges, cérvols, isards, porcs fers, i pescaven
truites.
S'han trobat en els 12 estrats a profunditat, un total de 31.400 peces, (de les quals 1.776 eren eines) formes arrodonides i simples de ceràmica, típiques de la Revolució Neolítica. S’hi han trobat punxons per perforar el cuiro i fragments d’agulles de cosir. També van aparèixer restes d’espines de truita.
Punta de projectil de quarsita, 12000-9700 aC. Jaciment de la Balma de la Margineda (Aixovall). Foto: PCA/Àlex Tena.
Arpó d’os azilià, 12000-9700 aC. Jaciment de la Balma de la Margineda (Aixovall). Foto: PCA/Àlex Tena.
Fragment de vas hemisfèric amb decoració, 5470-5320 aC. Jaciment de la Balma de la Margineda (Aixovall). Foto: PCA/Àlex Tena.
A uns 200 metres de la balma es situa la Canya
dels Pujols, una cova que s'utilitzava per guardar els ramats de cabres o
ovelles i que ha estat objecte d' actes
vandàlics.
Des
de Patrimoni Cultural s´està treballant en diverses accions per difondre la
Balma i la Canya dels Pujols i actualitzar la senyalització.
TOMBA DE SEGUDET (ORDINO)
Al 2001 les obres de la nova escola d’Ordino al Prat del Call van permetre descobrir les restes humanes més antigues del Principat. Concretament, pertanyien a un mil·lenni anterior al de les tombes del jaciment de la Feixa del Moro, a Juberri, datades entre el 3300 i el 3000 aC.
Les restes eren d´una dona que va viure entre el 4300 i el 4050 aC, en el neolític antic, d’uns 30-35 anys, de talla baixa (1,46 metres) i amb un desenvolupament muscular i “una robustesa típica dels que porten pesos grans i mides voluminoses als braços”. El cos estava en posició fetal i conservava ornaments fets de pedra i braçalets de closques de mol·luscs marins. També hi havia un vas carenat, típic del neolític mitjà, i un bol amb ofrenes de mel, productes làctics i cereals. També es va descobrir que va ser mare. L´estudi ens parla també dels seus hàbits alimentaris, era consumidora de cereals com el blat o l’ordi, i de peix, productes làctics, i mel o cera, herbes comestibles i fruits com les avellanes.
Per la rica ornamentació de la tomba: braçalets, polseres i tot un conjunt d'ornaments fets de cerámica, es pot concloure que la població tenia contacte amb altres grups.
Individu femení inhumat amb braçalets d 4325-4050 aC. Jaciment de la tomba de Segudet. Foto: PCA/Àlex Tena.
FEIXA DEL MORO A JUVERRI
El jaciment de Juberri, a Sant Julià, va ser ocupat després de l’abandó de la balma de la Margineda, entre el 4500 i el 4350 aC, les condicions per a l’agricultura eren millors, s hi han trobat fonaments de murs de pedra i forats de pal, fons de cabanes excavats al sòl, llars de foc i nou grans sitges per conservar els cereals.a la cultura del Juverrià, la decoració ceràmica era complexa, amb recipients de diverses formes i també hi havia un taller d’elaboració d’eines amb roques dures.
Detall de la decoració d’una tenalla, 4000-3800 aC. Jaciment de la Feixa del Moro (Juberri). Foto: PCA/Àlex Tena.
Una de les tres cistes excavades al jaciment de la Feixa del Moro: just en aquesta hi van aparèixer els cossos.
La Feixa del Moro es tracta d’una habitació que fa 6,2 per 3,6 metres, amb un basament de pedra
–que s’ha conservat– sobre el qual es van aixecar els murs, teixits amb
branquillons i recoberts de fang. Els pobladors ja coneixien l'agricultura, la ceràmica i que vivien en cabanes.
Consta de tres tombes amb caixes fetes de pesades lloses d’esquist plantades en vertical i recobertes per unes altres lloses gruixudes. Aquí s’hi van trobar tres cossos: al prinicpi es pensava que eren un home i una noia molt jove amb un nadó sobre l’espatlla esquerra, s´ha confirmat més tard que serien dues dones i un nadó, emparentats entre ells. S’alimentaven principalment de cereals i de carn, probablement del ramat domèstic. Duien penjolls i els acompanyava un ric mobiliari funerari molt variat i provinent de varis indrets, format per punxons d’os, ganivets de sílex que provenen probablement del sud de França; destrals de pedra de tradició alpina i collarets de pedra verda que s’extreia de les cèlebres mines prehistòriques de Gavà. Les datacions de carboni situen el seu enterrament entre el 3700 aC. i el 3600 aC.
Molí i mà de molí de granit, 4000-3800 aC. Jaciment de la Feixa del Moro (Juberri). Foto: PCA/Àlex Tena.
Destral de pedra polida procedent de la cista 2, 3950-3660. Jaciment de la Feixa del Moro (Juberri). Foto: PCA/Àlex Tena.
Hi han dos jaciments més a Juverri, Camp del Colomer i Carrer Llinàs 28. S´han trobat gran varietat de materials i eines, lo qual podria indicar que Juverri era el centre d´una xarxa d’intercanvis comercials: la primera fàbrica del país!
Possibles fons de cabana, un d´ells amb una estructura de combustió.
Sitges i fosses al camp del Colomer, on hi han gran varietat de forats de funcionalitat desconeguda.
JACIMENT DE L´ANTUIX
La necròpoli de Sant Jaume d’Engordany o de l’Antuix es remunta al segle II Ac. L’antiga església de Sant Jaume era d’estil romànic i actualment és una església contemporànea dels anys 90, situada a la solana d’Engordany, a la parròquia d’Escaldes-Engordany.
La part sud de l’església va ser excavada i s’hi van trobar diversos enterraments, l’any 1985, un total de 34 tombes.
Punta de sageta de bronze, s. II-I aC. Jaciment de l’Antuix-Sot Gran (Engordany). Foto: PCA/Àlex Tena.
EL PRIMER DOLMEN A ANDORRA (ENCAMP)
L'any 2019 es va trobar a Andorra
les restes d'un dolmen en territori nacional, localitzat a l’Orri d’Emportona d´ Encamp, a 2.000
metres d'altitud, dins la ruta dels Orris i es tractaria del primer santuari
funerari d'Andorra corresponent als segles XVI-XVII.
Es
tracta d'un túmul de grans dimensions i planta circular, conformat per
l'acumulació d'un gran nombre de pedres, entre les quals unes
lloses de mida molt gran que podrien configurar la coberta de la cambra.Seria el primer "enterrament col·lectiu" i s'hi podrien haver enterrat unes cinc o sis persones.
ALTRES JACIMENTS
Altres jaciments prehistòrics menys coneguts són el roc de l'Àliga i del Castell de la Moixella a sant Julià. També a Sant Julià al Camp de Perot han descobert una antiga construcció, i al Camp Vermell restes funeraris d´època romana d´un taller metal.lùrgic.
A Encamp, hi han jaciments al roc de l 'Oral i la balma del Llunçí davant de Ràdio Andorra.
Altres restes megalítics: al sector de Perafita, a 2200 m d’altura s’hi han trobat grans lloses reaprofitades en la construcció d’una cabana contemporània.
Altres gravats rupestres són els del Roc de la Senyoreta al camí de la senyoreta a Sant Julià de Lòria amb formes d' estrella, descoberts per Jordi Casamajor.
Més informació sobre bruixeria a Andorra a l' entrada:marco-national-geographic-en-andorra.html?m=1
