viernes, 16 de febrero de 2024

EL CARNAVAL A ANDORRA




 Algunes de les  activitats de carnaval a Andorra, a part de les desfilades de les Rues a totes les parròquies (pots veure la meva participació durant molts anys a l´entrada:https://zumbafrika.blogspot.com/2021/02/el-carnaval-andorratradicions-mis-ruas.html )

són les festes infantils amb tallers, balls, actuacions i activitats per a la mainada,  així com amb els actes amb més tradició, com la penjada del carnestoltes, el robatori de l´olla de brou a les cuineres, la baixada d´arlequins, l´operació del Carnestoltes, el Judici i crema del rei Carnestoltes com a cloenda del Carnaval.

Respecte a la gastronomia, a l´època de Carnaval, és típic l'all i oli de codony, el trinxat de col i trumfa, les sardinades, les calçotades i la cansalada (la matança del porc). Un costum dels joves a Andorra, ara desaparegut, era la menjar  les Captes, el dijous gras de Carnaval. Els joves demanaven per les cases botifarra i ous, que després menjaven tots junts.


ENCAMP

De totes les celebracions de Carnval a Andorra, la d’Encamp és la més popular i la que compta amb dues farses carnavalenques: el judici dels contrabandistes i el ball de l’Ossa, que  ja es feien a començaments del segle xx.

Amb les migracions cap al sud de França a la dècada dels anys vint,  decauen algunes celebracions tradicionals. Passats uns quants anys, durant la dècada dels cinquanta tornen a reinventar-se alguns elements festius del Carnaval d’Encamp. Rossend Marsol, conegut pel seu pseudònim Sícoris (1922-2006), era un periodista i escriptor andorrà que es va distingir per la seva dedicació a les festes populars i tradicionals. El ball de l’Ossa d’Encamp i la Cavalcada de Reis conjunta d’Andorra la Vella i Escaldes són dues de les herències que va deixar.

El Carnaval d’Encamp va ser inclòs pel Govern d’Andorra el 23 de juny del 2010 com a bé immaterial del patrimoni cultural d’Andorra.

Actualment el ball de l’Ossa a Encamp es celebra el dilluns de Carnaval, el dia abans es representa "El judici dels contrabandistes" i el dia següent toca escenificar l’operació del Carnestoltes, una representació en la qual s’escenifica a la plaça pública la matança del porc. 

El Carnaval d’Encamp inclou, també els balls de nit, la penjada del rei Carnestoltes i la desfilada de comparses  pels carrers del poble.

A la resta de parròquies també hi han moltes tradicions per Carnaval,  a Sant Julià, Ordino, La Massana, Canillo, inclús al Pas de la Casa. Aquí teniu un video molt interessant del Carnaval d'Ordino dels anys 50.

ACTES PREVIS AL CARNAVAL

REUNIÓ DEL CONSELL DEL BULL

15 dies abans del Carnaval, es reuneixen a la sala del Consell de la Casa de la Vall els casats que pertànyen a la Consòrcia de Casats; la reunió és El Consell del Bull (es menja botifarra negra) i s´organitza el Carnaval. És l´unica entitat amb dret de reunir-se a la sala del Consell. 

La Consòrcia de Casats és una germandat molt antiga (1777) que tenia per funció ajudar-se en cas de necessitat econòmica, assistència en malalties, defuncions etc.

DIA DE LA CANDELERA

El 2 de febrer , Mare de Déu de la Candelera, es fa la benedicció de candeles a les esglésies. Quaranta dies després de Nadal, l’Esglèsia commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem (a la tradició jueva, les mares havien d’esperar-se quaranta dies després del part per purificar-se i fins aleshores no podien presentar el nadó davant les autoritats religioses). També és la data assenyalada per desmuntar el pessebre.


També és creu que és el dia que l´ós que ha estat hivernant tot l'hivern es desperta. Són tants els dies que han passat des que va començar l’hivern, com els dies que queden perquè s’acabi. Com diu el refrany: Quan la Candelera plora, l'hivern és fora; quan la Candelera riu, som a s'estiu.


A França és una costum antiquíssima la de menjar creps a la llum de les candeles, envoltats de la família o amics, per assegurar la prosperitat . Si vols saber perquè: /dia-de-la-crepe-la-chandeleur-francia/11882


El dia següent antigament es celebrava Sant Blai, (al qual es demanava tenir bones collites) era costum de no treballar i de fer festa, no es podien fer les feines de la casa, ni escombrar ni fer el llit. Tant sols donar de menjar al bestiar i poca cosa més (es creia que Sant Blai castigava amb mal de coll a qui ho fes). Pel matí s’anava a la missa de l’Alba per tal de beneir els aliments i a la tarda hi havia ball a la Casa Comuna. 


LA PENJADA DEL CARNESTOLTES

La tradicional penjada del Carnestoltes en una plaça cèntrica de la parròquia dona pas a totes les activitats del CARNAVAL. 

La penjada de Sa Majestat el Carnestoltes és un acte on la sàtira social i política té un pes destacat i que marca el guió de la resta de representacions.

EL JUDICI DELS CONTRABANDISTES

El judici dels contrabandistes és una farsa carnavalesca que trobem a principis del segle xx  en diversos pobles d’Andorra, com a Canillo, Encamp i Ordino amb els arlequins de protagonistes, totes es van anar perdent per les migracions. Encamp la varecuperar a meitat de segle, mentre que Ordino no ho va fer fins al 2017 i Canillo no l’ha tornada a celebrar.
El contraban formava part de la vida d’Andorra, però no era considerat com una cosa delictiva, sinó com una feina que ajudava l’economia familiar, estava acceptada socialment.

La trama de l’escenificació del judici dels contrabandistes a Encamp és la mateixa ara que cinquanta anys enrere. L’obra comença quan alguns joves disfressats de contrabandistes carregats corren pels carrers de la parròquia perseguits per la guàrdia civil o el servei d’ordre de la parròquia (dos policies amb boina i escopetes, i en el cas d´Encamp són arlequins) .



Els Contrabandistes, que també sortien a Canillo per Carnaval: aquesta fotografia és de la primera meitat del segle XX.


Els policies els enxampen i els porten fins a la plaça del poble, on els esperen dos jutges. En el trajecte de baixada fins al cap de parròquia, van aturant-se a tots els bars dels diferents pobles, cosa que fa que arribin al lloc una mica beguts. Arriben a la plaça enmig del soroll de trets d’escopetes i comença la representació amb els dos jutges com a protagonistes i diàlegs basats en la burla i les crítiques a l’actualitat social i política. al final descobreixen que els contrabandistes porten sostenidors i  calces i els condemnen a ballar el Contrapàs enmig de la plaça acompanyats per la gent del poble. tots els actors, els guàrdies, els jutges, els advocats, el fiscal, són  jovent i membres de la Comissió de Festes.

Els balls de l’Os o de l’Ossa (al Pirineu s´anomenava ossa sigui mascle o femella) és una representació d´origen llegendari i la trobem en molts pobles dels Pirineus i zones de muntanya. Es relaciona amb l’època d’hibernació d’aquest animal i també com a figura mitològica, símbol de la relació de la humanitat amb la natura. A Andorra la teatralització de l’ossa  la trobem representada, a Encamp, i  a Ordino. Altres referències escrites parlen que hi havia més parròquies que també la feien, com Escaldes o Andorra.

Ball de l´Ossa a Encamp,Arxiu Sra Rosa Mari Xech.


Ball de l' Ossa a Encamp, 1973


         Ball de l'Ossa a Encamp, anys 80.

L’ossa d’Ordino es representava fa més de 100 anys i es va recuperar l’any 1985, s’escenificava per Sant Esteve. L’any 1992 es va representar per darrera vegada i no va ser fins l’any 2017 que ha tornat a representar-se a la plaça el primer cap de setmana de desembre. 

El Ball de l'Óssa és probable que s'hagués iniciat a l'edat mitjana. Des de la dècada del 1950, aquesta representació segueix un guió escrit per Rossend Marsol 'Sícoris'. 

El ball de l’Ossa és una representació carnavalesca en què el poble caricaturitza les classes socials, mofant-se tant dels rics com dels pobres, amb referències constants a la màxima actualitat de la vida social i política de la parròquia.

La sàtira explica com els dallaires del poble posen fi a l’última ossa d’Ordino. La peça narra com uns senyors arriben al camp en un cotxe tirat per cavalls i contracten uns homes perquè dallin l’herba. Els mandrosos dallaires (segadors) es barallen entre ells i canten cançons populars. L’olor d’una cistella de menjar atrau una ossa ferotge. Després d’una gran lluita, uns caçadors aconsegueixen abatre a trets l´ós.. Enmig de la farsa apareixen dos personatges, el Fregó i la Fregona, dos servents que porten menjar als joves dallaires . Si vols saber més coses sobre el guió del Ball de l Óssa clica aquest enllaç El-ball-de-l-ossa

El ball, que consisteix en una mena de contrapas, comença primerament el caçador amb l’óssa, al qual segueixen els dallaires (segadors), després els senyors i últimament la fregona, acabant per ballar-lo tots els presents, formant al final llarga y desigual sardana.

 ELS ARLEQUINS DE  CANILLO


És la festa més antiga de Canillo i està documentada almenys des del segle XIX. Sembla ser que la tradició hauria arribat per la influència del sud de França, on antigament molts canillencs es guanyaven la vida. Els arlequins són l’element dinamitzador de les festes de Carnaval a Canillo, els encarregats de fomentar la gresca d’aquests dies.

Antigament a Carnaval ja existien arlequins que robaven olla del brou i espantaven a la gent, amb un fuet a la mà que es feia espetegar al terra. Destaquen per la riquesa i ornaments del vestuari.  El vestit d’arlequí es feia a partir de roba blanca i retalls irregulars i geomètrics elaborats a partir d’altres peces de roba de colors vius i contrastats. La cara es cobria amb una màscara de tela i un barret pla al cap o caputxa. Al vestit, s’afegien  braçalets amb campanetes o cascavells en especial als turmells i als canells. Tot plegat per fer el màxim soroll possible i espantar la gent.

Als anys 70 es feia una rua nacional arreu del país amb carrosses procedents de totes les parròquies. 

Actualment, es fa una desfilada d´Arlequins a l’avinguda principal de Canillo i posteriorment els arlequins continuen la gresca a Ransol, Soldeu i a Prats, on és tradició que algunes cases els ofereixin un berenar.

EL ROBATORI DE L´OLLA

Antigament, Dilluns de Carnestoltes els nois del Poble es dedicaven a robar les olles de brou. Per aconseguir-ho, uns vigilaven els moviments de les mestresses, els altres intentaven distreure amb cançons i xerrades, mentre uns tercers els robaven l’olla que tenien al foc. Les tècniques eren d’allò més enginyoses i havien arribat fins al punt d’aconseguir fer pujar les olles per la xemeneia. Alguns cops aquesta malifeta anava acompanyada d´un ball que dansaven en filera, i ho feien de manera ordenada, tots agafats de les mans i vestits de consellers generals.

Un cop amb l’olla en el seu poder, feien la paradeta a la plaça i se la menjaven amb tot el jovent. Les dones procuraven per tots els mitjans impedir que els robessin l’olla, ja que no tenien cap altre plat preparat. A les cases on hi havia més reserva d’aliments, les dones preparaven dues olles, per si els arribava el robatori i també per poder-la compartir amb els veïns que s’havien quedat sense.

Actualment es fa una representació d´aquesta tradició, per part de esbarts de ball, vestits de consellers, sense robar, sino demanant menjar, amb un ball en filera: la farandola.



L'OPERACIÓ DEL CARNESTOLTES

Dimarts de Carnaval, el dia que a tot Andorra s'enterra la sardina, a Encamp s'intervé d'urgència el Rei Carnestoltes, que després d'estar penjat quatre dies a la plaça s'intenta evitar que es mori per no haver de resignar-se a deixar enrere el Carnaval i la disbauxa.

La intervenció és un intent de reanimar l'esperit carnavalesc, amb un 'equip mèdic' ben peculiar que practica al ninot el Carnestoltes una operació singular, consistent a treure de les entranyes els òrgans (aquest són procedents de la matança del porc feta el diumenge al matí). Dimecres, després d'una bona sardinada s'enterra definitivament Sa Majestat el Rei Carnestoltes, que no supera l'operació, degut a la inexperiència dels 'doctors'.


JUDICI RÀPID I CREMA DEL REI CARNESTOLTES

Un espectacle satíric de teatre representa el judici ràpid del Carnestoltes el dimarts de Carnaval, on és declarat culpable i cremat a la plaça del poble. Amb aquest acte finalitzen totes les activitats del Carnaval.

Fotografia antiga de Joan Burgués Marticella. 1958. Carnaval a la plaça santa Anna. Escaldes.


Desfilada de capgrossos.


No hay comentarios.:

Publicar un comentario

DEJA TU COMENTARIO Y TU NOMBRE