Al mes de maig d' aquest any, una notícia ens sorprenia: un avistament d´un os bru a Andorra, a La Cortinada, a tocar de la carretera i molt a prop de vivendes, a primera hora del matí, on va poder ser gravat per una persona, i posteriorment pels banders. Si vols veure les imatges gravades:
Es tracta d’un mascle jove d’uns 4 anys de més de 150 quilos de pes sense nom, (però podria ser que França o Catalunya sí que el tinguessin identificat)., que hauria trepitjat Andorra per primera vegada. L’animal hauria baixat al fons de vall, per evitar la neu i buscar herba per menjar. S’hi hauria atrevit per ser primera hora del matí i no detectar presència humana, però s’hauria fet enrere en veure algunes persones. Com que són de naturalesa discreta,l' os ha tornat al bosc perquè s’hauria espantat.
En ser un exemplar tan jove, segurament hauria penetrat en territori andorrà perquè hauria estat foragitat per un mascle més gran. Per això, ara estaria buscant un territori propi, una femella per reproduir-se i una millor alimentació. Els ossos es mouen molt, poden arribar a fer fins a 40 quilòmetres en un sol dia, així que segurament se n’ha anat cap a França perquè Andorra se li ha quedat petita.
L’os bru ha tornat a Andorra. Després que l’any passat es detectessin onze indicis de presència, tots ells corresponents al mateix exemplar, el Tuc. En aquesta època de l’any, acabada la hibernació, els ossos reprenen l’activitat.
UNA MICA D´HISTÒRIA. L´OS BRU AL PIRINEU. UNA REPOBLACIÓ EXITOSA.
Fa molts anys, l’os bru (Ursus arctos) o Oso pardo era l’animal més gran i més fort de tots els que vivien en aquestes serralades dels Pirineus, el carnívor més gran d´Europa.
Als anys vuitanta l´os bru es va extingir a les àrees central i oriental d’aquesta serralada, (encara és una espècie amenaçada) i l’any 1996 es van introduir exemplars provinents d’Eslovènia, amb una subvenció del programa Life de la Unió Europea de conservació i protecció d’espècies. Des d’aleshores la població d’ossos ha augmentat i s’ha establert als boscos pirinencs.
Com que és una espècie en perill d’extinció i reintroduïda, eliminar-lo està considerat un delicte penal, tant a Andorra com als països del voltant.
Tot i les protestes per part dels ramaders de les valls franceses, es van alliberar a Melles dos exemplars: les osses Ziva i Melba. Un any després, el 1997, es va reintroduir el mascle Pyros. El 2006 es van alliberar cinc nous exemplars procedents també d´Eslovènia. Van ser quatre femelles, dues d´elles encara viuen. Hvala i Sarousse, i un sol mascle, Balou, que va morir per l’impacte d’un llamp el 2014.
En Goiat, un os bru que, procedent d’Eslovènia, va ser alliberat el 6 de juny del 2016 a Isil, al català parc natural de l’Alt Pirineu, amb l’objectiu de posar fi al monopoli sexual d’un altre plantígrad també d’origen centreeuropeu, Pyros, a qui es considera el pare de bona part dels plantígrads que han nascut els darrers anys a la serralada. A en Goiat se’l considera el responsable dels atacs als ramats, majoritàriament a la Vall d’Aran, però també a la Ribagorça i al Pallars, que han acabat amb la mort d’alguns exemplars de cavalls i ovelles. Les envestides del plantígrad queden lluny d’Andorra, com també queden lluny la resta d’ossos que viuen als Pirineus.
Amb l’alliberament del Goiat, el 2016 s’havien acabat les reintroduccions, però França té previst fer-ne de noves. Serà a l’octubre d’aquest any, als Pirineus Atlàntics, una zona on la presència de l’os és més escassa.
GRUPS I TÈCNIQUES DE SEGUIMENT
És habitual que el Cos de banders del Principat facin rutes pels boscos per intentar trobar restes d’algun dels plantígrads que viuen prop del Principat: a l’Arieja i Catalunya.
Juntament amb els dels països veïns, els nostres tècnics fan el seguiment dels rastres que deixen els ossos (petjades, pèls i excrements principalment), però encara no n’hi ha cap que s’hagi instal·lat al Principat.
El pas per Andorra s’inclou a la llista de les actuacions de seguiment i conservació de l’os bru dutes a terme durant l’exercici passat elaborat pel GSTOP, que recull els rastres de presència de l’animal a Andorra, Catalunya, França, l’Aragó i Navarra. En tot el Pirineu, a tots dos vessants, s’han detectat un total 2.584 indicis o rastres.
El GSTOP està format per representants del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, i del cos d’agents rurals catalans, el Conselh Generau d’Aran i els governs d’Andorra, França, l’Aragó i Navarra.
PRESÉNCIA ESPORÀDICA AL PRINCIPAT. AVISTAMENTS A ANDORRA
Ja al Manual Digest, datat el 1748, Antoni Fiter i Rossell escriu que a Andorra hi ha “alguns ossos”.
L’os va fer acte de presència l´any 2004 a les muntanyes d’Andorra després que aquest animal es donés per extingit en aquesta zona als anys 40. Es creu que l' os Boutxí, un dels autòctons del Pirineu, l’any 2004, va atacar un vedell a la vall de Ransol, a prop de Canillo (un mes abans s’havia vist la seva presència a la carretera de Montaup). Aquella va ser la primera i única vegada que es va produir un atac d’os a Andorra des que es va posar en funcionament el programa de reintroducció d’aquesta espècie al Pirineu.
Boutxí, ho va fer com a mínim dos cops l’any 2006. Va accedir dues vegades a la parròquia de Canillo i en una de les seves incursions es va situar a uns 10 metres d’un habitatge de Plans.
El juny del 2012, però, una persona que caminava per la muntanya i experta en animals va assegurar a Patrimoni Natural haver vist a una distància de 200 metres un exemplar.
Els banders van trobar el setembre del 2014 restes de femtes d’os bru a la parròquia d’Ordino, al nord del Principat.
Al 2020 un exemplar d'os bru, va ser avistat per un excursionista a la muntanya de Tor, al terme municipal d'Alins (Pallars Sobirà), a 400 metres del territori andorrà.
El passat 19 de juny de 2023 un os va ser albirat pels banders a la zona del parc natural de Sorteny. Són les primeres imatges d’un os viu en llibertat al país, després que el 1942 s’obtingués la darrera fotografia d’una ossa a prop de la frontera andorrana. Es van trobar petjades a la zona d’Envalira, Incles i la Coma de Ransol. I setmanes més tard, a la zona del Comapedrosa.
Aquest any 2024 s´ha confirmat la presència d’os bru amb 11 indicis al nord d’Andorra. Tots corresponen al mateix animal. Primer, a l’abril, es van apreciar petjades sobre neu a la zona d’Incles i Ransol, i després es va desplaçar cap a Sorteny. Es diu Tuc, és un mascle de 7 anys, jove entre els adults, ja que poden arribar als 20 o 25 anys Medeix 1,90 metres d’alçada i pesa uns 250 quilos. Viu entre el Pallars i l’Arieja, tot i que segurament encara està en període de buscar territori fix. Per això entra i surt d’Andorra, sempre de pas. De moment, no se l’ha vinculat amb cap atac ni a la ramaderia ni als humans. És discret, es mou de nit i ningú el va veure, fins i tot sabem que va passar pel costat d’un ramat i no va fer res, assegura el cap de banders
MAPA D´AVISTAMENTS I PRESÈNCIA D´OS BRU A ANDORRA.
REALITZAT PEL MEU FILL DANI BARBADO, ESTUDIANT DE GEOGRAFIA I MEDI AMBIENT A LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA (BELLATERRA)
PERQUE NO S' INSTAL.LA A ANDORRA L' OS BRU
Actualment, segons els càlculs del cens combinat de l’os bru al Pirineu fet cada any pels serveis del ministeri de Medi Ambient andorrà, espanyol i francès es considera que a la serralada dels Pirineus hi ha 43 exemplars.
Malgrat aquest increment significatiu en el nombre d’exemplars, l’os bru potser no acaba d´instal·lar a Andorra, ja que vol tranquilitat i a les muntanyes del Principat hi ha una forta presència humana. Mentre totes les valls d’Andorra estiguin ocupades pels humans no hi haurà una població estable de plantígrads al Principat.
Els experts asseguren que l’os és un animal molt discret, fet que complica la seva observació, i en la majoria de casos la seva presència es coneix gràcies als rastres que deixa.
L’hàbitat també influeix en el fet que els óssos decideixin establir-se en unes valls i no en altres. Recorden que la veïna Arieja, conjuntament amb el Pallars i l’Aran, són els territoris amb més presència d’os, són més rics perquè hi ha més faig i roure, i hi viuen els ossos, ja que són omnívors, la seva dieta està formada per vegetals, mel, carronya, petits vertebrats i insectes. Moltes vegades es té una concepció errònia de l’os bru, ja que es pensa que és un animal depredador, quan, en realitat, s’alimenta principalment de matèria vegetal i només un baix percentatge és d’origen animal (animals domèstics i de caça). Aixó no impedeix que si es troba amb bestiar pugui atacar-ne algun exemplar, ja que busquen proteïna per fer front al període d’hibernació.
Els banders expliquen que, a causa del bon temps, els ossos han acabat la hibernació abans d’hora i ja s’estan movent.
Tot i que sembla que la seva supervivència als pirineus pot estar garantida uns anys més, el seu pas per Andorra és baix, però preveuen que augmentin els indicis detectats i en el futur el nombre d’exemplars al conjunt del Pirineu, ja que no tenen depredadors naturals.
RECOMANACIONS DELS BANDERS PER A EXCURSIONISTES, MUNTANYENCS, CAÇADORS O PESCADORS EN EL CAS DE TROBAR-SE UN OS.
D´entrada, l’os bru no és agressiu, té por dels humans i és més aviat tímid.
“En cas de veure un os, no intenteu atansar-vos-hi, fins i tot si el teniu a una distància considerable, ja estigui sol o amb les cries” i “allunyeu-vos-en progressivament, apartant-vos tant com pugueu del trajecte de l’animal en la seva fugida. No correu. Mai hem de cridar ni amenaçar-lo. S'ha de intentar mantenir la calma ”.
“L’os té por de l’home. Tot i així, la seva força física el pot fer perillós, com tot animal salvatge de mida considerable (cérvol, porc fer...), quan se’l sorprèn o se sent amenaçat”. Amb tot, “l’os és discret per naturalesa, sobretot envers l’home” i “té bona oïda, molt bon olfacte i un sentit de la vista discret. Si us sent o detecta la vostra olor, buscarà la manera d’evitar-vos. i fugir per evitar confrontacions”.
“Si porteu un gos” i cal “mantenir-lo al vostre costat i no deixeu en cap cas que pugui provocar l’os”. Quan caminem per territori de l’ós és important fer-nos notar parlant amb veu alta, caminant tranquil·lament i estant atents al nostre voltant, sense sortir dels senders senyalitzats. Si anem amb gos és portant que vagi lligat o controlat al nostre costat.
“Si us trobeu un os a curta distància (menys de 50 metres), ajudeu-lo que us identifiqui, feu-vos presents amb calma, parlant i movent-vos”.
Si un os s’aixeca sobre les potes del darrere, això no és un signe d’agressivitat. L’os és curiós i s’alça per intentar reconèixer millor les olors i identificar-vos millor”.
Els experts asseguren que coincidir directament amb un os a la muntanya és gairebé impossible i, en aquest cas, la reacció més habitual de l’animal és allunyar-se. En el cas que no fos així, és important moure’s sense fer moviments bruscos, i evitar bloquejar les vies que l’animal pugui utilitzar per fugir. Si es tracta d’una femella amb cadells, o bé un cadell aparentment sol, és crucial no interposar-se, ja que hi ha risc que la situació es converteixi en violenta.
Després de molts segles de convivència amb l’home, l’ós ha après a evitar els contactes amb les persones i no les veuen com a possibles preses.
Cada os té la seva personalitat i es comporta d’una manera diferent, una mica com les persones, i sobretot són més perillosos si es tracta d’una femella amb cadells. No tots els ossos són conflictius.
LA FESTA DE L'OSSA
La Festa de l’ossa és, una representació en forma de comèdia. Es una representació festiva, però també sarcàstica, crítica i qüestionadora.
L’ossa és un símbol. Quan atrapem l’animal en realitat estem lluitant contra totes les dificultats que se’ns han presentat. Ho fem treballant plegats i amb bon humor, amb l’enginy del nostre poble i les eines que hem desenvolupat.
Tenim dos festes arrelades al territori: El ball de l’Ossa d’Encamp, que se celebra el dilluns de Carnaval, i L’última ossa d’Ordino, que té lloc la primera setmana de desembre.
El perquè són osses i no ossos és un misteri, no hi ha cap teoria.
Si vols saber una mica d´història sobre les festes de l´ossa:
https://www.cultura.ad/historia-festes-ossa-andorra
BALL DE L´OSSA A ENCAMP
https://www.cultura.ad/ball-ossa-encamp
L´ÚLTIMA OSSA A ORDINO
https://www.cultura.ad/ultima-ossa-ordino
FESTES DE L´OSSA A ALTRES PARRÒQUIES I A FRANÇA
https://www.cultura.ad/fetes-ours-france
Les Festes de l’ossa estan incloses a l’Inventari general del patrimoni cultural del Govern d’Andorra com a béns immaterials i, des del novembre del 2022, han estat reconegudes com a Patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO.
LLEGENDES SOBRE OSSES A ANDORRA
CURIOSITATS
Tot i que aquests animals passen per Andorra molt de tant en tant, han deixat la seva empremta no només a les monedes i segells, també als mapes i als plànols del nostre país.
TOPONÍMIA
Tenim coves, fonts, canals, forats i clots de l’Ossa, i també un riu i un pic d’Os repartits al llarg i ample del Principat. Racons on segurament, en el passat, era “fàcil” de veure’n o com a mínim són zones de pas natural de l’os.
A Sant Julià de Lòria s’hi troba la cova de l’Ossa, a la zona de Rocafort, pujant per la carretera de Fontaneda. Es troba a uns 1.034 metres sobre el nivell del mar .llegenda-cova-l-ossa_1_4678559.html
La canya de l’Ossa també és una cova, molt a prop de Sornàs (Ordino), tot i que pertany a la parròquia de la Massana, on també hi ha la font de l’Ossa, el bosc de l’Obaga de l’Ossa i el canal de l’Ossa.
A Encamp, tenim el Parc de l´Ossa, recentment inaugurat.
També hi ha una ruta de senderisme a Encamp que es diu el camí de l’Ossa. Es tracta d’un itinerari difícil, de 36 kilòmetres, i amb 2.123 metres de desnivell. S’inicia a la plaça del Consell d’Encamp i travessa la Vall del Madriu-Perafita-Claror, Patrimoni de la humanitat des del 2004. Es necessiten dos dies per recórrer-lo, incloent-hi una nit al refugi de l’Illa.
bravo dani molt bon article!!!!!
ResponderBorrarMuy interesante!!
ResponderBorrar