lunes, 28 de febrero de 2022

COVA ESTALAGMITES (TUNEL DEL PORT DEL RAT) CURIOSITATS ARCALÍS (ORDINO)

 






A l' estació d' ordino-Arcalís, a més de 2.400 metres d'alçada sota el pic del Cataperdis, trobem una entrada d' una cova sorprenent, (tancada amb una reixa) on podem observar estalactites i estalagmites de gel que duren gran part del any, ja que aquesta estació, (anomenada col.loquialment la Nevera o Arcalaska) és una de les estacions on hi han més precipitacions de neu i perdura més temps.
Aqui pots veure un video:





Aquesta entrada és un projecte d'un tunel inacabat, que es va començar a construir per unir Andorra amb França. 
Es pot accedir fins a la mateixa entrada de la cova esquiant des de la pista del tunel, o bé en primavera fent senderisme des del restaurant La Coma o bé de nit amb visites guiades.


El paisatge és únic, ple d'història doncs per la zona es passava als refugiats de les dues guerres de França a Andorra pel port del Rat.

Perquè es va construir i perquè està inacabat?
Actualment, Andorra compta amb dues sortides del país; la frontera del riu Runer, cap a Catalunya, i la del Pas de la Casa per anar cap a França. Però, durant gairebé tres dècades es va estudiar crear-ne una altra, pel Port del Rat d’Ordino, cap a l’estat francès
(al Vall d'Ausat-Vic-de-Sòc).

 
Aquest projecte de  túnel de connexió entre Andorra i França va néixer als volts de l'any 1978,  des de la banda andorrana, es va començar a fer les perforacions per poder fer aquesta connexió amb França, es van fer 200 metres de galeria tècnica i les obres es van aturar. 
El govern francès va tirar marxa enrere per falta de pressupost, i no va veure mai la llum, per més que s’hi van invertir diners tant en obres com en estudis.
A partir d'aquí, es van donar diferents intents de reactivar l'obra i, fins i tot, durant la dècada dels 90 es va xifrar l'import que podria costar fer els 600 metres restants: 2.000 milions de les antigues pessetes, o el que avui serien 12 milions d'euros, que s'havien de finançar tant des de la part andorrana com des de França.
Des de l’estat francès, es va fins i tot elevar la xifra fins als 2.500 milions i es van iniciar tràmits davant de la Unió Europea per tal que aquesta connexió es pogués construir gràcies a fons europeus. La construcció d’aquesta infraestructura havia d’anar acompanyada de promoció turística a les dues valls que havia d’unir el túnel.
finalment, que per la part francesa no es considerés la infraestructura com a prioritària i no s'abordés de manera ferma i decidida va acabar refredant la part andorrana, que va tancar la porta definitivament al túnel del Port del Rat amb una consulta popular l'abril del 2003. Sota el consolat d'Enric Dolsa, Ordino va votar no a la infraestructura, però amb una abstenció del 73,5%. 

ORRI DE LA COMA DEL FORAT. CURIOSITAT



És un antic orri  amb cabanes, reconstruït a mitjans del  segle xx.

Un cercle d'origen glacial, on descobrirem traces d'activitat humana: les tradicionals cabanes, tancats i orris, tot construït amb pedra, vestigi de la vida rural centrada al voltant de les pastures i el bestiar.
Els orris són un conjunt de construccions senzilles que es van utilitzar per a la ramaderia ovina, fins a principis del segle XX.
 En aquest cas és una petita edificació 
de planta circular amb una coberta de pedra acabada en forma cònica i envoltada de murs.
Els orris tenien  diverses funcions:
-donar refugi al pastor i al bestiar 
-permetre de munyir les ovelles
-servia als pastors per elaborar i emmagatzemar el formatge
-permetre d’agrupar i tancar el bestiar més delicat (malalts, ferits, acabats de néixer...)

Es pot accedir en primavera amb cotxe fins a la zona de serveis de la zona de la Coma de l'estació d'Ordino Arcalís (final de la carretera CS-380).
Durant els mesos d'estiu, l'accés a la Coma del Forat per carretera i amb vehicle s'ha reservat únicament a ciclistes que volen coronar el Port d'Arcalís, per la qual cosa la pujada amb telecabina, si no es vol fer el recorregut amb bicicleta o a peu és l'única forma d'accés a la Coma del Forat.

Ja sigui pel camí de terra que puja fins al port de Rat, on podem veure la boca del túnel, o camp a través, el passeig fins a l'Orri de la Coma del Forat.
 

Una coma és una depressió situada a l’extrem final d’una vall i que queda dominada per cims o carenes.

A la zona de la coma del Forat, al costat dels orris s’hi troben zones humides d’interès ambiental
de molta importància per a la biodiversitat. S’hi observen nombroses granotes roges, i també és l’hàbitat del tritó pirinenc i del tritó palmat (anfibis).



Si vols conèixer més curiositats d' Ordino Arcalís, com  el mirador de Tristaina, la muntanya solar, la escultura de la O d' Ordino, entre d' altres, visita :Mirador-solar-tristaina-creussans-Curiositats ordino



sábado, 5 de febrero de 2022

ESTRIPAGECS Saps que són? Curiositats d 'Andorra

 ESTRIPAGECS


Un estripagecs és un barrot metàl·lic, amb punxes irregulars als laterals, que es col·locava a les finestres de les bordes i cases de la zona del Pirineu, especialment a  Andorra. El nom ve del fet que tenien com a objectiu estripar els gecs (jaquetes) dels lladres que intentaven passar entre els barrots, i també impedir el pas dels animals.
 Els fabricava el ferrer  amb un cop d’atxa sobre la barra de ferro roent, estirava la llengua i li donava una forma vagament corba.

Els estripagecs  encara es poden veure a moltes bordes antigues a Andorra, com  a les finestres de la casa de la Vall, la més antiga d´Andorra.

 
Finestra de la Casa de la Vall.

Algunes finestres amb estripagecs a l´antic Engordany, que sempre m ´han cridat l´ atenció.



Era d´en Rafel, Engordany










Interior de la Casa Rull, Sispony.


Os de Civis (Lleida)


 Estripagecs al Parc de Sorteny

El Parc natural de la vall de Sorteny  acull des de l´any 2015 les cinc  escultures permanents Estripagecs gegants d´acer, amb motiu de la celebració de la 1a Biennal Andorra Land Art, obra de Pere Moles. L’estructura, està formada per cinc tòtems –de vuit metres d’alçada cadascun– que són rèpliques a mida gegant dels estripagecs que encara es poden veure a moltes bordes d’Ordino. 






RUTA "ESTRIPAGECS" ORDINO

Des del 2015, any en què l'artista Pere Moles va instal·lar la seva obra «Estripagecs» al Parc Natural de la Vall de Sorteny, s'han convertit en un símbol de la parròquia d'Ordino.

 És per això que l´any 2017 es van  instal·lar sis estripagecs gegants un a cada  cim  dels sis pics més emblemàtics d´Ordino. Les reproduccions dels cims són de mida més petita que les de Sorteny (1,40 metres d'alçada), també de Pere Moles, i contenen el nom del pic i l'alçada. És una manera de donar a conèixer la part natural de la parròquia i també la seva història, a la vegada que es fa esport.


A més,  per animar tant a la gent del país com als turistes a pujar els cims, la iniciativa  per completar la «ruta dels Estripagecs» va proposar un concurs a les xarxes amb  un premi per als qui publiquèssin a  les xarxes socials  com a mínim cinc fotografies amb l'etiqueta #ordinoestripagecs. El premi: uns braçalets commemoratius de la iniciativa del 2017.


Pic de Casamanya
Pic de la Font Blanca

 Els cims són: Casamanya (2.740 metres) als pics de l’Estanyó (2.915), la Font Blanca (2.903), la Sarrera (2.913), Tristaina (2.886) i Cataperdis (2.806). Si vols més informació clica aquest enllaç: https://www.ordino.ad/turisme/activitats/arxius/Estripagecs_cataleg_cat.pdf

       PERE MOLES, DISSENYADOR  

                           

Pere Moles, dissenyador escaldenc. Des de l´any 2000  va introduir els estripagecs a la seva obra artística, amb  tècniques variades  (pintura, escultura, instal·lacions) i tots els materials (tela, paper, fusta, acer, fang o PVC). 

 


Escultures Pere Moles. Exposició Cal Pal Espai Socio-cultural (La Cortinada) 2020


Escultura de Pere Moles   a Cal Pal,(de tres metres i 1.500 quilos) que posteriorment s’ha col·locat en el tram del camí Ral al Serrat.


Joies disseny Pere Moles.



         Escultures d´ estripagecs de Pere Moles, a una mostra a Austràlia l´any2019 . Els cinc braços incorporen cadascun un missatge (Hope, Love, Freedom, Peace i Tolerance)   simbolitza “tant els barrots que impedeixen el pas dels refugiats com l’esperança que representen els forats de les paraules per on es colaran els rajos de sol”.


Si vols conèixer més obres d´aquest dissenyador: escultures, joies, mobles etc amb formes d´estripagecs. :https://www.instagram.com/moles_art_design/

CURIOSITATS


                                                                 XInRt

Tatuatges d´estripagecs

domingo, 5 de diciembre de 2021

ORIGEN DE LA PARAULA I DE LA CREACIÓ DELS PIRINEUS. LLEGENDA D´HÈRCULES I PYRENE. ORIGEN DE LA PARAULA ANDORRA

 



Els Pirineus, una serralada de muntanyes situada al sud-oest d'Europa que forma una frontera natural entre França i Espanya.  Separa la Península Ibèrica de la resta d'Europa continental i s'estén per uns 491 km des del Golf de Biscaia fins al Mar Mediterrani. 
Transcorre per les regions de Navarra, Aragó (província d'Osca) on trobem el pic més alt d 'aquesta serralada, el pic Aneto ( 3404 mts) i Catalunya (províncies de Lleida i Girona). Andorra, el país dels Pirineus, es troba íntegrament dins de la serralada dels Pirineus, entre Espanya i França, a la regió centre-oriental.
 
Els Pirineus és una terra de llegendes, començant pel nom mateix, que té un origen mitològic.

 Ningú no sap si és cert, però aquesta és la història tan bonica sobre el nom dels Pirineus.

Hi han vàries llegendes sobre Pirene, (o Pyrene) i Hèrcules.


Llegenda de Pirene i Hèrcules

Segons els grecs, una llegenda explica que la bella Pirene,  era  filla de  Tùbal, un nét de Noé, que va venir a Espanya després del Diluvi, constituint-se com el primer poblador de la península. Fundador d'algunes ciutats (entre elles Saragossa, cap al 2303 de la Creació), amb grans coneixements de metalùrgia, va arribar a ser el rei d'Ibèria. 

Hèrcules era un semideu, un dels majors herois gregs, (també conegut per Heracles). Dotat de força extrema, valentia i virilitat. 

És considerat antecessor dels reis d'Espanya.

Hèrcules de bronze, obra de l'artista ceutí Ginés Serrán Pagán. (Ceuta)

Hèrcules va arribar a les terres de Tùbal en el seu camí per completar els famosos dotze treballs que li havia imposat el seu cosí mesquí  Euristeu.

Com a dècim dels seus dotze treballs, Hèrcules havia de robar-li el ramat a Gerió, un horrible i monstruós  pastor gegant amb tres caps. Vivia a l´antic regne dels Tartessos, a Eritea, avui conegut com a Cadis i tenia aterroritzada tota la península Ibèrica.

Tùbal va descobrir la relació entre la bella Pirene i Hèrcules i la va prohibir. Alguna llegenda diu que Pirene va quedar embarassada, (va donar a llum una serp) Hèrcules la va abandonar i ella va fugir als boscos, direcció Galia.

Pirene es va trobar amb Gerió, el qual pretenia casar-se amb la princesa i va intentar aconseguir-la per la força lluitant amb Túbal, a qui va derrotar.

Pirene va fugir al Nord i es va amagar a unes coves de la muntanya, a les proximitats del Mediterrani. Gerió, però, enfurismat per no trobar el seu rastre va cremar els boscos.

Hèrcules, que tornava d'Itàlia creuant Iberia, va observar el foc a tota la serralada.

Diuen que, avisat per una àguila, va sentir les veus d'auxili de Pirene, però ja era massa tard. Quan va poder rescatar-la, ja agonitzava la princesa, encara que aquella encara va tenir temps d'explicar-li la seva història. Les llàgrimes de Pirene van  formar els ibons, aquests llacs gelats dels actuals cims pirinencs, com els llacs de Gerber (Pallars Sobirà) a Lleida, anomenat també Les llàgrimes de Pirene.


El sensible Hèrcules, trencat de dolor per la mort de la seva estimada, la va enterrar en aquell lloc i com a homenatge al seu valor i bellesa, li va preparar el més monumental mausoleu, agafant amb les seves poderoses mans les roques de l'incendiada muntanya i col·locant-les unes sobre les altres, fins a formar aquesta altiva i bella serralada, que en el seu record es diu des de llavors Pirineus.

                                                                                                               Hèrcules i Pirene.
Arte Moderno.1890.Aleix Clapès.

És una bella història, que pots trobar escrita de moltes maneres, però sempre amb els mateixos protagonistes, l'heroi Hèrcules, Tùbal, la bella Pirene i el monstre Gerió.

Hi ha una altra versió de la llegenda. Els Pirineus van rebre el seu nom de la mitològica filla de Bébrice (o Bèbrix) Pirene o Pyrene, una princesa famosa per la seva bellesa que vivia a la península Ibèrica. Tot i tenir molts pretendents, el seu cor estava reservat a Hèrcules, amb qui es veia d'amagat als boscos. Hèrcules es va emportar a Pirene en un dels seus viatges i quan aquesta va morir, va acumular pedres per segellar la seva tomba.


Significat de la paraula Pirineus (en francès Pyrenées, i en castellà Pirineos)

La paraula «Pyros» significa foc en grec.

La paraula Neos significa nou. Així doncs, la paraula Pirineus significa  Nou Foc.

Final de la Llegenda
La mort de Pirene va ser venjada. Després d'aixecar el mausoleu, Hèrcules per fi es troba amb Gerió. Quan el monstre s'abalança sobre ell, dispara una fletxa amb el verí de la hidra que travessa els seus tres cossos i va acabar amb ell.


En quina part de la serralada reposa exactament Pyrene?

Si preguntes a Benasc (Benasque) al pirineu aragonès et diran que reposa just a la seva terra, guardada pel cim més alt dels Pirineus, el pic Aneto.

Si preguntes a la gent de l'Ariege. et guiaran sens dubte fins a la tomba de Pirene, oculta a la cova de Lombrives (Ussat), on unes espectaulars estalagmites formen una mena de sepultura colossal.


Llegendes populars sobre la creació dels Pirineus

Expliquen que, al principi dels temps, Déu va fer el món llis i pla com el palmell de la mà. Aviat, però, el va trobar massa monòton i va voler donar-li una mica de varietat posant-hi muntanyes. Va omplir un sac de roques, se'l va carregar a l'espatlla i va anar a fer una volta per l'esplanada d'aquell món sense estrenar. De tant en tant, es cansava de camí pla, treia una pedra del sac i la llançava davant seu. Només tocar el terra, la pedra creixia i creixia fins a convertir-se en una muntanya. Vet aquí que quan Déu passava pel lloc on avui són els Pirineus, se li va rebentar el sac sense adonar-se'n, així que va anar deixant darrere seu una llarga reguera de pedres. Aquest és l'origen dels Pirineus, segons aquesta llegenda popular.

Una altra llegenda popular explica que aquestes muntanyes eren en temps antic un autèntic paradís per al bestiar. Fins que un dia es va presentar un captaire (mendigo) demanant almoina i els pastors, en lloc d'acollir-lo, li van llançar els gossos.  El captaire que en realitat era Nostre Senyor, els va maleir, i en l'acte els prats van quedar convertits en ventisqueros, els ramats en tarteres i els pastors i gossos en turons rocosos. Aquesta llegenda es refereix al massís de la Maladeta, al pirineu aragonès.


Si vols conèixer mès llegendes dels Pirineus clica aquest enllaç: descubre-cuatro-curiosas-leyendas-del-pirineo/


ORIGEN DE LA PARAULA ANDORRA

No se sap l'origen de la paraula Andorra, encara que s'han formulat moltíssimes hipòtesis. Es considera que és un terme d'origen preromà i potser iber o basc. En inscripcions ibèriques es troba el gentilici andur(r)iensis, que pressuposa l'existència d'un topònim *Andura.

 La derivació més antiga de la paraula Andorra és de l'historiador grec Polibi  que descriu als Andosins, una tribu ibèrica preromana, històricament ubicats a Andorra i enfrontant l'exèrcit cartaginès al seu pas a través dels Pirineus durant les Guerres Púniques. (És la primera inscripció del terme andosins)

La paraula Andosini o Andosinos (Ἀνδοσίνοι) pot derivar-se de l'handia basca el significat de la qual és “gran” o “gegant”. La toponímia andorrana mostra evidència del basc a la zona. Una altra teoria suggereix que la paraula Andorra es pot derivar de l'antiga paraula Anorra que conté la paraula basca ur (aigua) o  amb la forma Ameturra, "Deu fonts", composta de hamar "deu" i iturri "fonts.


Una altra teoria suggereix que Andorra es pot derivar de l'àrab al-darra (الدرة), que significa “el lloc densament arbrat”. Quan els àrabs i els moros van conquerir la Península Ibèrica, les tanques de l'Alt Pirineu estaven cobertes per grans extensions de bosc, i la majoria de les regions que no van ser administrades per musulmanes, degut a la dificultat geogràfica que es va presentar, va rebre aquesta designació.


Una hipòtesi relaciona la paraula Andorra amb andurrial, terme navarrès-aragonès, que significa “terra coberta d'arbustos” o “mont baix”.


Una altra teora defensa una etimologia cèltica derivada de les paraules an, "buf" i dor, "porta", en al·lusió als vents pirinencs.

L'etimologia popular sosté que Carlemany havia nomenat la regió com una referència a la vall bíblica cananea d'Endor o Andor, un nombre atorgat pel seu hereu i fill Louis le Debonnaire (després de derrotar els moros)

BONITO BONITO. UN CANTANTE QUE NO EXISTE Y UN TEMA CREADO CON IA QUE SE HA HECHO VIRAL

Seguro que has escuchado el pegadizo tema Bonito, bonito de Thiago Navarro en las redes.  La  canción salió por primera vez a comienzos de a...

ENTRADES POPULARS