DINOSAURES ALS JARDINS DE JUBERRI. EL FINAL D´UN LLOC TURÍSTIC SORPRENENT A ANDORRA

 

DINOSAURES  ALS JARDINS DE JUBERRI ( SANT JULIÀ )

Fa uns anys, concretament al  2014, vaig descobrir gràcies s la recomanació d' una amiga, uns jardins molt particulars ,molt ben cuidats, en  un lloc bastant amagat i difícil de trobar (si no t' ho explicaven).

 Sense senyalitzar, els JARDINS, situats  al final d´un carrer sense sortida a Juberri (un poble molt petit, a Sant Julià direcció La Rabassa). Uns jardins plens de figures de resina i ferro molt realistes, molt variades i originals. Trobaves animals tan extranys com dinosaures, unicornis, osos, goril.les, elefants, girafes..... ideals per visitar amb els més petits, i per fer fotografies artístiques i divertides.

Durant tots aquests anys hem visitat els jardins moltes vegades, sempre que hem tingut ocasió, amb familiars o visites, sobretot amb nens, i tots quedaven encantats, grans i petits.

L´entorn natural dels jardins és idíl.lic,  rodejats  de muntanyes, i amb vistes privilegiades, a 1.250 metres d' altitud.

Els jardins, rodejats de boscos i arbres,amb una vegetació molt ben integrada a la muntanya, amb formes simètriques molt ben cuidades.

L´accès als jardins, al principi a prop de la propietat, és bastant accesible, però desprès és molt irregular, amb camins inclinats i alguns espais amb dificutat per accedir, (com és el cas dels dinosaures). La zona s ´ha de visitar amb calçat de muntanya, (i  amb pluja o neu, es impracticable)

 El recorregut  es pot visitar en mitja hora aproximadament. Probablement hi han   més de 50 escultures aproximadament. Cada vegada que tornavem al parc hi havien més.

Hi han escultures de varios tipus:

-Escultures de zoo en mida real.

-Escultures  d´animals de granja.

Escultures de fauna andorrana de muntanya.

-Escultures d´animals extingits (els increibles dinosaures) o fantàstics (unicornis)

-Escultures artístiques d'Àngel Calvente (ferro) i també una maqueta de l´esglèsia de Sant Joan de Caselles.

Una de les meves escultures favorites per fer fotografies, les Mans que abracen els arbres.

Maqueta de l'església de Sant Joan de Caselles feta per Ángel Calvente.

-Escultures originals, comcom la torre Eiffel, l´estàtua de la Llibertat, una capella, un pessebre... inclús escultures de pedra (estil Moai)

                                                                        Torre Eiffel

Capella de santa Rita als  jardins de Juberri

Pessebre

Des del principi em va extranyar molt que la visita fos gratuïta i oberta al públic.

El dia anterior a la comunió dels meus fills, vaig  fer una excursió amb tots els nens allà per veure els jardins, però primer vaig informar-me al comú de Sant Julià, que em van explicar que era una iniciativa privada, amb permís del comú per ubicar les figures a la muntanya comunal, i que la persona que promovia aquesta iniciativa, propietària de la casa al costat dels jardins, estava encantada amb les visites, sempre que respectessin la propietat.

HISTÒRIA DELS JARDINS CONTEMPORANIS DE JUBERRI

Els Jardins de Juberri van començar a prendre forma a partir de 2005, com un projecte personal i privat que posteriorment es va obrir al públic. 

Aquest espai, conegut per combinar natura i escultures, ha estat gestionat de manera privada durant la major part de la seva història. 

 Una veina de Juberri ,Nicole Grignon,  va començar decorant el seu jardí amb laberints i figures variades , al principi, animals de granja,  i va acabar completant la seva colecció any darrera any, ,amb animals tan exòtics com els famosos dinosaures. També amb figures de ferro, i obres d´art, com l´escultura de les mans d´Angel Calvente.

 Les figures cada any s´han anat completant amb noves adquisicions molt variades, com la torre Eiffel, l´estàtua de la Llibertat, una ermita, un pessebre, estatues Mapi, etc. Posteriorment, també uns panells explicatius i un bany.

 Al principi era un indret molt tranquil, no estava indicat, i no s´anunciava enlloc, només ho trobaves per les indicacions de persones que ho havien visitat. Més endavant, s´ha fet molt popular, (es va indicar l' inici del carrer amb unes escultures) i s´ha publicitat tant a les xarxes, que les visites s´han massificat, amb molt volum de visitants i de cotxes, una situació dificil de gestionar; cotxes mal aparcats, brutícia i problemes de seguretat (quan el carrer quedava bloquejat no hi podien accedir els serveis d’emergències) ja que per accedir al parc només hi han dos carrers molt petits sense sortida amb poc espai per aparcar.

  EL FINAL DELS JARDINS

A principis de l´any 2026 ha arribat el  final als Jardins de Juberri,  molt populars i  molt  visitat pels turistes. 

 El comú i els veïns de la zona, després d' una reunió al de sembré de 2025, han acordat tancar definitivament l’espai tal com funciona actualment, després d’anys de massificació, problemes de circulació i molèsties per al veïnat.

 La decisió s’ha concretat en una reunió amb una quarantena d’assistents, en la qual els cònsols Cerni Cairat i Sofia Cortesao han exposat l’estat actual dels jardins i els termes del conveni signat el 2004 amb la propietària de les escultures, Nicole Grignon.

              Nicole Grignon

Un dels factors que han pesat en la decisió és que la impulsora dels jardins, Nicole Grignon, va comunicar al comú que les seves hereves no volien assumir el manteniment de la instal·lació, un cost que la corporació diu desconèixer i que variava en funció de les escultures que s’hi incorporaven anualment

La propietària buscava una sortida, algú que vulgués continuar. Ella paga els seus impostos, i els jardiners que venen a fer el manteniment, tot surt de la seva butxaca.

“Quan vaig voler fer el jardí, no hi havia carretera com a tal, només un petit camí i totes les pedres queien sobre el camí. Jo mateixa vaig demanar autorització per allargar el camí i arreglar la caiguda de pedres. A banda, vaig decorar el terreny. Vaig proposar fer una cosa simpàtica per als nens i nenes. I em van dir que sí”

Segons el comú, el creixement descontrolat de visitants havia convertit els jardins en un reclam turístic difícil de gestionar, amb mancances en seguretat i serveis, brutícia, soroll, i un impacte directe en la tranquil·litat d’un entorn natural i residencial. L’objectiu és recuperar la calma al barri i reduir la pressió turística que havia anat en augment els darrers anys.

 Les diferents propostes de futur, treballades conjuntament entre Turisme, Urbanisme i organismes externs com Andorra Turisme, es van posar sobre la taula per buscar una sortida consensuada.

La resposta veïnal ha estat unànime: cal tancar l’espai tal com es coneix fins ara. L’acord preveu la retirada de totes les escultures, excepte les que tenen un valor artístic reconegut, com les peces de l’artista andorrà Àngel Calvente. 

Cairat també ha deixat clar que el comú de moment no té intenció de replicar el model dels jardins en un altre espai. Si algun privat volgués reprendre el projecte en terrenys propis, la corporació només actuaria com a facilitadora, sempre que s’asseguressin les mesures necessàries per evitar problemes similars als actuals.

El comú comunicarà ara a la propietària de les escultures la rescissió del conveni i requerirà la retirada de les peces, tal com establia el pacte del 2004. Tot i que inicialment es preveia un termini de tres mesos, Cairat admet que la magnitud del conjunt podria endarrerir el procés. La voluntat, però, és tancar-lo de manera “ordenada i pactada” i que de cara a l’estiu l’espai ja estigui completament buidat.

Pel que fa al futur del recinte, el comú estudia convertir-lo en un espai de lleure per als veïns i mantenir-hi només les peces amb valor artístic. “El jardí s’havia convertit en un conjunt d’escultures sense coherència; ara toca posar-hi ordre”, afirma Cairat, que recorda que part de l’èxit de l’espai es deu al fet que era gratuït. Ara es convertirà en un parc per als veïns i redirigirà els turistes a altres atractius com el camí de la Senyoreta, el Tamarro o la ruta Macarulla.

RETIRADA DE LES ESCULTURES

De moment, la propietària ha instal.lat moltes figures a casa seva, inclús te intenció de reubicar el pessebre a la capella que te a dins de casa seva, només queden als jardins algunes obres d´art del escultor Angel Calvente.

ANGEL CALVENTE

ESCULTOR I PINTOR

Ángel Calvente nascut al Marroc, es considera un escultor i pintor andorrà, ja que fa molt de temps que viu en aquest país.Amb una trajectòria de més de tres dècades, Ángel Calvente és un dels noms més destacats de l’escultura contemporània andorrana, centrant-se en la figura humana i les seves emocions. Obres com la Dama de Gel o Mira han deixat empremta a l’espai públic d´Andorra.

                   Escultura  Calidea i la Dama de Gel, any 2001.  Calidea, obra d´Angel Calvente, i Dama de gel, de Philip Lavall.

Escultura “MIRA” al Parc Central, guanyadora del Premi d’escultura urbana Andorra la Vella, (concurs biennal d´escultures) inaugurada al 2024, reflexiona sobre els infants i la tecnologia.

Escultura de bronze "Fill de la Terre", que es pot veure a Encamp (Andorra).

El 2012 va crear l'escultura de bronze  "Homenatge a José Rizal"  poeta, escriptor, políglota, pintor i escultor espanyol) per al parc central d'Andorra la Vella. 

Les seves obres es poden trobar en col·leccions privades d'amants de l'art a molts països.

PROJECTE DE PARC DE DINOSAURES APROVAT A AUVINYÀ (AL COSTAT DE JUBERRI)

El parc de dinosaures d'Auvinyà s'inaugurarà a l'estiu

El comú i el Govern aproven el projecte

Font: Altaveu 23/2/2026

El plànol del parc de dinosaures d'Auvinyà.

El parc temàtic de dinosaures d'Auvinyà s'inaugurarà a l'estiu. El comú de Sant Julià de Lòria i el Govern d'Andorra ja han aprovat el projecte, segons ha pogut saber el Diari. Es tracta d'un parc dedicat principalment als nens i de caràcter paleontològic, amb un gran nombre d’antigues espècies de dinosaure de mida natural i amb moviment. L'atracció ocuparà una superfície d'uns 35.000 metres quadrats, en uns terrenys situats a la vora de la carretera de la Rabassa. El conjunt ha estat ideat i serà finançat per la societat familiar andorrana Serveis Tecnològics SL, amb seu social a la parròquia.

El projecte s'inspira en Dinosaurland, un parc situat als afores de la població costanera de Portocristo, al llevant mallorquí, que ofereix els visitants passejar per camins envoltats d'arbres i matolls on s'amaguen més de 100 escultures mòbils de dinosaures de mida real.