domingo, 12 de noviembre de 2023

DIA DEL FLAMENCO 16 de NOVIEMBRE. PATRIMONIO INMATERIAL DE LA HUMANIDAD. CURIOSIDADES. TALLER DE FLAMENCO PARA NIÑOS DE INFANTIL Y PARA GENTE MAYOR. LA MACARENA


El día 16 de Noviembre se celebra el día Internacional del flamenco.
Este año, en la escuela que trabajo, el Colegio Español María Moliner de Andorra, hemos organizado un taller de flamenco adaptado para los niños del ciclo de infantil. Y en este día también voy a realizar una clase de flamenco terapéutico y sevillanas para la gente mayor.

Aunque no soy profesora de baile flamenco, mi formación viene desde pequeña ya que mi hermana Mónica si lo ha sido y ella me enseñó. Y desde hace más de dos años me estoy formando con Meri Coscollola,  profesora de  sevillanas y flamenco terapéutico (fit gipsy).










Una actividad fitness, en la cual  a través de la música flamenca, puedes ejercitar tu cuerpo a nivel físico y psicológico. El flamenco puede ser una terapia para personas con algún problema mental o discapacidad. 
Es una disciplina deportiva apta para todos los públicos, ya que no se salta ni tiene impactos agresivos para articulaciones. Si quieres conocer esta disciplina, creada en Cádiz, aquí puedes conocer más cosas:https://gymfactory.net/2022/03/14/fit-gipsy-dance-la-nueva-disciplina-de-entrenamiento-enfocada-en-el-baile-y-la-musica-flamenca/




En esta clase sobre el flamenco para niños primero conoceremos las curiosidades de este arte tan conocido internacionalmente. Durante la semana la profesora de infantil Marta ha preparado una serie de pruebas tipo gincana en las que los alumnos tenían que encontrar los elementos relacionados con el flamenco con los que realizaremos después el taller. 



Con estos elementos es vamos a ir decorando la clase también se puede decorar con manualidades hechas por los alumnos. Aqui tienes unas ideas:












Lo primero que vamos a explicar es que el flamenco proviene de Andalucía, y la situaremos en el mapa de España.


Vídeo para niños explicando el flamenco (duración 15 minutos)

También conoceremos curiosidades sobre su vestuario los instrumentos, y el baile, practicando con ritmos. Y para finalizar bailando la Macarena, un tema flamenco pop bailable muy conocido internacionalente con una coreografía muy fácil y animada.


QUÉ ES EL FLAMENCO

El flamenco es un arte andaluz que integra el baile, el cante y la música de guitarra, con mucha emoción y sentimiento.

PATRIMONIO INMATERIAL DE LA HUMANIDAD

 En 2010 la Unesco declaró el flamenco Patrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad.

El flamenco se aprecia y practica alrededor del mundo. Como curiosidad de su proyección internacional, Nueva York cuenta cada temporada  con muchos espectáculos flamencos El flamenco se introdujo en Japón en los años 20 del siglo pasado, cuando numerosos cantaores de flamenco comenzaron a girar por este país. En Tokio existen tablaos flamencos donde actúan tanto artistas locales, como  artistas flamencos españoles. Y hay más academias para aprender flamenco que en todo el territorio español.  Esto probablemente  se debe a las similitudes entre el flamenco y la música japonesa.  

ORIGEN DEL FLAMENCO

El origen de la palabra ‘flamenco’ sigue siendo un misterio. Aunque hay numerosas teorías , el término provendría de 'Felah-mengus', que significa "campesino errante" en árabe.

El flamenco nace a mediados del siglo XVIII en Andalucía, nace dentro de un ambiente multicultural: Gitanos, árabes, judíos y cristianos mezclaron sus respectivas culturas con elementos tradicionales andaluces. El flamenco casi siempre se asocia con los gitanos, quizás porque es el grupo que más aportó a su nacimiento y desarrollo. Ellos entremezclaron todos estos elementos multiculturales de una manera armoniosa y después se dedicaron a difundir el flamenco.

También incorporaron influencias en las letras de la música castellana, gallega y asturiana, asi como influencias africanas, indias y de los caribeños que llegaban a España (en el cante también encontramos influencias de los cantos de la sinagoga y cantos gregorianos)

INSTRUMENTOS  

Hay tres elementos fundamentales en el flamenco: Baile, cante y guitarra. La guitarra se acompaña también con otros instrumentos como las castañuelas, el cajón, las palmas y el zapateado. 

 El flamenco es un arte  que permite la improvisación, y muchos artistas son genios a pesar de que no saben leer partituras de música y tocan de oído.

PALMAS, MANOS y ZAPATEADO

En el flamenco se utiliza como acompañamiento palmas, manos, nudillos sobre la mesa, y zapateado o  taconeo.

Aqui tienes vídeos de movimiento de manos : 

https://youtu.be/m0b_0OdKofc?si=OVG5d9EyWF2FzICX Y juegos de ritmos con palmas:

https://www.youtube.com/watch?v=aabb50yXt44

https://www.youtube.com/watch?v=70Zj8UwZ5Zg

PALMAS Y ZAPATEADO:https://www.youtube.com/watch?v=x_eXamnd29M


Ejercicio de zapateado:.

https://youtu.be/wz7838yuROU?si=fFxsatKjh_v_fs3d


LAS CASTAÑUELAS

El nombre de la castañuela procede de la palabra latín. castanea, o sea, castaña, por el parecido color y forma con las castañas.También llamadas crótalos o palillos. Es un instrumento de percusión, muy utilizado en flamenco y bailes folclóricos y regionales de España y Portugal.

El origen es fenicio y egipcio, se crearon hace más de 3 mil años y a parte de madera se hacían de conchas y de marfil. Los egipcios consideraban que las castañuelas eran  divinas las usaban en ceremonias religiosas, ya que  creían que el sonido de las castañuelas podría ahuyentar a malos espíritus.

Partes de la Castañuela:


Actividades con castañuelas para niños

https://instrumentosmusicalesmenique.com/recursos-musicales/actividades-para-ninos/

Ejercicio para niños 

https://www.youtube.com/watch?v=JLJiiKlZgTQ

   Actividad para niños: Castañuelas de Cartón

https://mamapuedohacerlo.com/castanuelas-carton-ninos/

QUÉ ES EL CAJÓN FLAMENCO

El cajón es un instrumento musical originario de Perú  donde el artista se sienta sobre él y éste transmite el ritmo con las manos al cuerpo del cajón. En 1977, el conocido guitarrista Paco de Lucía descubrió el cajón en una gira por Perú y lo trajo a España y a partir de entonces se incluyó en la percusión del flamenco que hasta entonces era de palmas, nudillos, mesa y zapateado.





EL TABLAO FLAMENCO

Es el lugar donde actúan los artistas flamencos. Los que bailan se llaman bailaores y los que cantan cantaores. El material recomendado para los tablaos flamencos es la madera , (tarimas macizas de roble o de pino)   materiales naturales ya que aguantan mucho más con el paso del tiempo que los materiales sintéticos, y producen una acústica perfecta.

QUÉ SON LOS PALOS FLAMENCOS

Se conoce como ‘palo’ a cada uno de los estilos de cante. Se distinguen más de 50 estilos diferentes, los más conocidos son los que acompañan al baile: fandangos (de Huelva, los más antiguos), malagueñas, granaínas, tarantos, soleás, tangos, tientos, seguiriyas, alegrías, bulerías (las más difíciles) y las más conocidas, las rumbas y las sevillanas.

LA RUMBA FLAMENCA

Es un palo flamenco muy alegre y fiestero y con mucho ritmo. Conocida como rumba gitana, se originó en Cuba y va acompañada de guitarra, se baila con palmas y movimientos muy marcados. 

Remix de rumbas flamencas con coreografias de zumba:

https://www.youtube.com/watch?v=y7QHGtOi5RM

LAS SEVILLANAS es el baile regional andaluz más conocido internacionalmente.

Se considera que el origen de las sevillanas son las llamadas “seguidillas castellanas”. Hay muchos tipos: de feria, corraleras, rocíeras etc. El baile por sevillanas está formado por 4 coplas, con un paso en común llamado “paseíllo”. Se bailan en pareja aunque también se pueden bailar en grupo o en corro.

Sevillanas divertidas explicadas para niños:https://youtu.be/z7uH5ir1DGc?feature=shared

Sevillana: Mírala cara a cara

https://youtu.be/6uULZhQ5Cqg?si=YYDb-0ii-y0PwR1A


UN BAILE CON SENTIMIENTO-EL DUENDE FLAMENCO. EXPRESIONES QUE SE JALEAN AL ARTISTA

El flamenco es un arte cargado de emoción que expresa sentimientos profundos: dolor, la soledad, el amor, el desamor, la pasión y la alegría son temas centrales en el flamenco. Incluso, algunos palos flamencos llevan nombres de sentimientos, como la soleá (soledad) y la alegría. 

El duende flamenco es la emoción que los artistas transmiten durante una actuación, la capacidad del artista de emocionar al espectador.

Durante la actuación y después, el espectador suele jalear al artista diciendo: OLÉ Su origen es la expresión árabe “allah”, que significa “Oh, Dios”. Viene a expresar sorpresa y alegría ante la actuación del artista. 

Otras expresiones de jaleo que se dicen al artista: arsa, toma! (arsa viene seguramente de alzar)

El QUEJÍO o ayeo. Es la parte del cante en la que se entona “ayyyyyyy” o sonidos similares.

ORIGEN DEL TRAJE DE FLAMENCA. PORQUÉ SE LLAMA BATA DE COLA.

A finales del siglo XIX y principios del siglo XX, muchas de las mujeres gitanas asistían a las ferias de ganado con la vestimenta de faena que utilizaban en su día a día, con vestidos o batas con volantes y delantales (de ahí el nombre de traje de gitana o bata de flamenco) El traje con el tiempo se ha perfeccionado y ha evolucionado siguiendo ese patrón.

La bata de cola es más dificil de manejar. Curiosamente  la primera bata de cola flamenca que apareció fue confeccionada en Pequín.



             MANTONES Y ABANICOS

Como complemento del vestuario, las mujeres llevan flores en el pelo, pendientes vistosos, abanicos y mantones que también se utilizan para bailar flamenco. Estos chales de seda eran conocidos como «mantones de Manila» debido a que se importaban a través de las Filipinas, que eran una colonia española en ese momento.

Movimiento con mantón:

https://youtu.be/mDkRHrhb2iU?si=izIpH80YVG-ru4Ta

EL ABANICO. Curiosidades

Fue en siglo XV cuando los primeros abanicos llegaron a China desde Corea . En Europa no llegó hasta el siglo XVI traído desde el lejano Oriente por los comerciantes portugueses.  Pero realmente  fue con los reinados de Luis XIV y Luis XV en Francia, cuando eran totalmente indispensables en el vestuario y se fabricaban con materiales de mucho lujo.

También ha tenido un papel en la moda y la cultura a lo largo de la historia, especialmente en culturas como la china, japonesa y española (flamenco)

Actualmente, la mayoría de los artesanos dedicados a la elaboración de abanicos se encuentran en Aldaya, Valencia. Algunos de estos talleres cuentan con más de 300 años de antigüedad. Consta de dos partes: el país (constituido por tela, papel o piel) y la baraja, una base rígida y plegable, y las varillas y el clavillo que juntos forman el armazón.


Lenguaje del abanico

La campiología estudia el lenguaje del abanico y el significado de sus movimientos. En el siglo XIX las personas utilizaban abanicos de mano para enviar mensajes a través de gestos y movimientos, para mostrar emociones, ya que la libertad de expresión femenina era nula y, también, para evitar que sus madres se enterasen del cortejo con los hombres. Moliere lo denominó "biombo del pudor".

Aqui hay algunos gestos, pero hay muchos más. Si quieres saber más sobre el lenguaje del abanico:https://www.protocolo.org/social/usos-sociales/lenguaje-del-abanico-sus-movimientos-que-decir-con-el-abanico.html


LOS MOTES INGENIOSOS DE LOS ARTISTAS DEL FLAMENCO

El flamenco está lleno de apodos divertidos, llenos de creatividad y de ingenio. Por ejemplo, Gordito de Triana era conocido por ser extremadamente delgado, mientras que La Contrahecha, era una belleza auténtica.

 Muchos nombres son relacionados con la gastronomía: Camarón, Pescaílla o El Cigala, Tomatito, Chocolate o Habichuela. También referente a rasgos físicos: Enrique El Cojo,  Luis El Elegante y El Guapo de Jerez, o despectivos como El Capullo de Jerez, el  Loco Mateo o La Chunga. Y también en recuerdo de sus madres, como Paco de Lucía.



 LA MACARENA

La Macarena es un tema de flamenco pop, una canción  de Los del Río, (el dúo formado por Antonio Romero y Rafael Ruiz) que  lanzó la versión original en el año 1993  y que se ha convertido en un fenómeno de gran éxito internacional.

 El origen de la canción fue en una actuación en Venezuela: "Allí conocimos a una bailarina y empezamos a cantarle 'dale a tu cuerpo alegría, Magdalena'. Antonio decidió cambiar el nombre de la protagonista de la canción por Macarena, ya que su hija se llama Esperanza Macarena.

Fue número uno en la lista estadounidense Billboard durante 14 semanas consecutivas, (un logro histórico para un tema en español), y sonó enhttps://www.univision.com/musica/canciones/asi-fue-como-la-macarena-se-volvio-en-el-hit-en-espanol-mas-global-de-la-historia importantes eventos, como en la campaña de Bill Clinton a la presidencia de Estados Unidos en 1996, los Juegos Olímpicos de Atlanta y la final de la NBA, en el descanso de la Super Bowl en Nueva Orleans y en un concierto de Navidad en El Vaticano delante del papa Juan Pablo II.

VERSIONES

Tiene más de 4000 versiones diferentes. Las más conocidas :

ORIGINAL CON LETRA ( LOS DEL RÍO)

https://youtu.be/eWsY6qrhDe8?si=y5ktfAeTHqq5tlkr


LOS DEL RÍO - (Bayside Boys Remix) INGLÉS-ESPAÑOL

https://youtu.be/zWaymcVmJ-A?si=yeFDIf1qdmsEe2Y-

Con esta versión en inglés se convirtió  en el hit en español más global de la historia. Si quieres saber más sobre la historia de este hit:https://www.univision.com/musica/canciones/asi-fue-como-la-macarena-se-volvio-en-el-hit-en-espanol-mas-global-de-la-historia



VERSIÓN LOS DEL RÍO-GENTE DE ZONA CON COREOGRAFÍA. MÁS MACARENA

https://www.youtube.com/watch?v=r7we9XOjnp4


Película HOTEL TRANSILVANIA. Monstruos bailando Macarena

https://youtu.be/xrgdjYkRfoU?feature=shared


¿ES LA MACARENA UNA VERSIÓN DE UN TEMA ANTERIOR?

En este vídeo se puede encontrar un parecido razonable con dos temas anteriores, Tengo una pena ( Desmadre,año 1975) y Cantiamo in tre ( Trío Lescano, año 1942).





Como curiosidad Si te sabes la «Macarena», puedes salvar una vida en una reanimación cardiopulmonar. Lo puedes ver en este vídeo:

https://www.youtube.com/watch?v=jqBsYno68ss


FLAMENCO MODERNO. Cantaores, bailaores y guitarristas.
A los cantantes de flamenco se les llama cantaores. Para cantar flamenco se requieren unas condiciones vocales muy concretas y un arte especial o duende, que emociona  a los espectadores.
Muchos de los cantantes flamencos actuales han mezclado el flamenco con otros géneros basados en la música urbana y creando versiones más modernas como :
Rosalía (fusióna  flamenco y géneros como el pop, trap, soul o reggaetón), Demarco, India Martinez Estrella Morente, Miguel Poveda o Niña Pastori, entre otros que fusionan el flamenco con el pop actual.
. A los bailarines se les llama bailaor y bailaora. Aqui tienes algunos de los mejores bailaores de flamenco contemporáneos, Carmen Amaya, Antonio Gades, Joaquín Cortés y Sara Baras.
Los mejores guitarristas, entre los que destacan Paco de Lucía y Vicente Amigo.

domingo, 15 de octubre de 2023

ELS AIGUATS DEL 82 A ANDORRA. (ALT URGELL, CERDANYA I LLEIDA)


La primera setmana de novembre porta inevitablement a la memòria de molts andorrans els aiguats excepcionals del 7 i 8 de novembre del 1982, (fa ara 41 anys) que van provocar conseqüències devastadores al Principat, Alt Urgell i Cerdanya. També van ser afectades les comarques per on passa el riu Segre, des de Lleida fins a la Cerdanya. A més, van suposar una important crisi econòmica.


Els aiguats van ser un dels episodis més tràgics que ha viscut Andorra. Les  pluges del diumenge 7 de novembre van provocar el desbordament dels rius Valira i Segre.  L'aigua es va endur tot el que trobava deixant víctimes (12 morts i nombrosos desapareguts)  i destrosses importants i 18 víctimes Pirinenques en total, i varies persones desaparegudes.
Va desaparèixer literalment la carretera d'Alp a la Molina, a més a més de destrossar cases a Martinet. L'observatori de la Molina va donar xifres de 600 litres per metre quadrat en poques hores. La Seu d'Urgell, va quedar incomunicada, igual que el poble el Pont de Bar, (on a la nit el nivell de l'aigua va pujar de cop dos metres i va arrossegar, literalment, mig poble. Va haver de reconstruir-se anys després i en un altre emplaçament.
 El cabal màxim que va circular pel Gran Valira al pas per la frontera hispanoandorrana va arribar als 500 metres cúbics per segon.

El pont de la Palanca de la Seu d'Urgell
 
En el documental "La memòria dels aiguats", elaborat amb motiu del 30è aniversari, es recorda  la tragèdia amb imatges i testimonis, així com la solidaritat de la població per refer-se de la catàstrofe natural. Pots veure el interessant documental en aquest enllaç:

PERQUÈ VA PASSAR?

L'episodi de pluges va començar la nit del dissabte 6 de novembre del 1982 i es va intensificar de manera inesperada un dia després, fruit de la combinació d'un front càlid i de l'aire fred de l'atmosfera (vent fred de llevant). Els rius no van poder absorbir tota l'aigua i això va desembocar en el desbordament del Segre al llarg de les hores següents.
No se sap el motiu per què, fonts dels boscos que feia anys i panys que s'havien assecat van tornar a treure aigua, i amb una força desconeguda perquè no havia plogut amb tanta intensitat.

FOTOGRAFIES ARXIU NACIONAL ANDORRA

Les fotos deixarien testimoni dels aiguats, i els carrers del centre convertits en riu. Els aiguats van inundar establiments, que van fer surar mercaderia, cotxes i tota mena d´estris pels carrers i  van aïllar el país.
La llum es va tallar. Al comú d’Andorra s’hi va instal·lar un centre de control i coordinació, ja que les instal.lacions eren més noves. A les dues de la matinada es tallen les comunicacions i només funcionen  les ràdios dels radioaficionats. 
A Andorra va haver destrosses a totes les parròquies del país des del Pas de la casa, a la frontera hispano-andorrana: a Encamp (l´'aigua es va emportar la seu del Comú) Canillo, Ordino, Sornàs, Erts, Arinsal, Pal,  Aixovall, Bixessarri, i Os de Civis.

     Camp de futbol Aixovall



                    Sant Julià

 Al centre, la rotonda del Prisunic és un llac. Hi havien persones enfilades al llosat d'un hotel de l'avinguda Meritxell  a la zona de l'Hiper Andorra.
 Els clients  del  cèntric hotel Cornella van ser rescatats amb una pala excavadora. 


 El riu Valira va créixer durant tota la nit enduent-se amb ell turismes, autocars, ponts, fanals, mercaderies i portes de botigues i edificis,
 L´ avinguda Santa coloma i la Avinguda Tarragona són rius.












Des de la Massana fins a la frontera, tot una mena de gran bassal grandíssim, i que no s´atura a la frontera del riu Runer.
Passat el túnel de Sant Antoni la carretera cedeix i la terra s’empassa almenys dos cotxes i se’ls endú l’aigua, deixant víctimes mortals.


Aquestes són algunes de les fotografies que són testimoni de les destrosses dels aiguats. 
ARXIU FOTOGRÀFIC FÈLIX PEIG ( ARXIU NACIONAL ANDORRA) i FOTOGRAFIES DE PERE RIBA LÓPEZ
 










                      














RECONSTRUCCIÓ

 El cap d'un Govern que acabava d'estrenar-se, Òscar Ribas va poder arribar al país en helicòpter perquè era a Ginebra en una trobada institucional, deixant les seves funcions al cap de govern en funcions, i ministre de Finances, Antoni Aleix, juntament amb el cònsol Joan Samarra el síndic Francesc Cerqueda. La Creu Roja Suïssa va gestionar un vol fins a Barcelona perquè el cap de Govern pogués tornar al país amb helicòpter.

Durant els següents dies dels aiguats era primordial evacuar  els turistes que havien quedat atrapats ( aprox. 1800). Els turistes són acollits  en cases particulars. A la Massana obren la casa de colònies de Sispony. El comú d’Ordino posa a disposició les seves instal·lacions. Andorra estava aïllada, només es podia sortir per alta muntanya o amb helicòpters.

Es va treballar amb els helicòpters de l’exèrcit espanyol i francès que els portarà de l'aeroport, recentment inaugurat de la Seu d'Urgell fins a Barcelona, el qual va esdevenir l'enllaç de la ciutat, de la comarca i d'Andorra amb l'exterior. L'aeroport va registrar un trànsit aeri continu, fins a 146 vols entre avions i helicòpters.

La tragèdia deixaria pas a la solidaritat. Va sortir el sometent i hi havia cues als supermercats, ( si van haver problemes de pillatges, però van ser mínims)  i no va haver  problema en l’abastiment dels productes alimentaris i sanitaris, ja que arribaven camions  de França amb aliments tot i que la xarxa d´aigua potable està molt malmesa. Tornar a la normalitat va costar però es va fer amb rapidesa i eficàcia.

Els danys materials provocats per l’aiguat s’estimen en 24 milions d’euros, segons els càlculs del Govern.

Els dies posteriors es van rebre les visites institucionals al Principat del copríncep Joan Martí Alanis, el  president català Jordi Pujol o el vicepresident espanyol Alfonso Guerra.

La reconstrucció de les infraestructures va ser ràpida. El 9 de novembre es va restablir la comunicació per carretera entre la capital i Sant Julià, i entre la capital i França; l’11, entre Sant Julià i la frontera espanyola per Arcavell i Calbinyà; el 12, entre la Massana i Arinsal, i el 18, entre la frontera i la Seu per la C-145. A finals de novembre només faltava la connexió entre Aixovall i Os.

A principis de desembre, les pistes van poder obrir abans de la Puríssima i van venir turistes i el comerç treballava a ple rendiment (amb productes a baix preu que havien estat afectats per l'aigua)

ALGUNS HEROIS DE LA TRAGÈDIA

 Al llibre ; Aiguats! Quaranta anys de les inundacions de la Seu i Andorra (1982-2022), d´Iñaki Rubio, trobem entrevistes i testimonis dels  protagonistes d´aquells dies, com Gregorio Cerviño, Goyo, un dels herois de la fatídica jornada del 7 de novembre del 1982. L’altre va ser Amadeu Rossell, que va donar la vida per evitar l’explosió de les cisternes de gas que l’empresa familiar Andorgaz  tenia al Prat del Colat la Massana, i que hauria pogut ser catastròfica per al poble i segons els entesos hauria causat la  desaparició de la Massana i la Vall d' Ordino. Rossell i Cervinyo acompanyats per dos bombers , per seguretat, van tancar la clau de pas que alimentava el poble i que estava sota l'aigua.

Segons el testinoni de Cervinyo: "El terreny feia pendent i no es  vèia be la clau de pas.L'aigua ens arribava a la cintura. Jo anava una mica més avançat i l’Amadeu m’agafava de la mà perquè no se m’emportés l’aigua. Buscava els tubs de canalització i la clau de pas. Se sentia olor de gas però no pensàvem que allò hagués d’explotar. El problema va ser que, en aquell moment, al pont de Banyetes, que és a prop, va caure una pilona de la llum al riu , allò va fer una espurna i va provocar l’explosió. Va ser tot molt ràpid i confús. No sé com, jo vaig anar a parar a sota de l’aigua i això em va salvar.”


Al 2022 al Roser de  la Massana es va fer un homenatge  Rossell i Cervinyo pel seu acte heroic.


LES VÍCTIMES

 Els aiguats d'aquell 1982 van deixar, identificades, dotze víctimes directament lligades amb el país, i alguns desapareguts.

 La majoria de les persones que van perdre la vida ho van fer arran de l'enfonsament de la carretera a la Massana. La por a una explosió de gas va dur la gent a intentar marxar ràpidament i de qualsevol manera. Però l'aigua es va engolir la carretera i es va empassar diversos cotxes.

Es declara el 18 de novembre dia de dol nacional. Es fa un funeral d’Estat  per honorar les víctimes. 

 Un any després de la catàstrofe es va col·locar una placa commemorativa  al costat de l'església de Sant Esteve d'Andorra la Vella, que  recorda els noms de les víctimes i recorda  desapareguts.  (just davant la rectoria d'Andorra la Vella, a la Ronda Molines, a un lloc poc visible i ple de vegetació)


  LA FIGURA DEL SOMETENT

Durant segles, les Valls d’Andorra no van tenir la necessitat de crear un cos professional de policia . Aquesta missió corresponia a una milícia popular, anomenada el sometent,  el Capità (Cap del sometent) i el Desener (Lloctinent del Capità). Aquesta figura, en desús des del  1931, quan els veguers van crear el Servei d’Ordre, compost en aquell moment per un cap i sis agents. Amb l’entrada en vigor de la Constitució, la policia va passar a dependre del Govern, i ara són gairebé 300 agents els que formen el cos.

  En casos excepcionals i sempre i quan no hi hagin suficients efectius de la Policia, el comú de cada parròquia podria mobilitzar els homes de les Parròquies (caps de casa) fins a l’edat de 60 anys per fer serveis com els de protecció civil i assegurar l´ordre públic. 

 Actualment es vol canviar aquesta figura per un cos de voluntaris que pot ser integrat per qualsevol persona, , i sense ser un cos semiarmat. A més, els integrants del cos, que s’hi poden apuntar de manera voluntària a través dels comuns, rebran formació de protecció civil, han de ser residents inscrits al cens de població que tinguin una edat compresa entre 18 i 60 anys ( tot i que es pot reduir de 30 a 50) i han de disposar d’una assegurança d’accident a càrrec del comú, així com de les assegurances de responsabilitat civil  per cobrir la seva responsabilitat civil pels danys que puguin causar a tercers.

HAVIA PASSAT ABANS?

Al 1586 i 1597 hi van haver inundacions generals a tota la conca del Segre.
 El 1617, conegut com lo any del diluvi, va tenir lloc un episodi que va afectar amb desbordaments catastròfics a la confluència de la Valira i el Segre (la Seu d’Urgell) 
El 1772, a Andorra, hi ha documents que parlen d’una gran inundació amb la modificació del curs del riu i destrosses generalitzades.
Hi han documents  on destaquen els impactes de l’any 1856 a la parròquia de Sant Julià de Lòria. Finalment ja al segle passat, el 1907, destaca la primera gran inundació de la conca de l’Ebre enregistrada . I l’episodi del 1937, que es recorda especialment a Encamp, és el precedent catastròfic més proper al 1982.
Reconstrucció  del riu i els murs de contenció a la Valira d'Orient a Encamp després de les inundacions de 1937

POT TORNAR A PASSAR?

Per fer-nos una idea de l’extraordinari de la jornada, aquest episodi es produeix una vegada cada segle; per als rius de la conca del Valira d’Orient, una vegada cada 50 anys. 

Esperem que no passi més, però si tornés a passar,  encara hi ha un punt negre on el riu no està canalitzat, a l’alçada de la caserna dels Bombers de Santa Coloma, un punt crític que qualsevol dia pot haver-hi una inundació. Si l’actuació en aquest punt no s’ha dut a terme és perquè els propietaris dels terrenys no han volgut col·laborar en el procés d’expropiació.

LES RIUADES DE LLEIDA

L´any 1982, jo tenia 13 anys i recordo de primera mà la crescuda del Riu Segre, l´aigua de color marró que corria a gran velocitat, marxar cap a casa (tenir la sort de viure a una zona alta) , els talls de llum, les destrosses, les fotografies impactants de persones a sobre dels arbres, etc

A Ponts, una jove va passar tota la nit pujada a un arbre i el seu nòvio, d’Oliana, va ser una de les víctimes mortals de la tragèdia. La riuada va coincidir amb les festes del Sant Crist de Balaguer. Les atraccions estaven a la vora del Segre, que se’n va emportar una bona part. La nit de diumenge a dilluns, es va arribar a estudiar la possibilitat de volar el pont per temor que no aguantés la pressió de l’aigua. 

                  
                                      Balaguer

A Lleida el riu va entrar a la ciutat per Pardinyes, i en qüestió d’hores  Cappont, Blondel i Sant Francesc i Ferran van quedar inundats.El riu va arribar a registrar 2.385 metres cúbics per segon a la ciutat, una xifra que superava exageradament els cabals habituals, que eren de 85 metres cúbics.Moltes persones van ser rescatats en llanxes tipus zodiac. 




                                          Rambla Ferran
                                                Pont Vell



La fúria de l’aigua va continuar avançant i al migdia la suma de les avingudes del Segre i el Cinca va arribar al primer pis de les cases de la part baixa de la Granja. 

Si vols veure imatges de les riuades a  LLeida, mira aquest enllaç:

Riuades a LLeida, 1982

Han passat molts anys, però la tragèdia està molt viva en la memòria col·lectiva.














BONITO BONITO. UN CANTANTE QUE NO EXISTE Y UN TEMA CREADO CON IA QUE SE HA HECHO VIRAL

Seguro que has escuchado el pegadizo tema Bonito, bonito de Thiago Navarro en las redes.  La  canción salió por primera vez a comienzos de a...

ENTRADES POPULARS