Una torre o un castell?
El Castell de les Bons, també conegut com la Torre dels Moros situada a les Bons ,(Encamp). Era l'antiga torre de defensa d' un castell o recinte amurallat. Des del 2003 forma part de l’inventari com a bé d’interès del Patrimoni Cultural d'Andorra.
Perquè no hi han castells a Andorra?
El 1278 i 1288 se signen els pariatges, i amb el coprincipat, la neutralitat va comportar la destrucció dels castells i la prohibició de tenir un exèrcit propi en sòl andorrà. Ordenen enderrocar els castells existents (una pèrdua important pel patrimoni cultural del nostre país)
Han hagut castells a Andorra?
Com a la resta d’Europa, a Andorra també hi havia castells, torres i fortaleses. La documentació ens parla d’un castell de Bragafolls que segurament es trobaria a la parròquia de Sant Julià de Lòria.
A Sant Vicenç d’Enclar fa uns anys és varen trobar les restes d’una fortificació. Es podria tractar de l'antic castell d'Enclar, conegut com el castell de Sant Vicenç. Podria tractar-se del castell que el compte Ermengol VIII va cedir a Arnau de Castellbó al 1190. Més tard, en el segon pareatge que van signar el bisbe Pere d'Urtx i Roger Bernat III, al 1288, es va acordar la seva demolició perquè era una fortalesa que no s'havia construït amb el consentiment dels dos senyors d'Andorra, tal com disposava el text. Una altra teoria manté que les restes arqueològiques no formarien part d’un castell sinó d’un poblat.
De l’antic castell de Sant Vicenç d’Enclar, i de les seves fortificacions, sols en queden els fonaments, però va ser un lloc estratègic durant segles, lloc de defensa i de control econòmic, polític i administratiu del pas cap a les Valls, pels comtes d’Urgell, pels comtes de Foix, pel comte Borrell i o pels bisbes d’Urgell.
També el colomer de la Casa Mora, a la Torra, a Canillo.
Existeix documentació del castell de Canillo i consta Arnau Mir de Tost com a senyor del Castell de Canillo.
. Al segle XV, el castell encara existiria i es trobaria a la zona del Roc del Castell.
Clica aqui per trobar informació:
Un castell a Canillo al segle IX
També a la Margineda s' han trobat restes d' una fortificació:descubierto-castillo-siglo-x-excavaciones-
On està situada la torre dels Moros?
Al costat de l'església de Sant Romà de les Bons, un antic poble de la parròquia d'Encamp, al Principat d'Andorra. Pertany al Conjunt històric o monumental de les Bons, ubicat a la part alta del poble, format per una torre de defensa, dos colomers, una cort excavada a la roca i un dipòsit d'aigua.
A quina data és remunta?
No sabem la datació exacta, tot i que es podria datar al segles XIII o XVI, coincidint amb les incursions dels hugonots a Andorra. encara que no hi ha cap registre a la documentació relativa. Malauradament, els aiguats de 1937, es van endur tots els documents històrics de l’arxiu comunal.
L’església de Sant Romà és romànica i es podria datar-la d’aquella època, però no se’n coneix la data exacta.
El document més antic conservat a la parròquia que és l’acta de Consagració de Sant Romà de les Bons, el dia 23 de gener de 1164. En aquest document se’ns parla que el bisbe Bernat Roger consagrà l’església en honor de Sant Romà màrtir. Es pot datar així l’obra del Mestre de Santa Coloma, autor de les pintures romàniques murals de Sant Romà de les Bons, i també de Sant Cristòfol d’Anyós, Sant Miquel d’Engolasters i Santa Coloma.
Quin era el nom anterior a Encamp i Les Bons?
Com a curiositat, la primera menció històrica escrita que ens parla de la parròquia d'Encamp, data de l’any 860, any que fou consagrada la Catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell. Surt esmentada com "Hencampo".
El nom de Les Bons apareix a l, any 1162 antigament era "Labons" o "lobedonç" i hi figuraven 5 cases. Lobedons provè del llatí labidones: penyes, pedres.
En la actualitat hi han unes 20 cases, la majoria d' arquitectura tradicional de l' edat mitjana, moltes dels segles XIII o XIV inclús anteriors.
Torre dels Moros o Castell de les Bons
Antiga torre militar aixecada a la roca ( com l´esglèsia) que va formar part d'una casa fortificada o d’un ampli recinte fortificat.
Segons la gent d’abans, quan una cosa era molt antiga i desconeixien el seu origen, era «dels temps dels moros», d’aquí el seu nom.
Diuen que els sarraïns la van ocupar, i Carlemany els va expulsar. Amb la signatura dels pareatges dels senyors feudals, va passar a ser refugi de pastors i del famos bandoler català refugiat a les nostres valls "lo cabrer de les bons".
De qui és propietat?
Les restes de la fortificació de les Bons eren de propietat particular, hi havia horts fins i tot a dintre del perímetre, i la propietat no frenava la degradació. Fins que el Govern la va adquirir. El 2003, va ser inscrit a l’inventari de Patrimoni en la categoria de monument, i el 2012 es va convocar —i adjudicar— la redacció de l’entorn de protecció del conjunt de les Bons. Les Bons és un més de la dotzena d’entorns adjudicats que van quedar pendents amb motiu de la tramitació de la modificació de la Llei del patrimoni, aprovada l’estiu del 2014.
La torre va estar habitada?
Era una torre de 12 metres d´alçada habitada de 4 plantes i en destaca la pica per rentar els plats, amb obertura exterior. També les espitlleres de defensa, que servien per disparar projectils. L´espitllera és una obertura rectangular llarga i estreta practicada en un mur o en una porta perquè hi entri la llum o per a disparar des de dins.
Al llarg del temps per perills d´ensorrament hi han hagut algunes intervencions com la dels anys 80, motivada pels problemes estructurals que presentava la torre: havia caigut una part de la finestra de la segona planta, i es filtrava aigua per algunes pedres de la planta superior.
Es va afegir l’escala metàl·lica de cargol que condueix fins al mirador de la planta superior, encara avui practicable.
Es van afegir també algunes pedres del mur que s’havien caigut i es va recrear la finestra del segon pis, exactament al lloc on era i a partir de la documentació fotogràfica disponible.
S’hi va donar una tonalitat groguenca perquè l’estudi arqueològic va revelar que el recinte s’havia cremat i havia quedat d´aquesta tonalitat. El color rogenc que presenten els murs interiors són testimoni d’un incendi que va patir.
.jpg)
L’edifici més emblemàtic del conjunt històric de les Bons és l´església de Sant Romà de les Bons romànica-lombarda. Està construïda sobre una pedra que domina tota la parròquia amb unes vistes espectaculars.
A l'altar de Sant Romà es va trobar una lipsanoteca (recipient amb tapa utilitzat per contenir petites relíquies durant el període romànic) que va permetre datar la consagració del temple l'any 1164. La decoració pictòrica de la petita església ha estat traslladada en part al Museu Nacional d'Art de Catalunya, que conserva escenes dels apòstols i un fragment d'un Pantocràtor de característiques similars al de Sant Miquel d'Engolasters.
Aqui trobaràs més informació:Esglèsia-de-sant-roma-de-les-bons
.jpg)
.jpg)
.jpg)