domingo, 4 de septiembre de 2022

HI HAVIEN CASTELLS A ANDORRA? TORRE DELS MOROS (LES BONS. ENCAMP) CURIOSITATS D' ANDORRA. BANY DE LA REINA MORA






Una torre o un castell?

El Castell de les Bons, també conegut com la Torre dels Moros situada a les Bons ,(Encamp). Era l'antiga torre de defensa d' un  castell o recinte amurallat. Des del 2003 forma part de l’inventari com a bé d’interès del Patrimoni Cultural d'Andorra.

Perquè no hi han castells a Andorra?

El 1278 i 1288 se signen els pariatges, i amb el coprincipat, la neutralitat va comportar la destrucció dels castells i la prohibició de tenir un exèrcit propi en sòl andorrà. Ordenen enderrocar els castells existents (una pèrdua important pel patrimoni cultural del nostre país)

 

Han hagut castells a Andorra?

Com a la resta d’Europa, a Andorra també hi havia castells, torres i fortaleses. La documentació ens parla d’un castell de Bragafolls que segurament es trobaria a la parròquia de Sant Julià de Lòria.

A Sant Vicenç d’Enclar fa uns anys és varen trobar les restes d’una fortificació. Es podria tractar de l'antic castell d'Enclar, conegut com el castell de Sant Vicenç. Podria tractar-se del castell que el compte Ermengol VIII va cedir a Arnau de Castellbó al 1190. Més tard, en el segon pareatge que van signar el bisbe Pere d'Urtx i Roger Bernat III, al 1288, es va acordar la seva demolició perquè era una fortalesa que no s'havia construït amb el consentiment dels dos senyors d'Andorra, tal com disposava el text. Una altra teoria manté que les restes arqueològiques no formarien part d’un castell sinó d’un poblat.

De l’antic castell de Sant Vicenç d’Enclar, i de les seves fortificacions, sols en queden els fonaments, però va ser un lloc estratègic durant segles, lloc de defensa i de control econòmic, polític i administratiu del pas cap a les Valls, pels comtes d’Urgell, pels comtes de Foix, pel comte Borrell i o pels bisbes d’Urgell.




També el colomer de la Casa Mora, a la Torra, a Canillo.

Existeix documentació del castell de Canillo i consta Arnau Mir de Tost com a senyor del Castell de Canillo.

. Al segle XV,  el castell encara existiria i es trobaria a la zona del Roc del Castell.   

Clica aqui per trobar informació:

 Un castell a Canillo al segle IX

També a la Margineda s' han trobat restes d' una fortificació:descubierto-castillo-siglo-x-excavaciones-


On està situada la torre dels Moros?

 Al costat de l'església de Sant Romà de les Bons,  un antic poble de la parròquia d'Encamp, al Principat d'Andorra.  Pertany al Conjunt històric o monumental de les Bons, ubicat a la part alta del poble, format per una torre de defensa, dos colomers, una cort excavada a la roca i un dipòsit d'aigua.

A quina data és remunta?

No sabem la datació exacta, tot i que es podria datar al  segles XIII o XVI, coincidint amb les incursions dels hugonots a Andorra. encara que no hi ha cap registre a la documentació relativa. Malauradament, els aiguats de 1937, es van endur tots els documents històrics de l’arxiu comunal.

L’església de Sant Romà és romànica i es podria datar-la d’aquella època, però  no se’n coneix la data exacta.

 El document més antic conservat a la parròquia que és l’acta de Consagració de Sant Romà de les Bons, el dia 23 de gener de 1164. En aquest document se’ns parla que el bisbe Bernat Roger consagrà l’església en honor de Sant Romà màrtir. Es pot datar així  l’obra del Mestre de Santa Coloma, autor de les pintures romàniques murals de Sant Romà de les Bons, i també de Sant Cristòfol d’Anyós, Sant Miquel d’Engolasters i Santa Coloma.

Quin era el nom anterior a Encamp i Les Bons?

Com a curiositat, la primera menció històrica escrita que ens parla de la parròquia d'Encamp, data de l’any 860, any que fou consagrada la Catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell. Surt esmentada com "Hencampo".

El nom de Les Bons apareix a l, any 1162  antigament era "Labons" o "lobedonç" i hi figuraven 5 cases. Lobedons provè del llatí labidones: penyes, pedres.

En la actualitat hi han  unes 20 cases, la majoria d' arquitectura tradicional de l' edat mitjana, moltes dels segles XIII o XIV inclús anteriors. 


Torre dels Moros o Castell de les Bons

Antiga torre militar aixecada a la roca ( com l´esglèsia) que va formar part d'una casa fortificada o  d’un ampli recinte fortificat. 

Fotografia dels anys 60.





Perquè el nom de Torre dels Moros?

Segons la gent d’abans, quan una cosa era molt antiga i desconeixien el seu origen, era «dels temps dels moros», d’aquí el seu nom. 

Diuen que els sarraïns la van ocupar,  i Carlemany els va expulsar. Amb la signatura dels pareatges dels senyors feudals, va passar a ser refugi de pastors i del famos bandoler català refugiat a les nostres valls "lo cabrer de les bons".

De qui és propietat?

 Les restes de la fortificació de les Bons eren de propietat particular, hi havia horts fins i tot a dintre del perímetre, i la propietat  no frenava la degradació. Fins que el Govern la va adquirir. El 2003, va ser inscrit a l’inventari de Patrimoni en la categoria de monument, i el 2012 es va convocar —i adjudicar— la redacció de l’entorn de protecció del conjunt de les Bons.  Les Bons és un més de la dotzena d’entorns adjudicats que van quedar pendents amb motiu de la tramitació de la modificació de la Llei del patrimoni, aprovada l’estiu del 2014.

La torre va estar habitada?

Era una torre  de 12 metres d´alçada habitada de 4 plantes  i en destaca la pica per rentar els plats, amb obertura exterior. També  les espitlleres de defensa, que servien per disparar projectils. L´espitllera és una obertura rectangular llarga i estreta practicada en un mur o en una porta perquè hi entri la llum o per a disparar des de dins.


Espitllera  Torre dels Moros)
A dalt, sota la coberta (avui desapareguda), els matacans destinats a defensar la torre en cas d’atac. El matacà es una obra de fortificació que corona una muralla, una torre o una porta, amb parapet, per a poder observar i hostilitzar l’enemic. 





Matacans de la torre dels Moros

 Es pot accedir a la torre?

Al seu interior s'hi ha instal·lat una escala metàl·lica que permet accedir al mirador de la  part superior de la torre.Es pot pujar fins dalt i gaudir d’una magnífica vista del poble, de la vall i del camí ral que puja a França.




Reparació i ampliació als anys 80

Al llarg del temps per perills d´ensorrament  hi han hagut algunes intervencions com la dels anys 80,  motivada pels problemes estructurals que presentava la torre: havia caigut una part de la finestra de la segona planta, i es filtrava aigua per algunes pedres de la planta superior.

Es va afegir l’escala metàl·lica de cargol que condueix fins al mirador de la planta superior, encara avui practicable.




 Es van afegir també algunes pedres  del mur que s’havien caigut i es va recrear la finestra del segon pis,  exactament al lloc on era i a partir de la documentació fotogràfica disponible.

S’hi va donar una tonalitat groguenca perquè l’estudi arqueològic va revelar que el recinte s’havia cremat i havia quedat d´aquesta tonalitat.  El color rogenc que presenten els murs interiors són testimoni d’un incendi que va patir. 

Aqui tens un vídeo on pots visitar la torre dels Moros:Visita torre dels Moros ( Encamp)

CONJUNT MONUMENTAL  O HISTÒRIC DE LES BONS

Està format per una torre de defensa, dos colomers, una cort excavada a la roca i un dipòsit d'aigua.
Per passejar per les Bons cal pujar a peu, però sí que es pot arribar amb cotxe fins a les rodalies d'aquest pont de les Bons, que és el que marca l'inici del recorregut.

PONT DE LES BONS
El pont actual data del 1948; de l’original, se’n pot veure una reproducció als ponts del parc del Prat Gran.
Era l’accés al poble de les Bons. Allà trobem  les restes d’una casa rica que es deia ca de Pont.


L' accès al l'esglèsia i el conjunt històric de les bons és rocós i irregular.


ESGLÉSIA DE SANT ROMÀ DE LES BONS

L’edifici més emblemàtic del conjunt històric de les Bons és  l´església de Sant Romà de les Bons romànica-lombarda. Està construïda sobre una pedra que domina tota la parròquia amb unes vistes espectaculars.

A l'altar de Sant Romà es va trobar una lipsanoteca (recipient amb tapa utilitzat per contenir petites relíquies durant el període romànic) que va permetre datar la consagració del temple l'any 1164. La decoració pictòrica de la petita església ha estat traslladada en part al Museu Nacional d'Art de Catalunya, que conserva escenes dels apòstols i un fragment d'un Pantocràtor de característiques similars al de Sant Miquel d'Engolasters.




Aqui trobaràs més informació:Esglèsia-de-sant-roma-de-les-bons







Lésglèsia ha patit algunes bretolades com aquesta al 2022.

 BANY DE LA REINA MORA


Just a tocar de la torre dels Moros i del colomer de Rossell, hi ha excavat a la roca un dipòsit d’aigua alimentat pel torrent de les Bons, que hi passa a prop, era l’antic dipòsit d’aigua del recinte emmurallat. 
Aquí es recollia l’aigua de la pluja i la del torrent de les Bons i es distribuïa per tot el recinte mitjançant un canalet excavat a la roca (avui en dia es pot veure encara) i abastia  a tot el conjunt.
Diu la llegenda que, les nits de lluna plena, la reina mora sortia a banyar-se aquí i que els homes de les Bons pujaven d’amagat per veure-la. La seva bellesa era captivadora, i els homes que l’havien vist se n’enamoraven d´ella.


 COLOMERS DE ROSSELL I DE COTXA

A banda i banda de la torre trobem els dos colomers, el petit anomenat de “Rossell” i el gran anomenat de “Cotxa”. Són dos torres de planta quadrada destinats a la cria de coloms i els podem ubicar històricament en els segles XVI i XVII. Els colomers de torre estaven destinats a la cria de coloms domèstics, i es poden trobar al costat de la casa com al centre d’algun prat proper. La cria de coloms tenia dues finalitats: d’una banda, el consum d’aquestes aus com a  aliment i de l’altra, l’aprofitament dels seus excrements, la colomassa, com a abonament natural.
No totes les cases tenien colomer només hi tenien les cases pairals fortes econòmicament, i eren poques les cases que disposaven d’un colomer de torre, això constituïa un celement de prestigi.

 
   Colomer de Rossell

                                   Colomer de Cotxa

El colomer de Cotxa consta de tres plantes: la baixa servia de cort; la primera planta feia d’habitatge, i els murs tenien unes espitlleres que li donaven un característic aire defensiu  i la segona era el colomer  amb 160 forats perquè els coloms hi niuessin, dels quals es conserven 102.
El colomer està encarat al sol i té  forats suficientment grans perquè hi passessin els coloms i no així aus rapinyaires. També sobresurten una sèrie de lloses als quatre murs, per evitar que animals reptadors o rates poguessin accedir a menjar-se els coloms. 

El colomer de Cotxa està declarat bé d’interès cultural, però està molt descuidat  a causa de  moltes bretolades, i aquest any s´ha iniciat la restauració i la  possibilitat de destinar-lo a “usos culturals públics”.





 FONT DE LES BONS


Font que aprofita el rec del torrent de les Bons. Aquí el bestiar s’aturava quan baixava de fer les feines al camp.   L’aigua que hi brolla es molt fresca.

CASES PAIRALS,  PLACETA DE LES BONS I SAFAREIG
Passejant pel poble de les bons pots trobar colomers, eres i cases pairals reformades i veure arquitectura de l´època. Les cases del barri mantenen la tradicional arquitectura andorrana, que compta amb un pla especial de protecció des del 1997. A causa de la dificultat del terreny hi han poques cases de nova construcció.
 L’antic safareig del poble de les Bons, un dels pocs que encara es conserven a les Valls, on els dissabtes les dones rentaven la roba i feien la bugada amb cendra. Permetia fertilitzar els camps i servia per fer lleixiu. Els sabons que s’utilitzaven eren fets d’oli i sosa càustica i de greixos animals o vegetals. Després deixaven eixugar la roba a l’aire lliure, impregnant el poble d’una olor de net molt característica.



 
Tunel de Cal Tona


Des del costat de la torre surt una ruta de trekking fins al coll d'Ordino, de dificultat alta.


Oratori de la Mare de Déu de les Bons
L’oratori de les Bons és un petit adoratori a la Mare de Déu situat a la part alta de la zona de les Bons, a l’inici de l’antic camí ral de Canillo,antigament el camí principal que arribava a Canillo i França. 
Es tracta d’un edifici humil construït a les darreries del segle XIX amb volta de canó d’estil popular. Aquí els pelegrins s’aturaven per descnasar  i resaven una salvea la Mare de Déu, tot descansant, ja que és el primer punt des d’on es veu el santuari de Meritxell. Precisament és on comença la part més dura del camí. A l’interior es pot veure una majòlica  (una ceràmica amb un acabat vidriós) de la Mare de Déu, obra de l’artista local Ramon Argilés, datada del 1999.

Explica la llegenda que l’oratori el van construir tres pagesos el segle XIX, fruit d’una promesa que van fer a la Mare de Déu: un dia d´estiu a mitjans del segle XIX mentre treballaven la terra, els va sorprendre una tempesta molt forta, i  van prometre a la Mare de Déu que si se’n sortien li farien un oratori.