ORIGEN
Aquest ritual no és milenari, és relativament recent, va començar el 1955 per iniciativa de Francesc Pujades, un veí d'Arles de Tec al Vallespir (Catalunya Nord), amb un gran sentiment de catalanitat, excursionista enamorat dela muntanya del Canigó.
Francesc Pujades, es va inspirar pel poema Canigó, de Jacint Verdaguer, (poema del 1886, el tema del qual és el del naixement de la nació catalana a les valls pirinenques) Si vols conèixer el poema:Muntanyes del Canigó de Jacint-verdaguer
LA MUNTANYA DEL CANIGÓ
El Canigó és una muntanya del Pirineu, entre el pirineu francès i català, situada entre les comarques del Conflent i el Vallespir.
Durant molt de temps es va creure que era la muntanya més alta del Pirineu, amb els seus 2,784 m. dálçada. (l'Aneto és en realitat el més elevat dels Pirineus, amb una altitud de 3.404).
Els francesos li han canviat oficialment la denominació francesa Canigou pel seu nom en català Canigó (ja que és una muntanya màgica o sagrada pels catalans) poblada per fades, esperits i altres éssers mítics, tots ells exorcitzats per una gran creu de metall que s'aixeca just al cim, instal·lada allà per monjos. La creu és de metall ja que el Canigó també guarda a les entranyes mines de ferro, un ferro que triga molt més a oxidar-se a causa de la seva particularitat química.
HISTÒRIA
Francesc Pujades va tenir la idea d'encendre els focs de Sant Joan al cim de la muntanya i va repartir la flama a tot arreu .Durant els onze anys següents la Flama del Canigó no surt de França, es limita a encendre les fogueres de la Catalunya Nord. El costum es va estendre ràpidament, i el 1966 el foc va passar la duana per primera vegada i va arribar a Vic .A Barcelona va arribar l’any següent, 1967 on va ser rebuda oficialment per les autoritats municipals a la plaça de Sant Jaume, a partir d’aquí va anar cobrint tots els barris de la ciutat, la resta del país i baixant fins a arribar a València l’any 1973 i més tard l’any 1976 a Alacant.
.jpg)
Malgrat la dictadura franquista, la tradició es va anar estenent per tots els territoris de parla catalana com a símbol de germandat i de pervivència de la cultura del país.
El dia 23 de juny al Canigó es celebra l’Aplec dels Feixos. Centenars de persones fan cap al cim més emblemàtic dels Països Catalans per deixar-hi les feixines de llenya que, des de 1966, cremen la nit del dia 22 de juny per regenerar la flama encarregada d’encendre les fogueres d’arreu del territori
El foc de la Flama del Canigó no s'apaga mai: durant tot l'any es queda al Castellet de Perpinyà fins que, el 22 de juny, es porta fins al cim del Canigó. A la mitjanit en punt, el foc de la Flama es distribueix entre els presents i comença el recorregut, amb una cursa de relleus.
La flama es va expandint i desdoblant per encendre les fogueres de Sant Joan de centenars de poblacions, a peu, en cotxe, en bicicleta, en barca, a cavall o amb qualsevol mitjà de transport possible, i arriba a tots els racons gràcies a una gran diversitat de voluntaris,col·lectius i entitats, (els darrers anys sobretot gràcies a Òmnium Cultural). Cada poble o ciutat organitza la rebuda de la Flama a la seva manera: amb música, diables, dansa...
Quan la Flama ja ha arribat al seu destí, abans d'encendre les fogueres, es llegeix un missatge comú per recordar el significat de la iniciativa.
LA FLAMA DE CANIGÓ A ANDORRA
Normalment la flama és rebuda el dia 23 de juny pels fallaires a la frontera, el lloc des del qual l´han portat fent relleus des de la muntanya francesa del Canigó. i serà traslladada fins a la la parròquia amfitriona de la flama que la farà arribar a la capital a la plaça del Consell General on tindrà lloc el tradicional acte de relleus entre el Fallaire Major de les Valls d'Andorra i el Fallaire Menor d'Andorra la Vella, i donarà el tret de sortida a la revetlla de Sant Joan, també anomenada popularment com la Nit del Foc, la Nit de les Bruixes o la Nit del Ros, se celebra arreu del territori catalanoparlant durant la nit entre el 23 i 24 de juny.
Hem de dessitjar que "la flama serveixi per cremar tot el que és dolent com ara la pandèmia i la guerra i que es pugui celebrar una revetlla de forma senyada", a causa de la preocupant situació per l'elevat risc d'incendis.
Si vols saber mès curiositats i rituals de la nit de Sant Joan mira aquest enllaç del meu blog:https://zumbafrika.blogspot.com/2020/06/la-noche-magica-de-san-juan-y-sus.html
Conèixes la història de les falles i els fallaires d´Andorra?Originàriament, la falla era un tronc llarg de boix en el qual s’enfilaven peles d’escorça de beç que els joves de cada contrada, els fallaires, feien rodar en flames al voltant de la foguera. També la podien fer baixar des de les muntanyes properes fins a una foguera al bell mig del poble.
Una vegada enceses, les falles s’agiten i es fan giravoltar vertiginosament fins que generen grans rodes de foc d’una plasticitat i un atractiu gairebé hipnòtic.
El 1987, una colla de joves d’Andorra la Vella va recuperar aquesta tradició ancestral perduda a mitjans del segle passat. El 1987, una colla de joves d’Andorra la Vella va recuperar aquesta tradició ancestral perduda a mitjans del segle passat. Avui dia, la cremada de les falles es pot veure el 23 de juny durant la nit de Sant Joan a Andorra la Vella, Encamp, Sant Julià de Lòria, Escaldes-Engordany, Canillo i la Massana, així com durant la nit de Sant Pere el 28 de juny a Ordino.
La celebració de les falles s’acaba amb l’encesa de la tradicional foguera de Sant Joan, que també es fa amb les falles.
.jpg)
.jpg)
LES FALLES van ser reconegudes l´any 2015 com a patrimoni immaterial de la UNESCO. Si vols conèixer més coses sobre les falles i els fallaires d´Andorra:https://fallesandorra.com/
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
