ZUMBAFRIKA: LA CASTANYADA. TRADICIÓ , CURIOSITATS I MANUALITATS DE LA TARDOR

La Castanyada és una de les nostres tradicions més populars associades a la festivitat de Tots Sants.

Prové d’una antiga festa ritual funerària Celta ( Samhain ) que també es celebra a altres punts d’Europa com a festival de l’equinocci de tardor , i culte als difunts.

Segons el costum celta , després catòlic i la influència anglosaxona amb Halloween, en els últims temps la celebració de la Castanyada es celebra la nit del 31 d’octubre al dia 1 de novembre, la popular Nit de les Bruixes.

Una altra versió del seu origen són els antics campaners.Fa molt temps es creia que la nit de difunts, les ànimes de les persones mortes tornaven a visitar els seus familiars, per donar-los la benvinguda, tota la nit repicàven les campanes de les esglésies i al ritme del toc de campanes, s’acostumava a resar el rosari. Per combatre el fred, el cansament i poder continuar repicant, la gent encenia foc i torrava castanyes per oferir als campaners, acompanyats de vi dolç per entrar en calor.

La figura de la Castanyera

La Castanyera és una dona gran, vestida amb una faldilla llarga, un davantal i un mocador al cap, que ven a la seva parada al carrer

castanyes i moniatos, embolicades en paper de diari, perquè aguantin l’escalfor.

Aqui podeu veure algunes de les fotografies més antigues de Castanyeres que existeixen.

Castanyes i panellets

La festa a Catalunya i Andorra es celebra menjant castanyes, moniatos i darrerament panellets, acompanyats de vi dolç.

L'origen d'aquesta tradició prové del segle XVIII, dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres aliments que llegums i fruita seca i els pans votius (ofert o promès en vot) de l'ofrena als difunts en els funerals, més popularment, panets, panellets o panellons. L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.

Els panellets són uns dolços fets a base de massapà, els més comuns són els de pinyons , però hi ha altres varietats, com els de coco, els de xocolata o els de cafè. Es poden comprar a totes les pastisseries, però té més encant preparar a casa, i els més petits, els preparen a la escola com a part de la tradició.

Els moniatos (boniatos)

Són un altre aliment de temporada que es consumeix durant la Castanyada . Aquest tubercle taronja es cuina a forn o torrat i també pot formar part de la massa dels panellets. La forma més habitual de consumir-lo és tallant per la meitat conservant la pell i ficant la cullera, però també està deliciós pelat i bullit o confitat. És un aliment ideal per entrar en calor durant els primers dies de fred de l'any.

El moscatell és una varietat de vi molt dolç que procedeix del raïm moscatell, molt madura i torrada a el sol.

Altres festes de la castanyada a Catalunya :

Propostes-per-celebrar-la-castanyada-a Catalunya

(Cliqueu a sobre per conèixer diferents festes de tots Sants a Catalunya)

Aquest any, però, no es podran fer festes ni revetlles a causa de la pandèmia. Es recomana celebrar aquesta festa en família, en grups reduïts, evitar concentracions de persones i adoptar les mesures d'higiene i distància.

Festes a Espanya

En Canarias, la fiesta de los Finaos reúne a la familia en torno a la mesa donde se recuerdan historias y anécdotas de los difuntos. En Galicia y País Vasco se asan castañas al fuego bajo estas tradiciones, unas de las más conocidas son Samaín en Galícia, Gaztañerre Eguna en País Vasco, Magosto en Asturias o Las ánimas de Soria.

Y en el municipio de Begígar (Jaén) se da una de las celebraciones más curiosas. Los vecinos de la localidad salen a la calle para tapar con gachas las cerraduras de las casas ya que antiguamente se pensaba que así se espantaba a los malos espíritus.

Aquí tenéis más información sobre:

Tradiciones de todos los santos en España

(Clica encima)

Como-se-celebra-el-dia-de-todos-los-santos-en-el-mundo

LA CANÇO DE LA CASTANYERA

Aquesta és la més coneguda, i la que més agrada als nens petits per cantar i ballar.

Lletra:

Quan ve el temps de menjar castanyes,

la castanyera, la castanyera,

ven castanyes de la muntanya, a la plaça de la ciutat.

La camisa li va petita,

la faldilla li fa campana,