ELS AIGUATS DEL 82 A ANDORRA. (ALT URGELL, CERDANYA I LLEIDA)

La primera setmana de novembre porta inevitablement a la memòria de molts andorrans els aiguats excepcionals del 7 i 8 de novembre del 1982, (fa ara 41 anys) que van provocar conseqüències devastadores al Principat, Alt Urgell i Cerdanya. També van ser afectades les comarques per on passa el riu Segre, des de Lleida fins a la Cerdanya. A més, van suposar una important crisi econòmica.

Els aiguats van ser un dels episodis més tràgics que ha viscut Andorra. Les  pluges del diumenge 7 de novembre van provocar el desbordament dels rius Valira i Segre.  L'aigua es va endur tot el que trobava deixant víctimes (12 morts i nombrosos desapareguts)  i destrosses importants i 18 víctimes Pirinenques en total, i varies persones desaparegudes.

Va desaparèixer literalment la carretera d'Alp a la Molina, a més a més de destrossar cases a Martinet. L'observatori de la Molina va donar xifres de 600 litres per metre quadrat en poques hores. La Seu d'Urgell, va quedar incomunicada, igual que el poble el Pont de Bar, (on a la nit el nivell de l'aigua va pujar de cop dos metres i va arrossegar, literalment, mig poble. Va haver de reconstruir-se anys després i en un altre emplaçament.

 El cabal màxim que va circular pel Gran Valira al pas per la frontera hispanoandorrana va arribar als 500 metres cúbics per segon.

El pont de la Palanca de la Seu d'Urgell

 

En el documental "La memòria dels aiguats", elaborat amb motiu del 30è aniversari, es recorda  la tragèdia amb imatges i testimonis, així com la solidaritat de la població per refer-se de la catàstrofe natural. Pots veure el interessant documental en aquest enllaç:

Documental "La Memòria dels aiguats"de Rtva (50 minuts)

PERQUÈ VA PASSAR?

L'episodi de pluges va començar la nit del dissabte 6 de novembre del 1982 i es va intensificar de manera inesperada un dia després, fruit de la combinació d'un front càlid i de l'aire fred de l'atmosfera (vent fred de llevant). Els rius no van poder absorbir tota l'aigua i això va desembocar en el desbordament del Segre al llarg de les hores següents.

No se sap el motiu per què, fonts dels boscos que feia anys i panys que s'havien assecat van tornar a treure aigua, i amb una força desconeguda perquè no havia plogut amb tanta intensitat.

FOTOGRAFIES ARXIU NACIONAL ANDORRA

Les fotos deixarien testimoni dels aiguats, i els carrers del centre convertits en riu. Els aiguats van inundar establiments, que van fer surar mercaderia, cotxes i tota mena d´estris pels carrers i  van aïllar el país.

La llum es va tallar. Al comú d’Andorra s’hi va instal·lar un centre de control i coordinació, ja que les instal.lacions eren més noves. A les dues de la matinada es tallen les comunicacions i només funcionen  les ràdios dels radioaficionats. 

A Andorra va haver destrosses a totes les parròquies del país des del Pas de la casa, a la frontera hispano-andorrana: a Encamp (l´'aigua es va emportar la seu del Comú) Canillo, Ordino, Sornàs, Erts, Arinsal, Pal,  Aixovall, Bixessarri, i Os de Civis.

     Camp de futbol Aixovall

                    Sant Julià

 Al centre, la rotonda del Prisunic és un llac. Hi havien persones enfilades al llosat d'un hotel de l'avinguda Meritxell  a la zona de l'Hiper Andorra.

 Els clients  del  cèntric hotel Cornella van ser rescatats amb una pala excavadora. 

 El riu Valira va créixer durant tota la nit enduent-se amb ell turismes, autocars, ponts, fanals, mercaderies i portes de botigues i edificis,

 L´ avinguda Santa coloma i la Avinguda Tarragona són rius.

Des de la Massana fins a la frontera, tot una mena de gran bassal grandíssim, i que no s´atura a la frontera del riu Runer.

Passat el túnel de Sant Antoni la carretera cedeix i la terra s’empassa almenys dos cotxes i se’ls endú l’aigua, deixant víctimes mortals.

Aquestes són algunes de les fotografies que són testimoni de les destrosses dels aiguats. 

ARXIU FOTOGRÀFIC FÈLIX PEIG ( ARXIU NACIONAL ANDORRA) i FOTOGRAFIES DE PERE RIBA LÓPEZ

 

                      

RECONSTRUCCIÓ

 El cap d'un Govern que acabava d'estrenar-se, Òscar Ribas va poder arribar al país en helicòpter perquè era a Ginebra en una trobada institucional, deixant les seves funcions al cap de govern en funcions, i ministre de Finances, Antoni Aleix, juntament amb el cònsol Joan Samarra el síndic Francesc Cerqueda. La Creu Roja Suïssa va gestionar un vol fins a Barcelona perquè el cap de Govern pogués tornar al país amb helicòpter.

Durant els següents dies dels aiguats era primordial evacuar  els turistes que havien quedat atrapats ( aprox. 1800). Els turistes són acollits  en cases particulars. A la Massana obren la casa de colònies de Sispony. El comú d’Ordino posa a disposició les seves instal·lacions. Andorra estava aïllada, només es podia sortir per alta muntanya o amb helicòpters.

Es va treballar amb els helicòpters de l’exèrcit espanyol i francès que els portarà de l'aeroport, recentment inaugurat de la Seu d'Urgell fins a Barcelona, el qual va esdevenir l'enllaç de la ciutat, de la comarca i d'Andorra amb l'exterior. L'aeroport va registrar un trànsit aeri continu, fins a 146 vols entre avions i helicòpters.

La tragèdia deixaria pas a la solidaritat. Va sortir el sometent i hi havia cues als supermercats, ( si van haver problemes de pillatges, però van ser mínims)  i no va haver  problema en l’abastiment dels productes alimentaris i sanitaris, ja que arribaven camions  de França amb aliments tot i que la xarxa d´aigua potable està molt malmesa. Tornar a la normalitat va costar però es va fer amb rapidesa i eficàcia.

Els danys materials provocats per l’aiguat s’estimen en 24 milions d’euros, segons els càlculs del Govern.

Els dies posteriors es van rebre les visites institucionals al Principat del copríncep Joan Martí Alanis, el  president català Jordi Pujol o el vicepresident espanyol Alfonso Guerra.

La reconstrucció de les infraestructures va ser ràpida. El 9 de novembre es va restablir la comunicació per carretera entre la capital i Sant Julià, i entre la capital i França; l’11, entre Sant Julià i la frontera espanyola per Arcavell i Calbinyà; el 12, entre la Massana i Arinsal, i el 18, entre la frontera i la Seu per la C-145. A finals de novembre només faltava la connexió entre Aixovall i Os.

A principis de desembre, les pistes van poder obrir abans de la Puríssima i van venir turistes i el comerç treballava a ple rendiment (amb productes a baix preu que havien estat afectats per l'aigua)

ALGUNS HEROIS DE LA TRAGÈDIA

 Al llibre ; Aiguats! Quaranta anys de les inundacions de la Seu i Andorra (1982-2022), d´Iñaki Rubio, trobem entrevistes i testimonis dels  protagonistes d´aquells dies, com Gregorio Cerviño, Goyo, un dels herois de la fatídica jornada del 7 de novembre del 1982. L’altre va ser Amadeu Rossell, que va donar la vida per evitar l’explosió de les cisternes de gas que l’empresa familiar Andorgaz  tenia al Prat del Colat la Massana, i que hauria pogut ser catastròfica per al poble i segons els entesos hauria causat la  desaparició de la Massana i la Vall d' Ordino. Rossell i Cervinyo acompanyats per dos bombers , per seguretat, van tancar la clau de pas que alimentava el poble i que estava sota l'aigua.

Segons el testinoni de Cervinyo: "El terreny feia pendent i no es  vèia be la clau de pas.L'aigua ens arribava a la cintura. Jo anava una mica més avançat i l’Amadeu m’agafava de la mà perquè no se m’emportés l’aigua. Buscava els tubs de canalització i la clau de pas. Se sentia olor de gas però no pensàvem que allò hagués d’explotar. El problema va ser que, en aquell moment, al pont de Banyetes, que és a prop, va caure una pilona de la llum al riu , allò va fer una espurna i va provocar l’explosió. Va ser tot molt ràpid i confús. No sé com, jo vaig anar a parar a sota de l’aigua i això em va salvar.”

Al 2022 al Roser de  la Massana es va fer un homenatge  Rossell i Cervinyo pel seu acte heroic.

LES VÍCTIMES

 Els aiguats d'aquell 1982 van deixar, identificades, dotze víctimes directament lligades amb el país, i alguns desapareguts.

 La majoria de les persones que van perdre la vida ho van fer arran de l'enfonsament de la carretera a la Massana. La por a una explosió de gas va dur la gent a intentar marxar ràpidament i de qualsevol manera. Però l'aigua es va engolir la carretera i es va empassar diversos cotxes.

Es declara el 18 de novembre dia de dol nacional. Es fa un funeral d’Estat  per honorar les víctimes. 

 Un any després de la catàstrofe es va col·locar una placa commemorativa  al costat de l'església de Sant Esteve d'Andorra la Vella, que  recorda els noms de les víctimes i recorda  desapareguts.  (just davant la rectoria d'Andorra la Vella, a la Ronda Molines, a un lloc poc visible i ple de vegetació)

  LA FIGURA DEL SOMETENT

Durant segles, les Valls d’Andorra no van tenir la necessitat de crear un cos professional de policia . Aquesta missió corresponia a una milícia popular, anomenada el sometent,  el Capità (Cap del sometent) i el Desener (Lloctinent del Capità). Aquesta figura, en desús des del  1931, quan els veguers van crear el Servei d’Ordre, compost en aquell moment per un cap i sis agents. Amb l’entrada en vigor de la Constitució, la policia va passar a dependre del Govern, i ara són gairebé 300 agents els que formen el cos.

  En casos excepcionals i sempre i quan no hi hagin suficients efectius de la Policia, el comú de cada parròquia podria mobilitzar els homes de les Parròquies (caps de casa) fins a l’edat de 60 anys per fer serveis com els de protecció civil i assegurar l´ordre públic. 

 Actualment es vol canviar aquesta figura per un cos de voluntaris que pot ser integrat per qualsevol persona, , i sense ser un cos semiarmat. A més, els integrants del cos, que s’hi poden apuntar de manera voluntària a través dels comuns, rebran formació de protecció civil, han de ser residents inscrits al cens de població que tinguin una edat compresa entre 18 i 60 anys ( tot i que es pot reduir de 30 a 50) i han de disposar d’una assegurança d’accident a càrrec del comú, així com de les assegurances de responsabilitat civil  per cobrir la seva responsabilitat civil pels danys que puguin causar a tercers.

HAVIA PASSAT ABANS?

Al 1586 i 1597 hi van haver inundacions generals a tota la conca del Segre.

 El 1617, conegut com lo any del diluvi, va tenir lloc un episodi que va afectar amb desbordaments catastròfics a la confluència de la Valira i el Segre (la Seu d’Urgell) 

El 1772, a Andorra, hi ha documents que parlen d’una gran inundació amb la modificació del curs del riu i destrosses generalitzades.

Hi han documents  on destaquen els impactes de l’any 1856 a la parròquia de Sant Julià de Lòria. Finalment ja al segle passat, el 1907, destaca la primera gran inundació de la conca de l’Ebre enregistrada . I l’episodi del 1937, que es recorda especialment a Encamp, és el precedent catastròfic més proper al 1982.

Reconstrucció  del riu i els murs de contenció a la Valira d'Orient a Encamp després de les inundacions de 1937

POT TORNAR A PASSAR?

Per fer-nos una idea de l’extraordinari de la jornada, aquest episodi es produeix una vegada cada segle; per als rius de la conca del Valira d’Orient, una vegada cada 50 anys. 

Esperem que no passi més, però si tornés a passar,  encara hi ha un punt negre on el riu no està canalitzat, a l’alçada de la caserna dels Bombers de Santa Coloma, un punt crític que qualsevol dia pot haver-hi una inundació. Si l’actuació en aquest punt no s’ha dut a terme és perquè els propietaris dels terrenys no han volgut col·laborar en el procés d’expropiació.

LES RIUADES DE LLEIDA

L´any 1982, jo tenia 13 anys i recordo de primera mà la crescuda del Riu Segre, l´aigua de color marró que corria a gran velocitat, marxar cap a casa (tenir la sort de viure a una zona alta) , els talls de llum, les destrosses, les fotografies impactants de persones a sobre dels arbres, etc

A Ponts, una jove va passar tota la nit pujada a un arbre i el seu nòvio, d’Oliana, va ser una de les víctimes mortals de la tragèdia. La riuada va coincidir amb les festes del Sant Crist de Balaguer. Les atraccions estaven a la vora del Segre, que se’n va emportar una bona part. La nit de diumenge a dilluns, es va arribar a estudiar la possibilitat de volar el pont per temor que no aguantés la pressió de l’aigua. 

                  

                                      Balaguer

A Lleida el riu va entrar a la ciutat per Pardinyes, i en qüestió d’hores  Cappont, Blondel i Sant Francesc i Ferran van quedar inundats.El riu va arribar a registrar 2.385 metres cúbics per segon a la ciutat, una xifra que superava exageradament els cabals habituals, que eren de 85 metres cúbics.Moltes persones van ser rescatats en llanxes tipus zodiac. 

                                          Rambla Ferran

                                                Pont Vell

La fúria de l’aigua va continuar avançant i al migdia la suma de les avingudes del Segre i el Cinca va arribar al primer pis de les cases de la part baixa de la Granja. 

Si vols veure imatges de les riuades a  LLeida, mira aquest enllaç:

Riuades a LLeida, 1982

Han passat molts anys, però la tragèdia està molt viva en la memòria col·lectiva.