Santuari de Meritxell
El dia 8 de setembre es celebra la Diada de Meritxell, un dia de festa Nacional i de visita obligada al santuari de Meritxell, patrona d´Andorra.
Perquè es celebra el dia 8 de setembre
La diada nacional o festivitat de Meritxell es celebra anualment el dia 8 de setembre des del 1873. Arrel del sentiment religiós i nacional per part dels habitants d’Andorra, varen portar al Consell General de les Valls d’Andorra, el dia 24 d’octubre de 1873, a declarar oficialment i per unanimitat la Verge de Meritxell com a Patrona de les Valls d’Andorra: “e com a la seva Patrona i protectora especial des de temps immemorials”.
Tot i així, degut a les complicacions existents a l’època entre el poble d’Urgell i Andorra, no va ser fins 40 anys més tard que es va reconèixer eclesiàsticament el patronat de la Verge de Meritxell sobre el poble andorrà. El suport continuat dels diferents bisbes —coprínceps a Meritxell—, juntament amb aquest fervor i la tradició popular, varen fer possible que el bisbe Joan Benlloch Vivó demanés, el 23 d’agost de 1913, la declaració canònica del patronat de la Verge de Meritxell, que va dur a terme un any més tard el summe pontífex de la Santa Seu, el papa Pius X, el Consell va acordar que cada 8 de setembre es celebraria la festivitat de Nostra Senyora de Meritxell, Festa Nacional.
Es commemora també la firma del primer pareatge a Lleida el 8 de setembre de 1278, que fixa els límits del poder de cada senyor. Aquest fet va representar la fundació del Principat d'Andorra i definí les obligacions dels andorrans en matèria
i assumptes militars.
Visita i pelegrinatge al Santuari. Actes institucionals, religiosos i festius.
Com a tradició, és visita obligada cada 8 setembre , tradicionalment hi ha una pelegrinació popular al santuari, moltes persones arriben caminant molts kilòmetres des de molts indrets d´Andorra, amb espelmes i llums il.luminant el camí.
Els principals actes institucionals i religiosos tenen lloc al Santuari de Meritxell.
Programa d' actes del 2023
El dia anterior a la festivitat de Meritxell:
Durant tota la festa el Govern posa un servei gratuït de transport fins al santuari ja que des de les 7 a les 21 h. l'accès de vehicles carretera de Meritxell, quedarà tallada des de la rotonda de Meritxell. Es recomana als ciutadans que es vulguin desplaçar fins al santuari, arribar-hi amb temps, ja que s'haurà d'estacionar a la CG-2 i pujar caminant. També es demana precaució a l'hora d'entrar i sortir dels vehicles i desplaçar-se a peu per la zona, perquè els dos carrils centrals quedaran oberts al trànsit.
SANTUARI BASÍLICA DE LA VERGE DE MERITXELL
El conjunt històric de Meritxell està constituït per dos edificis: el vell Santuari de Meritxell i la Basílica Santuari de Meritxell (el nou Santuari), declarats ambdós béns d’interès cultural.
SANTUARI VELL
El santuari vell de Meritxell, capella dedicada a Santa Maria de Meritxell, és una antiga esglèsia d'origen romànic, al segle XII reconstruïda en època barroca i destruïda per un incendi el 1972. Després de la construcció del santuari nou de Meritxell, s'ha rehabilitat com a sala d'exposicions MERITXELL MEMÒRIA.
De l’antic temple se’n conserven encara alguns detalls, com el mur oest i els fonaments de l’absis, descoberts durant les excavacions arqueològiques de l’any 1991.
UN DESAFORTUNAT INCENDI DESTRUEIX EL SANTUARI
Fotografia del 1905 de la construcció original ermita de Meritxell.
La nit del 8 al 9 de setembre de l’any 1972, un incendi destrueix gran part de l’església, inclosos diversos documents originals del Santuari, així com totes les imatges i retaules, també la talla romànica de la Verge.
Aquell incendi es va iniciar a dos quarts de tres de la matinada en un petit edifici adossat al temple. La premsa no va informar de les causes de l’incendi. L’informe oficial ho atribueix a la instal·lació elèctrica. Algunes persones, però, estan convençudes que va ser provocat.
Com a conseqüència de l’incendi va resultar destruïda la totalitat del santuari: el temple i la casa de l’ermità. També va quedar destruïda la talla original de la Mare de Déu de Meritxell (obra de gran valor artístic i històric esculpida i policromada durant el segle XII i de gran valor simbòlic pel poble andorrà). A causa d’aquell incendi també es van perdre per sempre diverses peces artístiques de gran valor històric, situades a l’interior del temple.
Aquell incendi es va produir poques hores després de la celebració del tradicional i multitudinari romeu al Santuari, per a celebrar la Festa Nacional d’Andorra (8 de setembre).
Tot seguit a la destrucció del santuari, el bisbe d’Urgell Joan Martí i Alanís (copríncep episcopal); i el Consell General de les Valls (govern del país); van acordar la immediata construcció d’un nou santuari; amb l’objectiu que els actes religiosos de la següent edició de la Festa Nacional d’Andorra es poguessin celebrar al nou edifici.
Finalment, les ruïnes que es van poder salvar es van rehabilitar i, l’any 1994, la capella de Santa Maria de Meritxell es convertí en la seu de l’exposició permanent Meritxell Memòria.
Santuari de Meritxell reconstruït per Ricard Bofill al 1976.
La Basílica santuari, un símbol espiritual, és la seu de la religiositat andorrana.
Aquest santuari es presenta com un dels exponents més representatius de l’arquitectura d’Andorra del final del segle XX. L’obra de Ricard Bofill, Oriol Bohigas, Pere Aixàs i Albert Pujal. (inspirada en el romànic i amb les muntanyes), és un precedent pel que fa a l’arquitectura contemporània, un espai singular amb molts defensors i detractors.
El projecte de Bofill presentava un Santuari de Meritxell colossal amb un viaducte que connectava les muntanyes de la vall, un telefèric, un llac artificial amb un pont amb un carrer amb de botigues i restaurants, una gran escalinata amb terrasses i escultures de grans dimensions, a més d’amfiteatres per a actes culturals.
D’aquest projecte de Bofill només se n’ha fet una petita part inaugurada al 1976.
SANTUARI DE LA RUTA MARIANA
La Basílica Santuari de Meritxell forma part de la Ruta Mariana, que uneix els cinc santuaris marians: del Pilar (Saragossa), de Torreciutat (Osca), de Lourdes (França), de Montserrat (Barcelona) i el propi de Meritxell (Principat d’Andorra
LA TALLA (IMATGE) DE LA VERGE ENTRE PASSAT I PRESENT
La imatge que en la actualitat presideix el nou santuari és una fidel reproducció d’aquella talla romànica original, dels segles XI i XII, considerada un dels exemplars més antics de l’època: amb uns 83 cm d’altura i elaborada en fusta policromada, comptava amb una expressió altament estàtica i rústica i que es va conservar en l’antic Santuari de Santa Maria de Meritxell fins a la seva desaparició, durant l’incendi de 1972.
I com a curisositat, el calçat que duu, uns típics esclops que usaven els pagesos de muntanya d’antany.
TEORIES SOBRE LA DESAPARICIÓ DE LA TALLA ORIGINAL
Cremada, robada o segrestada?
La talla romànica original era de fusta policromada, de 83 centímetres d’altura, amb expressió altament estàtica i rústica, amb la mirada estràbica. Calçava uns esclops tan desproporcionats que va rebre el sobrenom de la Mare de Déu dels Esclops.
.
Després del incendi, cap rastre de la talla de la patrona. Existeix la teoria del robatori i posterior incendi provocat o l´aprofitament de l´incendi fortuit per a la sustracció.
Erik el Belga, un dels lladres d'art sacre més grans a Espanya i Europa al segle XX, suggereix que l'incendi del santuari de Meritxell, el 8 de setembre del 1972, podria haver servit de coartada per ocultar la sostracció de la talla romànica de la patrona d'Andorra (tot i que desmenteix immediatament qualsevol implicació a l'assumpte)
Hi han diversos arguments per a defensar un incendi provocat, com ara que les capes de guix l’haurien d’haver protegit o que s’haurien d’haver trobat els claus de ferro que incorporava.
Però tambè hi han arguments per defensar que és va calcinar ja que una soca vella, seca i buida és altament combustible i que no té res d’estrany que quedés reduïda a cendres.
Es va salvar de la catàstrofe, la corona de la marededeu romànica, sufragada per totes les parròquies i amb què es va coronar el 1921 la Verge: mossèn Ramon Rossell la va retirar després dels oficis, com feia cada vespre, i la va entregar a Pura Serra, que s’encarregava de custodiar-la.
ALTRES CURIOSITATS
La construcció del nou santuari es va fer en un temps rècord, només 4 anys. Com va ser possible? Per començar els terrenys on es va construir ja eren del Consell General. Un any abans que el santuari cremés i quedés reduït a cendra i runa, el Consell General ja havia fet un concurs on s'hi havien presentat 13 projectes per fer-ne un de nou.
PATRONA
El 24 d´octubre de 1873 que el Consell General per decisió unànime de tots els seus membres es va declarar oficialment la Mare de Déu de Meritxell patrona de les Valls d´Andorra. Es va col.locar una làpida commemorativa. 
Fotografia abans del incendi, i posteriors.
Si vols saber més informació:https://vergedemeritxell.blogspot.com/2014/09/?m=1
Quantes marededéus 'oficials' hi ha de la Verge de Meritxell?
La que avui podem admirar al nou Santuari és una còpia que va ser beneïda el 2016, coincidint amb la celebració que va donar a Meritxell la categoria de Basílica Menor.
Abans d’aquesta, al Santuari Nou hi havia una reproducció feta per l’artista andorrà Jaume Rossa, que amb la benedicció de la nova al seu lloc, aquesta va anar a l’església parroquial de Canillo.
Abans que aquesta n’hi va haver una altra. Poc després de l’incendi, Sergi Mas es va encarregar de fer una còpia fidel a l’original. Va ser la primera que va anar a parar al nou santuari però el maig de 2005, un personatge que no hi tocaba gaire va cremar-la.
N’hi ha dues còpies més de Sergi Mas, una a l’hospital i l’altra al col·legi Janer.
Avui dia, una còpia del mateix Sergi Mas presideix la casa de colònies d’AINA.
Una quarta peça es pot admirar a la parròquia. Es tracta d’una reproducció d’Íngrid Forell. Va ser encarregada per Patrimoni, inicialment pel Santuari Nou però finalment va ser portada a l’Antic Santuari, reconvertit en museu amb el nom de Meritxell Memòria..jpg)
La imatge gótica
.jpg)
La talla que es va coronar el 8 de setembre del 1921 no és la nostra verge romànica del segle XII de sempre, sinó la talla gòtica de Meritxell que des del segle XVI fins als anys 1950 va ocupar el lloc central a l’altar major del segle XVI de Santa Maria, que va ser modificat el segle XVII de l’església de Meritxell. Durant més de 400 anys la talla gòtica de Meritxell era la que es venerava a l’església. Era més elegant (corresponia a la imatge Verge del Roser), sense esclops, portava un ram de flors i el nen als braços.
Significat del nom de Meritxell
L'arquitecte amb el sol damunt l’altar, va voler significar el nom de Meritxell, provinent probablement, del mot llatí meridiem, “migdia”, aquesta és la hipòtesi més acceptada. Tanmateix, davant la impossibilitat de corroborar-ho amb total seguretat, hi ha qui ha proposat Mari etxea, literalment la casa de la deessa Mari en basc.
Llegenda de la Verge de Meritxell
Hi ha una llegenda que explica el perquè es va construir l´esglèsia exactament en aquest lloc. Si la vols conèixer:
Diu la llegenda que el dia de Reis un pastor es dirigia a missa a Canillo i, en passar per on avui s’aixeca el santuari de Meritxell, va veure una gavernera florida en ple hivern. Aquest fet el va estranyar i s’hi va acostar. Aleshores, es va adonar que sota l’arbust hi havia una bella imatge de la Verge. Se la va endur a Canillo i la va posar sobre l’altar major. L’endemà, però, quan va obrir la porta de l’església la imatge ja no hi era: havia tornat a aparèixer al peu de la gavernera florida. La nit següent es va deixar la imatge tancada amb pany i clau a Encamp però, novament de dia, tornava a ser on l’havien trobat. Va ser aleshores que els vilatans van entendre el missatge i van construir una capella exactament al lloc on apareixia cada dia la imatge de la Verge.
I nosaltres, com a tradició, hem fet una foto any darrera any als nostres fills allà des que han nascut; aquí hi ha un resum d´algunes fotos.
MARE DE DEU DE L' ORATORI
L'oratori de les Bons és un petit adoratori a la Mare de Déu situat a Encamp, a la part alta de la zona de les Bons, al començament de l'antic camí ral de Canillo. Antigament, quan la carretera no existia, en aquest punt començava el tram més dur del camí ral en direcció a Meritxell i Canillo, per la qual cosa els vianants aprofitaven per descansar i resar una salve a la Verge.
Cada primer dissabte del mes de setembre, els encampadans celebrem la diada de la Mare de Déu de l’Oratori.
Explica la llegenda que l’oratori el van construir tres pagesos el segle XIX, fruit d’una promesa que van fer a la Mare de Déu: un dia mentre treballaven la terra, els va sorprendre una tempesta molt forta, i de la por que van passar van prometre a la Mare de Déu que si se’n sortien li farien un oratori.
Si vols més informació sobre les bons i l oratori de les bons mira aquesta entrada:https://zumbafrika.blogspot.com/2022/09/torre-o-castell-dels-moros-les.html?m=1
Muy interesante! Está explicado estupendamente. Había leído hace tiempo la historia, me ha venido genial, recordarla!
ResponderBorrar