miércoles, 17 de julio de 2024

DIA DEL TATUAJE. 17 DE JULIO. CURIOSIDADES SOBRE TATOOS.

 


DIA DEL TATUAJE. 17 DE JULIO

Seguramente alguna vez en tu vida te ha interesado querer hacerte un dibujo de tinta en la piel. Yo misma, después de muchos años de pensármelo finalmente este año he decidido hacerme uno, pequeño, en la parte interior del brazo junto con siete amigas con las que compartimos significado muy especial, un rayo pintado en la cara  que nos unió para siempre la primera rúa de carnaval que participamos en Andorra.


Mi experiencia es muy positiva ya que al ser un tatoo pequeño fue muy rápido e indoloro. Muy contenta de realizárnoslo en Cracy Circus Tatoo Andorra, (gracias a Paco por su amabilidad y  profesionalidad).






Los llamados tatuajes son muy populares a nivel mundial y para miles de personas son parte de sus vidas al plasmar en ellos detalles importantes para sí mismos. 

¿ Pero sabías que tienen su día especial? 17 de julio. Este dia, nació y se expandió desde los Estados Unidos, siendo conocido como National Tatto Day, el cual tiene como objetivo conmemorar la historia, el arte y la cultura de los tatuajes. 


Existen ferias internacionales del Tatoo, aqui puedes ver las de algunos paises:https://www.worldtattooevents.com/barcelona-tattoo-expo/


HISTORIA DEL TATUAJE

Antiguamente, los tatuajes se consideraban que tenían un poder curativo, al igual que la acupuntura y con el paso de los años, ha ido evolucionando y, a día de hoy, se considera una importante expresión artística. Al principio, la moda de tatuarse era popular sobre todo en los marineros, presos y delincuentes. Los soldados de la marina británica heredaron esa tradición y comenzaron a hacerse tatuajes de recuento  sus viajes, usando orina y pólvora, con un preparado que solía llamarse tinta náutica, relata Wilsher.

Fue en los años setenta cuando el tatuaje empezó a ganar popularidad entre todo tipo de gente. 

Lo que ayudó a que la gente perdiera el miedo a tatuarse es que cada vez haya más controles de higiene y las tintas que se usan en la actualidad no son tan invasivas como las de antes. 

En el siglo XX se comenzó a aplicar la técnica de micropigmentación, comenzando a utilizar los tatuajes como práctica médica y estética a partir de 1970, con tintas antialérgicas para la pigmentación de labios, cejas y párpados.


TATUAJE MÁS ANTIGUO DEL MUNDO.

 El tatuaje más antiguo que se conoce pertenece a un hombre de los Alpes al que llamaban “Ötzi, el Hombre de Hielo“ hallado en septiembre de 1991 dos montañeros por casualidad en un glaciar de los Alpes austriacos.



Se cree que vivió tres mil años antes de Cristo y murió asesinado pon una flecha que le perforó el pulmón. En todo su cuerpo tenía alrededor de 60 tatuajes realizados con puntos y líneas hechos con huesoy  tinta de carbón. En total 61 marcas de formas geométricas, con líneas de entre 0,7 y cuatro centímetros de longitud, la mayoría dispuestos en grupos de varias líneas paralelas, pero también hay dos cruces, situadas en la rodilla derecha y en el tobillo izquierdo. 



Los expertos apuntan a que más que un significado religioso fueron hechos con fines terapéuticos, para aliviar los dolores provocados por sus múltiples afecciones, una especie de tratamiento para el dolor similar a la acupuntura china (ya que se descubrió artrosis en los puntos tatuados).

Además, debido a que se quedó congelado por el hielo, su cuerpo se mantuvo muy bien conservado y su momia  se puede visitar en Bolzano (curiosamente la ciudad del norte de Italia en la que vive mi hermana Noemí) en el Museo de arqueologia del Alto Adige.

ANTIGUO EGIPTO


 En el Antiguo Egipto también hacían uso de los tatuajes para decorar su cuerpo.  Se utilizaban agujas de oro para la aplicación de pigmentos de henna. Empleaban una tinta formada por corteza de pino, extracto de bronce, vinagre, vitriolo, puerro y huevos de insecto.Los tatuajes simbolizaban la prevención de peligros y enfermedades, con un significado mágico y de estatus o posición social.

TIPOS DE TATUAJE

La primera máquina de tatuar fue creada por Samuel O’Reilly en 1891. Sin embargo, lo que muchos no saben es que en realidad fue inventada por Edison. Tiempo atrás, O’Reilly creó el bolígrafo eléctrico y lo que hizo es añadirle tinta y agujas para tatuar.

Las tintas de los tatuajes cambian de color, de acuerdo al tono de la piel.

Existe una tinta "invisible", que solo puede verse al exponer el tatuaje a la luz ultravioleta.

Algunos tipos de tatuajes más utilizados en la actualidad son los siguientes:

 1) Blackwork: elaborados únicamente con tinta negra para crear sombras, líneas y efectos. 

2) Tradicional: conocidos igualmente como Old School, referidos al tatuaje tradicional americano con formas de flores, animales, entre otros. 

3) Neotradicional o New School: combina trazos gruesos y finos, que incluyen flores y otros ornamentos de fondo. 

4) Acuarela: se crean luces y sombras similares a las acuarelas en papel. Dotwork o puntilista: con diseños, sombras y colores basados en puntos.

5) Negro y gris: combina los estilos de blackwork y acuarela, con diseños elaborados en color negro y tonalidades de gris.

 6) Japonés Tradicional y Neo Japonés: incluye diseños y figuras clásicas japonesas, tales como peces, dragones, geishas y samuráis. Tribal: basado en símbolos tribales y étnicos. 

7) Gótico: inspirados en el cine de terror clásico, con diseños de colores rojo y negro (calaveras, rosas con sangre, castillos).

Los Tatuajes de Microrealismo, sin significado, se trata de un nuevo estilo artístico dentro del mundo del tatuaje, son tatuajes pequeños,  y discretos, que mayoritariamente, no suelen ser muy visibles.


TATUAJES MAS COMUNES Y SIGNIFICADOS

Los 10 màs comunes son: Corazones, peces Koi, frases, tribales, temas marítimos (brújulas, anclas, timón, etc) simbolos chinos, flores, infinito, flechas, angeles, y calaveras.

-tatuajes-mas-comunes-del-mundo/ y significados.

¿Qué tatuajes no son recomendables?


1) El nombre de tu pareja.

2) El nudo de la muerte.

3) Sigilos. "Los sigilos son un tipo de símbolo o sello (a menudo visto en talismanes) 

4) Sangre cuchillos o demonios.

5) El número de la bestia (666) 

6) Una cruz.

7) Tatuaje de dragón sin acabar.


LAS PERSONAS MÁS TATUADAS DEL MUNDO

Gregory Paul McLaren es el hombre que más tatuajes tiene en el mundo. Lleva el 99,9% de su cuerpo tatuado, incluyendo el interior de los párpados, la boca y las orejas. Además, tiene un récord recogido en el libro Guinness.



Si quieres aqui puedes ver algunas de las personas màs tatuadas del mundo, incluyendo una mujer, un hombre-leopardo o el hombre zombie, 



                    Zombie-boy

⠀

  La pareja màs tatuada del mundo



          HOMBRE LEOPARDO

   La mujer mas tatuada del mundo

¿Qué dice la OMS de los tatuajes?

La OMS relaciona la cuestión de los tatuajes con la salud y la seguridad de las personas. Los tatuajes se consideran seguros, siempre y cuando se realicen en establecimientos que cumplan con las normas de higiene y esterilización.

La OMS recomienda que los/as tatuadores/as utilicen agujas estériles y equipos desechables y que sigan prácticas rigurosas para prevenir la transmisión de enfermedades.

También los tatuajes son susceptibles a los rayos del sol. Es recomendable utilizar en la piel protectores solares. 


PROBLEMAS QUE PUEDEN OCASIONAR LOS TATUAJES

Las reacciones alérgicas también (o la tinta en mal estado)  suponen un problema.  más frecuentes de lo que crees (hasta un 70% de los tatuados, la sufre cuando se hace un tatuaje). irritaciones, erupciones o afecciones dermatológicas.

 Las tintas de los tatuajes, especialmente las de color rojo, verde, amarillo y azul, pueden causar reacciones alérgicas en la piel. Esto puede suceder incluso años después de haberte hecho el tatuaje.


Enfermedades transmitidas por la sangre.

Complicaciones en las resonancias magnéticas. En algunas ocasiones, los tatuajes o el maquillaje permanente podrían provocar hinchazón o ardor en las zonas afectadas. En algunos casos, los pigmentos del tatuaje pueden interferir en la calidad de la imagen.


¿Los tatuajes lumbares  provocan problemas con la epidural?

En muy pocos casos la técnica epidural está realmente contraindicada. El riesgo del tatuaje al realizar la técnica es poder trasladar parte de la tinta que está en la piel, al espacio epidural al introducir el catéter que va a introducir el anestésico local. Al realizar la punción con el catéter pueden trasladarse pequeñas partículas de tinta y que al llegar el espacio epidural estas puedan irritar la médula espinal y por ello producir problemas neurológicos a largo plazo. La realidad es que esta posibilidad es muy remota e infrecuente, pero aunque rara, es potencialmente grave. Por ello siempre al realizar la técnica se busca una zona en la que no exista ninguna tinta para evitar el transporte de esta a la zona epidural.


OTRAS CURIOSIDADES

Se cree que en la actualidad hay más mujeres tatuadas que hombres. Alrededor de un 50% de las mujeres llevan al menos un tatuaje y tan solo un 40% de los hombres están tatuados. No obstante, son las mujeres las que más se arrepienten y deciden quitárselo por medio de técnicas láser.

como-quitar-tatuaje-laser/


La gente tatuada puede donar sangre sin problema alguno (aunque sí piden como requisito un lapso de tiempo considerable desde que te tatuaste antes de hacerlo, 4 meses).


Según informes del Ministerio de Salud , está prohibido tatuar a menores de 18 años sin el consentimiento informado de sus padres o tutor. Sin embargo, en algunas comunidades los adolescentes menores de 16 pueden hacerse  un tatuaje siempre y cuando tengan un consentimiento de los padres y que vaya acompañado de éstos.


Los más dolorosos son los tatuajes realizados en el empeine y los tobillos. Las espinillas, las axilas y la caja torácica se suman a la lista de zonas sensibles, siempre es más doloroso en zonas con más nervios y menos grasa.

Como curiosidad, se considera que tatuarse en pareja y tener un número de tatuajes par en la piel son de mala suerte.


lunes, 1 de julio de 2024

PRESÈNCIA I AVISTAMENTS DE L ´ÓS BRU A ANDORRA. QUE FER EN CAS DE TROBAR-SE UN OS.

Al mes de maig d' aquest any, una notícia ens sorprenia: un avistament d´un os bru a Andorra, a La Cortinada, a tocar de la carretera i molt a prop de vivendes, a primera hora del matí, on va poder ser gravat per una persona, i posteriorment pels banders. Si vols veure les imatges gravades:




Es tracta d’un mascle jove d’uns 4 anys de més de 150 quilos de pes sense nom, (però podria ser que França o Catalunya sí que el tinguessin identificat)., que hauria trepitjat Andorra per primera vegada. L’animal hauria baixat al fons de vall, per evitar la neu i buscar herba per menjar. S’hi hauria atrevit per ser primera hora del matí i no detectar presència humana, però s’hauria fet enrere en veure algunes persones. Com que són de naturalesa discreta,l' os ha tornat al bosc perquè s’hauria espantat.

En ser un exemplar tan jove, segurament hauria penetrat en territori andorrà perquè hauria estat foragitat per un mascle més gran. Per això, ara estaria buscant un territori propi, una femella per reproduir-se i una millor alimentació. Els ossos es mouen molt, poden arribar a fer fins a 40 quilòmetres en un sol dia, així que segurament se n’ha anat cap a França perquè Andorra se li ha quedat petita.

L’os bru ha tornat a Andorra. Després que l’any passat es detectessin onze indicis de presència, tots ells corresponents al mateix exemplar, el Tuc. En aquesta època de l’any, acabada la hibernació, els ossos reprenen l’activitat.


UNA MICA D´HISTÒRIA. L´OS BRU AL PIRINEU. UNA REPOBLACIÓ EXITOSA.

Fa molts anys, l’os bru (Ursus arctos) o Oso pardo era l’animal més gran i més fort de tots els que vivien en aquestes serralades dels Pirineus, el carnívor més gran d´Europa.

Als anys vuitanta l´os bru es va extingir a les àrees central i oriental d’aquesta serralada, (encara és una espècie amenaçada) i  l’any 1996 es van introduir exemplars provinents d’Eslovènia, amb una subvenció del programa Life de la Unió Europea de conservació i protecció d’espècies.  Des d’aleshores la població d’ossos ha augmentat i s’ha establert als boscos pirinencs.

Com que és una espècie en perill d’extinció i reintroduïda, eliminar-lo està considerat un delicte penal, tant a Andorra com als països del voltant. 

Tot i les protestes per part dels ramaders de les valls franceses, es van alliberar a Melles dos exemplars: les osses Ziva i Melba. Un any després, el 1997, es va reintroduir el mascle Pyros. El 2006 es van alliberar cinc nous exemplars procedents també d´Eslovènia. Van ser quatre femelles, dues d´elles encara viuen. Hvala i Sarousse, i un sol mascle, Balou, que va morir per l’impacte d’un llamp el 2014.

 En Goiat, un os bru que, procedent d’Eslovènia, va ser alliberat el 6 de juny del 2016 a Isil, al català parc natural de l’Alt Pirineu, amb l’objectiu de posar fi al monopoli sexual d’un altre plantígrad també d’origen centreeuropeu, Pyros, a qui es considera el pare de bona part dels plantígrads que han nascut els darrers anys a la serralada. A en Goiat se’l considera el responsable dels atacs als ramats, majoritàriament a la Vall d’Aran, però també a la Ribagorça i al Pallars, que han acabat amb la mort d’alguns exemplars de cavalls i ovelles. Les envestides del plantígrad queden lluny d’Andor­ra, com també queden lluny la resta d’ossos que viuen als Pirineus. 

Amb l’alliberament del Goiat, el 2016 s’havien acabat les reintroduccions, però França té previst fer-ne de noves. Serà a l’octubre d’aquest any, als Pirineus Atlàntics, una zona on la presència de l’os és més escassa.

GRUPS I TÈCNIQUES DE SEGUIMENT

És habitual que el Cos de banders del Principat  facin rutes pels boscos per intentar trobar restes d’algun dels plantígrads que viuen prop del Principat: a l’Arieja i Catalunya. 

Juntament amb els dels països veïns, els nostres tècnics fan el seguiment dels rastres que deixen els ossos (petjades, pèls i excrements principalment), però encara no n’hi ha cap que s’hagi instal·lat al Principat.



El pas per Andorra s’inclou a la llista de les actuacions de seguiment i conservació de l’os bru dutes a terme durant l’exercici passat elaborat pel GSTOP, que recull els rastres de presència de l’animal a Andorra, Catalunya, França, l’Aragó i Navarra. En tot el Pirineu, a tots dos vessants, s’han detectat un total 2.584 indicis o rastres.

El GSTOP està format per representants del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, i del cos d’agents rurals catalans, el Conselh Generau d’Aran i els governs d’Andorra, França, l’Aragó i Navarra.


PRESÉNCIA ESPORÀDICA AL PRINCIPAT. AVISTAMENTS A ANDORRA

Ja al Manual Digest, datat el 1748,  Antoni Fiter i Rossell escriu que a Andorra hi ha “alguns ossos”. 

 L’os va  fer acte de presència l´any 2004  a les muntanyes d’Andorra després que aquest animal es donés per extingit en aquesta zona als anys 40. Es creu que  l' os Boutxí, un dels autòctons del Pirineu, l’any 2004, va atacar un vedell a la vall de Ransol, a prop de Canillo (un mes abans s’havia vist la seva presència a la carretera de Montaup). Aquella va ser la primera i única vegada que es va produir un atac d’os a Andorra des que es va posar en funcionament el programa de reintroducció d’aquesta espècie al Pirineu.

Boutxí, ho va fer com a mínim dos cops l’any 2006. Va accedir dues vegades a la parròquia de Canillo i en una de les seves incursions es va situar a uns 10 metres d’un habitatge de Plans.

El juny del 2012, però, una persona que caminava per la muntanya i experta en animals va assegurar a Patrimoni Natural haver vist a una distància de 200 metres un exemplar. 

Els banders van trobar el setembre del 2014 restes de femtes d’os bru a la parròquia d’Ordino, al nord del Principat. 

Al 2020 un exemplar d'os bru, va ser avistat per un excursionista a la muntanya de Tor, al terme municipal d'Alins (Pallars Sobirà), a 400 metres del territori andorrà. 

El passat 19 de juny de 2023 un os  va ser albirat  pels banders a la zona del parc natural de Sorteny. Són les primeres imatges d’un os viu en llibertat al país, després que el 1942 s’obtingués la darrera fotografia d’una ossa a prop de la frontera andorrana. Es van trobar petjades a la zona d’Envalira, Incles i la Coma de Ransol. I setmanes més tard, a la zona del Comapedrosa.


 Aquest any 2024 s´ha confirmat la presència d’os bru amb 11 indicis al nord d’Andorra. Tots corresponen al mateix animal. Primer, a l’abril, es van apreciar petjades sobre neu a la zona d’Incles i Ransol, i després es va desplaçar cap a Sorteny. Es diu Tuc, és un mascle  de 7 anys, jove entre els adults, ja que poden arribar als 20 o 25 anys Medeix 1,90 metres d’alçada i pesa uns 250 quilos. Viu entre el Pallars i l’Arieja, tot i que segurament encara està en període de buscar territori fix. Per això entra i surt d’Andorra, sempre de pas. De moment, no se l’ha vinculat amb cap atac ni a la ramaderia ni als humans. És discret, es mou de nit i ningú el va veure, fins i tot sabem que va passar pel costat d’un ramat i no va fer res, assegura el cap de banders

MAPA D´AVISTAMENTS I PRESÈNCIA D´OS BRU A ANDORRA.

REALITZAT PEL MEU FILL DANI BARBADO, ESTUDIANT DE GEOGRAFIA I MEDI AMBIENT A LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA (BELLATERRA)






PERQUE NO S' INSTAL.LA A ANDORRA L' OS BRU

Actualment, segons els càlculs del cens combinat de l’os bru al Pirineu fet cada any pels serveis del ministeri de Medi Ambient andorrà, espanyol i francès es considera que a la serralada dels Pirineus hi ha 43 exemplars. 

Malgrat aquest increment significatiu en el nombre d’exemplars, l’os bru potser no acaba d´instal·lar a Andorra, ja que vol tranquilitat i a les muntanyes del Principat hi ha una forta presència humana. Mentre totes les valls d’Andorra estiguin ocupades pels humans no hi haurà una població estable de plantígrads al Principat.

Els experts asseguren que l’os és un animal molt discret, fet que complica la seva observació, i en la majoria de casos la seva presència es coneix gràcies als rastres que deixa.  

L’hàbitat també influeix en el fet que els óssos decideixin establir-se en unes valls i no en altres. Recorden que la veïna Arieja, conjuntament amb el Pallars i l’Aran, són els territoris amb més presència d’os, són més rics perquè hi ha més faig i roure, i  hi viuen els ossos, ja que són omnívors, la seva dieta està formada per vegetals, mel, car­ronya, petits vertebrats i insectes. Moltes vegades es té una concepció errònia de l’os bru, ja que es pensa que és un animal depredador, quan, en realitat, s’alimenta principalment de matèria vegetal i només un baix percentatge és d’origen animal  (animals domèstics i de caça). Aixó no impedeix que si es troba amb bestiar pugui atacar-ne algun exemplar, ja que busquen proteïna per fer front al període d’hibernació.

Els banders expliquen que, a causa del bon temps, els ossos han acabat la hibernació abans d’hora i ja s’estan movent. 

Tot i que sembla que la seva supervivència als pirineus  pot estar garantida uns anys més, el seu pas per Andorra és baix, però  preveuen que  augmentin els indicis detectats i en el futur el nombre d’exemplars al conjunt del Pirineu, ja que no tenen depredadors naturals. 


RECOMANACIONS DELS BANDERS PER A EXCURSIONISTES, MUNTANYENCS, CAÇADORS O PESCADORS EN EL CAS DE TROBAR-SE UN OS.

D´entrada, l’os bru no és agressiu, té por dels humans i és més aviat tímid.

“En cas de veure un os, no intenteu atansar-vos-hi, fins i tot si el teniu a una distància considerable, ja estigui sol o amb les cries” i “allunyeu-vos-en progressivament, apartant-vos tant com pugueu del trajecte de l’animal en la seva fugida. No correu. Mai hem de cridar ni amenaçar-lo. S'ha de intentar mantenir la calma ”. 

 “L’os té por de l’home. Tot i així, la seva força física el pot fer perillós, com tot animal salvatge de mida considerable (cérvol, porc fer...), quan se’l sorprèn o se sent amenaçat”. Amb tot, “l’os és discret per naturalesa, sobretot envers l’home” i “té bona oïda, molt bon olfacte i un sentit de la vista discret. Si us sent o detecta la vostra olor, buscarà la manera d’evitar-vos. i fugir per evitar confrontacions”.

 “Si porteu un gos” i cal “mantenir-lo al vostre costat i no deixeu en cap cas que pugui provocar l’os”. Quan caminem per territori de l’ós és important fer-nos notar parlant amb veu alta, caminant tranquil·lament i estant atents al nostre voltant, sense sortir dels senders senyalitzats. Si anem amb gos és portant que vagi lligat o controlat al nostre costat.

 “Si us trobeu un os a curta distància (menys de 50 metres), ajudeu-lo que us identifiqui, feu-vos presents amb calma, parlant i movent-vos”. 

Si un os s’aixeca sobre les potes del darrere, això no és un signe d’agressivitat. L’os és curiós i s’alça per intentar reconèixer millor les olors i identificar-vos millor”. 


Els experts asseguren que coincidir directament amb un os a la muntanya és gairebé impossible i, en aquest cas, la reacció més habitual de l’animal és allunyar-se. En el cas que no fos així, és important moure’s sense fer moviments bruscos, i evitar bloquejar les vies que l’animal pugui utilitzar per fugir. Si es tracta d’una femella amb cadells, o bé un cadell aparentment sol, és crucial no interposar-se, ja que hi ha risc que la situació es converteixi en violenta.


Després de molts segles de convivència amb l’home, l’ós ha après a evitar els contactes amb les persones i no les veuen com a possibles preses.

Cada os té la seva personalitat i es comporta d’una manera diferent, una mica com les persones, i sobretot són més perillosos si es tracta d’una femella amb cadells. No tots els ossos són conflictius.


LA FESTA DE L'OSSA

La Festa de l’ossa és, una representació en forma de comèdia. Es una representació festiva, però també sarcàstica, crítica i qüestionadora.

L’ossa és un símbol. Quan atrapem l’animal en realitat estem lluitant contra totes les dificultats que se’ns han presentat. Ho fem treballant plegats i amb bon humor, amb l’enginy del nostre poble i les eines que hem desenvolupat.  

Tenim dos festes arrelades al territori: El ball de l’Ossa d’Encamp, que se celebra el dilluns de Carnaval, i L’última ossa d’Ordino, que té lloc la primera setmana de desembre.

 El perquè són osses i no ossos és un misteri, no hi ha cap teoria.

Si vols saber una mica d´història sobre les festes de l´ossa:

https://www.cultura.ad/historia-festes-ossa-andorra

BALL DE L´OSSA A ENCAMP


https://www.cultura.ad/ball-ossa-encamp

L´ÚLTIMA OSSA A ORDINO


https://www.cultura.ad/ultima-ossa-ordino

FESTES DE L´OSSA A ALTRES PARRÒQUIES I A FRANÇA

Festes-ossa-altres-parroquies

https://www.cultura.ad/fetes-ours-france


Les Festes de l’ossa estan incloses a l’Inventari general del patrimoni cultural del Govern d’Andorra com a béns immaterials i, des del novembre del 2022, han estat reconegudes com a Patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO.

LLEGENDES SOBRE OSSES A ANDORRA

Llegendes-osses-andorra


CURIOSITATS

Tot i que aquests animals passen per Andorra molt de tant en tant, han deixat la seva empremta no només a les monedes i segells, també als mapes i als plànols del nostre país. 

TOPONÍMIA



Tenim coves, fonts, canals, forats i clots de l’Ossa, i també un riu i un pic d’Os repartits al llarg i ample del Principat. Racons on segurament, en el passat, era “fàcil” de veure’n o com a mínim són zones de pas natural de l’os.

A Sant Julià de Lòria s’hi troba la cova de l’Ossa, a la zona de Rocafort, pujant per la carretera de Fontaneda. Es troba a uns 1.034 metres sobre el nivell del mar .llegenda-cova-l-ossa_1_4678559.html

La canya de l’Ossa també és una cova, molt a prop de Sornàs (Ordino), tot i que pertany a la parròquia de la Massana, on també hi ha la font de l’Ossa, el bosc de l’Obaga de l’Ossa i el canal de l’Ossa.

A Encamp, tenim el Parc de l´Ossa, recentment inaugurat.


També hi ha una ruta de senderisme a Encamp que es diu el camí de l’Ossa. Es tracta d’un itinerari difícil, de 36 kilòmetres, i amb 2.123 metres de desnivell. S’inicia a la plaça del Consell d’Encamp i travessa la Vall del Madriu-Perafita-Claror, Patrimoni de la humanitat des del 2004. Es necessiten dos dies per recórrer-lo, incloent-hi una nit al refugi de l’Illa.


ULTIMS AVISTAMENTS

miércoles, 1 de mayo de 2024

BEYONCÉ. TEXAS HOLD´EM. UN ÉXITO CON UNA COREOGRAFÍA VIRAL.DEBATE SOBRE ORIGENES DEL COUNTRY: BLANCOS O NEGROS


Durante el Super Bowl, el evento publicitario y deportivo más grande del año, el 11 de febrero de 2024,  la cantante Beyoncé  lanzó en exclusiva su nueva canción, «Texas Hold ‘Em».

El nuevo tema de la cantante Beyoncé TEXAS HOLD´EM,  (sencillo co-principal de su octavo álbum de estudio, Cowboy Carter) se ha convertido en un hit viral con una coreografia en tik tok con miles de versiones en todo el mundo.

 Titulado en referencia al juego de póker,  es un tema country pop y que contiene elementos de folk y soul. 


Vídeo con letra; la letra cita a Texas, habla de tornados, whisky, botas, espuelas; de country, un paso a la derecha, un paso a la izquierda...

El nuevo álbum ha venido acompañado de un par de sorpresas. Beyoncé no suele incluir canciones de otros artistas en sus discos, pero esta vez ha sido diferente. Encontramos una versión de Blackbird, de The Beatles, y otra de Jolene, de Dolly Parton. Además, sorprendió al revelar que Stevie Wonder tocó la armónica en su canción «Jolene».


ÉXITO ABSOLUTO

«Texas Hold 'Em» debutó en la primera posición del listado Billboard Hot Country Songs, convirtiendo a Beyoncé en la primera artista femenina negra alcanzando el número uno con un tema country y la primera artista en general en liderar siete listados de Billboard. La canción ya se ha reproducido más de 20 millones de veces, y se encuentra entre 50 top de Spotify (50ª artista más escuchada en el mundo)


En los iHeartRadio Awards, Beyoncé recibió el Premio Innovador de manos de Stevie Wonder, a quien agradeció por su influencia y reveló su contribución al álbum «Cowboy Carter».

ESTÉTICA WESTERN

La estética de  estas canciones se acerca mucho más al country clásico: en el vídeo corto y en las dos fotografías (tanto la de Texas Hold ‘Em como la de 16 Carriages, que es una balada más clásica) aparece con sombreros de ala ancha. 

La imagen que dió en los premios Grammy este año daba una pista que pocos captaron sobre este álbum y que vieron como un guiño, sin más, a sus orígenes. El ascendente de la cantante de Texas es poderoso en Estados Unidos. Es el segundo Estado más grande (después de Alaska) y el segundo más poblado (con 30 millones de habitantes, solo después de California, con casi 40), y su música, costumbres, comidas y estilos imperan en todo el Sur.



 Es la artista femenina con más Grammy con un total de 32 premios (también es la persona con más premios ganados). Los ha conseguido como solista, colaboración y producción. 

DEBATE EN EL MUNDO DEL COUNTRY 

La canción de la cantante, nativa de Texas,  también ha causado debate sobre el lugar que los músicos negros (y las mujeres) ocupan como cantantes de country y a su vez  ha ayudado a la popularidad y accesibilidad a la música country.

Algunos creen que Beyoncé se adentra al country, porque los los artistas negros han sido excluidos de él.

Beyoncé escribió "Texas Hold 'Em" con Elizabeth Boland, Megan Bülow y Raphael Saadiq; lo produjo con Brian Bates y Nathan Ferraro.

Rápidamente recibió críticas positivas de los críticos musicales por ser un tema "auténticamente country".Lo primero que se escucha en la nueva canción de Beyoncé es un banjo (un instrumento muy identificable y perteneciente al mundo del country). Quien toca el banjo es Rhiannon Giddens, una conocida música que defiende la importancia de este instrumento de cuerda como parte original de la comunidad negra y del que luego, como defiende, se apropió la comunidad blanca para hacer country, un género que durante décadas ha pertenecido exclusivamente a los blancos y donde los negros han tenido muy escasa cabida. Beyoncé también lanzó el tema 16 Carriages, más pop, que cuenta con otro importante músico negro, Robert Randolph, que además de tocar la guitarra pedal steel tiene una potente banda de góspel.


ORIGEN DEL COUNTRY 

Los orígenes de la música country se remontan al siglo XVII, cuando los trajeron a América del Norte sus cuentos, canciones populares, instrumentos favoritos y tradiciones musicales.  La música country es un género fundado, moldeado y defendido por la comunidad negra a partir del banjo (el banjo actual desciende de un instrumento de África occidental, elaborado con calabazas, llamado Akonting). 

Algunos historiadores marcan el origen de la música country en la década de los 20, y desde entonces ha habido muchas transformaciones.

El banjo se convirtió en un componente central de la música de los esclavos. Sin embargo, a medida que su música se extendió al público blanco a través de espectáculos de Minstrel profundamente racistas, el género fue rebautizado como “música hillbilly” y rápidamente pasó a ser conocido como la música country que conocemos hoy. La música country antigua a menudo fue rebautizada o robada de los himnos y canciones de campo de los esclavos del sur, así como de músicos negros profesionales.

La cultura esclava dio forma a la música country, el reconocimiento afroamericano se perdió a medida que crecía la popularidad entre el público blanco. Desde hace años la música country carga con el estereotipo de ser música exclusiva para gente blanca.7

En 1998, el Congreso de los Estados Unidos reconoció a Bristol, Tennessee, como el lugar de nacimiento del country, pues fueron los Apalaches del sur (principalmente migrantes de África y Europa que llegaron a la zona) quienes trajeron estilos musicales como el folk, la música celta y otros estilos que dieron nacimiento al género musical.

El término “country” que significa “campo”, data de las comunidades rurales del sur estadounidense.

El origen del baile country line dance se remonta a las danzas tradicionales de los cowboys y vaqueros en el oeste de EEUU, que bailaban en línea durante los descansos en sus actividades de pastoreo y rodeo.



JUEGO DE PÓQUER

 Texas Hold'em es un juego más sencillo de aprender que el póquer . Las reglas básicas se pueden aprender en sólo unos minutos, y el ritmo es más rápido, mientras que el póquer de cinco cartas tiene reglas más complejas que pueden llevar más tiempo dominar. 

COREOGRAFÍA

Casi todo lo que hace Beyoncé, cada álbum o cada atuendo, se vuelve viral. Este tema estaba destinado a ser  la canción de baile viral del año en TikTok, (hay más de 130,000 videos con millones de visitas colectivas) y en poco tiempo hay miles de versiones bailadas en internet, animando a bailar country y baile en linea a todo el mundo.

Tras una disputa entre TikTok y Universal Music Group (UMG) en enero de 2024 después de que las dos compañías no llegaran a un acuerdo sobre la licencia de la música de UMG, la enorme discográfica retiró de TikTok el sonido las canciones de las que poseía los derechos, incluidos temas de artistas como Taylor Swift y Billie Eilish. La música de Beyoncé la distribuye Columbia/Sony, rival de UMG, por lo que “Texas Hold 'Em” ocupa ahora el número cinco de la lista de los 50 contenidos más virales de TikTok.

Yo ya tengo mi coreografia que bailamos en mis clases de zumbakids.

Aqui puedes ver lgunas Coreografías de tik tok y youtube:

 




https://www.tiktok.com/@chadbi_/video/7340770788208905478?lang=es

https://www.youtube.com/shorts/ObFSR1LH8ls

https://www.tiktok.com/@smashtalentkids/video/7342899904853052677?lang=es

https://www.youtube.com/shorts/w6TfmlrGYiw


https://www.youtube.com/watch?v=W6ODOlYJKI0


https://www.youtube.com/watch?v=0Ads1ejDlFY


domingo, 14 de abril de 2024

TOR. UN POBLE REMOT AMB UNA HISTÒRIA DE NOVEL.LA NEGRA.






TOR, UN POBLE REMOT AMB UNA HISTÒRIA DE NOVEL.LA NEGRA

Tor és un petit poble enigmàtic de tan sols tretze cases, que pertany al municipi d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà (Lleida). La vall de Tor es troba a la Vall Ferrera (Parc Natural de l'Alt Pirineu), fronterer amb Andorra.

És un dels pobles més remots de Catalunya, amb només 13 cases. Seria un poble abandonat si no fos per la ruta dels contrabandistes que passen per Tor per anar d´Andorra a Espanya, i dels turistes que s´apropen encuriosits per la història negra del poble, tres assassinats encara no resolts, a causa de disputes per la propietat de Tor.  

He estat dues vegades a Tor, la primera fa més de 20 anys, al llegir el llibre de Carles Porta i conèixer la tràgica història. La primera vegada no vaig veure ni una ànima. Aquesta segona visita, en família, amb parada a dinar a Casa Sisqueta, (l´unica casa oberta actualment) i tancada al hivern. Un lloc molt acollidor amb un dinar cassolà i un tracte molt amable per part de la propietària Pili Tomàs.  Un indret curiós per visitar si conèixes la curiosa història del poble.



Si llegeixes el llibres de Carles Porta  o veus el documentals sobre Tor, la història enigmàtica i misteriosa t'enganxa de tal manera que et resulta inevitable visitar Tor. 

Aquest més d' abril s´estrena un nou llibre de Carles Porta, "Foc encès" i la minisèrie "Tor", de 8 episodis, a TV3 que s' estrenarà dilluns 29 abril. Carles Porta explicava que havia continuat investigant i que creia, ara sí, que sabia qui era l’assassí de Josep Montané, una informació que fins ara no ha divulgat.


ACCESOS A TOR

Des d´Espanya s´arriba des d´Alins per una carretera de muntanya plena de boscos, de 12 kms, que al final es converteix en pista no  asfaltada, els ultims 2 quilòmetres.

A la sortida d´Alins, a mà dreta, cal agafar un trencant que indica cap a Tor-Norís. La carretera guanya alçada ràpidament, sent una pista forestal estreta, asfaltada per la qual cal conduir amb precaució ja que hi han indrets que només passa un vehicle i amb el riu Noguera a la vora. La velocitat està limitada a 30 km/h, ja que es troba al bell mig del Parc Natural de l'Alt Pirineu, ple de pi negre i avets. 

A 10 km d´Alins, i després de travessar el riu per un pont de formigó, finalitza el trajecte per carretera asfaltada. A partir d'aquest punt s'està a la propietat privada de la “Societat de Conduenys de Propietaris de la Muntanya de Tor”, fundada l'any 1896 i que va provocar la disputa de la seva propietat. Després de 2 km per pista forestal no asfaltada s´arriba a la localitat de Tor. La pista  s´aconsella fer amb un vehicle 4x4 o caminant ja que hi ha un petit espai per aparcar cotxes.

Jo no tornaria a fer aquesta ruta, (a part de que és llarga) la carretera és molt estreta,  nomès passa un vehicle i no hi han proteccions laterals a la vora del riu i  del barranc, és molt perillosa. La propera vegada intentaré fer la ruta 4x4 o fent senderisme des del Port de Cabús (Andorra)


ACCESSOS AMB ANDORRA

Continuant el trajecte, travessant el poble, se'n va cap al Port de Cabús, per la vall de la Rabasta, amb els seus esplèndids prats de pastures i bordes de muntanya. Es travessa el barranc o riu de Borts, sense problemes amb vehicle tot terreny, i la pista s'enfila ja en direcció al Roc de Llumeneres, un altre punt de parada obligatòria. Cal tenir en compte que s'està a un Parc Natural i la circulació rodada fora de la pista forestal està prohibida. Per això, es pot estacionar en aquest punt i pujar caminant a la punta del Roc de Llumeneres per contemplar les vistes de la vall. 

En aquest punt conflueix una altra pista forestal que s'utilitza en el trajecte de tornada, però encara queden els darrers 3 km per arribar a dalt del Port de Cabús. (més informació sobre el port del Cabús ala meva entrada: tormenta-en-una-taza-de-te-mirador-del.html?m=1). Al seu cim, s'està a terres andorranes i comença una ampla carretera asfaltada. Es pot contemplar el fort contrast entre la vall de Tor a un costat, que es troba en un estat completament verge, i les grans infraestructures i instal·lacions de la part andorrana del nucli hivernal de Vallnord. 




Cal anar cap al Roc de Llumeneres, però en aquesta ocasió cal agafar el trencall cap a la dreta per baixar per la vall de Pleià fins a Tor fent una volta circular al Roc de Llumeneres. Al fons de la vall de Pleià hi ha la Cova de Sansa, un assentament hippie dels anys 80, en ple conflicte per la disputa de la propietat de la muntanya, i del qual encara se'n poden veure les restes. 

Des d'Andorra s'hi arriba des del Port de Cabús, per una pista no asfaltada ( aconsellable fer el trajecte amb 4x4).

Aquest és el tros de ruta que està pitjor: són tan sols 7 km, però podem trigar mitja hora fins arribar a Tor per l'anomenat Camí de Pal o ruta dels contrabandistes sobretot de tabac (que feien a peu, en mules o posteriorment en tot terreny). Es poden fer rutes guiades per aquesta ruta amb 4x4, amb dinar o sopar inclòs a Ca la Sisqueta, luna casa típica a Tor. 

També es pot fer senderisme, una ruta circular de 14 kms ( en poc més de 3  hores). L´anada es pot fer  pel camí de Sansa, (camí de la dreta) on a mig camí hi ha una cabanya curiosa de veure, (cova refugi Muntané)


La tornada la es pot realitzar pel camí de la dreta (conegut com a camí del Palanca). 

Hi ha una ruta alternativa d'Andorra a Tor, des de Sant Julià de Lòria cap a Os de Civís. Són 9 km que ens portaran a l'altra banda de la frontera a quart d'hora. Des d'allà, per una pista de 35 km a una hora i mitja podem arribar a Tírvia, (per Farrera i Burg) i des d'allà a Alins.

EL POBLE DE TOR

El poble consta de 13 cases antigues, del segle XIX, és un poble deshabitat a l'hivern, ja que queda incomunicat. Les vistes a la vall i la tranquilitat del soroll del riu Noguera al bell mig del poble fan de Tor un lloc molt especial.




El poble antigament vivia de l´extracció de fusta dels boscos, la ramaderia i l´agricultura. Aprofitant la força de l'aigua, també disposava de dos molins de farina, a l´època passada de molta prosperitat econòmica, tal com es pot apreciar per la mida i l'altura de les seves cases, construïdes a principis del segle XIX, (segons es pot comprovar per les inscripcions fetes a les pedres de les façanes). 

També es pot  visitar l'església romànica de Sant Pere. Antigament, Tor comptava amb un castell del qual no en queden gaires restes, i l'església de Sant Ambrós, d'origen visigot.




LLUITA PER LA PROPIETAT DE LA MUNTANYA

Quan arribes al camí de Tor des d´Alins, un rètol adverteix que estàs a un indret privat.


A l´entrada del poble trobem aquest altre rètol:


A la lluita per la propietat de la muntanya, antigament per l'explotació forestal (les famílies vivien de la fusta, la ramaderia i l'agricultura) s'hi va afegir la lluita immobiliària per la zona d'accés a les estacions d'esquí andorranes.

La propietat de la muntanya ha anat canviant de mans. Primer, va passar a ser propietat de Josep Montané i Barón també conegut públicament com a "Sansa", després va ser terreny comunal, i finalment, una vegada esgotada la via judicial, la propietat ha tornat a la "Societat de Conduenyos de la Montanya de Tor" , societat que va ser fundada el 1896 per les tretze famílies que habitaven al poble i que actualment formen els seus successors.

Els estatuts establien els requisits per pertànyer a la societat: residir al poble, ser cap de família i tenir casa oberta o altres propietats. Però les dures condicions de vida en aquest poble, sense electricitat, aigua corrent o telèfon, i només  accessible durant els sis mesos d'estiu (a l'hivern queda tallat l'accés per la neu) va fer que algunes famílies i els seus hereus  afinquessin en altres poblacions i perdessin el dret sobre la muntanya.
Cap a 1976 les baralles van augmentar a la muntanya de Tor. Dos bàndols es van diferenciar: Josep Montané (el Sansa) partidari de l'explotació turística de la muntanya (es va aliar amb un promotor immobiliari d'Andorra Rubén Castañer per construir a la muntanya una estació d'esquí, apartaments i hotels, unida amb Andorra) i d'altra banda Jordi Riba ( el Palanca) disposat a continuar l'explotació natural dels boscos per una altra.

El 1980 dos treballadors del Palanca van caure abatuts a trets per dos per pistolers a sou andorrans, suposadament guardaespatlles del soci immobiliari de Sansa, van ser jutjats i condemnats i posteriorment al juliol de 1995 el cos de Montané, Sansa, (en aquell moment propietari de la muntanya ), va aparèixer amb el crani massacrat i filferro lligat al coll, un assassinat encara sense resoldre. Es van investigar diverses persones, però l'autor no es va poder provar. Sansa tenia molts enemics (fins pocs dies abans de morir cobrava peatge als contrabandistes en passar per les seves finques).

Després de la mort de Sansa, la Justícia va dividir la propietat de la muntanya entre els hereus dels seus 13 primers propietaris. Riba no va acceptar mai la resolució judicial perquè considerava que és l´únic amo legítim. Jordi Riba va morir el 2019.


            Casa Palanca 


              Casa Sansa

CARLES PORTA, DIVULGADOR DE LA HISTÒRIA DE TOR


El periodista Carles Porta es va interessar per la història, va entrevistar molts dels implicats i va acabar publicant dos llibres sobre Tor, al 2005 i 2006: 

 



També es va fer un Documental de TV3 molt interessant.  
Si t'interessa veure'l mira aquest enllaç:





Un altre llibre sobre Tor és aquest:

                      Historia de Jordi Riba "Palanca" de Nuria Comes


Si llegeixes el llibre o veus el documental, la història enigmàtica i misteriosa t'enganxa de tal manera que et resulta inevitable visitar Tor. 

Aquest més d' abril s´estrena un nou llibre de Carles Porta, "Foc encès" i la minisèrie "Tor", de 8 episodis, a TV3 que s' estrenarà dilluns 29 abril. Carles Porta explicava que havia continuat investigant i que creia, ara sí, que sabia qui era l’assassí de Josep Montané, una informació que fins ara no ha divulgat.

Dinou anys després de publicar Tor: Tretze cases i tres morts, Carles Porta publica ara, al abril de 2024 Tor, foc encès. El llibre aporta nous testimonis i proves sobre la mort de Josep Montané Sansa, un crim encara no resolt i que s'ha convertit en una de les obsessions de l'autor. 

Porta fa un repàs de la història del poble, des del 1896, quan les 13 famílies de Tor van registrar al seu nom la muntanya, de 4.800 hectàrees, amb una clàusula per conservar-ne la propietat: mantenir la casa oberta o, com deien els veïns, tenir el foc encès tot l’any. 

Una història d'hostilitats, odis, disputes, sang, por i un assassinat encara sense resoldre en què s'han vist implicats contrabandistes, hippies, cacics, especuladors, jutges i  advocats. En definitiva, una història de novel·la.


Arrel de la sèrie de Tor, les visites al poble han augmentat de manera preocupant. Els propietaris de Tor avisen a empreses turístiques d'Andorra   que publiciten i practiquen rutes per la muntanya que no poden utilitzar la muntanya sense permís i adverteixen que requereixen autorització. També demanaran una donació als usuaris per a finalitats solidàries.

Els veïns es van arribar a plantejar tancar els accessos per controlar el turisme. Van revifar la dualitat entre els habitants del poble que preferien guanyar diners amb això, i els que apostaven per la seva intimitat.


En aquest article molt interessant pots veure les conseqüències de la sèrie a Tor, molts turistes, (el restaurant de la pili pot servir fibs 150 dinars diaris), paradetes amb venda de records (anomenades el crte inglés de Tor) , i coses tan curioses com el pàrking contra Carles Porta a casa Palanca.

https://www.eldiario.es/vertele/series/tor-carles-porta-un-dia-cosas-no-ven-serie-cartel-consecuencias-fenomeno-televisivo_1_11601434.html.   



                   Casa Palanca


     Paradetes de venda de records 


                 Casa Sisqueta



BONITO BONITO. UN CANTANTE QUE NO EXISTE Y UN TEMA CREADO CON IA QUE SE HA HECHO VIRAL

Seguro que has escuchado el pegadizo tema Bonito, bonito de Thiago Navarro en las redes.  La  canción salió por primera vez a comienzos de a...

ENTRADES POPULARS