domingo, 14 de abril de 2024

TOR. UN POBLE REMOT AMB UNA HISTÒRIA DE NOVEL.LA NEGRA.






TOR, UN POBLE REMOT AMB UNA HISTÒRIA DE NOVEL.LA NEGRA

Tor és un petit poble enigmàtic de tan sols tretze cases, que pertany al municipi d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà (Lleida). La vall de Tor es troba a la Vall Ferrera (Parc Natural de l'Alt Pirineu), fronterer amb Andorra.

És un dels pobles més remots de Catalunya, amb només 13 cases. Seria un poble abandonat si no fos per la ruta dels contrabandistes que passen per Tor per anar d´Andorra a Espanya, i dels turistes que s´apropen encuriosits per la història negra del poble, tres assassinats encara no resolts, a causa de disputes per la propietat de Tor.  

He estat dues vegades a Tor, la primera fa més de 20 anys, al llegir el llibre de Carles Porta i conèixer la tràgica història. La primera vegada no vaig veure ni una ànima. Aquesta segona visita, en família, amb parada a dinar a Casa Sisqueta, (l´unica casa oberta actualment) i tancada al hivern. Un lloc molt acollidor amb un dinar cassolà i un tracte molt amable per part de la propietària Pili Tomàs.  Un indret curiós per visitar si conèixes la curiosa història del poble.



Si llegeixes el llibres de Carles Porta  o veus el documentals sobre Tor, la història enigmàtica i misteriosa t'enganxa de tal manera que et resulta inevitable visitar Tor. 

Aquest més d' abril s´estrena un nou llibre de Carles Porta, "Foc encès" i la minisèrie "Tor", de 8 episodis, a TV3 que s' estrenarà dilluns 29 abril. Carles Porta explicava que havia continuat investigant i que creia, ara sí, que sabia qui era l’assassí de Josep Montané, una informació que fins ara no ha divulgat.


ACCESOS A TOR

Des d´Espanya s´arriba des d´Alins per una carretera de muntanya plena de boscos, de 12 kms, que al final es converteix en pista no  asfaltada, els ultims 2 quilòmetres.

A la sortida d´Alins, a mà dreta, cal agafar un trencant que indica cap a Tor-Norís. La carretera guanya alçada ràpidament, sent una pista forestal estreta, asfaltada per la qual cal conduir amb precaució ja que hi han indrets que només passa un vehicle i amb el riu Noguera a la vora. La velocitat està limitada a 30 km/h, ja que es troba al bell mig del Parc Natural de l'Alt Pirineu, ple de pi negre i avets. 

A 10 km d´Alins, i després de travessar el riu per un pont de formigó, finalitza el trajecte per carretera asfaltada. A partir d'aquest punt s'està a la propietat privada de la “Societat de Conduenys de Propietaris de la Muntanya de Tor”, fundada l'any 1896 i que va provocar la disputa de la seva propietat. Després de 2 km per pista forestal no asfaltada s´arriba a la localitat de Tor. La pista  s´aconsella fer amb un vehicle 4x4 o caminant ja que hi ha un petit espai per aparcar cotxes.

Jo no tornaria a fer aquesta ruta, (a part de que és llarga) la carretera és molt estreta,  nomès passa un vehicle i no hi han proteccions laterals a la vora del riu i  del barranc, és molt perillosa. La propera vegada intentaré fer la ruta 4x4 o fent senderisme des del Port de Cabús (Andorra)


ACCESSOS AMB ANDORRA

Continuant el trajecte, travessant el poble, se'n va cap al Port de Cabús, per la vall de la Rabasta, amb els seus esplèndids prats de pastures i bordes de muntanya. Es travessa el barranc o riu de Borts, sense problemes amb vehicle tot terreny, i la pista s'enfila ja en direcció al Roc de Llumeneres, un altre punt de parada obligatòria. Cal tenir en compte que s'està a un Parc Natural i la circulació rodada fora de la pista forestal està prohibida. Per això, es pot estacionar en aquest punt i pujar caminant a la punta del Roc de Llumeneres per contemplar les vistes de la vall. 

En aquest punt conflueix una altra pista forestal que s'utilitza en el trajecte de tornada, però encara queden els darrers 3 km per arribar a dalt del Port de Cabús. (més informació sobre el port del Cabús ala meva entrada: tormenta-en-una-taza-de-te-mirador-del.html?m=1). Al seu cim, s'està a terres andorranes i comença una ampla carretera asfaltada. Es pot contemplar el fort contrast entre la vall de Tor a un costat, que es troba en un estat completament verge, i les grans infraestructures i instal·lacions de la part andorrana del nucli hivernal de Vallnord. 




Cal anar cap al Roc de Llumeneres, però en aquesta ocasió cal agafar el trencall cap a la dreta per baixar per la vall de Pleià fins a Tor fent una volta circular al Roc de Llumeneres. Al fons de la vall de Pleià hi ha la Cova de Sansa, un assentament hippie dels anys 80, en ple conflicte per la disputa de la propietat de la muntanya, i del qual encara se'n poden veure les restes. 

Des d'Andorra s'hi arriba des del Port de Cabús, per una pista no asfaltada ( aconsellable fer el trajecte amb 4x4).

Aquest és el tros de ruta que està pitjor: són tan sols 7 km, però podem trigar mitja hora fins arribar a Tor per l'anomenat Camí de Pal o ruta dels contrabandistes sobretot de tabac (que feien a peu, en mules o posteriorment en tot terreny). Es poden fer rutes guiades per aquesta ruta amb 4x4, amb dinar o sopar inclòs a Ca la Sisqueta, luna casa típica a Tor. 

També es pot fer senderisme, una ruta circular de 14 kms ( en poc més de 3  hores). L´anada es pot fer  pel camí de Sansa, (camí de la dreta) on a mig camí hi ha una cabanya curiosa de veure, (cova refugi Muntané)


La tornada la es pot realitzar pel camí de la dreta (conegut com a camí del Palanca). 

Hi ha una ruta alternativa d'Andorra a Tor, des de Sant Julià de Lòria cap a Os de Civís. Són 9 km que ens portaran a l'altra banda de la frontera a quart d'hora. Des d'allà, per una pista de 35 km a una hora i mitja podem arribar a Tírvia, (per Farrera i Burg) i des d'allà a Alins.

EL POBLE DE TOR

El poble consta de 13 cases antigues, del segle XIX, és un poble deshabitat a l'hivern, ja que queda incomunicat. Les vistes a la vall i la tranquilitat del soroll del riu Noguera al bell mig del poble fan de Tor un lloc molt especial.




El poble antigament vivia de l´extracció de fusta dels boscos, la ramaderia i l´agricultura. Aprofitant la força de l'aigua, també disposava de dos molins de farina, a l´època passada de molta prosperitat econòmica, tal com es pot apreciar per la mida i l'altura de les seves cases, construïdes a principis del segle XIX, (segons es pot comprovar per les inscripcions fetes a les pedres de les façanes). 

També es pot  visitar l'església romànica de Sant Pere. Antigament, Tor comptava amb un castell del qual no en queden gaires restes, i l'església de Sant Ambrós, d'origen visigot.




LLUITA PER LA PROPIETAT DE LA MUNTANYA

Quan arribes al camí de Tor des d´Alins, un rètol adverteix que estàs a un indret privat.


A l´entrada del poble trobem aquest altre rètol:


A la lluita per la propietat de la muntanya, antigament per l'explotació forestal (les famílies vivien de la fusta, la ramaderia i l'agricultura) s'hi va afegir la lluita immobiliària per la zona d'accés a les estacions d'esquí andorranes.

La propietat de la muntanya ha anat canviant de mans. Primer, va passar a ser propietat de Josep Montané i Barón també conegut públicament com a "Sansa", després va ser terreny comunal, i finalment, una vegada esgotada la via judicial, la propietat ha tornat a la "Societat de Conduenyos de la Montanya de Tor" , societat que va ser fundada el 1896 per les tretze famílies que habitaven al poble i que actualment formen els seus successors.

Els estatuts establien els requisits per pertànyer a la societat: residir al poble, ser cap de família i tenir casa oberta o altres propietats. Però les dures condicions de vida en aquest poble, sense electricitat, aigua corrent o telèfon, i només  accessible durant els sis mesos d'estiu (a l'hivern queda tallat l'accés per la neu) va fer que algunes famílies i els seus hereus  afinquessin en altres poblacions i perdessin el dret sobre la muntanya.
Cap a 1976 les baralles van augmentar a la muntanya de Tor. Dos bàndols es van diferenciar: Josep Montané (el Sansa) partidari de l'explotació turística de la muntanya (es va aliar amb un promotor immobiliari d'Andorra Rubén Castañer per construir a la muntanya una estació d'esquí, apartaments i hotels, unida amb Andorra) i d'altra banda Jordi Riba ( el Palanca) disposat a continuar l'explotació natural dels boscos per una altra.

El 1980 dos treballadors del Palanca van caure abatuts a trets per dos per pistolers a sou andorrans, suposadament guardaespatlles del soci immobiliari de Sansa, van ser jutjats i condemnats i posteriorment al juliol de 1995 el cos de Montané, Sansa, (en aquell moment propietari de la muntanya ), va aparèixer amb el crani massacrat i filferro lligat al coll, un assassinat encara sense resoldre. Es van investigar diverses persones, però l'autor no es va poder provar. Sansa tenia molts enemics (fins pocs dies abans de morir cobrava peatge als contrabandistes en passar per les seves finques).

Després de la mort de Sansa, la Justícia va dividir la propietat de la muntanya entre els hereus dels seus 13 primers propietaris. Riba no va acceptar mai la resolució judicial perquè considerava que és l´únic amo legítim. Jordi Riba va morir el 2019.


            Casa Palanca 


              Casa Sansa

CARLES PORTA, DIVULGADOR DE LA HISTÒRIA DE TOR


El periodista Carles Porta es va interessar per la història, va entrevistar molts dels implicats i va acabar publicant dos llibres sobre Tor, al 2005 i 2006: 

 



També es va fer un Documental de TV3 molt interessant.  
Si t'interessa veure'l mira aquest enllaç:





Un altre llibre sobre Tor és aquest:

                      Historia de Jordi Riba "Palanca" de Nuria Comes


Si llegeixes el llibre o veus el documental, la història enigmàtica i misteriosa t'enganxa de tal manera que et resulta inevitable visitar Tor. 

Aquest més d' abril s´estrena un nou llibre de Carles Porta, "Foc encès" i la minisèrie "Tor", de 8 episodis, a TV3 que s' estrenarà dilluns 29 abril. Carles Porta explicava que havia continuat investigant i que creia, ara sí, que sabia qui era l’assassí de Josep Montané, una informació que fins ara no ha divulgat.

Dinou anys després de publicar Tor: Tretze cases i tres morts, Carles Porta publica ara, al abril de 2024 Tor, foc encès. El llibre aporta nous testimonis i proves sobre la mort de Josep Montané Sansa, un crim encara no resolt i que s'ha convertit en una de les obsessions de l'autor. 

Porta fa un repàs de la història del poble, des del 1896, quan les 13 famílies de Tor van registrar al seu nom la muntanya, de 4.800 hectàrees, amb una clàusula per conservar-ne la propietat: mantenir la casa oberta o, com deien els veïns, tenir el foc encès tot l’any. 

Una història d'hostilitats, odis, disputes, sang, por i un assassinat encara sense resoldre en què s'han vist implicats contrabandistes, hippies, cacics, especuladors, jutges i  advocats. En definitiva, una història de novel·la.


Arrel de la sèrie de Tor, les visites al poble han augmentat de manera preocupant. Els propietaris de Tor avisen a empreses turístiques d'Andorra   que publiciten i practiquen rutes per la muntanya que no poden utilitzar la muntanya sense permís i adverteixen que requereixen autorització. També demanaran una donació als usuaris per a finalitats solidàries.

Els veïns es van arribar a plantejar tancar els accessos per controlar el turisme. Van revifar la dualitat entre els habitants del poble que preferien guanyar diners amb això, i els que apostaven per la seva intimitat.


En aquest article molt interessant pots veure les conseqüències de la sèrie a Tor, molts turistes, (el restaurant de la pili pot servir fibs 150 dinars diaris), paradetes amb venda de records (anomenades el crte inglés de Tor) , i coses tan curioses com el pàrking contra Carles Porta a casa Palanca.

https://www.eldiario.es/vertele/series/tor-carles-porta-un-dia-cosas-no-ven-serie-cartel-consecuencias-fenomeno-televisivo_1_11601434.html.   



                   Casa Palanca


     Paradetes de venda de records 


                 Casa Sisqueta



sábado, 6 de abril de 2024

CURIOSITATS D´EUROVISIÓ. 50 ANYS DE WATERLOO DE ABBA.PARTICIPACIÓ D´ANDORRA A EUROVISIÓ

 

Un dia com avui, fa exactament 50 anys, el 6 d'abril del 1974, a Brighton (Regne Unit) es va  celebrar la final del XIX Festival d'Eurovisió, amb el triomf del grup ABBA i el seu tema Waterloo.


Aquest any 2024 Eurovisió  celebrarà la seva 68 edició  l'11 de maig de 2024 a Malmö, Suècia (semifinals 7 i 9 de maig). Representant a Espanya, el grup Nebulossa amb el tema Zorra, (guanyador del Festival de Benidorm).


  CURIOSITATS EUROVISIÓ

QUAN ES VA CELEBRAR LA PRIMERA EDICIÓ?

Es va celebrar el 24 de maig de 1956 a  Lugano, Suïsa. El certamen abans es deia 'Grand Prix Eurovision' 


La primera edició d'Eurovisió va estar pensada per a la retransmissió radiofònica. A Europa poca gent tenia televisió (a Espanya no es va començar a emetre regularment fins a l'octubre del mateix any) El seu objectiu inicial era provar els límits de la tecnologia de transmissió en viu , i es van inspirar en el Festival de Música de Sanremo d'Itàlia ( celebrat desde 1951) 

 El primer guanyador del Festival d'Eurovisió va ser també el seu antrifió, Suïssa, de la mà de l'artista Lys Assia i amb la cançó "Refrain". En aquesta edició, les puntuacions de la votació mai es van fer públics, i va crear molta especulació.

 La primera edició  va comptar amb només set participants, presentant dues cançons cadascun (en total catorze cançons). Aquesta va ser l'única edició on un país podia interpretar més d'una cançó: des del 1957 totes les competicions només van permetre una cançó per país.

Actualment són més de 40 els països que hi concursen.


 QUAN ES CELEBRA?

 Sempre es realitza un dissabte del cinquè mes de l'any, maig, (encara que s'ha arribat a fer una edició al març). Al 2020, a causa de la pandèmia es va cancel·lar Eurovisió. Al seu lloc, el 15 de maig de 2020 es va emetre un programa que recopilava les actuacions en format de videoclip de tots els artistes que s'haurien pujat a l'escenari una nit com aquesta, anomenat Europe Shine a Light (Europa encén una flama), a clara referència a l'esperança en temps difícils.

BIG FIVE, ELS 5 PRIVILEGIATS

Hi han 5 països, que com a majors contribuents financers de la Unió Europea de Radiodifusió (UER) societat organitzadora (que també retransmet esdeveniments esportius). Es coneixen amb el nom de Big Five: Espanya, Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit, i que tenen una sèrie d'avantatges a Eurovisió.

La idea d'un grup privilegiat va sorgir quan, el 1996, Alemanya (principal soci econòmic de la Unió Europea de Radiodifusió) va quedar fora de participar aquell any, al no superar la semifinal. La seva absència va provocar un problema econòmic significatiu a la UER i a l'organització, per la qual cosa es va decidir que els països que fessin la major aportació econòmica, no només al festival sino també a la UER, tindrien sempre un lloc al esdeveniment, sense importar la seva qualificació anterior, i  un lloc assegurat a la final.


BIG FOUR (sense Itàlia)

Entre 2000 i 2010, Itàlia no va participar al Festival de la Cançó d'Eurovisió, per la qual cosa a efectes del concurs era anomenat Big Four. Itàlia va retornar al festival a l'edició de 2011, per la qual cosa va retornar el terme Big Five.

ELS PAïSOS NO EUROPEUS PODEN PARTICIPAR?

Sí, el criter"i principal és la pertinença a l'anomenada Unió Europea de Radiodifusió. No totes les emissores de la Unió Europea de Radiodifusió són europees. Són membres Israel, Azerbaidjan, Armènia, Algèria, Tunísia, Egipte, Marroc i Líban.

En el cas d'Austràlia, va ser un país convidat el 2015, a causa del fanatisme que hi ha cap al certamen allà. Després, es va acordar per unanimitat de l'organització que hi participessin cada any.

EUROVISIÓ I LA POLÍTICA

Rússia ha estat exclosa d'Eurovisió des que va envair Ucraïna a principis del 2022. Aquest any 2024 l´organització ha decidit que Israel pot participar a Eurovisió.

Segons la UER. “Eurovisió no és una guerra entre governs.

 L'emissora pública israeliana va complir totes les regles del concurs per a aquest any i pot participar, com ho ha fet durant els darrers 50 anys. En el cas de Rússia, les mateixes emissores russes van ser suspeses de la UER a causa dels seus incompliments persistents de les obligacions dels seus membres i la violació dels valors del servei públic."

BANDERES 

A l'edició celebrada a Estocolm l'any 2000, el grup israelià PingPong va acabar la seva actuació onejant banderes sirianes i israelianes i demanant la pau. L'exèrcit israelià va condemnar l'actuació i el grup va quedar vint-i-dosè. Poc després es va descobrir que el grup estava format per periodistes que havia entrat a la competició a manera de broma.

El 2016, les banderes van tornar a ser protagonistes d'una polèmica a Eurovisió, però aquesta vegada fora de l'escenari. Tres assistents bascos als concerts van onejar una ikurrinya durant una actuació quan de sobte, l'equip de seguretat se'ls va tirar a sobre per treure-se-la amb males maneres, (després l´organització es va disculpar i van continuar veient el festival)

Polémica amb la bandera d´Israel i Madonna al 2017 a Tel Aviv:

madonna-eurovision-2019-festival-final-bandera-palestina-israel-censura-actuacion.html

 Jaume Marquet i Cot, més conegut com Jimmy Jump (un agent immobiliari de Sabadell)  un espontani  d'esdeveniments de masses, famós especialment per la seva irrupció durant l'actuació d'Espanya al Festival de la Cançó d'Eurovisió 2010 celebrat a Oslo i a la Gala dels Goya de 2011 i també per les seves irrupcions partits de futbol.

Eurovisión 2010 - El espontáneo Jimmy Jump sabotea a Diges



PREMI: MICRÒFON DE VIDRE 


El guanyador d'Eurovisió s'emporta com a trofeu el Micròfon de vidre que reb de mans de l'anterior vencedor de l'edició passada. El representant torna a pujar a l'escenari per interpretar de nou  el tema guanyador.

Els artistes No reben cap premi econòmic . Alguns dels participants del festival sí que reben diners en format de royalties si han compost la cançó.

La cantant ucraïnesa Ruslana va guanyar Eurovisió el 2004, va ser recompensada amb un escó al Parlament.

Moltes vegades l'experiència d'Eurovisió serveix a molts d'aquests artistes per rellançar les seves carreres, tant a nivell nacional com internacional, (encara que en alguns casos l´efecte és contrari) 

PUNTUACIONS

El sistema de puntuacions ha variat des del inici del Festival:evolucion-del-sistema-de-votacion-del-festival-de-eurovision/

El jurat de cada país -aquest any són 37 els que hi participen, encara que no hagin passat a la final- atorgarà 12 punts a l'actuació que més li hagi agradat i després triaran qui concedir 10, 8, 7, 6, 5, 4 , 3, 2 i 1 punt . En cap cas no poden votar el representant del seu país.

El vot del públic, igual que el del jurat, no pot anar al mateix país des del qual es vota. Es reparteixen entre els 10 països que més suport han rebut per part del públic , concedint 12 punts al més votat i 1 punt al que menys.

Es pot televotar mitjançant una trucada de telèfon, un SMS o l' app oficial d'Eurovisió. Les línies s'obren quan finalitzen les actuacions i només es pot votar 20 vegades des del mateix terminal.

El concursant que  ha aconseguit més punts a la història d'Eurovisió és  Salvador Sobral – 'Amar pelos dois' (758 punts) representant a Portugal l´any 2017.

VICTÓRIES

Irlanda és el país que més vegades ha guanyat amb un total de set victòries. El segueix Suècia amb sis i França, Països Baixos, Luxemburg i Regne Unit amb cinc.

Espanya ha obtingut  dues victòries: la primera, a Londres 1968, amb la cançó La, la, la, interpretada per Massiel, i la segona l'any següent, 1969, amb Salomé interpretant Vivo cantando.

Él vestit de Salomé possiblement un dels vestits més emblemàtics del Festival. El disseny de Pertegaz estava fet a base de serrells de porcellana i gasa, i pesava un total de 14 quilos.

Si vols recordar:los-looks-mas-impactantes-de-la-historia-de-eurovision-4999496/10/

El 1969 hi va haver quatre guanyadors. Espanya, el Regne Unit, els Països Baixos i França van empatar a 18 punts; però, aleshores, no hi havia regles per a un empat. 

Hi han 17 nacions participants que mai no han aconseguit el primer lloc. Algunes són Sèrbia, República Txeca, Xipre o Austràlia. 

ESPANYA I EUROVISIÓ

Espanya va participar per primera vegada en el certamen europeu en 1961 , es va estrenar amb la cançó "Estando contigo" de Conchita Bautista aconseguint la novena posició. El país ha participat en el concurs en 60 ocasions , quedant en 28 entre els deu primers.

Les millors actuacions d'Espanya a la història d'Eurovisió


LA SINTONIA D´EUROVISIÓ

 La sintonia que sona a l'inici de cada gala és una cançó religiosa. Com a títol porta 'Te Deum' de Marc-Antoine Fuster, obra del segle XVII. És aquesta: SINTONIA

FESTIVALS PER TRIAR EL TEMA QUE CONCURSARÀ

A Espanya existeix  el BenidormFest,  a Itàlia tenen San Remo, i a Suècia tenen el Melodifestivalen.

El programa OT (Operación Triunfo) ha servit com a plataforma directa per seleccionar, en cinc ocasions, el representant espanyol al Festival de la Cançó d'Eurovisió:

 Rosa López (2002), Beth Rodergas (2003), Ramón del Castillo (2004), Amaia Romero i Alfred García (2018), i Miki Núñez (2019). Si vols recordar el seu pas, visita aquest enllaç:de-rosa-lopez-a-miki-nunez-los-concursantes-de-ot-que-han-participado-en-eurovision-n/

El 'Chiki-chiki' de Rodolfo Chikilicuatre (personatge interpretat pel còmic David Fernández que va actuar  juntament amb dues ballarines:Disco i Gràfica), que va representar Espanya a Eurovisió a Belgrad el 2008 , va passar immediatament a formar part de la història del festival com un dels seus moments més peculiars i divertits.Va presentar-se a la selecció  com a broma amb un personatge inventat i va guanyar ja que aquell any els vots eren per internet.Va quedar  en la posició número 16 d'un total de 26 participants, la quarta millor posició d'Espanya a Eurovisió en els últims  anys. Si vols conèixer millor la història:Chikilicuatre



LOGOTIP D´EUROVISIÓ

El primer logotip va ser aquest, vigent fins el 1994.




Després van haver altres. Al 2004 va ser el primer festival a utilitzar el logotip actual  consistent en la paraula Eurovisió amb la lletra V convertida en un cor amb els colors de  la bandera del país amfitrió de cada any. Aquest any es celebrarà el dia 11 de  maig de 2024, a Malmö (Suècia)  la 68a edició d'Eurovisió.


ALTRES CURIOSITATS

El certamen es celebra cada any al país guanyador de la edició del any anterior.

El Festival ha rebut  el 2015 el rècord Guinness com la competició musical televisiva més longeva del món.

 Al 1966, es va imposar la regla que tots els temes haurien de cantar-se en algun dels idiomes oficials del país participants, però des de  1999, es va permetre  usar qualsevol llengua per interpretar una cançó, (fins i tot es poden utilitzar idiomes artificials)  

Totes les veus han de sonar en directe. La música, en canvi, pot ser un enregistrament. El límit dels temes són tres minuts. Des del 1971, només es permeten un màxim de sis persones en escena, siguin intèrprets, coristes o qualsevol ballarí. 

Fins a 1989, no existia cap restricció a l'edat dels intèrprets. El primer nen a competir va ser Jean Jacques, de Mònaco el 1969. Deu anys més tard, Espanya va portar un cor de nens. El 1986, va guanyar una nena de tretze anys, Sandra Kim , la qual cosa va motivar que el 1990 s'establís una edat mínima de setze anys l'any del festival en curs. Amb l'arribada del Festival d'Eurovision Junior el 2003, es va establir que els setze anys ja havien estat complerts abans de la primera de les semifinals del festival en curs.

El concursant de més edat de la història d'Eurovisió va ser Emil Ramsauer als 95 anys, de la banda suïssa Takasa, el 2013.


És obligatori que els països retransmetin la gala en directe a través de la seva cadena nacional.

 No és necessari que l'artista sigui de la nacionalitat que representa.

 Està permès que un representant vagi més d´una vegada a Eurovisió.

Les dones solistes han guanyat més cops Eurovisió que els homes.

La primera persona trans a guanyar el certamen va ser Dana International, representat a Israel el 1998 amb la seva cançó 'Diva'.

Tant l'Àsia com els Estats Units tenen formats similars als d'Eurovisió. Però no hi ha un certamen a nivell mundial.

És prohibit que les cançons que es porten a l'escenari parlin de política, vagin en contra de la reputació del festival o siguin explícitament sexuals.

L´any 2021 un dels membres de Måneskin , el grup de pop-rock italià que va guanyar l'edició, es va inclinar sobre la seva taula i   va semblar que esnifava cocaïna, (cosa que després es va demostrar que no, amb un analisi de sang)

No estan permesos els animals a l'escenari. 

La duració del Festival és aproximadament de tres hores.

La cançó més versionada d'Eurovisió és Nel Blu Dipinto Di Blu interpretada per Domenico Mudugno el 1958, també coneguda com a Volare.


Concursants famosos com a curiositat: ABBA obtenia la victòria per a Suècia el 1974 amb Waterloo en anglès;  Céline Dion guanyava Eurovisió per Suïssa el 1988. Bonnie Tyler al 2013,  Katrina & the Waves al 1997  i Olivia Newton John al 1974 van representar al Regne Unit.

 Com a curiositat, l´humorista Eugenio, es va presentar a la selecció  per participar a Eurovisió 1970. Formava un  duo musical amb la seva primera dona Conchita, anomenat ELS DOS. El concursant que va participar aquella edició va ser Julio Iglesias amb el tema "Gwendolyne" aconseguint el  4art resultat (de 12) . Si vols conèixer més coses sobre la participació d´Eugenio a la seleció d´Eurovisió i veure el video:Eugenio en Eurovisión 1970



PARTICIPACIÓ D´ANDORRA A  EUROVISIÓ

Andorra ha participat en la selecció del Festival de la Cançó d'Eurovisió sis vegades consecutives  des del seu debut en 2004.(49e Festival d´Eurovisió). Andorra mai no s'ha classificat per a la final. 

Per culpa de la crisi econòmica que pateix el canal d'Andorra al llarg dels últims anys, el 2010 la RTVA va decidir deixar de participar de moment al Festival de la Cançó d'Eurovisió, tot i que al juny de 2012, es va comunicar que la cadena pública d'Andorra RTVA no va deixar de formar part de la UER . Això vol dir, que Andorra encara pot participar a Eurovisió. 





2004.  MARTA ROURE «JUGAREM A ESTIMAR-NOS» CATALÀ

Per triar el seu cantant, la televisió andorrana va demanar la col·laboració de la televisió pública catalana TV3 en una preselecció anomenada 12 punts , de la qual va sortir vencedora Marta Roure amb la cançó «Jugarem a estimar-nos» de l´autor barceloní Jofre Bardagí. Marta Roure és una actriu i cantant andorrana que té l'honor d'haver estat la primera persona a cantar en català en aquest festival.

A  la preselecció també es presentava el duo Bis a Bis ( Mar Capdevila-Isthar Ruiz) amb el tema:No esperis amor



  
2005.  MARIAN VAN DE WAL."LA MIRADA INTERIOR"CATALÀ
El 2005 la cantant holandesa Marian Van de Wal es va presentar al programa "Eurocàsting" organitzat per la Ràdio Televisió d'Andorra que finalment es va reduir de 32 competidors en només 3 competidors. Marian van de Wal, Mar Capdevila, i Ishtar Ruiz, cadascuna va interpretar dues cançons a la final. Després d'un empat entre Marian van de Wal, i Mar Capdevila , el membre més jove del jurat va seleccionar Marian van de Wal  amb el seu tema " La mirada interior " , interpretat en català. 
 No aconseguiria classificar-se a la semifinal celebrada a Kíev, Ucrania, obtenint punts només de quatre països


2006. JENNIFER. "SENSE TU". CATALÀ
La cantant asturiana Jennifer Serrano va ser seleccionada per una selecció interna de RTVA  amb 44 candidats, amb la cançó "Sense tu" en català, de Joan Antoni Rechi  i Rafael Artesero.
Jenny no es va classificar a la final, així, va acabar en la darrera posició dels 23 concursants a la semifinal d' Atenes. (La posada en escena va ser molt criticada)

2007. ANONYMOUS. "SALVEM EL MÓN". CATALÀ-ANGLÈS
A la selecció: 'Projecte Eurovisió'. Ràdio i Televisió d'Andorra (RTVA) va confirmar que el representant d'Andorra al Festival de la Cançó d'Eurovisió 2007 va ser la jove banda de punk rock Anonymous amb la seva cançó " Salvem el món" . Anonymous va vèncer la competència de més de vuitanta candidats, i van ser elegits per un jurat de 10 membres.

Anonymous van participar a la semifinal d'Hèlsinki Tot i ser un dels favorits, no va passar a la final. La banda va rebre 80 punts, aconseguint la 12º posició, però, va obtenir la millor ubicació d'una cançó andorrana a la història del Festival.
Això va portar als rumors d'una retirada d'Andorra el 2008. .

Anonymous és una banda de pop rock procedent d'Andorra, formada el 2004 per Niki Francesca, Alejandro Martínez, Guillem Gallego i Cristian Narvaez, que no es va poder presentar en no comptar amb l'edat mínima establerta per una normativa del seu país, Andorra. 
Aquesta entrada va ser la primera d' Andorra a contenir anglès.

2008. GISELA "CASANOVA" 
La cantant de OT catalana Gisela va ser la seleccionada per RTVA en  una selecció interna (molt criticada  per l'Associació de Músics d'Andorra )  amb la cançó escrita por Jordi Cubino, en anglès amb  una frase en català (Vull escoltar que tu m'estimes) 

No va passar la semifinal de Belgrad( Sèrbia) quedant en 16a posició amb tan sols 22 punts.

Malgrat tot, la cançó va arribar al número 2 a les llistes espanyoles 1 i al 69 a les del Regne Unit .

2009 SUSANNE GEORGI. " LA TEVA DECISIÓ" (Get a Life CATALÀ)
La cantant danesa afincada a Andorra va ser la guanyadora a a gala pre-festival, al Apolo Andorra Hall, per mitjà d'un vot mixt de jurat i televot (50% i 50%).
Els resultats han estat els següents (jurat i televot):
1- Susanne Georgi – La teva decisió 47% – 67%
2- Mar Capdevila – Passió obsessiva 23% – 13%Videoclip
3- Lluis Cartes – Exhaust 30% – 21%Videoclip
Susanne Georgi va representar Andorra a la semifinal del  Festival de 2009 a  Moscou, Rússia
amb la cançó «La teva decisió (Get a Life)» en catalá amb lletra de Josep Roca. No va aconseguir obtenir el seu pas a la final, aconseguint el 15è lloc amb només 8 punts.