ROC DE LES BRUIXES.
PRIMERA MOSTRA D´ESCRIPTURA A ANDORRA. LA PREHISTÒRIA.
El roc de les Bruixes és un conjunt de gravats rupestres prehistòrics de l'Edat del Bronze sobre una roca situada a un cami proper a Prats (Canillo). Un indret amagat i difícil de trobar, que s´aconsella no divulgar per protegir la roca d'actes vandàlics.
Van ser descoberts l'any 1962 per l´historiador Pere Canturri quan estudiava llegendes relacionades amb supersticions i creences al país.
DATACIÓ DELS
GRAVATS
Els gravats es van interpretar com a santuari funerari de
l'edat del Bronze o bé dels íbers, i constitueixen possiblement les primeres
proves d'escriptura a Andorra.
És difícil de catalogar, probablement al voltant de l’any 200 a.C. per la similitud als de la Cerdanya, a Latour-de-Carol (on han aparegut indicis d’aquest alfabet íber) però no es pot atribuir amb seguretat als ibers, que no van deixar cap altra resta material aqui, ni moneda, ni urbanisme ni ceràmica.”
El conjunt dels gravats te una superfície d´uns 2 metres quadrats. Consta de traçats amb una profunda incisió en forma de «V», conjunts de línies i petites cassoles o forats, fus, estels, triangles, branques i graelles. Els gravats són difícils de desxifrar, alguns d’aquests gravats podrien correspondre a lletres d’un primitiu alfabet ibèric, cosa que els convertiria en la manifestació escrita més antiga del nostre racó de món.
També hi apareixen a la paret vertical figures humanes, guerrers i un cavall i cavaller, traçats amb d'una incisió fina, probablement de l'època medieval.
Hi apareixen figures antropomòrfiques, talls naviformes (semblants a la secció d’un casc de vaixell) i d’altres que es poden interpretar com arbres o formes vegetals, i d´altres formes indeterminades.
-En llocs amb vistes privilegiades serien mapes representarien indrets sagrats, llocs on hi hauria aigua o també mapes del firmament i els planetes ( hi han asteriscs que evoquen el sol o les estrelles)
-S 'utilitzarien per fer rituals amb sang de sacrificis animals o humans.
-Per predir el futur vessant líquids i interpretant els missatges.
-La pols de la pedra que s' extrauria de les pedres s'utilitzaria per preparar ungüents màgics o curatius.
Llegenda.
Els gravats s'interpreten popularment com les marques deixades per les ungles
del dimoni en una lluita que va mantenir amb les bruixes medievals de Canillo.
Durant la disputa, les bruixes el van llançar a un abisme; mentre queia va
deixar les ungles marcades a la roca de la paret.
Els habitants de Prats que començar a anomenar
roc de les Bruixes, perque pensaven que era on les bruixes invocaven les forces
del mal.
EL
SECRET DE LA UBICACIÓ DEL ROC DE LES BRUIXES
El
Roc de les Bruixes es troba enmig del bosc, no està senyalitzat i és
pràcticament impossible trobar-lo sense un guía o un coneixedor d´aquella zona.
Patrimoni no organitza tipus de visites
dirigides, aconsella no divulgar la seva ubicació i no es planteja tornar-lo a
senyalitzar, ja que el 1995 el Comú de Canillo, ho va fer i els gravats van patir actes de vandalisme.
Existeix un projecte per tancar o cobrir el jaciment, que el protegiria del degradament natural o humà. Patrimoni vol protegir el Roc de les Bruixes sense haver-lo de tancar, però en aquest moment està tot paralitzat.
L´arqueòleg
Gerard Remolins, de l´empresa Regirarocs, que
organitza visites guiades al roc de les bruixes al solstici d´estiu, va
ser avisat pel Ministeri de Cultura l´any 2019 perque retirés informacions a
les xarxes amb la geolocalització del indret. No ho va fer, alegant que és un
espai públic, patrimoni de tots.
Aquest
fet no ha sigut sancionat i l´arqueòleg continua organitzant visites guiades i
difonent el patrimoni natural. Aquesta situació fa que moltes més persones
estiguin interessades en visitar aquest
curiós indret.
Si
el visites, s´aconsella ser molt respectuós, no apropar pals ni motxilles a
prop dels gravats, per no malmetre´ls, i tenir cura per no trepitjar els
gravats, relliscar o caure.
REPRODUCCIÓ
IDÈNTICA DAVANT PALAU DE GEL (CANILLO)
Actualment una rèplica d'aquests gravats llueix a l'entrada del Palau de Gel de Canillo. La reproducció, del 1998, és absolutament fidedigna.
De l'Edat del Bronze mitjà (tot i que no es pot datar amb exactitud) també tenim la
Fossa de Prats, a prop del Roc de les Bruixes, al camí de prats a Meritxell, cosa que suposa un pas i un
poblat a les vores.
La fossa és quadrangular, probablement un santuari funerari (tot i que no s´han trobat restes) o per realitzar rituals amb foc, está coronada per una estructura empedrada, on s'hi han trobat recipients de ceràmica que contenien productes lactis i cereals.
Andorra es situa enmig dels Pirineus, que durant la darrera glaciació es trobaven coberts per grans glaceres que van impedir la vida a grups humans europeus. El desgel apropa la població dels països veïns a les serralades europees a la recerca d'aliment. El mode de vida al principi és nòmada però amb el temps adopta el sedentarisme.
A Andorra hi ha evidències que aquesta població s'hi assentà definitivament per a practicar-hi l'agricultura i la caça, i més tard arribaría l´edat dels metalls.
D´ON PROCEDIEN ELS PRIMERS HABITANTS
El territori andorrà ja és mencionat per Polibi durant les guerres romanes a la península ibèrica. Els Andosis és el nom amb què Roma designà una tribu ibèrica que visqué a Andorra i que va adoptar el mateix mode de vida que la cultura dels ibers.
Gràcies al jaciment de la Balma de la Margineda sabem d’on procedien, les eines fabricades amb pedra volcànica –riolita, per concretar– que utilitzaven per tallar i per raspar. S´han trobat restes d´aquesta pedra per la vall d’Enclar, però no tenia prou qualitat perquè d’aquelles pedres en sortissin ganivets i raspadors de la qualitat dels que s’havien excavat a la Balma de la Margineda . Això fa pensar que els nostres primers andosins, que eren caçadors-recol·lectors, no duien necessàriament al damunt tot el seu arsenal de pedra, sinó que l’anaven fabricant amb els materials que trobaven pel camí, ja que havien arribat fins aquí remuntant la vall del Segre i també el riu Oriege a França.També hi ha una teoria que aquests pobladors venien de la conca de l'Ebre .
RECERQUES
PREHISTÓRIQUES A ANDORRA
Les recerques prehistòriques poden trobar-se als Arxius Nacionals, a l'Institut d'Estudis Andorrans o bé a la Biblioteca Nacional del país. Existeix prop d'una quarantena de llibres publicats al voltant del tema.
Les més destacades son:
- El jaciment de La Roureda
(Santa Coloma)
- La Balma (La
Margineda)
-Tomba de Segudet (Ordino)
-La Feixa del Moro a Juberri.
-Jaciment de l´Antuix
-Primer dolmen d'Andorra (Encamp)
- Altres jaciments
JACIMENT DE LA MARGINEDA O ROUREDA DE LA MARGINEDA (SANTA COLOMA)
És el jaciment arqueològic més extens d’Andorra i un dels més espectaculars dels Pirineus. La primera arquitectura conservada construïda íntegrament en pedra. El material trobat ens aporta detalls de la vida quotidiana d´aquella època, on vivien, i els utensilis que utilitzaven.
Es troba ubicat sobre una lleu
elevació del terreny, a quasi 1000 m sobre el nivell del mar, al terme municipal
de Santa Coloma. El conjunt arqueológic ocupa una área de més de 4.000 m2, dels quals s´ han excavat uns 1.500 m2.
La recerca arqueològica es va iniciar l’any 2007 gràcies a l’impuls de l’empresa Molines Patrimoni (propietat de la familia Cardelús-Mestre, propietaria dels terrenys) amb colaboració del Govern d'Andorra. Apartir de l’any 2011,i fins el 2015 el Servei de Patrimoni Cultural d’Andorra va dirigir una segona fase d’excavacions, i van trobar estructures que confirmen els principals períodes d’ocupació: bronze mitjà (c. 1500 aC), antiguitat tardana (s. IV-VII dC) i, finalment, la fase baixmedieval (s. XIII-XIV)
Les restes trobades corresponen a un poblat medieval (es descarta la hipòtesi que s’havia plantejat sobre que les estructures excavades podien ser del castell de Sant Vicenç d’Enclar, del s. XIII.)
Les restes que s'hi han trobat són: arpons per a la caça amb llança o amb arc, puntes de llança ( alguns de 25 centímetres de llargada, puntes de fletxa , o una punta d'una beina d'espasa. També gravats amb figures abstractes, navalles d’afaitar, sivelles amb decoracions, claus, tissores, una olla de bronze, una olla de ceràmica del segle XIV, peces de pissarra datades entre els segles XI i XIV que incorporen gravats de guerrers, un nus de Salomó que ha estat triat com a símbol del jaciment, i un text en llatí, (pendent aquest últim de transcripció), molts fragments ceràmics i les restes de dos molins.
Aquests objectes encara no són visibles per a cap turista, pendents del projecte del Museu.
Més informació i tarifes: molinespatrimonis.com/ca/jaciment-de-la-margineda
Existiria un projecte per transformar la Roureda de La Margineda com a parc públic, des d’on es podrà contemplar el jaciment medieval i de fer-ne un itinerari amb el castell de Sant Vicenç d´Enclar.
JACIMENT DE LA BALMA ( MARGINEDA)
És un abric rocós situat a 970 mts d'alçada al municipi d'Aixovall (al costat de la Margineda), on es
troba material de diferents etapes, des
de l'Aziliense fins a èpoques històriques, Mesolític, Paleolític, Neolític, etc. A la Balma es passa d'una vida nòmada a una de sedentaria, i és abandonada cap al 6640 pel Vall del Madriu.
Aquests grups humans utilitzaven l'abric rocós de la
Margineda com a base des d'on feien expedicions de curta durada a zones
pròximes en busca d'aliments. Caçaven cabres salvatges, cérvols, isards, porcs fers, i pescaven
truites.
S'han trobat en els 12 estrats a profunditat, un total de 31.400 peces, (de les quals 1.776 eren eines) formes arrodonides i simples de ceràmica, típiques de la Revolució Neolítica. S’hi han trobat punxons per perforar el cuiro i fragments d’agulles de cosir. També van aparèixer restes d’espines de truita.
Fragment de vas hemisfèric amb decoració, 5470-5320 aC. Jaciment de la Balma de la Margineda (Aixovall). Foto: PCA/Àlex Tena.
A uns 200 metres de la balma es situa la Canya dels Pujols, una cova que s'utilitzava per guardar els ramats de cabres o ovelles i que ha estat objecte d' actes vandàlics.
Des de Patrimoni Cultural s´està treballant en diverses accions per difondre la Balma i la Canya dels Pujols i actualitzar la senyalització.
TOMBA DE SEGUDET (ORDINO)
Al 2001 les obres de la nova escola d’Ordino al Prat del Call van permetre descobrir les restes humanes més antigues del Principat. Concretament, pertanyien a un mil·lenni anterior al de les tombes del jaciment de la Feixa del Moro, a Juberri, datades entre el 3300 i el 3000 aC.
Les restes eren d´una dona que va viure entre el 4300 i el 4050 aC, en el neolític antic, d’uns 30-35 anys, de talla baixa (1,46 metres) i amb un desenvolupament muscular i “una robustesa típica dels que porten pesos grans i mides voluminoses als braços”. El cos estava en posició fetal i conservava ornaments fets de pedra i braçalets de closques de mol·luscs marins. També hi havia un vas carenat, típic del neolític mitjà, i un bol amb ofrenes de mel, productes làctics i cereals. També es va descobrir que va ser mare. L´estudi ens parla també dels seus hàbits alimentaris, era consumidora de cereals com el blat o l’ordi, i de peix, productes làctics, i mel o cera, herbes comestibles i fruits com les avellanes.
Per la rica ornamentació de la tomba: braçalets, polseres i tot un conjunt d'ornaments fets de cerámica, es pot concloure que la població tenia contacte amb altres grups.
FEIXA DEL MORO A JUVERRI
El jaciment de Juberri, a Sant Julià, va ser ocupat després de l’abandó de la balma de la Margineda, entre el 4500 i el 4350 aC, les condicions per a l’agricultura eren millors, s hi han trobat fonaments de murs de pedra i forats de pal, fons de cabanes excavats al sòl, llars de foc i nou grans sitges per conservar els cereals.a la cultura del Juverrià, la decoració ceràmica era complexa, amb recipients de diverses formes i també hi havia un taller d’elaboració d’eines amb roques dures.
La Feixa del Moro es tracta d’una habitació que fa 6,2 per 3,6 metres, amb un basament de pedra –que s’ha conservat– sobre el qual es van aixecar els murs, teixits amb branquillons i recoberts de fang. Els pobladors ja coneixien l'agricultura, la ceràmica i que vivien en cabanes.
Consta de tres tombes amb caixes fetes de pesades lloses d’esquist plantades en vertical i recobertes per unes altres lloses gruixudes. Aquí s’hi van trobar tres cossos: al prinicpi es pensava que eren un home i una noia molt jove amb un nadó sobre l’espatlla esquerra, s´ha confirmat més tard que serien dues dones i un nadó, emparentats entre ells. S’alimentaven principalment de cereals i de carn, probablement del ramat domèstic. Duien penjolls i els acompanyava un ric mobiliari funerari molt variat i provinent de varis indrets, format per punxons d’os, ganivets de sílex que provenen probablement del sud de França; destrals de pedra de tradició alpina i collarets de pedra verda que s’extreia de les cèlebres mines prehistòriques de Gavà. Les datacions de carboni situen el seu enterrament entre el 3700 aC. i el 3600 aC.
JACIMENT DE L´ANTUIX
La necròpoli de Sant Jaume d’Engordany o de l’Antuix es remunta al segle II Ac. L’antiga església de Sant Jaume era d’estil romànic i actualment és una església contemporànea dels anys 90, situada a la solana d’Engordany, a la parròquia d’Escaldes-Engordany.
La part sud de l’església va ser excavada i s’hi van trobar diversos enterraments, l’any 1985, un total de 34 tombes.
EL PRIMER DOLMEN A ANDORRA (ENCAMP)
L'any 2019 es va trobar a Andorra
les restes d'un dolmen en territori nacional, localitzat a l’Orri d’Emportona d´ Encamp, a 2.000
metres d'altitud, dins la ruta dels Orris i es tractaria del primer santuari
funerari d'Andorra corresponent als segles XVI-XVII.
Es tracta d'un túmul de grans dimensions i planta circular, conformat per l'acumulació d'un gran nombre de pedres, entre les quals unes lloses de mida molt gran que podrien configurar la coberta de la cambra.Seria el primer "enterrament col·lectiu" i s'hi podrien haver enterrat unes cinc o sis persones.
ALTRES JACIMENTS
Altres jaciments prehistòrics menys coneguts són el roc de l'Àliga i del Castell de la Moixella a sant Julià. També a Sant Julià al Camp de Perot han descobert una antiga construcció, i al Camp Vermell restes funeraris d´època romana d´un taller metal.lùrgic.
A Encamp, hi han jaciments al roc de l 'Oral i la balma del Llunçí davant de Ràdio Andorra.
Altres restes megalítics: al sector de Perafita, a 2200 m d’altura s’hi han trobat grans lloses reaprofitades en la construcció d’una cabana contemporània.
Altres gravats rupestres són els del Roc de la Senyoreta al camí de la senyoreta a Sant Julià de Lòria amb formes d' estrella, descoberts per Jordi Casamajor.
Més informació sobre bruixeria a Andorra a l' entrada:marco-national-geographic-en-andorra.html?m=1
https://www.bondia.ad/cultura/el-pais-dels-guerrers-de-pedra
Interesante historia África
ResponderBorrarMuy interesante!
ResponderBorrarGracias África 😘
I read your whole content it’s really interesting and attracting for new reader.
ResponderBorrarThanks for sharing the information with us.
Igi andorra
Crear empresa en andorra
Vivir en andorra opiniones
I read your whole content it’s really interesting and attracting for new reader.
ResponderBorrarThanks for sharing the information with us.
Igi andorra
Crear empresa en andorra
Vivir en andorra opiniones