UNA VÍA A ANDORRA? CURIOSITATS SORPRENENTS D´AQUEST PETIT GRAN PAÍS.

 

Andorra no deixa mai de sorprendre´t, després de molts anys cada dia encara descobreixo curiositats que m´apassionen  i  m´animen a investigar la  interessant història d´aquest país.

 Sabies que hi han restes d´una via de ferro a Engolasters ,molt a prop de la caseta de guardes?

Caseta dels guardes que habitaven allà, i  antigament cultivaven un petit hort i feien conserves i confitures, que venien als turistes principalment francesos que pujaven des  del telefèric Encamp-Engolasters.

FUNICULAR ENCAMP-ENGOLASTERS

Durant els primers anys d'explotació, el funicular era el mitjà més ràpid per accedir a Engolasters i controlar la canonada forçada. Circulava precisament amb aquesta i sobrepassava pendents de fins al 78%. Amb el temps, es va decidir construir la carretera que actualment dóna accés al llac. Aquest fet va provocar que el funicular tingués cada cop menys ús i que el 1999 acabés sent desmuntat.

CURIOSITAT:

Per comunicar-se entre la vagoneta i la sala de màquines del funicular, els guardes utilitzaven un codi específic. El que era a la vagoneta utilitzava un pal amb una punta conductora que feia contacte amb un cable elèctric situat al llarg de la canonada i feia sonar un timbre a la sala de màquines. El codi era senzill. Un toc: aturar, dos tocs: pujar, tres tocs: baixar i quatre tocs: canvi de velocitat.

El Telecabina que unía Encamp amb Engolasters, va funcionar des del 1963 fins  a finals dels anys 80 (durant 20 anys era  l'ùnic que funcionava a Andorra). 

Encamp, anys 60: pujar a Engolasters era una excursió típica, el trajecte durava 20 minuts per superar un desnivell aproximat de 356 metres. Era  tot un esdeveniment. 

Les vagonetes tenien cabuda per a dues persones.

Edifici del telecabina a l' actualitat.

Avançada la dècada del 1980, el cost de mantenir aquella maquinària era molt més gran que no pas els ingressos que se’n podien obtenir de la seva explotació. La rendibilitat havia anat de baixa. Per pujar a Engolasters ja hi havia una carretera que hi facilitava l’accés amb vehicle.  El projecte encomanat per l’encampadà Pere Puigsubirà  Tar­ridas i amb el segell de la firma Giovanola (una de les empreses per excel·lència en la creació d’atraccions elèctriques) va arribar al punt final. 

 L’empresa suïssa, fundada el 1888 i que va fer fallida el 2001, va ser la triada per Puigsubirà per encar­regar-li el disseny i fabricació del giny. I també tot el material de suport. L’expectació que va aixecar el projecte i la il·lusió que va generar, va fer que els afectats pel traçat cedissin els drets de sobrevol i permetessin la ubicació de les pilones sense res a canvi. També el comú s’hi va implicar. Avui, aquelles cabines gairebé només perviuen en la memòria. Però formen part de la història.

L’edifici d’arribada, pràcticament abandonat es va derrocar. 

Si vols conèixer la  història del telecabina i l ' estació ja enderrocada:http:telecabina-abandonado-engolasters-andorra.html?m=1

LA VIA

Són restes de la a maquinària originària del funicular amb el carrilet. La vagoneta, els motors i els cables  són originals 'de l'any 1932 i la vagoneta va estar en funcionament fins l' any 1999. La vagoneta és pot veure a sobre de una resta de la via.

Per veure la via has de buscar un camí en direcció contraria al llac, que quedaria per darrera de la caseta de guardes. Allà trobaràs una resta de via sobre un mur de pedra.

Una mica de Història

A finals dels anys 20 del segle XX, l’emplaçament de la central hidroelèctrica de FEDA, va pensar d’utilitzar l’estany d’Engolasters com a reserva de l’aigua que havia de moure les turbines. Els condicionants tècnics van portar a la construcció de dos canals artificials, de llargada considerable, per aportar l’aigua necessària per al bon funcionament de les instal·lacions, així com a l’edificació d’una presa, amb la finalitat d’augmentar la capacitat natural de l’estany.

Camí Hidroelèctric d´Engolasters 

L´activitat del Camí Hidroelèctric d´Engolasters es  una visita complementària a la del MW Museu de l´Electricitat. Es visiten les instal·lacions de captació d´aigua que alimenten la central hidroelèctrica. 

És un viatge a través de la producció de l'electricitat, es poden visitar les entranyes de la presa del llac d'Engolasters, caminar sobre els canals que capten l'aigua dels rius, conèixer els secrets de la producció de electricitat, els grans treballs que es van realitzar FHASA a Andorra els anys 1930. Tenint en compte les dificultats, la manca de mitjans i de transports van ser capaços amb un pic, una pala i unes mules, construir una presa a gairebé 2.500m d'altitud (amb precipitacions de neu,raquetes i pells de foca als peus), un “funicular” d'1km de longitud amb un 78% de pendent.

 ES pot visitar  la sala de màquines de l’antic funicular Encamp-Engolasters o la galeria subterrània de dins del dic de l’estany d’Engolasters

 

Mur de contenció del dic

Molts materials van ser portats de Berna (Suïssa).Van construir totes les instal·lacions situades als voltants del llac d'Engolasters integrant les instal·lacions i les construccions a la natura que envolta el llac d'Engolasters i la Vall del Madriu (esforç que continua fent FEDA actualment.

Gràcies a  aquestes construccions, es pot generar, amb la força de l‟aigua, d‟un 15 a un 20% de l´electricitat que es consum a Andorra.

Hi han visites guiades, també nocturnes.Més informació sobre preus i horaris de les visites:

https://www.fedacultura.ad/mw-museo-de-la-electricidad

https://visitandorra.com/es/cultura/cami-hidroelectric-d-engolasters

Si vols conèixer més curiositats sobre el llac d´Engolasters visita aquesta entrada del meu blog:

https://zumbafrika.blogspot.com/2020/11/marco-national-geographic-en-andorra.html?m=1