Sabies que un dia com avui, al juliol de 1934 un excèntric personatge d'origen rus va aconseguir ser proclamat monarca però la seva aventura va durar tot just 10 dies? Ho va fer sense base històrica alguna i gràcies a les seves promeses de modernització de país.
Va tenir temps de decretar una Constitució, una amnistia general i una convocatòria d'eleccions. Va disposar fins i tot de bandera pròpia i va regnar sota el títol de Boris I.
La seva història és bastant desconeguda però molt curiosa.
COPRINCIPAT D´ANDORRA
El Principat d'Andorra té una de les formes de govern més peculiars del món. Es tracta d'un Coprincipat parlamentari, format per un cap de govern i per dos coprínceps: el bisbe d'Urgell i el president de la República Francesa. Així ha existit des del segle XIII (pareatge d'Andorra) fins als temps actuals.
Actualment, el Cap de Govern és Xavier Espot i els dos coprínceps d'Andorra són el arquebisbe Joan-Enric Vives, bisbe de La Seu d´Urgell, i M. Emmanuel Macron.
BORIS SKÓSYREV (o Skosyrew)
Nascut l'any 1896 a Vílnius (avui capital de Lituània, però en aquell moment era part de l'Imperi rus), Skósyrev pertanyia a la baixa aristocràcia russa i a una família de tradició militar. Utilitzava el títol de baró.
De molt jove va lluitar a la Primera Guerra Mundial amb lármada russa.. Va haver d'exiliar i va aconseguir l'asil polític dels britànics, (amb els quals ja havia col·laborat durante la guerra) i segons explicava, va fer tasques de espía pel rei i s'enrolà per dos anys a l'armada britànica.
Una altra fantasia que explicava: que havia estudiat a Oxford.
Va sobreviure falsificant xecs i, després de ser detingut, va ser expulsat d'Anglaterra en 1920.
Va viure als Països Baixos, on segons ell, va treballar per la casa reial (assegurava haver estat recompensat per S. M. la reina Guillermina I amb el títol de comte d'Orange, títol que sembla que s'inventà ell mateix) i també allà va passar per problemes financers i va cometre diversos fraus i estafes.
Viatja per França, Suïssa, Andorra i Espanya deixant una reguera de comptes impagades i xecs sense fons. Es va relacionar amb l’aristocràcia francesa i amb multimilionaris europeus i nord-americans amb un passat tan fosc com el seu. El 1924 és detingut a Dax ( França) i condemnat; en 1925 és extradit a Suïssa i, després de diversos mesos de presó, retornat a França, on també és expulsat i sembla que va viure a Italia i a França.
Aficionat als casinos i les dones (es va casar al 1931 amb la francesa Marie-Louise Parat, una marsellesa adinerada 15 anys més gran que ell (per regularitzar la seva situació). Mentres ella vivia a Saint-Cannat) se li coneixen dues presumptes amants amb les quals va arribar a Andorra.
LA CASA DELS RUSSOS
Una casa històrica, forma part del patrimoni cultural de Andorra. Situada a prop del casc antic de Santa Coloma, a un punt elevat i amb vistes sobre la vall,voltejat d’arbres i a tocar del riu d’Enclar.
És un xalet de granit aixecat entre 1915 i 1919 a Santa Coloma per un milionari nord-americà, Fiske Warren que va adquirir uns terrenys de Santa Coloma als vuit propietaris originals: en total, dues hectàrees, per fer una colònia georgiana de cases arrendatades. La colònia andorrana es dirà l’Enclau o Comunitat de Sant Jordi (que no va acabar de realitzar). Segons diuen, va ser ell qui va introduir el primer cultiu del tabac a Andorra.
El xalet, d´influència modernista, art noveau i novecentista, (projectat per Cèsar Martinell, un dels arquitectes catalans més importants de la primera meitat del segle XX) conegut com la Casa dels Russos perque el americà tenia contactes amb el matrimoni Popov, russos benestants, coneguts com russos blancs, que fugien de les revoltes bolxevics, (com Boris Skósyrev)
La senyora Popov va acabar abandonant el seu marit per anar-se’n amb l´americà.
Al 1941, després de la mort de Warren, el xalet va passar a propietat de la família Alemany, i al 1995, al seu actual propietari, com la torre dels Russos.
ANDORRA EN AQUELLA ÈPOCA
A Andorra al 1933 tot just vivien unes 4.000 persones en molt males condicions. L'economia es basava en la ramaderia i un incipient turisme; les comunicacions i infraestructures tercermundistes.
Era el darrer petit estat europeu que no havia iniciat el camí de Liechtenstein, Luxemburg o Mònaco, els nous paradisos fiscals europeus.
Això va desembocar el 1931 en una sèrie de vagues dels treballadors que construïen la central hidroelèctrica FHASA, i en una revolta popular a 1933, en la qual es reclamaven drets laborals i polítics (democratitzar el país).
Grups de joves d'aquest país van protestar contra la seva normativa electoral i van demanar el sufragi universal masculí i el dret de poder triar a qualsevol persona per a un lloc polític. Fins i tot, van arribar a ocupar per un dia la seu de Consell General. La revolta va ser durament sufocada pels coprínceps, i les reformes encara haurien d'esperar dècades.
Si tens curiositat per saber més coses de les vagues d´aquella època:
En aquella època existia un conflicte que enfrontava les forces andorranes i els plans annexionistes espanyols per part del govern espanyol i de Miguel Mateu Pla, conegut com a “Mateu dels ferros”, propietari de FHASA (Forces Hidroelèctriques d’Andorra, S.A.) Aquesta situació és la que va aprofitar Boris I per aconseguir els seu objectiu.
En aquella èpocs els coprínceps eren Albert Lebrun y Justino Guitart, bisbe de La Seu.
REGNAT DE BORIS I REI D´ANDORRA
Però com va arribar a ser rei?
Va entrar a Andorra al 1932 a través del seus amics russos al país, i aviat va tenir molts contactes amb responsables de la política andorrana i amb totes les classes socials.
Va arribar amb dues amants, la nord-americana Florence Marmon i la britànica Phyllis Peel Heard, instal·lades respectivament a l’hotel Parrilla d’Escaldes i a l’Oros d’Encamp.
Era un tipus culte, educat i amb coneixements d'idiomes. La distinció de la seva persona i el seu do de llengües li guanyaven fàcilment una gran simpatia.
Es feia anomenar gran Boris, comte d’Orange i baró de Skossyreff, defensor de la Fe i príncep sobirà i suprem d’Andorra,i lloctinent del rei de França.
També va realitzar sessions fotogràfiques per fer-ne postals monàrquiques: , tocat amb la barretina, treballant al seu despatx reial, passejant amb monocle i bastó... com un monarca exemplar.
Al maig de 1934, Boris va presentar a Govern d'Andorra un document en el qual justificava les seves intencions de governar i portar al país la riquesa, reformes, modernització, inversions estrangeres i el reconeixement de paradís fiscal. Una autèntica revolució en un país econòmicament dels més pobres d’Europa.
També prometia protecció al necessitat, ensenyament per a tothom i esport. Però res de jocs prohibits.
A canvi va demanar una recompensa: que el Consell General el proclamés Príncep d'Andorra.
Borís I imprimí deu mil exemplars de la seva Constitució i els va transmetre a les personalitats espanyoles i franceses. El bisbe d'Urgell, monsenyor Justí Guitart, desautoritzà totalment el pretendent en unes declaracions a la premsa lleidatana, en què deia que els únics coprínceps d'Andorra eren ell i el senyor president de la República francesa.
És expulsat d'Andorra: els estrangers tenien prohibit fer política.
Desde l'hotel Mundial de la Seu d'Urgell viu com un monarca i inicia una operació propagandística i parla a la premsa internacional.
Borís es posà en contacte amb diverses agrupacions legitimistes del sud de França i fa arribar els seus plans al representant del príncep Joan d'Orleáns, duc de Guisa, pretendent al tron de França. Afirma que el president francès no té drets com a copríncep d'Andorra; el veritable hereu és el pretendent a la Corona francesa, el duc de Guisa, afirmant que és el el seu cosí.
Un 8 de juliol de 1934 després d’un primer intent fracassat, aconseguiria convèncer Pere Font, síndic general, i de retruc la resta de consellers i s´autoproclama príncep sobirà d'Andorra, publica una Constitució, destitueix el Consell General convocant les primeres eleccions democràtiques per a l'1 d'agost, va decretar amnistía i va declarar la guerra al bisbe d'Urgell. El copríncep va declarar a la premsa que la proclamació de Boris I era il·legítima.
França va comunicar oficialment que no intervindria a Andorra; deixaria totes les decisions al Consell General i consideraria com a vàlida la monarquia de Borís I.
El dia 9 de juliol s'anuncià el Govern provisional i la nova Constitució, alhora es decretà absoluta llibertat política, religiosa i d'impremta.
El dia 10 de juliol, en una nova votació al Consell, l'adhesió monàrquica es repetí amb igual resultat, 23 vots a favor i un en contra, i establir la monarquia amb Boris I com a rei d'Andorra.
Acompanyat d'un fidel grup de col·laboradors adictes: la seva jove amant anglesa, la milionària nord-americana Florence Mazmon i el conseller Pere Torras Ribas; el candidat al tron andorrà s'establí a la Fonda Calons de Sant Julià de Lòria (una altra versió també afirma que es va establir al Hotel Valira d'Escaldes).
El conseller dissident, el batlle d'Encamp, Cinto, va acudir al bisbe Guitart d'Urgell i aquest
va denunciar a Boris per amenaces (li havia "declarat la guerra") i usurpació de funcions, i
va enviar a la Guàrdia Civil.
El seu regnat va durar nou dies , des de l’11 fins al 20 de juliol de 1934, quan la Guàrdia Civil el va arrestar al hotel Mundial de la Seu i el trasllada a Barcelona; després, a la pressó Model a Madrid, on se li va jutjar, curiosament, sota legislació espanyola per un acte comès en territori estranger. Se li aplica la llei de vagos y maleantes i és expulsat a Portugal.
 |
| Moment de la seva detenció |
Va estar empresonat a Madrid i, posteriorment, expulsat de territori espanyol. Mai més tornaria a Andorra, però el seu projecte seria la llavor del desenvolupament econòmic del Principat.
FINAL DE LA SEVA VIDA
Va estar a Berlín, de traductor, i a la policía militar a la II Guerra Mundial, a camps de reeducació a Sibèria, i finalment va aconseguir un carnet d´ídentitat alemany.
També va aconseguir que un diari el presentés com l'home que va salvar a Alemanya de la bomba atòmica. Una altra mentida.
Borís va viure quatre anys per Lisboa, Olhão, Tànger i Gibraltar.
Va acabar la seva vida a Boppard, Alemania, acompanyat de la seva esposa. Ella hi mor el 1965, i ell la sobreviurà fins al 1989, amb 93 anys, dos anys després d’haver ingressat en una residència d’avis.
Una tomba en aquesta ciutat té la inscripció «Boris von Skossyreff, 1900-1989»
Una altra versió-llegenda afirma que va morir a Poblet, com germà porter del monestir català.
BANDERA DE BORIS I
Aquesta és la bandera de l´Andorra de Boris I, al 1934.
Si vols saber la història de la bandera i l éscut d´Andorra clica aquest enllaç, també pots veure moltes fotos antigues:
LLIBRES
S'han publicat alguns llibres tot i que la seva història a Andorra és bastant desconeguda. La novel·la més interessant és la d'Antoni Morell (Borís I, rei d'Andorra; Barcelona: La Magrana, 1984); l'autor va dedicar el llibre a la seva àvia, que segons ell havia conegut personalment Skossyreff.
CÒMIC
La figura de Borís I també ha arribat a inspirar còmics molt imaginatius, com ara un de titulat Les muntanyes voladores, elaborat (2004) pel dibuixant Jan el protagonista s'enfronta ni més ni menys que amb un presumpte fill de Borís Skóssirev que planeja fer valer tots els seus drets dinàstics per apoderar-se ràpidament del principat d'Andorra, restaurar la monarquia i restablir el llinatge que va fundar el seu pare. El malvat no dubta, en aquest cas, de proclamar-se Borís IIEn el còmic de Jan, apareix Borís II instal·lant-se a la casa Museu Areny-Plandolit.
TEATRE
El novembre de 2006 es va estrenar a Barcelona l'obra de teatre Borís I (el rei d'Andorra) escrita per Beth Escudé i basada en la novel·la homònima d'Antoni Morell, que repassava els episodis més famosos de la història de Borís Skóssirev; patrocinada pel govern andorrà en col·laboració amb els grups teatrals Somhi Teatre i Ennev Teatre, fou dirigida per Ester Nadal i estrenada al Teatre Tantarantana.
L'obra fou molt ben acollida pel públic.
CERVESES BORIS CRAFT BEER
És una marca dd cerveses artesanes de la Cortinada (Ordino)
Super interesante la historia del breve reinado del rey de Andorra.
ResponderBorrarQué personaje!
Episodi històric molt interessant!!👍👏
ResponderBorrar