Feia molt de temps que volia fer aquesta sortida, arribar al pic negre, una zona preciosa per visitar i descobrir la famosa furgoneta icónica abandonada al camp de Claror, oxidada i destartalada, que havia vist a tantes fotos.
Ara fa tot just dos anys del meu covid, que em va deixar un temps fora de combat, i em va deixar seqüeles durant tres llargs mesos, em vaig quedar sense forces, i em vaig prometre a mi mateixa que quan estigués un altre cop com abans, visitaria aquest lloc, ja que tenia moltes ganes i suposava un gran esforç que no sabia si podria realitzar.
Finalment, just el mateix cap de setmana que feia exactament dos anys del meu covid , aquest dissabte 15 d' octubre amb un temps esplèndid, ho he aconseguit. He arribat sortint des de Naturlandia per un carril al pic negre, 2.605 mts. El pic negre deu el nom a estar constituït per roques de pissarra negra, que li atorga aquest color.
Arribem des del Camp de Claror, anomenat també "calm" significa terreny pla, i "claror",
per la gran claredat que a la tarda el sol atorga a aquesta muntanya vista des de Sant Julià de Lòria. Camp Claror és una gran esplanada que a 2.600 metres d'alçada domina la parròquia de Sant Julià de Lòria i que és considerada pels geòlegs una forma de relleu fòssil, anterior a l'acció de les gelades.
Al Camp Ramonet, a l'esquerra al costat de l' antena, es troba la furgo, i des de allà he arribat a la Creu, on he donat les gràcies per tornar a ser jo mateixa i tenir la mateixa salut i energia que tenia abans.
Hi han vàries maneres d´arribar, des de Certers-costa seda-serra de la Creu, o per prat primer es pot arribar, pero la ruta més horitzontal és pel camí de la Rabassa, seguint el sender pedregós que surt de la cota 2000 de Naturlandia, a prop de l’estació d’esquí i s’enfila muntanya amunt travessant boscos de pi negre, prats i estepes. Es travessa la solana de Caborreu i, arribats al coll de Finestres, el camí no té pèrdua, hi ha una camí traçat de rodes de centenars de tot terrenys. Els vehicles rodats han de seguir les normes, el caní traçat i no poden circular tot l' any només de maig a decembre . El camí no és difícil però és bastant llarg, i no hi ha ombra, així que és millor no anar a l' estiu o un dia molt calurós.
Estem a la muntanya més alta de les que poden ser conquerides amb un vehicle motoritzat al Pirineu. Veiem el Monturull i el Pedrafita cap a l’est, la serralada del Cadí s’estén al sud, els cims andorrans i pallaresos cap al nord i a ponent.
SERRA DE LA CREU
Davant de la furgoneta, si segueixes un carril que baixa, arribes a una misteriosa creu blanca gegant, amb una inscripció al terra: jubileu 2000. La Creu està en una ubicació amb unes vistes espectaculars. He trobat poca informació sobre aquesta creu el nom és Creu de la Serra o Creu de l' obaga del Avier o la creu de les tres parròquies ( Andorra, Sant Julià i Escaldes).
La creu la va encarregar la parròquia de Sant Julià per celebrar el jubileu 2000, va ser i muntada per un ferralleria d' Andorra.
QUE ÉS EL JUBILEU?
A l'Església catòlica, el jubileu és una celebració que d'ordinari té lloc cada 25 anys i en què es concedeix la indulgència plenària. El jubileu catòlic pot ser ordinari o extraordinari. L'Any Sant ordinari, o any jubilar, és el celebrat en els intervals preestablerts mentre que l'extraordinari, o jubileu, és el proclamat com a celebració d'un fet destacat.
Un lloc preciós per visitar.
