▼

sábado, 10 de julio de 2021

MIRADOR SOLAR A TRISTAINA. CREUSSANS. (ORDINO)


Aquest divendres 9 de juliol s ' ha inaugurat el Mirador solar de Tristaina , amb unes jornades obertes gratuites  al telecabina de Arcalís i al telecadira de Creussans. El Pic  de Peyreguils forma part del circ de Tristaina conjuntament amb el Pic de Costa Rodona, el Pic de Tristaina,  i el pic de Cabanyó.
El mirador, està situat al cim del pic de Peyreguils o Pic de Creussans, el límit entre Andorra i França, a 2.700 metres d´altitud.





Per arribar, es pot fer senderisme des de la estació de Ordino Arcalís, o bé agafar el telecabina de Arcalís fins a la Coma  i el telecadira de Creussans fins al port de Creussans  , i allà caminar uns deu minuts per la muntanya.
Telecadira Creussans

Telecabina Tristaina  (Arcalís)






Camí d' accès des del telecadira de Creussans fins al Mirador

La carretera de l´estació fins a La Coma està tancada al trànsit rodat del 3 de juliol fins al 12 de setembre, de 9h a 17,1 per afavorir l' ascensió de ciclistes. 
Accés gratuit amb el Forfait de Temporada de Grandvalira.
Els preus i promocions  dels telecabina i telecadira: https://ww1.ordinoarcalis.com/ca/creussans

MIRADOR-RELLOTGE SOLAR




Ideat per Joan Viladomat, l’Arquitecte Toni Riberaygua, l'Enginyer Civil Sergi Riba i l'Enginyer d'estructures Lluis Moya. Consta d’una esfera metàl·lica en suspensió de 25 metres de diàmetre i una amplada d’1,25 metres suspesa sobre el terreny i amb vistes als llacs de Tristaina i a la vall d’Ordino. Té 360 graus i una forma i funció de rellotge solar panoràmic.



El mirador  ret homenatge a Bonaventura Adellach. Des del Mirador Solar de Tristaina es pot contemplar el Pic d’Arcalís, també conegut com la Muntanya Solar, on es produeix un fenomen natural extraordinari una vegada a l’any. Cada 7 d’agost, a les 7:37 hores del matí, i des d’un punt exacte de la muntanya, el sol és visible durant tres minuts a través d’un gran forat que hi ha entre les pedres.
Aquest fenomen natural va ser redescobert per Bonaventura Adellach  durant les expedicions nocturnes al Pic d’Arcalís tot i que els antics habitants d’aquestes terres, ja sabien de l’existència d’aquest fenomen natural.

HORA SOLAR







El mirador, un dels més alts de la
Vall d’Ordino,  declarada Reserva de la Biosfera per la Unesco,
és també un rellotge solar en què l’asta central, de 27 metres i inclinada a 42,55º, marca l’hora sobre la pròpia circumferència. A més, aquesta inclinació correspon a l’altitud exacta del punt on es troba el mirador segons les coordenades geogràfiques. 
També ret homentage  al calendari solar que feien servir els pastors primitius per tenir noció del temps.
DIFERÈNCIA ENTRE HORA CIVIL I HORA SOLAR 
L'hora civil és l'hora oficial que regeix en una determinada zona de cada país. L'hora solar és la que marca la posició relativa de el sol respecte de cada lloc.
A l'hivern l'hora civil està una hora avançada a l'solar i a l'estiu dues hores.( a Espanya i Andorra)
Al arribar al mirador solar de Tristaina eren les deu del matí, i el rellotge marcava les XVIII.

VISTES PANORÀMIQUES
El mirador ofereix uns espectacular perspectiva privilegiada de tot el circ glacial de Tristaina i els tres llacs, així com vistes a llacs de França.



Vista dels tres llacs de Tristaina des del mirador.




Imatges del mirador de Tristaina nevat:





ESTANY DE CREUSSANS

El Estany de Creussans és  molt accesible des de la estació d' Arcalís, des de la Coma(2200 metres) amb una ruta marcada per anar caminant al estany a  2440 metres (45 minuts) o bé amb el telecadira.
La diferència entre llac i estany és una percepció de grandària, sovint són usats com a sinònims.



Estany de Creussans des del telecadira.


 El llac va  donar  nom a una espècie de planta aquàtica: isoetes creussensis. Descoberta al 2010.

LLACS DE TRISTAINA


Des de la Coma també podem accedir als circ del llacs glacials de Tristaina per una ruta de muntanya moderada marcada (en uns 45 minuts) 

Una excursió que es pot fer en família, tot i que hi han trams amb més dificultat, però val la pena la excursió  per veure tots els llacs, inclús per banyar-se. Les vistes són  espectaculars vsobre tot del llac més gran.
El més baix, el Llac Primer (a 2.249 metres) molt blau i envoltat de flors i liles. 











El 
Segon, el Llac del Mig a 2.298 metres i el més gran, 
 anomenat de Més amunt , a 2330 metres.
Més amagat está el quart llac, un petit llac encara més amunt, a 2437metres just a sota del pic de Tristaina ( 2878 metres)

Si no es vol agafar el telecabina, sortint del túnel a la carretera que arriba a l’estació d’Arcalís, tot just a la dreta, indicat per un rètol, podem agafar el camí que ens conduirà a el circ glacial de Tristaina, al qual arribes en poc més d' una hora, amb dificultat moderada.

El nom de Tristaina ve de Tris Stagnu, que significa que són estanys molt ben agrupats.


ESCULTURA O D' ORDINO
Escultura icónica representativa d'Ordino Arcalís




Nom de l'obra: Arcalís 91
L'autor de l'obra, Mauro Staccioli, representa l'oposició entre la llei natural (no la llei de la natura) i la llei de l'home, entre unes formes mínimes i la complicació de la naturalesa.
D'aquestes oposicions neix la vida. D'aquestes oposicions neix l'art. 
Aquesta obra està situada al paratge denominat "Punt Sublim" a l'estació d'esquí d'Ordino Arcalís, que a l´hivern és una pista d´esquí.
La circumferència, símbol de la perfecció i de l'eternitat, és una finestra a el paisatge que l'envolta i que juga amb la llei de la gravetat a l'estar col·locada com si estigués a punt d'iniciar el descens per la vall.
Es pot gaudir d´aquesta escultura tant a l´hivern com a l´estiu.









RUTA VERDAGUER
Una altra de les rutes destacades és la Ruta Verdaguer, és la ruta literària, l’excursió del poeta Jacinto Verdaguer,  (mossèn Cinto Verdaguer) d’entrada a Andorra, 
belles pàgines escrites de les seves llibretes de viatge.
El 25 d’agost de 1883, Verdaguer va entrar a Andorra a través d’aquest port d´Ordino, després de dies recorrent el Pirineu català. En aquell temps, el poeta duia a terme un estudi dels paisatges, el folklore i les llegendes dels Pirineus que li serviria d’inspiració per a alguns dels seus coneguts versos per crear una de les obres mestres de la literatura catalana, “Canigó”.

La Ruta de Verdaguer tracta de rememorar aquestes sensacions que va tenir el poeta aquella nit del 25 d’agost de 1883, quan el guia el va deixar sol al port de Creussans. La ruta transcorre de manera descendent des del capdamunt del telecadira de Creussans. Diversos plafons explicatius indiquen quin és el camí, per Llorts, Ordino i la Cortinada. La ruta té uns 1335 metres de desnivell i diversos punts d'interès al llarg del camí, com l’església de Sant Pere del Serrat o la Mina de Llorts.Si vols veure més informació sobre aquesta ruta:



Per veure més rutes per fer a Andorra mira les entrades del meu blog:






a 6 comentarios:

jueves, 8 de julio de 2021

BORIS I, REI D'ANDORRA

  

Sabies que un dia com avui, al juliol de 1934 un excèntric personatge d'origen rus va aconseguir ser proclamat monarca però la seva aventura va durar tot just 10 dies? Ho va fer sense base històrica alguna i gràcies a les seves promeses de modernització de país.
 Va tenir temps de decretar una Constitució, una amnistia general i una convocatòria d'eleccions. Va disposar fins i tot de bandera pròpia i va regnar sota el títol de Boris I.
La seva història és bastant desconeguda però molt curiosa.


COPRINCIPAT D´ANDORRA
El Principat d'Andorra té una de les formes de govern més peculiars del món. Es tracta d'un Coprincipat parlamentari, format per un cap de govern i per dos coprínceps: el bisbe d'Urgell i el president de la República Francesa. Així ha existit  des del segle XIII (pareatge d'Andorra) fins als temps actuals.
Actualment, el Cap de Govern és Xavier Espot i els dos coprínceps d'Andorra són el arquebisbe  Joan-Enric Vives, bisbe de La Seu d´Urgell, i M. Emmanuel Macron.

BORIS SKÓSYREV (o Skosyrew)

Nascut l'any 1896 a Vílnius (avui capital de Lituània, però en aquell moment era part de l'Imperi rus), Skósyrev pertanyia a la baixa aristocràcia russa i a una família de tradició militar. Utilitzava el títol de baró.
De molt jove va lluitar a la Primera Guerra Mundial amb lármada russa.. Va haver d'exiliar i va aconseguir l'asil polític dels britànics, (amb els quals ja havia col·laborat durante la guerra) i segons explicava, va fer tasques de espía pel rei i  s'enrolà per dos anys a l'armada britànica.

Una altra fantasia que explicava: que havia estudiat a Oxford.

Va sobreviure falsificant xecs i, després de ser detingut, va ser expulsat d'Anglaterra en 1920.

Va viure als Països Baixos, on segons ell, va treballar per la casa reial (assegurava haver estat recompensat per S. M. la reina Guillermina I amb el títol de comte d'Orange, títol que sembla que s'inventà ell mateix) i també allà va  passar per problemes financers i  va cometre diversos fraus i estafes. 

Viatja per França, Suïssa, Andorra i Espanya deixant una reguera de comptes impagades i xecs sense fons. Es va relacionar amb  l’aristocràcia francesa i amb multimilionaris europeus i nord-americans amb un passat tan fosc com el seu. El 1924 és detingut a Dax ( França) i condemnat; en 1925 és extradit a Suïssa i, després de diversos mesos de presó, retornat a França, on també és expulsat i sembla que va viure a Italia i a França.

Aficionat als casinos i les dones (es va  casar al 1931 amb la francesa Marie-Louise Parat, una marsellesa adinerada 15 anys més gran que ell (per regularitzar la seva situació). Mentres ella vivia  a Saint-Cannat)  se li coneixen dues presumptes amants amb les quals va arribar a Andorra.


LA CASA DELS RUSSOS


Una casa històrica, forma part del patrimoni cultural de Andorra. Situada a prop del casc antic de Santa Coloma, a un punt elevat i amb vistes sobre la vall,voltejat d’arbres i a tocar del riu d’Enclar.
És un xalet  de granit aixecat entre 1915 i 1919 a Santa Coloma per un milionari nord-americà, Fiske Warren que va adquirir uns terrenys de Santa Coloma als vuit propietaris originals: en total, dues hectàrees, per fer una colònia  georgiana de cases arrendatades. La colònia andorrana es dirà l’Enclau o Comunitat de Sant Jordi  (que no va acabar de realitzar). Segons diuen, va ser ell qui va introduir el primer cultiu del tabac a Andorra.

El xalet, d´influència modernista, art noveau i novecentista, (projectat per Cèsar Martinell, un dels arquitectes catalans més importants de la primera meitat del segle XX) conegut com la Casa dels Russos perque el americà tenia contactes amb el matrimoni Popov,  russos benestants, coneguts com russos blancs, que fugien de les revoltes bolxevics, (com Boris Skósyrev)
La senyora Popov va acabar abandonant el seu marit per anar-se’n amb l´americà.

Al 1941, després de la mort de Warren, el xalet va passar a propietat de la família Alemany, i al 1995, al seu actual propietari, com la torre dels Russos.


                          

ANDORRA EN AQUELLA ÈPOCA
A Andorra al 1933 tot just vivien unes 4.000 persones en molt males condicions. L'economia es basava en la ramaderia i un incipient turisme; les comunicacions i infraestructures tercermundistes.
Era el darrer petit estat europeu que no havia iniciat el camí de Liechtenstein, Luxemburg o Mònaco, els nous paradisos fiscals europeus.




Això va desembocar el 1931 en una sèrie de vagues dels treballadors que construïen la central hidroelèctrica FHASA, i en  una revolta popular a 1933,  en la qual es  reclamaven drets laborals i polítics (democratitzar el país).
Grups de joves d'aquest país van protestar contra la seva normativa electoral i van demanar el sufragi universal masculí i el dret de poder triar a qualsevol persona per a un lloc polític. Fins i tot, van arribar a ocupar per un dia la seu de Consell General. La revolta va ser durament sufocada pels coprínceps, i les reformes encara haurien d'esperar dècades. 

Si tens curiositat per saber més coses de les vagues d´aquella època:

En aquella època existia un conflicte que enfrontava les forces andorranes i els plans annexionistes espanyols per part del govern espanyol i de Miguel Mateu Pla, conegut  com a “Mateu dels ferros”, propietari de FHASA (Forces Hidroelèctriques d’Andorra, S.A.) Aquesta situació és la que va aprofitar Boris I per aconseguir els seu objectiu.
En aquella èpocs els coprínceps eren Albert Lebrun y Justino Guitart, bisbe de La Seu.

REGNAT DE BORIS I REI D´ANDORRA
Però com va arribar a ser rei? 

Va entrar a Andorra al 1932 a través del seus amics russos al país, i aviat va tenir molts contactes amb responsables de la política andorrana i amb totes les classes socials. 



Va arribar amb dues amants, la nord-americana Florence Marmon i la britànica Phyllis Peel Heard, instal·lades respectivament a l’hotel Parrilla d’Escaldes i a l’Oros d’Encamp.

Era un tipus culte, educat i amb coneixements d'idiomes. La distinció de la seva persona i el seu do de llengües li guanyaven fàcilment una gran simpatia.

Es feia anomenar gran Boris, comte d’Orange i baró de Skossyreff, defensor de la Fe i príncep sobirà i suprem d’Andorra,i lloctinent del rei de França.
També va realitzar sessions fotogràfiques per fer-ne postals monàrquiques: , tocat amb la barretina, treballant al seu despatx reial, passejant amb monocle i bastó... com un monarca exemplar.

Al maig de 1934, Boris va presentar a Govern d'Andorra un document en el qual justificava les seves intencions de governar i portar al país la riquesa, reformes, modernització, inversions estrangeres i el reconeixement de paradís fiscal. Una autèntica revolució en un país econòmicament dels més pobres  d’Europa. 
També prometia protecció al necessitat, ensenyament per a tothom i esport. Però res de jocs prohibits.

A canvi va  demanar una recompensa: que el Consell General el proclamés Príncep d'Andorra. 

Borís I imprimí deu mil exemplars de la seva Constitució i els va transmetre a les personalitats espanyoles i franceses. El bisbe d'Urgell, monsenyor Justí Guitart, desautoritzà totalment el pretendent en unes declaracions a la premsa lleidatana, en què deia que els únics coprínceps d'Andorra eren ell i el senyor president de la República francesa.
És expulsat d'Andorra: els estrangers tenien prohibit fer política.

Desde l'hotel Mundial de la Seu d'Urgell viu com un monarca i inicia una operació propagandística i parla a la premsa internacional.
Borís es posà en contacte amb diverses agrupacions legitimistes del sud de França i fa  arribar els seus plans al representant del príncep Joan d'Orleáns, duc de Guisa, pretendent al tron de França.  Afirma que el president francès no té drets com a copríncep d'Andorra; el veritable hereu és el pretendent a la Corona francesa, el duc de Guisa, afirmant que és el el seu cosí.

Un 8 de juliol de 1934 després d’un primer intent fracassat, aconseguiria convèncer Pere Font, síndic general, i de retruc la resta de consellers i s´autoproclama príncep sobirà d'Andorra, publica una Constitució, destitueix el Consell General convocant les primeres eleccions democràtiques per a l'1 d'agost, va decretar amnistía  i  va declarar la guerra al bisbe d'Urgell. El copríncep  va declarar a la premsa que la proclamació de Boris I era il·legítima. 

França va comunicar oficialment que no intervindria a Andorra; deixaria totes les decisions al Consell General i consideraria com a vàlida la monarquia de Borís I.

El dia 9 de juliol s'anuncià el Govern provisional i la nova Constitució, alhora es decretà absoluta llibertat política, religiosa i d'impremta.

El dia 10 de juliol, en una nova votació al Consell, l'adhesió monàrquica es repetí amb igual resultat, 23 vots a favor i un en contra, i establir la monarquia amb Boris I com a rei d'Andorra. 

Acompanyat d'un fidel grup de col·laboradors adictes: la seva jove amant anglesa, la milionària nord-americana Florence Mazmon i el conseller Pere Torras Ribas; el candidat al tron andorrà s'establí  a la Fonda Calons de Sant Julià de Lòria (una altra versió també afirma que es va establir al Hotel Valira d'Escaldes).

El conseller dissident, el batlle d'Encamp, Cinto, va acudir al bisbe Guitart d'Urgell i  aquest 
va denunciar a Boris per amenaces (li havia "declarat la guerra") i usurpació de funcions, i 
va enviar a la Guàrdia Civil.

El seu regnat va durar nou dies , des de l’11 fins al 20 de juliol de 1934, quan  la Guàrdia Civil el va arrestar al hotel Mundial de  la Seu i el trasllada a Barcelona; després, a la pressó Model a Madrid, on se li va jutjar, curiosament, sota legislació espanyola per un acte comès en territori estranger. Se li aplica la llei de vagos y maleantes i és expulsat a Portugal.

Moment de la seva detenció

Va estar empresonat a Madrid i, posteriorment, expulsat de territori espanyol. Mai més tornaria a Andorra, però el seu projecte seria la llavor del desenvolupament econòmic del Principat.


FINAL DE LA SEVA VIDA

Va estar a Berlín, de traductor, i a la policía militar a la II Guerra Mundial, a camps de reeducació a Sibèria, i finalment va aconseguir un carnet d´ídentitat alemany. 
També va aconseguir que un diari el presentés com l'home que va salvar a Alemanya de la bomba atòmica. Una altra mentida.
Borís va viure quatre anys per Lisboa, Olhão, Tànger i Gibraltar.
Va acabar  la seva vida  a Boppard, Alemania, acompanyat de la seva esposa. Ella hi mor el 1965, i ell la sobreviurà fins al 1989, amb  93 anys, dos anys després d’haver ingressat en una residència d’avis.
Una tomba en aquesta ciutat té la inscripció «Boris von Skossyreff, 1900-1989»



Una altra versió-llegenda afirma que  va morir a Poblet, com  germà porter del monestir català. 


BANDERA DE BORIS I
 

Aquesta és la bandera de l´Andorra de Boris I, al 1934.

Si vols saber la història de la bandera i l éscut d´Andorra clica aquest enllaç, també pots veure moltes fotos antigues:
historia-de-la-bandera-i-l-escut-d-andorra.html

LLIBRES
S'han publicat alguns llibres tot i que la seva història a Andorra és bastant desconeguda.  La novel·la més interessant és la d'Antoni Morell (Borís I, rei d'Andorra; Barcelona: La Magrana, 1984); l'autor va dedicar el llibre a la seva àvia, que segons ell havia conegut personalment Skossyreff.

  


CÒMIC
La figura de Borís I també ha arribat a inspirar còmics molt imaginatius, com ara un de titulat Les muntanyes voladores, elaborat (2004) pel dibuixant Jan el protagonista s'enfronta ni més ni menys que amb un presumpte fill de Borís Skóssirev que planeja fer valer tots els seus drets dinàstics per apoderar-se ràpidament del principat d'Andorra, restaurar la monarquia i restablir el llinatge que va fundar el seu pare. El malvat no dubta, en aquest cas, de proclamar-se Borís IIEn el còmic de Jan, apareix Borís II instal·lant-se a la casa Museu Areny-Plandolit.

TEATRE
El novembre de 2006 es va estrenar a Barcelona l'obra de teatre Borís I (el rei d'Andorra) escrita per Beth Escudé i basada en la novel·la homònima d'Antoni Morell, que repassava els episodis més famosos de la història de Borís Skóssirev; patrocinada pel govern andorrà en col·laboració amb els grups teatrals Somhi Teatre i Ennev Teatre, fou dirigida per Ester Nadal i estrenada al Teatre Tantarantana.
L'obra fou molt ben acollida pel públic.

CERVESES BORIS CRAFT BEER
És una marca dd cerveses artesanes de la Cortinada (Ordino)




























a 2 comentarios: