La setmana més freda de l’any. Així és com es coneix la Setmana dels Barbuts.Té lloc la segona quinzena de gener coincidint amb tres sants que tradicionalment es presenten amb una llarga barba blanca com la neu i que, històricament, s’han associat amb el fred.
Hi ha tres sants amb una gran barba, Pau Ermità, Maur abat i Antoni abat, que donen nom a una de les setmanes més curioses de l'any: la Setmana dels Barbuts. I és que, segons la tradició catalana, la setmana que inclou els dies 15 al 18, sant Pau Ermità (dia 15) i sant Maur (dia 15 ) i sant Antoni abat,dia 17 de gener.
Perquè s´anomena així Sant Pau ermità?Va viure a les muntanyes del desert, en una cova, es vestia amb les fulles.Va viure a la cova fins a la seva mort, gairebé als 113 anys.
El dia 12 de gener, amb la festa de Sant Elred abat, ens trobem ja a les portes de la “Setmana dels barbuts” i així ho diu la dita "Per Sant Elred, arriba el fred"
En segon pla, també s’inclouen Sant Hilari, el dia 13, sant Bonet i sant Efisi de Sardenya (15 de gener) Sant Honorat (16 de gener) Sant Fructuós, que té la seva diada el dia 21, Sant Vicenç Màrtir (22 de gener) i altres barbuts menors, sant Efigi (15 de gener), sant Faci (18 de gener) i sant Canut (19 de gener).
Una excepció és Sant Sebastià (20 de gener) que es celebra en moltes poblacions i se'l cita en dites populars d'aquests dies sobre el tema del fred, però en realitat mai se'l representa amb barba blanca.
SETMANA MÉS FREDA DE L' ANY
En el passat es va transmetre la creença que aquesta era la setmana més freda de l'any, (tot i que això no està comprovat científicament) però des que hi ha estadístiques meteorològiques s’ha confirmat que el mes de gener és el més fred a Catalunya, (amb més nevades i glaçades)
La cultura popular ha atribuït al fred les barbes dels sants i afirma que els sants porten el fred dins les seves enormes barbes blanques. Fins i tot, la iconografia més antiga d’aquests personatges els representa com ancians amb enormes i llargues barbes nevades, que simbolitzen la vellesa i el cru fred de l’hivern.
La tradició afirma que els homes nats en aquesta setmana són peluts, amb una barba espessa, molt de geni, decidits i coratjosos i amb molta empenta, mentre que les nenes nascudes en aquesta setmana se les té per mostatxudes.
Sant Pau ermità i Sant Antoni abat.
DITES POPULARS
Durant aquests dies, també es dona importància a la pluja perquè són èpoques essencials pel camp, com bé explica una altra dita: “La pluja de la Setmana dels Barbuts, cada raig val cinc escuts”.
Les dites populars també recullen aquest fred que s’apropa:
Per Sant Antoni fa un fred del dimoni.
Quan venen els tres barbuts venen els freds cascarruts.
Per la Setmana dels Barbuts governen els tres germans: tos, moquina i amagamans.
Setmana dels Barbuts, setmana d’esternuts.
Per sant Elred (12 gener), arriba el fred.
Entre sant Antoni i sant Sebastià, més fred que entre tot l'any fa.
Per sant Antoni gelades, i per sant Llorenç calorades.
Per sant Sebastià fa un fred que no es pot aguantar.
Per Sant Sebastià, tramuntana a l'Empordà.
Sant Pau bromic troba Sant Antoni, Sant Antoni allarga la mà i troba Sant Sebastià, Sant Sebastià reganya les dents i troba Sant Vicenç, Sant Vicenç rosega les crostes i troba Carnestoltes, Carnestoltes dura tres dies, vet aquí Sant Maties, tant de nit com de dia.
Sant Antoni el gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l'enterra.
Celebracions dels barbuts a Catalunya
Una de les celebracions més divertides que ha inspirat la Setmana dels Barbuts a Catalunya és al Vendrell. En aquesta població, des de 1994 se celebra el Sopar dels Barbuts entre el 15 i el 22 de gener. L’organitza l’associació de barbuts del Penedès i es tracta d’un sopar al qual hi poden assistir només persones que duen barba per compartir un àpat.
ALTRES TRADICIONS.
"TRES TOMBS"
La Setmana dels Barbuts ve acompanyada de diferents festes i celebracions, la més coneguda i popular la dels “Tres Tombs”, que es celebra a diferents poblacions al voltant del 17 de gener, festivitat de Sant Antoni, abat.
Aquest sant és molt popular a Catalunya ja que és el patró dels ramaders i dels animals domèstics que conviuen amb l’home, (ases, mules i cavalls). D’aquí que també sigui conegut popularment com “Sant Antoni del porquet” o “Sant Antoni dels ases”. És així com l’esmentada festa dels “Tres Tombs” consisteix en la desfilada i benedicció dels animals, que han donar tres voltes a pels carrers de l’interior de la seva vila o ciutat. Una tradició recuperada a Andorra, especialment a Escaldes.
ESCUDELLA DE SANT ANTONI
I SANT SEBASTIÀ
Les escudelles de Sant Antoni i Sant Sebastià són una festa oberta a tothom, amb molta tradició a Andorra, on es celebren escudelles populars a totes les parròquies.
L' escudella és un brou (sopa).Per fer-la s'utilitzen verdures (pastanaga, nap, api, porro, col verd, etc.) i eventualment també altres ingredients, com cigrons , patata , botifarra negra o blanca, o "carn d' olla" que és serveix en una safata. Són diferents tipus de carn i ossos que poden variar segons la regió.
Es típic servir pilota , que és una gran mandonguilla allargada que un cop cuita es talla a rodanxes per repartir-la entre els comensals, feta amb carn picada barrejada amb cansalada , ou batut, molla de pa o pa ratllat , all i julivert , i que es passa per farina i es daura una mica abans de ser cuita a l'aigua que donarà el brou. L´escola andorrana d´Escaldes-engordany organitza des de fa uns anys la tradicional escudella, en què la família dels alumnes està convidada a menjar amb els infants, que han pintat els plats típics per vendre aquell dia, decorats per mestres i infants de l´escola.
Plats d' escudella commemoratius del Comú d' Andorra la Vella. Aquest any el plat commemora els 15 anys d' agermanament amb la localitat de Sant Pol de Mar (Barcelona)
Plats d' escudella commemoratius decorats per alumnes i mestres de l ' escola andorrana d' Escaldes-engordany.
CALENDARI DEL ERMITÀ I CALENDARI DELS PAGESOS
Pels voltants d’octubre surten a la venda dos calendaris molt antics i curiosos i , el calendari del ermità i dels pagesos.
Informen de les prediccions meteorològiques, fires i mercats,calendari detallat amb les festes majors, fires i mercats de cada localitat, , santoral, dades astronòmiques i fins i tot, tocs literaris.
El Calendari dels Pagesos, des de 1861, encara es publica (de fet és la publicació en català que fa més anys s’edita de manera ininterrompuda). Seguint l’estela del Calendari dels Pagesos, el 1875 va néixer el “Calendari de l’Ermità“. L´editor Antoni M. Morera, sota el pseudònim de “Fray Ramón Ermitaño de los Pirineos”.
