sábado, 15 de octubre de 2022

PIC NEGRE, FURGONETA T1 ABANDONADA I CREU. PROMESA COMPLERTA





Feia molt de temps que volia fer aquesta sortida, arribar al pic negre, una zona preciosa per visitar i descobrir la famosa furgoneta icónica abandonada al camp de Claror, oxidada i  destartalada, que havia vist a tantes fotos.

Ara fa tot just dos anys del meu covid, que em va deixar un temps fora de combat, i  em va deixar seqüeles durant tres llargs mesos, em vaig quedar sense forces, i em vaig prometre a mi mateixa que quan estigués un altre cop com abans, visitaria aquest lloc, ja que tenia moltes ganes i suposava un gran esforç que no sabia si podria realitzar.

Finalment, just el mateix cap de setmana que feia exactament  dos anys del meu covid ,  aquest dissabte 15 d' octubre amb un temps esplèndid, ho he aconseguit. He arribat sortint des de Naturlandia per un carril al pic negre, 2.605 mts. El pic negre deu el nom a estar constituït per roques de pissarra negra, que li atorga aquest color.



      Pic negre

 Arribem des del Camp de Claror, anomenat també "calm" significa terreny pla, i  "claror",

 per la gran claredat que a la tarda el sol atorga a aquesta muntanya vista des de Sant Julià de Lòria. Camp Claror és una gran esplanada que a 2.600 metres d'alçada domina la parròquia de Sant Julià de Lòria i que és considerada pels geòlegs una forma de relleu fòssil, anterior a l'acció de les gelades.

 Al Camp Ramonet, a l'esquerra al costat de l' antena,  es troba la  furgo, i des de allà he arribat a la Creu, on he donat les gràcies per tornar  a ser jo mateixa i tenir la mateixa salut i energia que tenia abans. 


La pregunta que em feia sempre : Com va arribar aquesta furgo allà i perquè?





Quan arribem al pic negre, a 2.605 metres, seguint un carril a l´esquerra, al camp de claror semi soterrada sota unes roques, trobem una furgoneta Volkswagen T1 oxidada, plena de pintades , adhesius i trets de caçadors.  


Investigant la història d´aquesta furgoneta molt utilitzada als anys 70 com a element de treball o cotxe caravana, he trobat un testimoni que explica com va arribar allà.
En Tonet, Antoni Riba Gelabert, és un dels protagonistes de la història.

Hi pujaven quatre o cincs jeep Unimogs, amb cinc persones a cadascun d'ells i anaven a passar el dia a camp Claror, «en total uns 15 o 20 turistes al dia. Hi havia algun grup però la majoria eren particulars, sobretot francesos». Primer, paraven a fer un bon esmorzar a la Rabassa. Un cop a dalt, dinaven gaudint de les fantàstiques vistes del Principat que ofereix el lloc, «fèiem  fotografies i tornàvem cap a casa»

Explica que van veure que  no hi havia cap refugi  i van pensar que seria una bona idea crear un lloc per protegir-se en cas de mal temps, neu o tempesta, i a la vegada per fer de magatzem d' embotits o licors), llenya o provisions. «Pujàvem un dia si i un dia no, potser cada dia, i el que sobrava del dia anterior ho deixàvem allà».
Interior de la furgoneta
 





Així que van pujar una VWT1 vella, del any 57 i la van pujar a la muntanya. No va ser precísament una tasca senzilla ja que en aquella època el camí de pujada era molt més complicat que en l'actualitat. Ho van fer remolcant-la amb un jeep  Willis (de la Segona Guerra Mundial, que va  pertanyer a l’exèrcit francès)  i quan van arribar a dalt, van desmuntar el motor i la van falcar amb pedres.

Riba va plegar de les Excursions l'any 1987. A partir de llavors, s'ha utilitzat com a refugi, algun pastor l'utilitza per guardar-hi alguna cosa pel bestiar, però sobretot  per ser fotografiada com a símbol de la zona.
Altres versions apunten que ha estat utilitzada inclús per ràdio aficionats.

AMANTS DE LAS VOLKSWAGEN T1
La zona s'ha convertit en una ruta de peregrinació d'amants de les furgonetes clàssiques Volkswagen. Molts d'ells desitjosos de poder tenir algunes instantànies d'aquesta VW T1 hippy oxidada després del pas de tants anys a la intempèrie.

L'octubre del 2008, els Amics del Volkswagen de Catalunya, van posar a la nostra T1 una placa commemorativa amb motiu del 15è Aniversari dels Club Escarabats a Sac Andorra. 


BRETOLADA
 Fa poc, a principi de juliol del 2021 la furgoneta va estar assaltada per uns desconeguts, els quals la van lligar amb un cable a un dels vehicles 4x4 tirant d'ella fins a separar el xassís de la resta del vehicle i la van deixar partida en dos.


Davant la possibilitat que el comú es plantegí retirar-la,  un grup de motoristes de diferents procedències s'han trobat per recol·locar-la. Després d'unes dues hores de feina, entre una quinzena de persones que s'han acabat afegint a la trobada dels quatre inicials, van poder reconstruir el vehicle i col·locar-lo al seu lloc. Esperem que no la retirin i es mantingui com un símbol respectat per tothom.


COM ARRIBAR

Hi han vàries maneres d´arribar, des de Certers-costa seda-serra de la Creu, o  per prat primer es pot arribar, pero la ruta més horitzontal  és   pel camí de la Rabassa, seguint el sender pedregós que surt de la cota 2000 de Naturlandia, a prop de l’estació d’esquí i s’enfila muntanya amunt travessant boscos de pi negre, prats i estepes.  Es travessa la solana de Caborreu i, arribats al coll de Finestres, el camí no té pèrdua, hi ha una camí traçat de  rodes de centenars de tot terrenys. Els vehicles rodats han de seguir les normes, el caní traçat i no poden circular tot l' any només de maig a decembre . El camí no és difícil però és bastant  llarg, i no hi ha ombra, així que és millor no anar a l' estiu o un dia molt calurós.

Estem a la muntanya més alta de les que poden ser conquerides amb un vehicle motoritzat al Pirineu. Veiem el Monturull i el Pedrafita cap a l’est, la serralada del Cadí s’estén al sud, els cims andorrans i pallaresos cap al nord i a ponent.

 

SERRA DE LA CREU

Davant de la furgoneta, si segueixes un carril que baixa, arribes a una misteriosa creu blanca gegant, amb una inscripció al terra: jubileu 2000. La Creu està en una ubicació amb  unes vistes espectaculars. He trobat poca informació sobre aquesta creu   el nom és Creu de la Serra o Creu de l' obaga del Avier o  la creu de les tres parròquies ( Andorra, Sant Julià i Escaldes). 

La creu la va encarregar la parròquia de Sant Julià per celebrar el jubileu 2000, va ser i muntada per un ferralleria d' Andorra.

QUE ÉS EL JUBILEU?

A l'Església catòlica, el jubileu és una celebració que d'ordinari té lloc cada 25 anys i en què es concedeix la indulgència plenària. El jubileu catòlic pot ser ordinari o extraordinari. L'Any Sant ordinari, o any jubilar, és el celebrat en els intervals preestablerts mentre que l'extraordinari, o jubileu, és el proclamat com a celebració d'un fet destacat.


Un lloc preciós per visitar.




Un día intens per a recordar. Quasi 7 hores de senderisme, però ha valgut la pena!

19 comentarios:

  1. Me encanta tu blog, es genial y las rutas que explicas molan 😉😉

    ResponderBorrar
  2. Redactas muy bien,Peque y siempre nos enseñas cosas interesantes de tu querida Patria Chica .Enhorabuena,tu alegría de vivir aporta

    ResponderBorrar
  3. 😃😃 quina història més fantàstica!! Sortideta pendent! Me l'apunto! 💪

    ResponderBorrar
  4. Quina passada! Ruta apuntada per fer amb la família! 😃 I una història fantàstica!

    ResponderBorrar
  5. Bravo africa 👏👏👏👏👏👏

    ResponderBorrar
  6. Bravo áfrica 👏👏👏👏👏. Noelia

    ResponderBorrar
  7. Guaposssss, espectacular excursión !!! Bravooooo!!! 😘😘😘😘🎉🎉🎉🎉😍

    ResponderBorrar
  8. Pero que bonito lo has echo, me encanta!!! Nada cuando quieras ir a la montaña, ya sabes, yo salgo bastante, con amigos, alumnos. Una mas no importa, o dos, o tres, somos un grupo, que quien venga que venga
    Felicidadesss por este montaje Africa me encanta

    ResponderBorrar
  9. Me encantan tus rutas, cómo las explicas y las fotos geniales!!! Bravo África😍😘

    ResponderBorrar
  10. Gracias por informar cosas tan curiosas Africa, me alegro que ya estés en buena forma! Me encanta leerte,
    Un besazo desde Pamplona, Maite.

    ResponderBorrar
  11. Me encanta,una buena caminada,pero merece la pena por las impresionantes vistas que hay.😍

    ResponderBorrar
  12. Me encanta!!!Una gran caminada pero merece la pena para poder contemplar las impresionantes vistas.😍

    ResponderBorrar
  13. Per fi ho has aconseguit i gràcies a tú ara sé la història dels dos llocs.

    ResponderBorrar
  14. Qué bien explicado, iré seguro! Gracias por compartirlo :)

    ResponderBorrar
  15. A ver si me lleváis a alguna ruta de estas tan interesantes!!!

    ResponderBorrar
  16. Bravo! Fantastic. Petons. Bárbara García Carpi

    ResponderBorrar

DEJA TU COMENTARIO Y TU NOMBRE