Sabies que el primer museu que va existir a Andorra va ser un museu de Ciències Naturals? Saps on es trobava?
Sabies que hi havia més de 1700 peces , entre plantes i animals, com elefants i girafes? Saps on es troben actualment?
Una història curiosa, que sempre m´ha interessat i que vull compartir per saber més coses de la història d´Andorra.
Un museu inèdit, en el qual es podien trobar tot tipus d´animals dissecats i una mostra de la fauna i la flora del Principat.
Pau-Xavier d’Areny-Plandolit i Plandolit (Tolosa, 1876–Barcelona, 1936) va fundar el primer museu del Principat, dedicat a la zoologia i a la botànica.
Doctor de professió, el dissetè fill del baró Guillem d’Areny-Plandolit, d´una família provinent de la Seu d´Urgell noble i terratinent. Llicenciat al 1900 en Medicina i Cirugia. Va treballar a l´ Universitat de Barcelona como Ajudant de la càtedra de Tècnica Anatòmica y també pel Museu d´Anatomia de la Facultat de Medicina.
 |
| Areny Plandolit amb una pantera preparada per ell (1913) |
| Areny Plandolit amb el seu ajudant amb un elefant preparat per ell, el primer que es va preparar a Barcelona.(1913) |
Era un home polifacètic: ginecòleg, taxidermista, anatomista, editor hipnotista i il.lusionista (amb espectacle al Paral.lel de Barcelona). Era fundador i president de l'Associació Espanyola d'Il·lusionisme.
Va dirigir revistes científiques, i la revista Andorra Agrícola, i va publicar manuals de medicina de referència i títols curiosíssims com: Compendio de obstetricia para uso y régimen de las matronas (1895) Manual del naturalista preparador (1909), Las maravillas de la magia moderna (1913) i El cultivo de la estética y la belleza de la mujer (1923)
Tenia diversos negocis, entre els quals clíniques d’obstetrícia i un museu d’animals dissecats a la capital catalana, el Museu Areny al número 66 del carrer Escudellers de Barcelona. Va tenir tallers a Barcelona, a Ronda Universitat i al carrer Hospital, en aquests locals impartia cursos de taxidermia i dissecació pràctica, amb anuncis de publicitat publicats a La Vanguardia i El Diluvio als quals oferia models d’anatomia, ulls de vidre, animals i material de taxidèrmia. El 1915 es trasllada al número 56 del carrer del Carme, tancant al 1920 i obrint un petit taller a la Plaça Reial.
Al 1918 es va veure involucrat en un delicte de tràfic il.legal d`ossos humans, i es va defensar al.legant manca de legislació, i va cessar la seva activitat de muntatge i venda d´esquelets humans.
Va intentar obtenir la plaça de director del Museu de Ciències Naturals a Barcelona i de dissecador titular al de Madrid sense èxit. Tenia projectes visionaris com pistes d'esquí, balnearis, aeroport, etc però va decidir apostar per l’atractiu turístic del Principat, i amb l’arquitecte Antoni Darder i Marsà, va construir un hotel a Ordino al costat de la casa familiar, que finalment va ser el Museu Areny de Ciències Naturals.
Un edifici de dues plantes i més de cinc-cents metres quadrats, de 41 metres de llar i 12 metres d´ample, amb espai per a oficines, el taller de taxidèrmia i un basar, amb servei de bar inclòs, per a la venda de records als futurs turistes, i també va pensar en deixar espai per aparcar els vehicles i autobusos davant de l´entrada principal
Va emprendre el projecte amb el seu fill Ramon d´Areny-Plandolit Gassó. Ell va realitzar les fotografies del museu que actualment formen part del fons de l’Arxiu Nacional d’Andorra.
 |
El primer museu del país obria les seves portes l’any 1935 amb la seva col·lecció d’animals dissecats: Una girafa, una boa i una iguana; tres pitons i tres cocodrils; quatre micos; setze garses reials, vuit tortugues, nou isards, onze grues, vint cigonyes, vint-i-dos voltors, vint-i-cinc flamencs, una elefanta índia i tres esquelets humans sencers.
El museu de Ciències Naturals també va ser conegut pel nom de Museu de l´Elefant. ( Títol del llibre del historiador Joan Peruga inspirat en aquest Museu, on l´elefanta Jùlia, protagonista del Museu, desapareix.)
Aquest repertori d’espècies exòtiques dissecades era una atracció per a la població, ja que podien veure animals que no havien vist mai.
En un petit edifici annex al museu s’hi va instal·lar un taller de taxidèrmia, dirigit per Josep Nogués, on es feien treballs per al mateix museu i també encàrrecs per a museus i particulars de l’estranger. En aquella època era habitual que les famílies més adinerades tinguessin animals naturalitzats a casa.
El museu es va complementar amb els jardins de la casa familiar, els primers concebuts amb un objectiu “merament decoratiu”, segons indica la guia patrimonial de l’actual Museu d’Areny-Plandolit.
El turisme es començava a desenvolupar al principi del segle XX. El visitant trobava en aquestes valls un entorn acollidor, tot i que no hi havia infraestructures turístiques i la xarxa viària encara molt deficient. El museu va ser efímer ja que no era rendible, van començar les dificultats econòmiques i també va influir la poca afluència de turistes i l’arribada de la guerra civil espanyola i de la segona guerra mundial després.
El doctor Areny-Plandolit va morir el març del 1936. El seu fill Xavier, odontòleg i també mag s´hi va possar al davant, però dotze anys després la seva família tancava el museu i venia la major part de la col·lecció al Museu de Zoologia de Barcelona, que va haver de tancar durant dos mesos per ampliar les instal·lacions i fer lloc a la colecció : 91 rèptils, 200 peixos, 488 aus i 107 mamífers van ser venuts el 24 de novembre del 1948 per 200.000 pessetes. També es va vendre l’inventari i l’àlbum fotogràfic del museu d’Ordino,
Una petita mostra de petites peces es quedava a la casa-museu d´Areny-Plandolit a Ordino.
 |
| Casa Museu d´Areny Plandolit |
L´edifici es va utilitzar com a magatzem de gra i assecador de tabac. La casa d'Areny-Plandolit -inclòs l'antic museu- va ser adquirida el 1972 pel Govern i el nou Auditori Nacional, projectat per l'arquitecte José García de Paredes i que conservava intacta la planta original, va obrir la tardor del 1991.
 |
| Nou Auditori Nacional (Ordino) |
MUSEU CASA D’ARENY-PLANDOLIT
Es tracta de l’únic exemple de casa senyorial a Andorra que ha arribat intacte als nostres dies. La Casa d’Areny-Plandolit es troba al bell mig del poble d’Ordino.
El Sr. Guillem d'Areny-Plandolit, baró de Senaller i Gramenet, va ser síndic general de les valls d'Andorra i promotor de la nova reforma del 1866, que el va convertir en una figura il·lustre de la història del país, i a les activitats a les fargues de ferro, una de les indústries més importants de l'època. Va intentar importar projectes sense èxit com casinos i balnearis.
L’edificació original data del segle XVII, amb diverses remodelacions posteriors. La visita et trasllada a l’Andorra dels segles XIX i XX, i et permet descobrir un gran nombre d'objectes únics i exclusius de la família, una de les més importants d'Andorra entre el 1600 i el 1900, l’única amb títol nobiliari al Principat, en una època en què els luxes i les comoditats no existien a Andorra. Pots visitar els salons, la sala noble, la sala de música, la sala de ball, la sala de fotografia, els elements de defensa, el celler, la cuina, les habitacions, la biblioteca, la sala de medicina i la capilla.
Clica aquest enllaç si vols fer una Visita Virtual Museu+Casa+d'Areny-Plandolit
Altres cases que pots visitar per conèixer com vivíen les famílies de l'època:
Museu Casa Rull (Sispony)Museu-Casa-Rull Una casa pairal de pagesos benestants.
Casa Rossell Itinerari Ordino Casa-Rossell Una casa pairal d´una família benestant i molt important en la vida política i econòmica d'Andorra. Dins la família Rossell hi va haver personatges públics molt importants, entre els quals destaca Antoni Fiter i Rossell (1706-1748), redactor del Manual Digest (1748).
CASA CRISTO (ENCAMP)
