UNA VÍA A ANDORRA? CURIOSITATS SORPRENENTS D´AQUEST PETIT GRAN PAÍS.

 

Andorra no deixa mai de sorprendre´t, després de molts anys cada dia encara descobreixo curiositats que m´apassionen  i  m´animen a investigar la  interessant història d´aquest país.

 Sabies que hi han restes d´una via de ferro a Engolasters ,molt a prop de la caseta de guardes?

Caseta dels guardes que habitaven allà, i  antigament cultivaven un petit hort i feien conserves i confitures, que venien als turistes principalment francesos que pujaven des  del telefèric Encamp-Engolasters.

FUNICULAR ENCAMP-ENGOLASTERS

Durant els primers anys d'explotació, el funicular era el mitjà més ràpid per accedir a Engolasters i controlar la canonada forçada. Circulava precisament amb aquesta i sobrepassava pendents de fins al 78%. Amb el temps, es va decidir construir la carretera que actualment dóna accés al llac. Aquest fet va provocar que el funicular tingués cada cop menys ús i que el 1999 acabés sent desmuntat.

CURIOSITAT:

Per comunicar-se entre la vagoneta i la sala de màquines del funicular, els guardes utilitzaven un codi específic. El que era a la vagoneta utilitzava un pal amb una punta conductora que feia contacte amb un cable elèctric situat al llarg de la canonada i feia sonar un timbre a la sala de màquines. El codi era senzill. Un toc: aturar, dos tocs: pujar, tres tocs: baixar i quatre tocs: canvi de velocitat.

El Telecabina que unía Encamp amb Engolasters, va funcionar des del 1963 fins  a finals dels anys 80 (durant 20 anys era  l'ùnic que funcionava a Andorra). 

Encamp, anys 60: pujar a Engolasters era una excursió típica, el trajecte durava 20 minuts per superar un desnivell aproximat de 356 metres. Era  tot un esdeveniment. 

Les vagonetes tenien cabuda per a dues persones.

Edifici del telecabina a l' actualitat.

Avançada la dècada del 1980, el cost de mantenir aquella maquinària era molt més gran que no pas els ingressos que se’n podien obtenir de la seva explotació. La rendibilitat havia anat de baixa. Per pujar a Engolasters ja hi havia una carretera que hi facilitava l’accés amb vehicle.  El projecte encomanat per l’encampadà Pere Puigsubirà  Tar­ridas i amb el segell de la firma Giovanola (una de les empreses per excel·lència en la creació d’atraccions elèctriques) va arribar al punt final. 

 L’empresa suïssa, fundada el 1888 i que va fer fallida el 2001, va ser la triada per Puigsubirà per encar­regar-li el disseny i fabricació del giny. I també tot el material de suport. L’expectació que va aixecar el projecte i la il·lusió que va generar, va fer que els afectats pel traçat cedissin els drets de sobrevol i permetessin la ubicació de les pilones sense res a canvi. També el comú s’hi va implicar. Avui, aquelles cabines gairebé només perviuen en la memòria. Però formen part de la història.

L’edifici d’arribada, pràcticament abandonat es va derrocar. 

Si vols conèixer la  història del telecabina i l ' estació ja enderrocada:http:telecabina-abandonado-engolasters-andorra.html?m=1

LA VIA

Són restes de la a maquinària originària del funicular amb el carrilet. La vagoneta, els motors i els cables  són originals 'de l'any 1932 i la vagoneta va estar en funcionament fins l' any 1999. La vagoneta és pot veure a sobre de una resta de la via.

Per veure la via has de buscar un camí en direcció contraria al llac, que quedaria per darrera de la caseta de guardes. Allà trobaràs una resta de via sobre un mur de pedra.

Una mica de Història

A finals dels anys 20 del segle XX, l’emplaçament de la central hidroelèctrica de FEDA, va pensar d’utilitzar l’estany d’Engolasters com a reserva de l’aigua que havia de moure les turbines. Els condicionants tècnics van portar a la construcció de dos canals artificials, de llargada considerable, per aportar l’aigua necessària per al bon funcionament de les instal·lacions, així com a l’edificació d’una presa, amb la finalitat d’augmentar la capacitat natural de l’estany.

Camí Hidroelèctric d´Engolasters 

L´activitat del Camí Hidroelèctric d´Engolasters es  una visita complementària a la del MW Museu de l´Electricitat. Es visiten les instal·lacions de captació d´aigua que alimenten la central hidroelèctrica. 

És un viatge a través de la producció de l'electricitat, es poden visitar les entranyes de la presa del llac d'Engolasters, caminar sobre els canals que capten l'aigua dels rius, conèixer els secrets de la producció de electricitat, els grans treballs que es van realitzar FHASA a Andorra els anys 1930. Tenint en compte les dificultats, la manca de mitjans i de transports van ser capaços amb un pic, una pala i unes mules, construir una presa a gairebé 2.500m d'altitud (amb precipitacions de neu,raquetes i pells de foca als peus), un “funicular” d'1km de longitud amb un 78% de pendent.

 ES pot visitar  la sala de màquines de l’antic funicular Encamp-Engolasters o la galeria subterrània de dins del dic de l’estany d’Engolasters

 

Mur de contenció del dic

Molts materials van ser portats de Berna (Suïssa).Van construir totes les instal·lacions situades als voltants del llac d'Engolasters integrant les instal·lacions i les construccions a la natura que envolta el llac d'Engolasters i la Vall del Madriu (esforç que continua fent FEDA actualment.

Gràcies a  aquestes construccions, es pot generar, amb la força de l‟aigua, d‟un 15 a un 20% de l´electricitat que es consum a Andorra.

Hi han visites guiades, també nocturnes.Més informació sobre preus i horaris de les visites:

https://www.fedacultura.ad/mw-museo-de-la-electricidad

https://visitandorra.com/es/cultura/cami-hidroelectric-d-engolasters

Si vols conèixer més curiositats sobre el llac d´Engolasters visita aquesta entrada del meu blog:

https://zumbafrika.blogspot.com/2020/11/marco-national-geographic-en-andorra.html?m=1

PONT TIBETÀ DE CANILLO (EL SEGON MÉS LLARG DEL MÓN) CURIOSITATS.

 

Andorra ha inaugurat el passat 8 de juny el segon pont tibetà més llarg del món, a Canillo.

On està situat?

Al camí Bordes de l´Armiana, a la Vall del Riu. A l´entrada de Canillo a mà esquerra, a la crtra del Coll d´Ordino, direcció també al mirador del Roc del Quer.

Quines són les seves mesures?

603 m Longitud del pont

1875 m Altitud costat Armiana

1884 m Altitud costat coll de Cauba 

1 m Amplada Pont

1,7 m Amplada a les baranes

158 m Alçada màxima

Perquè s' anomena  pont tibetà? és una estructura minimalista, anomenada també passarel·la suspesa, que penja sobre dos extrems i on la persona que el travessa sembla que estigui flotant sobre l'aire. Aquest tipus de tècniques s'utilitzaven per superar barreres geogràfiques, (inicialment al Tibet), que de eren impossible superar de qualsevol altra manera. 

És apte per a tothom? no és apte per qui pateixi vertigen. Durant el passeig pel pont es poden gaudir d' unes vistes espectaculars, tot i que impressiona molt tant l' alçada com la llargada que té i el lleuger moviment del pont. Hi han moltes  mesures de seguretat, i el pont quedarà tancat al públic quan la força del vent pugui crear algun perill. 

Les persones amb por a les alçades, vertigen, sensació de mareig o desmais han d'evitar creuar el pont Tibetà.

Els infants poden accedir acompanyats obligatòriament per un adult.

L'accés no esta adaptat al pas de cotxets, bressols i cadires de rodes.

Prohibit el pas d'animals.

Quant de temps han trigat en construir el pont? Tres anys des de que es  va adjudicar al juliol del 2019, amb un pressupost inicial de 2,6 milions d’euros. Es va idear en l’anterior mandat del cònsol major, Josep Mandicó, i la corporació comunal actual encapçalada pel cònsol major Francesc Camp ha continuat  l’execució del projecte que ha tingut una durada de 18 mesos.

Des de llavors, però, els treballs s´han retrasat per diversos motius, com ara la pandèmia i els permisos corresponents des del Govern. 

També s´ ha retrasat per l’oposició del propietari d’un terreny afectat, (la parcel·la coneguda com a Prat de Grau) que no volia que les passarel·les sobrevolessin la seva propietat i que alguns dels elements de subjecció s’hi situessin al terreny. Finalment el comú ha comprat el tereny privat que no és edificable, una parcel·la de prop de 5000 metres quadrats afectada, però, per riscos naturals i, per tant, amb poques opcions de construir-hi res.

CONSTRUCCIÓ

Inauguració

Qui és la empresa constructora?

La societat francesa E.R.I.C. i l’andorrana Desplom formen la UTE que s’encarrega de l’execució dels treballs. Cal recordar que E.R.I.C. és la companyia d’enginyeria especialitzada en el transport per cable que ha creat i dissenyat el projecte de la passarel·la tibetana, i que compta amb l’experiència de diverses instal·lacions de similars característiques en localitzacions emblemàtiques de França.

Impacte mediambiental

Pel que fa als estudis d’impacte visual, com també mediambiental per la flora i fauna de la zona, la passarel·la no suposa cap perjudici. Per fer-ho possible, entre altres normatives, s’han centrat en el Conveni de Berna, relatiu a la Conservació de la Vida Silvestre i del Medi Natural d’Europa. Aquestes han estat avalades per l’empresa enginyera ambiental Ambiotec. Tot i això, s’especifica i es reitera de la necessitat de mantenir el calendari previst per a la seva execució perquè són conscients que “hi haurà molèsties per a les espècies que hi habiten pel soroll general que es farà” durant la construcció pels ancoratges sobre l’entorn. A més a més, els treballs únicament es podran fer en horari diürn i mai serà possible en nocturn.

Quants visitants poden passar al dia?

El primer dia d'estrena mundial ja van passejar 800 persones i el Comú (ajuntament) de Canillo, impulsor de la idea, considera que d'aquí al novembre, hauran passat 75.000 visitants . Els càlculs estipulen que els millors dies d'agost poden travessar el pont unes 165 persones cada hora. 

Quin és el cost econòmic del pont tibetà?La obra ha suposat una inversió de 4,6 millones d` euros. 

Es pot travessar  el pont en cotxe?Ni cotxes, ni cap vehicle, incloses bicicletes, podran passar pel pont, només es pot travessar a peu. El pont permet el pas de la gent en ambdós sentits de la marxa, ja que la ruta està dissenyada per anar i tornar pel mateix recorregut.

Com es pot accedir al pont ?

L’accés al Pont Tibetà de Canillo només es pot efectuar amb autobús des del poble de Canillo o des del parking del Mirador del Roc del Quer, ja que al accés del camí que arriba al pont no es pot aparcar.

El bus és gratuït i la parada está  al costat del Paulau de gel i  del inici de la crtra del Coll d´Ordino, en sentit sud.

Cal tenir en compte els horaris del bus, que surten cada  mitja hora (sobretot el últim bus de baixada) i van tant al pont tibetà com al mirador del Quer. Cal estar preferiblement 30 minuts abans de l'hora de reserva del pont.

 És necessari accedir caminant desde la parada del bus  per un camí de muntanya uns 900 metres ( mitja hora aprox.) i accedir per una estructura d´escales de fusta per accedir al pont.

Hi ha una petita zona de descans perquè les persones que no s'atreveixin amb la gravetat puguin descansar mentre contemplen el desafiament de familiars i amics.

9

Tarifes i preus

Preus de la visita 

El tiquet   per visitar el Pont Tibetà Canillo, es pot comprar a l’Oficina de Turisme de Canillo o bé per internet a la pag: https://www.4tickets.es/canillo/public/janto/main.php?%20

 Hi han dues opcions: compra de l’entrada al Pont Tibetà de Canillo o del pack Pont Tibetà de Canillo + Mirador Roc del Quer.

Cal reservar data i hora.

Pont tibetà

Entrada individual 12 euros 

 Carnet Jove, Tarja magna, menors de 12 anys i residents (amb acreditació) 9 euros

Menors de 6 anys gratuït

Mirador Roc del Quer

Entrada individual  5 euros 

 Carnet Jove, Tarja magna, menors de 12 anys i residents (amb acreditació) 4 euros

Menors de 6 anys gratuït

PACK PONT TIBETÀ+ MIRADOR (50 % dto Pont tibetà)

Entrada individual  14,5 euros 

 Carnet Jove, Tarja magna, menors de 12 anys i residents (amb acreditació) 11,5 euros

Menors de 6 anys gratuït

El pont estarà obert tot l´any?

La idea de l’equip de govern és que la passarel·la romangui tancada durant l’hivern, o bé quan les condicions meteorològiques no siguin del tot adequades, sigui per neu o bé sigui per gel. Tot i això, els estudis dels tècnics exposen que té una capacitat per suportar canvis de temperatura de fins a trenta graus de diferència en un sol dia, capes de gel de 2,5 centímetres i ràfegues de vent fins als 180 quilòmetres per hora.

Horaris d´obertura

 Obertura: del 08 de juny al 30 de novembre del 2022

Juny i Juliol: De 10h a 18h

Agost / fins 11 de setembre: De 10h a 19h

Del 12 de setembre fins al 30 de setembre: De 11h a 18h

Octubre i novembre: De 11h a 17h

Inauguració oficial del pont tibetà 18 de juliol 2022 (festes de Canillo)

 El cònsol major de canillo, Francesc Camp, en l'acte d'inauguració oficial ha revelat que el pont tibetà de Canillo ha acollit 16.500 visitants des que va obrir fa poc més d'un mes "entre el 10 i el 15%" són residents al Principat, mentre que la resta són turistes estrangers.  

Fotos y vídeo del acte oficial amb espectacles acrobàtics.

Ponts tibetans més llargs del món

El Pont Tibetà de Canillo amb els seus 603 metres es converteix així en el segon més llarg del món, només superat per l'Sky Bridge de la República Txeca, de 721 metres. El tercer és el Gandaki Golden Footbridge del Nepal, de 561 metres i a continuació hi ha el pont d'Arouca, de 516 metres, a Portugal.

                          

Sky Bridge de la República Txeca, de 721 metres

 Gandaki Golden Footbridge del Nepal, de 561 

                         Pont d'Arouca, de 516 metres, a Portugal.

PONTS D´ ESTIL TIBETÀ A ANDORRA

A Andorra hi ha alguns ponts penjants d´estil tibetà, que val la pena veure. Hi ha un al camí que va de Canillo a Soldeu ( Camí del Gall ), però el més espectacular és el dels Cortals d´ encamp.

El trobem al final de la carretera dels Cortals,  en un entorn natural molt maco, i amb facilitat d´accès sempre que no hi hagi neu. Apte per famílies. 

Anteriorment era una passarel.la suspesa de fusta. El pont es va tancar al públic per a poder realitzar les tasques de manteniment que han consistir en reforçar l'estructura, canviar els llistons de fusta per un entramat metàl·lic i reforçarà l'entramat lateral amb xarxes de seguretat.

Si el visiteu podreu fer fotografies com aquestes. Espero que us agradi.

                             PONT CORTALS D´ENCAMP

                              Nova estructura metàl.lica 

                                       

PONT ( Camí del Gall ) Canillo a Soldeu

https://visitandorra.com/es/naturaleza/ruta-de-senderismo-cami-del-gall/

MIRADOR DEL ROC DEL QUER

 Mirador del Quer és  una passarel·la de 20 metres de llargada que es va instal.lar al 2016.  8 dels 20 metres s’assenten en terra ferma, però els altres 12 s’endinsen en la panoràmica mateixa: aquesta part de la passarel·la està constituïda per un sortint suspès en l’aire, de manera que et farà creure que ets tu qui flota i pot volar. Gran part del paviment és de vidre transparent, remarcant la sensació d’altitud i suspensió.

Les vistes panoràmiques són espectaculars, les valls de Montaup i del Valira d’Orient, tant a l´estiu com a l- hivern. També trobaràs una breu instal·lació on expliquen tot el que el visitant té davant els seus ulls i de quina manera ha avançat geològicament el procés de formació de les nostres muntanyes.

Després d’enfilar la carretera del coll d’Ordino (CS-240), el mirador es troba al km 6,5. Just abans d’arribar-hi, a l’esquerra hi ha una àmplia zona d’aparcament. Des d’aquí hi ha un camí al costat de la carretera que arriba al camí de muntanya que va al mirador. Des de la zona, on també hi ha un bar, en uns deu minuts de baixada, amb un desnivell de 70 m, arribem a la plataforma del mirador del Roc del Quer, situada a poc més de 400 metres. Es recomana portar calçat còmode per fer el recorregut. 

 A l´entrada trobem les estructures autogeneradores, un conjunt escultòric que va realitzar l’any 1991 l’escultor i arquitecte mexicà Jorge Dubon. Els tres tòtems són un clar exemple de la trajectòria vital de l’artista, vistos com “un símbol de la voluntat de l’home enfront de la immensitat de les muntanyes”.

L’escultura asseguda sobre l'extrem de la passarel.la es tracta de la figura d’un pensador, obra de l’artista Miguel Ángel González. La seva actitud, calmada i reflexiva, convida el visitant a seguir els seus passos. La figura seu sobre una biga, impertèrrita, com si l’alçada del paratge no l’infongués cap temor. Al contrari, li dona força i seguretat.

|El pont tibetà tanca al novembre fins a la primavera. El mirador del 

Roc del Quer recupera la gratuïtat durant els mesos d'hivern.

En febrer de 2024 el comú de Canillo decideix obrir durant tot l' any (sempre que la meteorologia ho permeti)

https://www.ara.ad/parroquies/pont-tibeta-estara-obert-l-any_1_4958778.html

Novembre 2024

Aquest divendres s'han inaugurat les noves activitats d’aventura al Pont Tibetà de Canillo, les quals inclouen jumping i ràpel.des del pont.

Les activitats s’oferiran durant l’horari d’hivern, els caps de setmana de 11.00 a 16.00 hores, sempre condicionades per la climatologia. Les tarifes són diferenciades: per als residents, el jumping té un cost de 90 € i el ràpel de 60 €, mentre que per als no residents els preus són de 160 € i 100 €, respectivament.

Qui vulgui provar emocions fortes al pont -o millor dit, la passarel·la tibetana- sobre la vall del Riu de Canillo ho podrà fer a partir d’aquest cap de setmana. Després de fer una obra d’enginyeria ·”complexa” que ha permès fer arribar l’electricitat a l’estructura -ha tingut un cost d’uns 125.000 euros-.

L’horari d’obertura de moment, anirà entre les onze del matí i les quatre de la tarda, amb la idea d’ampliar-lo de cara a la primavera.

La previsió amb què actualment es treballa és que, al llarg de l’any -i sempre dependent de les condicions meteorològiques (per exemple, a zero graus o per sota el ‘jumping’ no es podrà fer)- es tinguin entre 3.000 i 4.000 clients. Això a l’espera de poder implementar noves activitats en els pròxims mesos, com ara un salt tipus pèndol que també permet la instal·lació.

Més enllà d’aquestes activitats, el comú també preveu altres formes de donar més vida a la passarel·la. Així, de cara a aquest hivern -i sempre que el temps ho permeti- es vol implementar la possibilitat de visites nocturnes que inclouria l’opció de sopar a la caseta de restauració que s’ha construït per a l’ocasió i  la idea a partir d’ara és que el pont estigui obert sempre que sigui possible.