.jpg)
RECONSTRUCCIÓ
El cap d'un Govern que acabava d'estrenar-se, Òscar Ribas va poder arribar al país en helicòpter perquè era a Ginebra en una trobada institucional, deixant les seves funcions al cap de govern en funcions, i ministre de Finances, Antoni Aleix, juntament amb el cònsol Joan Samarra el síndic Francesc Cerqueda. La Creu Roja Suïssa va gestionar un vol fins a Barcelona perquè el cap de Govern pogués tornar al país amb helicòpter.
Durant els següents dies dels aiguats era primordial evacuar els turistes que havien quedat atrapats ( aprox. 1800). Els turistes són acollits en cases particulars. A la Massana obren la casa de colònies de Sispony. El comú d’Ordino posa a disposició les seves instal·lacions. Andorra estava aïllada, només es podia sortir per alta muntanya o amb helicòpters.
Es va treballar amb els helicòpters de l’exèrcit espanyol i francès que els portarà de l'aeroport, recentment inaugurat de la Seu d'Urgell fins a Barcelona, el qual va esdevenir l'enllaç de la ciutat, de la comarca i d'Andorra amb l'exterior. L'aeroport va registrar un trànsit aeri continu, fins a 146 vols entre avions i helicòpters.
La tragèdia deixaria pas a la solidaritat. Va sortir el sometent i hi havia cues als supermercats, ( si van haver problemes de pillatges, però van ser mínims) i no va haver problema en l’abastiment dels productes alimentaris i sanitaris, ja que arribaven camions de França amb aliments tot i que la xarxa d´aigua potable està molt malmesa. Tornar a la normalitat va costar però es va fer amb rapidesa i eficàcia.
Els danys materials provocats per l’aiguat s’estimen en 24 milions d’euros, segons els càlculs del Govern.
Els dies posteriors es van rebre les visites institucionals al Principat del copríncep Joan Martí Alanis, el president català Jordi Pujol o el vicepresident espanyol Alfonso Guerra.
La reconstrucció de les infraestructures va ser ràpida. El 9 de novembre es va restablir la comunicació per carretera entre la capital i Sant Julià, i entre la capital i França; l’11, entre Sant Julià i la frontera espanyola per Arcavell i Calbinyà; el 12, entre la Massana i Arinsal, i el 18, entre la frontera i la Seu per la C-145. A finals de novembre només faltava la connexió entre Aixovall i Os.
A principis de desembre, les pistes van poder obrir abans de la Puríssima i van venir turistes i el comerç treballava a ple rendiment (amb productes a baix preu que havien estat afectats per l'aigua)
ALGUNS HEROIS DE LA TRAGÈDIA
Al llibre ; Aiguats! Quaranta anys de les inundacions de la Seu i Andorra (1982-2022), d´Iñaki Rubio, trobem entrevistes i testimonis dels protagonistes d´aquells dies, com Gregorio Cerviño, Goyo, un dels herois de la fatídica jornada del 7 de novembre del 1982. L’altre va ser Amadeu Rossell, que va donar la vida per evitar l’explosió de les cisternes de gas que l’empresa familiar Andorgaz tenia al Prat del Colat la Massana, i que hauria pogut ser catastròfica per al poble i segons els entesos hauria causat la desaparició de la Massana i la Vall d' Ordino. Rossell i Cervinyo acompanyats per dos bombers , per seguretat, van tancar la clau de pas que alimentava el poble i que estava sota l'aigua.
Segons el testinoni de Cervinyo: "El terreny feia pendent i no es vèia be la clau de pas.L'aigua ens arribava a la cintura. Jo anava una mica més avançat i l’Amadeu m’agafava de la mà perquè no se m’emportés l’aigua. Buscava els tubs de canalització i la clau de pas. Se sentia olor de gas però no pensàvem que allò hagués d’explotar. El problema va ser que, en aquell moment, al pont de Banyetes, que és a prop, va caure una pilona de la llum al riu , allò va fer una espurna i va provocar l’explosió. Va ser tot molt ràpid i confús. No sé com, jo vaig anar a parar a sota de l’aigua i això em va salvar.”
Al 2022 al Roser de la Massana es va fer un homenatge Rossell i Cervinyo pel seu acte heroic.
LES VÍCTIMES
Els aiguats d'aquell 1982 van deixar, identificades, dotze víctimes directament lligades amb el país, i alguns desapareguts.
La majoria de les persones que van perdre la vida ho van fer arran de l'enfonsament de la carretera a la Massana. La por a una explosió de gas va dur la gent a intentar marxar ràpidament i de qualsevol manera. Però l'aigua es va engolir la carretera i es va empassar diversos cotxes.
Es declara el 18 de novembre dia de dol nacional. Es fa un funeral d’Estat per honorar les víctimes.
Un any després de la catàstrofe es va col·locar una placa commemorativa al costat de l'església de Sant Esteve d'Andorra la Vella, que recorda els noms de les víctimes i recorda desapareguts. (just davant la rectoria d'Andorra la Vella, a la Ronda Molines, a un lloc poc visible i ple de vegetació)
LA FIGURA DEL SOMETENT
Durant segles, les Valls d’Andorra no van tenir la necessitat de crear un cos professional de policia . Aquesta missió corresponia a una milícia popular, anomenada el sometent, el Capità (Cap del sometent) i el Desener (Lloctinent del Capità). Aquesta figura, en desús des del 1931, quan els veguers van crear el Servei d’Ordre, compost en aquell moment per un cap i sis agents. Amb l’entrada en vigor de la Constitució, la policia va passar a dependre del Govern, i ara són gairebé 300 agents els que formen el cos.
En casos excepcionals i sempre i quan no hi hagin suficients efectius de la Policia, el comú de cada parròquia podria mobilitzar els homes de les Parròquies (caps de casa) fins a l’edat de 60 anys per fer serveis com els de protecció civil i assegurar l´ordre públic.
Actualment es vol canviar aquesta figura per un cos de voluntaris que pot ser integrat per qualsevol persona, , i sense ser un cos semiarmat. A més, els integrants del cos, que s’hi poden apuntar de manera voluntària a través dels comuns, rebran formació de protecció civil, han de ser residents inscrits al cens de població que tinguin una edat compresa entre 18 i 60 anys ( tot i que es pot reduir de 30 a 50) i han de disposar d’una assegurança d’accident a càrrec del comú, així com de les assegurances de responsabilitat civil per cobrir la seva responsabilitat civil pels danys que puguin causar a tercers.
POT TORNAR A PASSAR?
Per fer-nos una idea de l’extraordinari de la jornada, aquest episodi es produeix una vegada cada segle; per als rius de la conca del Valira d’Orient, una vegada cada 50 anys.
Esperem que no passi més, però si tornés a passar, encara hi ha un punt negre on el riu no està canalitzat, a l’alçada de la caserna dels Bombers de Santa Coloma, un punt crític que qualsevol dia pot haver-hi una inundació. Si l’actuació en aquest punt no s’ha dut a terme és perquè els propietaris dels terrenys no han volgut col·laborar en el procés d’expropiació.
LES RIUADES DE LLEIDA
L´any 1982, jo tenia 13 anys i recordo de primera mà la crescuda del Riu Segre, l´aigua de color marró que corria a gran velocitat, marxar cap a casa (tenir la sort de viure a una zona alta) , els talls de llum, les destrosses, les fotografies impactants de persones a sobre dels arbres, etc
A Ponts, una jove va passar tota la nit pujada a un arbre i el seu nòvio, d’Oliana, va ser una de les víctimes mortals de la tragèdia. La riuada va coincidir amb les festes del Sant Crist de Balaguer. Les atraccions estaven a la vora del Segre, que se’n va emportar una bona part. La nit de diumenge a dilluns, es va arribar a estudiar la possibilitat de volar el pont per temor que no aguantés la pressió de l’aigua.
A Lleida el riu va entrar a la ciutat per Pardinyes, i en qüestió d’hores Cappont, Blondel i Sant Francesc i Ferran van quedar inundats.El riu va arribar a registrar 2.385 metres cúbics per segon a la ciutat, una xifra que superava exageradament els cabals habituals, que eren de 85 metres cúbics.Moltes persones van ser rescatats en llanxes tipus zodiac.
La fúria de l’aigua va continuar avançant i al migdia la suma de les avingudes del Segre i el Cinca va arribar al primer pis de les cases de la part baixa de la Granja.
Si vols veure imatges de les riuades a LLeida, mira aquest enllaç:
Han passat molts anys, però la tragèdia està molt viva en la memòria col·lectiva.
