TOR. UN POBLE REMOT AMB UNA HISTÒRIA DE NOVEL.LA NEGRA.

TOR, UN POBLE REMOT AMB UNA HISTÒRIA DE NOVEL.LA NEGRA

Tor és un petit poble enigmàtic de tan sols tretze cases, que pertany al municipi d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà (Lleida). La vall de Tor es troba a la Vall Ferrera (Parc Natural de l'Alt Pirineu), fronterer amb Andorra.

És un dels pobles més remots de Catalunya, amb només 13 cases. Seria un poble abandonat si no fos per la ruta dels contrabandistes que passen per Tor per anar d´Andorra a Espanya, i dels turistes que s´apropen encuriosits per la història negra del poble, tres assassinats encara no resolts, a causa de disputes per la propietat de Tor.  

He estat dues vegades a Tor, la primera fa més de 20 anys, al llegir el llibre de Carles Porta i conèixer la tràgica història. La primera vegada no vaig veure ni una ànima. Aquesta segona visita, en família, amb parada a dinar a Casa Sisqueta, (l´unica casa oberta actualment) i tancada al hivern. Un lloc molt acollidor amb un dinar cassolà i un tracte molt amable per part de la propietària Pili Tomàs.  Un indret curiós per visitar si conèixes la curiosa història del poble.

Si llegeixes el llibres de Carles Porta  o veus el documentals sobre Tor, la història enigmàtica i misteriosa t'enganxa de tal manera que et resulta inevitable visitar Tor. 

Aquest més d' abril s´estrena un nou llibre de Carles Porta, "Foc encès" i la minisèrie "Tor", de 8 episodis, a TV3 que s' estrenarà dilluns 29 abril. Carles Porta explicava que havia continuat investigant i que creia, ara sí, que sabia qui era l’assassí de Josep Montané, una informació que fins ara no ha divulgat.

ACCESOS A TOR

Des d´Espanya s´arriba des d´Alins per una carretera de muntanya plena de boscos, de 12 kms, que al final es converteix en pista no  asfaltada, els ultims 2 quilòmetres.

A la sortida d´Alins, a mà dreta, cal agafar un trencant que indica cap a Tor-Norís. La carretera guanya alçada ràpidament, sent una pista forestal estreta, asfaltada per la qual cal conduir amb precaució ja que hi han indrets que només passa un vehicle i amb el riu Noguera a la vora. La velocitat està limitada a 30 km/h, ja que es troba al bell mig del Parc Natural de l'Alt Pirineu, ple de pi negre i avets. 

A 10 km d´Alins, i després de travessar el riu per un pont de formigó, finalitza el trajecte per carretera asfaltada. A partir d'aquest punt s'està a la propietat privada de la “Societat de Conduenys de Propietaris de la Muntanya de Tor”, fundada l'any 1896 i que va provocar la disputa de la seva propietat. Després de 2 km per pista forestal no asfaltada s´arriba a la localitat de Tor. La pista  s´aconsella fer amb un vehicle 4x4 o caminant ja que hi ha un petit espai per aparcar cotxes.

Jo no tornaria a fer aquesta ruta, (a part de que és llarga) la carretera és molt estreta,  nomès passa un vehicle i no hi han proteccions laterals a la vora del riu i  del barranc, és molt perillosa. La propera vegada intentaré fer la ruta 4x4 o fent senderisme des del Port de Cabús (Andorra)

ACCESSOS AMB ANDORRA

Continuant el trajecte, travessant el poble, se'n va cap al Port de Cabús, per la vall de la Rabasta, amb els seus esplèndids prats de pastures i bordes de muntanya. Es travessa el barranc o riu de Borts, sense problemes amb vehicle tot terreny, i la pista s'enfila ja en direcció al Roc de Llumeneres, un altre punt de parada obligatòria. Cal tenir en compte que s'està a un Parc Natural i la circulació rodada fora de la pista forestal està prohibida. Per això, es pot estacionar en aquest punt i pujar caminant a la punta del Roc de Llumeneres per contemplar les vistes de la vall. 

En aquest punt conflueix una altra pista forestal que s'utilitza en el trajecte de tornada, però encara queden els darrers 3 km per arribar a dalt del Port de Cabús. (més informació sobre el port del Cabús ala meva entrada: tormenta-en-una-taza-de-te-mirador-del.html?m=1). Al seu cim, s'està a terres andorranes i comença una ampla carretera asfaltada. Es pot contemplar el fort contrast entre la vall de Tor a un costat, que es troba en un estat completament verge, i les grans infraestructures i instal·lacions de la part andorrana del nucli hivernal de Vallnord. 

Cal anar cap al Roc de Llumeneres, però en aquesta ocasió cal agafar el trencall cap a la dreta per baixar per la vall de Pleià fins a Tor fent una volta circular al Roc de Llumeneres. Al fons de la vall de Pleià hi ha la Cova de Sansa, un assentament hippie dels anys 80, en ple conflicte per la disputa de la propietat de la muntanya, i del qual encara se'n poden veure les restes. 

Des d'Andorra s'hi arriba des del Port de Cabús, per una pista no asfaltada ( aconsellable fer el trajecte amb 4x4).

Aquest és el tros de ruta que està pitjor: són tan sols 7 km, però podem trigar mitja hora fins arribar a Tor per l'anomenat Camí de Pal o ruta dels contrabandistes sobretot de tabac (que feien a peu, en mules o posteriorment en tot terreny). Es poden fer rutes guiades per aquesta ruta amb 4x4, amb dinar o sopar inclòs a Ca la Sisqueta, luna casa típica a Tor. 

També es pot fer senderisme, una ruta circular de 14 kms ( en poc més de 3  hores). L´anada es pot fer  pel camí de Sansa, (camí de la dreta) on a mig camí hi ha una cabanya curiosa de veure, (cova refugi Muntané)

La tornada la es pot realitzar pel camí de la dreta (conegut com a camí del Palanca). 

Hi ha una ruta alternativa d'Andorra a Tor, des de Sant Julià de Lòria cap a Os de Civís. Són 9 km que ens portaran a l'altra banda de la frontera a quart d'hora. Des d'allà, per una pista de 35 km a una hora i mitja podem arribar a Tírvia, (per Farrera i Burg) i des d'allà a Alins.

EL POBLE DE TOR

El poble consta de 13 cases antigues, del segle XIX, és un poble deshabitat a l'hivern, ja que queda incomunicat. Les vistes a la vall i la tranquilitat del soroll del riu Noguera al bell mig del poble fan de Tor un lloc molt especial.

El poble antigament vivia de l´extracció de fusta dels boscos, la ramaderia i l´agricultura. Aprofitant la força de l'aigua, també disposava de dos molins de farina, a l´època passada de molta prosperitat econòmica, tal com es pot apreciar per la mida i l'altura de les seves cases, construïdes a principis del segle XIX, (segons es pot comprovar per les inscripcions fetes a les pedres de les façanes). 

També es pot  visitar l'església romànica de Sant Pere. Antigament, Tor comptava amb un castell del qual no en queden gaires restes, i l'església de Sant Ambrós, d'origen visigot.

LLUITA PER LA PROPIETAT DE LA MUNTANYA

Quan arribes al camí de Tor des d´Alins, un rètol adverteix que estàs a un indret privat.

A l´entrada del poble trobem aquest altre rètol:

A la lluita per la propietat de la muntanya, antigament per l'explotació forestal (les famílies vivien de la fusta, la ramaderia i l'agricultura) s'hi va afegir la lluita immobiliària per la zona d'accés a les estacions d'esquí andorranes.

La propietat de la muntanya ha anat canviant de mans. Primer, va passar a ser propietat de Josep Montané i Barón també conegut públicament com a "Sansa", després va ser terreny comunal, i finalment, una vegada esgotada la via judicial, la propietat ha tornat a la "Societat de Conduenyos de la Montanya de Tor" , societat que va ser fundada el 1896 per les tretze famílies que habitaven al poble i que actualment formen els seus successors.

Els estatuts establien els requisits per pertànyer a la societat: residir al poble, ser cap de família i tenir casa oberta o altres propietats. Però les dures condicions de vida en aquest poble, sense electricitat, aigua corrent o telèfon, i només  accessible durant els sis mesos d'estiu (a l'hivern queda tallat l'accés per la neu) va fer que algunes famílies i els seus hereus  afinquessin en altres poblacions i perdessin el dret sobre la muntanya.

Cap a 1976 les baralles van augmentar a la muntanya de Tor. Dos bàndols es van diferenciar: Josep Montané (el Sansa) partidari de l'explotació turística de la muntanya (es va aliar amb un promotor immobiliari d'Andorra Rubén Castañer per construir a la muntanya una estació d'esquí, apartaments i hotels, unida amb Andorra) i d'altra banda Jordi Riba ( el Palanca) disposat a continuar l'explotació natural dels boscos per una altra.

El 1980 dos treballadors del Palanca van caure abatuts a trets per dos per pistolers a sou andorrans, suposadament guardaespatlles del soci immobiliari de Sansa, van ser jutjats i condemnats i posteriorment al juliol de 1995 el cos de Montané, Sansa, (en aquell moment propietari de la muntanya ), va aparèixer amb el crani massacrat i filferro lligat al coll, un assassinat encara sense resoldre. Es van investigar diverses persones, però l'autor no es va poder provar. Sansa tenia molts enemics (fins pocs dies abans de morir cobrava peatge als contrabandistes en passar per les seves finques).

Després de la mort de Sansa, la Justícia va dividir la propietat de la muntanya entre els hereus dels seus 13 primers propietaris. Riba no va acceptar mai la resolució judicial perquè considerava que és l´únic amo legítim. Jordi Riba va morir el 2019.

            Casa Palanca 

              Casa Sansa

CARLES PORTA, DIVULGADOR DE LA HISTÒRIA DE TOR

El periodista Carles Porta es va interessar per la història, va entrevistar molts dels implicats i va acabar publicant dos llibres sobre Tor, al 2005 i 2006: 

 

També es va fer un Documental de TV3 molt interessant.  

Si t'interessa veure'l mira aquest enllaç:

https://www.ccma.cat/3cat/tor-la-muntanya-maleida/video/196447331/

Un altre llibre sobre Tor és aquest:

                      Historia de Jordi Riba "Palanca" de Nuria Comes

Si llegeixes el llibre o veus el documental, la història enigmàtica i misteriosa t'enganxa de tal manera que et resulta inevitable visitar Tor. 

Aquest més d' abril s´estrena un nou llibre de Carles Porta, "Foc encès" i la minisèrie "Tor", de 8 episodis, a TV3 que s' estrenarà dilluns 29 abril. Carles Porta explicava que havia continuat investigant i que creia, ara sí, que sabia qui era l’assassí de Josep Montané, una informació que fins ara no ha divulgat.

Dinou anys després de publicar Tor: Tretze cases i tres morts, Carles Porta publica ara, al abril de 2024 Tor, foc encès. El llibre aporta nous testimonis i proves sobre la mort de Josep Montané Sansa, un crim encara no resolt i que s'ha convertit en una de les obsessions de l'autor. 

Porta fa un repàs de la història del poble, des del 1896, quan les 13 famílies de Tor van registrar al seu nom la muntanya, de 4.800 hectàrees, amb una clàusula per conservar-ne la propietat: mantenir la casa oberta o, com deien els veïns, tenir el foc encès tot l’any. 

Una història d'hostilitats, odis, disputes, sang, por i un assassinat encara sense resoldre en què s'han vist implicats contrabandistes, hippies, cacics, especuladors, jutges i  advocats. En definitiva, una història de novel·la.